Aiguatèbia i Talau (, oficialment i en francès Ayguatébia-Talau) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent. És al bell mig de les Garrotxes de Conflent.

La comuna està formada des del 1983 per les poblacions d'Aiguatèbia i de Talau. També hi havia hagut el poble de Toèvol i els antics pobles de Moncles i els Plans.

Etimologia L'etimologia de cadascun dels pobles d'aquesta comuna, Aiguatèbia, Moncles, els Plans, Talau i Toèvol està explicat a l'article corresponent.

Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Aiguatèbia i Talau en el Conflent El terme comunal d'Aiguatèbia i Talau, de 296.800 hectàrees d'extensió és situat a l'extrem nord-oest de la seva comarca, a la part alta de la vall de la Ribera de Cabrils, afluent indirecte de la Tet per l'esquerra. ÉsAiguatèbia i Talau en els ortofotomapes de l'IGNAiguatèbia i Talau a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN quasi a l'extrem oest de la comarca, molt a prop del Capcir, però sense arribar-hi a tocar del tot.

Formen la comuna d'Aiguatèbia i Talau diverses unitats geogràfiques diferenciades, amb un punt en comú: totes elles són afluents, directament o indirecta, de la Ribera de Cabrils. El perfil del perímetre del terme comunal presenta dues protuberàncies cap al nord, com una mena de banyes. Al nord, mirant cap al nord-oest, formant la primera d'aquestes dues banyes, hi ha la vall mitjana del Rec de Caudiers, entre prop del poble de Caudiers de Conflent i prop, al sud-oest, del de Ralleu. És el territori de les Comes, format per dos afluents per l'esquerra del Rec de Caudiers, el Torrent de les Comes i el Còrrec de la Coma de Pasqual, de traçat quasi paral·lel. Aquesta vall està emmarcada al nord per unes carenes que van dels 1.500 als 2.000 m alt. Hi destaquen a l'extrem nord-oest el Roc de les Comes, de 2.010,8 m alt, i al nord, el Pic del Pas del Llop, de 1.877,4. Entre ells dos, més a prop del segon, hi ha la Collada del Carbó, de 1.851,4. Els límits laterals, davalla des del Roc de les Comes cap al Pic de la Socarrada, de m alt, i després davalla cap al fons de la vall a prop al nord-est del poble de Caudiers de Conflent, a 1.609,4 m alt. Pel costat oposat, nord-est, el límit d'aquesta vall és una carena que baixa del Pic del Pas del Llop, abans esmentat, de 1.877,4 m alt, passant per la Collada de Roca Troca, de m alt, i la Cova d'en Perers, fins a la llera del Rec de Caudiers, a 1.577,2 m alt, a prop al nord-oest del poble d'Aiguatèbia. Tanca el sector de les Comes del terme d'Aiguatèbia i Talau una carena de l'entorn dels 1.620 m alt, amb el Pic de l'Escarabat, de 1.614,6 m alt, com a punt mès elevat. Aquesta carena, que inclou la Serra dels Cabanats, separa les Comes de la resta del terme d'Aiguatèbia i Talau. És tal vegada un dels paratges més característics de les Garrotxes del Conflent.

Al sud de les Comes, que pertanyia a l'antic terme d'Aiguatèbia (sense Talau), s'estén la vall de la Ribera de Pujalts, en bona part paral·lela a la del Rec de Caudiers. Aquesta vall, ampla i gran, conté la major part del terme conjunt actual: bona part de l'antiga comuna d'Aiguatèbia i tota la de Talau. Seguint-ne el perímetre en el sentit contrari a les agulles del rellotge, des de la Serra o Serrat dels Cabanats, a 1.700 m alt, els límits de la vall, i del terme comunal, va cap al Puig de les Tres Corones, de 1.906,7 m alt, el Puig de la Socarrada d'en Felip, de 1.957,4, el Roc del Cim de la Coma de l'Egua, de 1.918,8, on acaba el termenal amb Caudiers de Conflent i comença el de la Llaguna, davallant pel Serrat de la Tallada cap al Pic de la Tallada, de 1.919,2, el Coll de la Llosa, de 1.860,2, i, ja al límit amb Sautó, el Coll de Brilles, de, el Pic de Figamà, de 2.029,8, després la Serra de les Saleres de Pedres Blanques, amb el Cim de les Saleres de Pedres Blanques, de 1.963,5, on acaba el termenal amb Sautó i comença el que separa Aiguatèbia i Talau de Canavelles. Després, el Planell de Jaguinta, de 1.958, la Serra de Clavera, de 1.995, des d'on comença a davallar pel límit meridional del Bosc Estatal de les Llançades fins al Puig de la Creu, de 1.553,8 m alt. Des d'aquest punt, el termenal comunal i de la vall no segueix cap límit natural fins al quadriterme d'Aiguatèbia i Talau amb Canavelles, Oleta i Èvol i Orellà, a la partida de Xapallet, on es dona el punt més baix del terme, a 768,3 m alt.

Pel costat de llevant, els límits del terme segueixen de primer una línia arbitrària més o menys paral·lela a la Ribera de Cabrils pel sud del riu, fins que arriben a aquest riu mateix, que segueixen ja sempre aigües amunt fins al triterme d'Aiguatèbia i Talau amb Orellà i Ralleu, a 1.126,5 m alt. Tancant el límit, ara nord, del terme, el límit del terme, i de la vall, puja per una carena en direcció sud i després oest, canviant diverses vegades de direcció, fins al Pic de l'Home, de 1.513,8 m alt, després cap al Coll de Joell, a 1.708,3, i el Pic de l'Escarabat, a 1.614,6, ja esmentat anteriorment.

Termes municipals limítrofs:

Aiguatèbia El poble d'Aiguatèbia miniatura|esquerra|Aiguatèbia en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals, ADPO) miniatura|Sant Feliu i Sant Ermengol d'Aiguatèbia El poble d'Aiguatèbia està situatEl poble d'Aiguatèbia en els ortofotomapes de l'IGN a l'extrem nord-est del seu antic terme comunal, a l'esquerra de la Ribera de Pujalts, als peus del vessant meridional del Pic de l'Home.

No és un poble agrupat, es troba escalonat en un coster, amb l'església parroquial de Sant Feliu i Sant Ermengol, amb el cementiri al costat, a l'extrem nord-est del nucli de població, en una posició dominant sobre el poble.

La zona on es troba el poble d'Aiguatèbia és una de les més característiques de les Garrotxes de Conflent.

El poble i l'església de Sant Feliu (després de Sant Feliu i Sant Ermengol en honor del sant bisbe nascut al poble) és esmentat ja el .

Talau El poble de Talau miniatura|Talau en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Talau, el poble que fins al 1983 fou cap d'una comuna pròpia, està situatTalau en els ortofotomapes de l'IGN al nord-est del centre de la comuna, a prop del termenal amb Orellà.

És un poble molt petit (pràcticament només l'església parroquial de Sant Esteve) i dispers, el terme del qual tenia també els nuclis de població de Toèvol, Moncles, els Plans i Cabrils, el darrer ara reduït a un sol mas. El poble és aturonat damunt de la Ribera de Cabrils.

Toèvol miniatura|esquerra|Toèvol en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'antic poble de Toèvol, o Mas de la Baga, està situatToèvol en els ortofotomapes de l'IGN a la zona sud-est del terme al qual pertany, en el vessant nord-est del Puig de la Creu, a ponent de Cabrils i al sud-est dels Plans.

Toèvol havia tingut l'església de Sant Adrià, actualment del tot desapareguda, i tan sosl recordada pel topònim el Camp de l'Església que hi ha al costat del lloc on era el poble.

El poble és esmentat des del (Tobecale, 864, Tovegale, 875). Prop de Toèvol hi hagué també el lloc de Serramitjana, desaparegut des de molt antic, però supervivent a través d'un mas d'aquest nom.

Moncles miniatura|Moncles en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) L'antic llogaret de Moncles està situatMoncles en els ortofotomapes de l'IGN pràcticament en el centre de la comuna actual d'Aiguatèbia i Talau, a la zona occidental de l'antic terme de Talau, al qual pertanyia. Actualment és reduït a un sol edifici.

Moncles és enlairat en el vessant de la Serra de Clavera, mentre que dessota seu, a la Ribera de Pujalts, hi ha el Cortal de Moncles.

Els Plans miniatura|esquerra|Els Plans en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO)Els Plans està situatEls Plans en els ortofotomapes de l'IGN al nord del centre de la comuna actual d'Aiguatèbia i Talau, a la zona nord-occidental de l'antic terme de Talau, al qual pertanyia.

Illo Plano és esmentat des del 870. Pertanyia, com tots aquests pobles, a la senyoria de la Vall del Feu, pertanyent al monestir de Sant Miquel de Cuixà.

Cabrils miniatura|Cabrils en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) Cabrils, abans Mas de Cabrils, és un petit veïnat situat a l'extrem de llevantCabrils, amb la Torre i la capella de Sant Gabriel en els ortofotomapes de l'IGN del terme, en una mena d'apèndix que arriba molt a prop d'Oleta, es troba la Torre de Cabrils, o d'Oleta, o la Torratxa, al costat de la capella de Sant Gabriel de Cabrils. La llegenda diu que a Cabrils va néixer el papa Sant Lli, el primer després de Sant Pere.

Fortificacions En el terme d'Aiguatèbia i Talau hi ha restes de fortificacions al Pic de Figamà i al Puig de la Tossa. Són unes bateries defensives, preparades per a allotjar-hi canons d'artilleria, actualment molt desfetes.

L'Arca de la Portella L'Arca de la Portella és un dolmen situatLloc on és l'Arca de la Portella en els ortofotomapes de l'IGN al Coll de Portell, a prop i al sud-oest de Talau.

Pistes d'esquí de la Llaguna Les pistes d'esquí de la Llaguna tenen algunes instal·lacions dins del terme d'Aiguatèbia i Talau, al Coll de la Llosa.

El Complex de tir militar del Pic de la Tossa A llevant del Pic o Puig de la Tossa i al nord del Pic de Figamà hi haEl Camp de tir militar en els ortofotomapes de l'IGN un gran camp de tir militar.

Els masos del terme El d'Aiguatèbia i Talau és pràcticament l'únic terme de les Garrotxes de Conflent que té masos dispersos en el terme. Així, s'hi poden trobar Cal Romeu, o Mas del Romeu, el Mas del Balmat, el Mas del Felip, el Mas del Perota, o Mas Blanc, el Mas del Presat, el Mas del Sidó, el Mas o Molí de Trapa, que és un antic molí. A Aiguatèbia, a més, hi ha els molins d'en Bergerat, d'en Morer, d'en Ros i el Molí Draper d'en Tronyó. Són en ruïnes Cal Trellis, abans Mas del Pallat, el Mas del Guillat, o del Romeu, el Mas del Miquel, el Mas del Pau i Trapa Vell. De construccions destinades sobretot al pastoreig, n'hi ha unes quantes, també: la Barraca, la Barraca del Coll de la Llosa, la cabana de la Guitona, el Corral, el Corral de la Serra del Bac, el Corral del Castanyet, el del Majan, el de Moncles, el Cortal de Xapallet, el del Ballador, el del Miquelet, o d'en Rabat, dos d'anomenats Cortal del Prohom, el Cortal d'en Bonameson, el d'en Fèlix, el d'en Lloret, el d'en Morer, el d'en Sidó, el de Serramitjana, els Cortals del Bac i els del Solà de Cabrils. Són en ruïnes el Corral, el Corral de l'Abril, abans Cortals d'en Tronyó i d'en Botet, el del Cabaler, el del Gandalla, abans d'en Fondera, el del Mas i el del Puçot.

A més, en el terme hi ha dos oratoris, el del Camí Vell del Molí Nou, a l'extrem oriental del terme, i el del Camí de Caudiers i diversos ponts (Pont de la Molina, Pont de les Cues i Pont del Majan).

Hidrònims Cursos d'aigua Al nord del terme hi ha un tram de la vall del Rec de Caudiers, dins del terme d'Aiguatèbia i Talau. En aquest tram, procedent del terme d'Aiguatèbia i Talau, hi ha el Torrent de les Comes i el Còrrec de la Coma de Pasqual. A la resta del terme el riu principal, que forma el límit oriental del terme, és la Ribera de Cabrils, de la qual només la riba dreta pertany a Aiguatèbia i Talau. La resta de cursos d'aigua del terme són afluents d'aquest riu, sempre per la dreta. El més rellevant és la Ribera de Pujalts, que recorre quasi tot el terme. A l'extrem sud-oest del terme hi ha el Rec del Coll de la Llosa, més al sud-est, el Rec de Brilles, o Còrrec de la Coma del Mig, més a llevant, el Torrent de Clavera, o Rec del Cortal del Moreu, amb el seu afluent, el Còrrec de l'Abrit, o del Cortal de l'Abrit. Tots aquests són els cursos d'aigua que formen la Ribera de Pujalts. A ran al sud-oest del poble d'Aiguatèbia aflueix en aquesta ribera per l'esquerra el Còrrec de les Artigues. Tots els altres afluents són de curt recorregut i menys rellevants.