Cirac ( és un poble de la comuna de Rià i Cirac, a la comarca nord-catalana del Conflent. Entre 1790 i 1823 gaudí d'independència municipal, fins que fou agregat a Rià, que fins aquell moment tenia també comuna pròpia. D'altra banda, entre 1973 i 1983 fou integrat en la nova comuna de Rià, Cirac i Orbanyà. En desfer-se aquesta darrera agrupació, la comuna passà a anomenar-se Rià i Cirac, incorporant així al nom de la comuna el del segon poble del terme.
És a la dreta de la Tet, i ocupa una mica menys de la meitat sud del terme actual de Rià i Cirac.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines, 1995. que el nom d'aquest poble deriva del nom propi llatí Cerius, a través de la forma derivada adjectival cerisiācu, que va donar ja la primera forma documentada del nom del poble, Cirasago (937).
Geografia L'antic terme comunal de Cirac ésEl terme de Cirac en els ortofotomapes de l'IGNCirac a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN al centre de la comarca del Conflent. Ocupava tota la part de l'actual terme de Rià i Cirac situat a la dreta de la Tet.
El terme de Cirac s'articula a l'entorn de la riba esquerra del riu Merder, paral·lel pel costat de ponent del Lliterà i de llevant del Cadí, que fa de termenal amb Codalet, al voltant de la petita vall del Còrrec de Polit, que travessa el terme quasi pel bell mig. Tot i això, l'extrem nord de l'antic terme és la zona plana, apta per a l'agricultura i, per tant, solcada de canals d'irrigació, de la riba dreta de la Tet, llevat de la franja immediata al riu, més ampla al sud-oest, que pertanyia a Rià.
Cirac miniatura|esquerra|Cirac en el Cadastre napoleònic del 1812 (ADPO) miniatura|Vista general del poble El poble de Cirac és situatCirac en els ortofotomapes de l'IGN enlairat a la dreta de la Tet, en un turó on, segons alguns autors, hi havia hagut el Castell de Cirac, en el recinte del qual es troba l'església parroquial de Sant Climent de Cirac. Tanmateix, és probable que aquest castell no sigui cap altra cosa que la mateixa església parroquial, fortificada i d'aspecte massís.
Història Edats Mitjana i Moderna Cirac és esmentat des del 953, any en què fou donat al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel comte Sunifred II de Cerdanya, i el lloc de Cirac depengué d'aquesta abadia fins a la fi de l'Antic Règim.
Edat contemporània Els fets més rellevants de la història contemporània de Cirac giren sobretot a l'entorn de dos temes: la història de la comuna, ja esmentada anteriorment, i els Alts Forns de Rià, creats a començaments del segle XX i tancats a penes trenta anys després, a ran de la crisi mundial del 1929 - 1932.
Demografia Demografia antiga La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica de Cirac entre 1358 i 1790135813651378147015151553172017671774178914 f14 f8 f7 f11 f9 f15 f193 h53 f46 f Font: Pélissier, 1986.
Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1794 1796 1800 1804 1806 1820 185 240 167 217 206 169 190 Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
Nota: A partir del 1826, els habitants de Cirac apareixen en els censos conjuntament amb els de Rià, dins de Rià i Cirac.
Administració i política BatllesMaires, en francès. + Batlles de CiracPréfecture des Pyrénées-Orientales, Llista dels batlles electes el 2008, consultada el 22 de juliol del 2010 Període Nom Opció política Comentaris 1790 - 1791 Jean Bargès 1791 - 1792 Christophe Taurinyà 1792 - 1793 Jean Ronde 1793 - 1795 Michel Pagès 1795 - 1797 Pierre Roger 1797 - 1803 Isidore Taurinyà 1804 - 1807 Joseph Martí 1807 - 1813 Bernard Foissyn 1813 - 1815 Pierre Roger 1813 - 1821 Christophe Delcamp 1821 - 1823 Laurent Pradel
A partir del 1823, el batlle és comú amb Rià. Consten a l'article de Rià i Cirac.
Referències
Bibliografia
Categoria:Antics municipis del Conflent Categoria:Entitats de població del Conflent Categoria:Geografia de Rià i Cirac