El cavall de bosc (Equus caballus germanicus), també conegut com la subespècie de mitja sang o el cavall diluvial, actualment extint, és un postulat de la teoria de les quatre fundacions, que diu que hi hagué entre quatre i set subtipus primitius que precediren el desenvolupament del cavall domèstic, cadascun adaptat a un ecosistema determinat. Es creu que aquest subtipus evolucionà als cavalls de mitja sang del nord d'Europa i fou l'avantpassat d'algunes races antigues de «cavalls pesants», com ara l'ardenès. Era un cavall d'ossos grans, pesant i de moviments lents, amb peülles amples que li permetien viure a les extenses zones pantanoses d'Europa, així com un pelatge espès i aspre que podria haver dut clapes per camuflatge.
Els defensors de la teoria de les quatre fundacions han anomenat aquest subtipus, Equus caballus germanicus, Equus ferus silvaticus i Equus ferus germanicus, tot i que la taxonomia actual disputa aquesta classificació.
Referències Bennett, Deb (1998). Conquerors: The Roots of New World Horsemanship. Solvang, CA: Amigo Publications, Inc. . OCLC 39709067. p. 6-8
Vegeu també Evolució dels èquids
Categoria:Cavalls salvatges Categoria:Perissodàctils del Plistocè