miniatura|Peix buit d'or. És possible que fos un recipient per a oli o perfum, encara que té un ganxo sobre l'aleta per a penjar-lo; hi ha, doncs, la possibilitat que formés part d'un penjoll El tresor de l'Oxus és una col·lecció de 170 objectes de metal·lúrgia en argent i or que daten de la dinastia aquemènida, casa reial que va governar l'Imperi persa des del 550 aC al 330 aC. Algunes peces se'n troben al Victoria and Albert Museum i la majoria al Museu Britànic. Van ser trobades entre 1876 i 1880 a la riba nord del riu Amudarià (antigament anomenat Oxus), a l'actual Tadjikistan (antiga regió històrica de Bactriana).Encara que l'Amudarià es considera convencionalment el límit nord de Bactriana, situant-se Sogdiana al nord del riu, tant la satrapia hel·lenística com el regne grecohel·lenístic de Bactriana incloïen també Sogdiana.Ramsey, 2003: p. 4-5 Constitueix el tresor més conegut d'objectes d'or i argent de l'època aquemènida.Curtis/Tallis, 2005: pàg. 47 És d'extraordinària importància, no solament per la qualitat de les peces, sinó perquè ha constituït la base de l'estudi de l'orfebreria aquemènida.Achaemedid Rule , dins la sèrie dedicada a l'Afganistan al Undersecretary of Defense Legacy Resource Management Program del US Central Command (en anglès)] El tresor, integrat per miniatures de carros amb cavalls, segells, figures, braçalets, anells, monedes, gerres, plaques votives i objectes personals, va ser llegat al Museu Britànic per l'antiquari Augustus Wollaston Franks el 1897.Curtis/Tallis, 2005: pàg. 170
Història miniatura|esquerra|Diversos objectes pertanyents al tresor de l'Oxus al Museu Britànic El tresor de l'Oxus es va trobar tot just en el moment en què russos i britànics opten pel control de l'Àsia central durant el . A començament d'aquest , res no feia presagiar un enfrontament entre l'Imperi Britànic i l'Imperi Rus, mentre els seus respectius territoris i zones d'influència no entraven en conflicte. Tanmateix, la consolidació de la presència britànica al subcontinent indi, així com l'expansió russa cap al sud de l'Àsia central, va propiciar la topada dels dos imperis, l'epicentre de la qual va ser l'Afganistan. Després de la derrota dels britànics en la Primera Guerra angloafganesa (1839-1842), aquests es van conformar a crear-hi un estat coixí. D'altra banda, el 1868, els russos van prendre el control de tots els territoris situats al nord de l'Amudarià, a la frontera amb l'Afganistan. Aquest any, els russos van derrotar l'emirat de Bukharà. Gran part del territori de l'emirat va ser annexionat per Rússia, incloent-hi la ciutat de Samarcanda. La resta de l'emirat, encara que va conservar formalment la independència, va esdevenir un protectorat rus el 1873.
El 1878, havia començat la Segona Guerra Anglo-afganesa, que duraria fins al 1881. L'emir afgà Shir Ali va despertar l'enemistat dels britànics en adoptar una política amistosa cap a l'Imperi Rus el 1878. En rebutjar el rei un ultimàtum britànic, al novembre del mateix any, les forces angloíndies novament van envair Afganistan. A la mort del rei el febrer de 1879, Yakub Khan, el seu fill i successor, va signar amb els britànics el tractat de Gandamak, pel qual cedia a la Gran Bretanya el control de la seva política exterior, permetia l'establiment d'una missió a Kabul i traspassava als britànics diverses àrees frontereres. Tanmateix, el setembre de 1879, un aixecament popular a la capital afgana va degollar la missió britànica i va provocar la represa d'hostilitats. Després de diverses victòries britàniques, Kabul va ser reocupat i Yakub Khan forçat a abdicar. A començament del 1880, Abd al-Rahman Khan, cosí de Yakub Khan, va veure l'oportunitat de reclamar el tron per a si mateix, va tornar de l'exili amb suport rus, i va penetrar a l'Afganistan. Ayab Khan, germà de Yakub, també en pretenia el tron i, el juliol del 1880, infligiria una derrota als britànics a Maiwand, a la vora de Kandahar. Finalment, va ser Abd al-Rahman Khan qui triomfaria en la guerra, amb el consentiment tàcit dels britànics.
miniatura|Mapa de l'Afganistan del 1893 Els primers a adquirir el tresor van ser un grup de comerciants a unes persones del lloc (l'activitat dels cercatresors, es dedicaven a trobar peces que després venien, era una activitat molt corrent a la darreria del ).Curtis, 2006: pàg. 51 Tanmateix, a la carretera de Kabul a Peshawar, aquests van ser capturats per uns lladres que els el van prendre i se'l van repartir. No va ser fins que van ser rescatats pel capità britànic Francis Charles Burton, de servei a l'Afganistan, que els comerciants el van poder recuperar i, en agraïment a l'oficial, li van vendre un dels braçalets, adquirit pel Victoria and Albert Museum i en dipòsit a llarg termini al Museu Britànic. La resta del tresor va ser venut en basars a Rāwalpindi. Així, les peces del tresor d'Oxus van ser comprades després als basars de l'Índia. Algunes en van ser adquirides per sir Alexander Cunningham (1814-1893), director general del Servei Arqueològic de l'Índia, i d'altres van ser obtingudes per Augustus Wollaston Franks, que era a la vegada conservador del Museu Britànic, i també va comprar-ne la part de Cunnigham, per donar posteriorment tota la col·lecció al museu.
Amb data d'abril del 2007, el president de Tadjikistan, Imamali Rakhmonov, després d'una visita feta a la regió on es va trobar la col·lecció d'objectes d'or i argent, ha exigit al Museu Britànic que retorni la col·lecció del tresor de l'Oxus trobat el 1877. Segons el diari The Guardian, un portaveu del museu ha negat que Tadjikistan n'hagi demanat formalment la devolució i, en principi, els administradors són en contra de la restitució.
Dinastia aquemènida La dinastia aquemènida té l'origen al Pròxim Orient, quan tots els pobles perses de la zona es van reunir sota un únic estat liderat per Cir II el Gran (550-529 aC).
Va ser durant el regnat de Darios I el Gran (521-486 aC) quan la dinastia va viure la seva esplendor. Durant aquests anys, l'Imperi persa es va estendre fins a l'Índia i es van construir els grans palaus reials de Susa i Persèpolis.Conrado i Villalonga, Josep F. de (2006) Presentació L'Imperi oblidat, Fundació La Caixa Darios va deixar testimoni de la seva magnificència a les plaques d'or i argent que s'han trobat dipositades als fonaments de la sala Apadana de Persèpolis:A la tomba de Darios a Naqsh-i-Rustam, també es troba una inscripció que fa referència a les escultures que representen els pobles conquerits: Totes aquestes declaracions i altres documents transmeten l'orgull d'un poble victoriós i potent.Briant, 2006: p. 17-18
miniatura|Fugida de Darios III en la batalla de Gaugamela (331 aC). Relleu de vori del (MAN, Madrid)
Durant la Segona Guerra mèdica (480-479 aC), les derrotes sofertes per Xerxes van amenaçar les posicions perses en l'Egeu. Quan aquest rei fou assassinat, els seus fills van organitzar unes violentes disputes pel poder, aconseguit finalment pel seu fill Artaxerxes. Les diverses successions van quedar marcades per les greus desavinences dinàstiques, per mitjà de conjures i assassinats. A més, també hi va haver rebel·lions dels pobles conquerits i dels sàtrapes, que eren representants de les grans famílies perses i tenien poders per mantenir-hi l'ordre i recaptar imposts. Un d'aquests incidents més greus va tenir lloc a Anatòlia, amb la coneguda «gran revolta dels sàtrapes» contra el rei Artaxerxes II, entre els anys 366 i 359 aC.Briant, 2006: pàg. 20
L'arribada al poder de Darios III, després de diverses batalles, i el suport per part d'alguns governadors sàtrapes a Alexandre el Gran, va posar fi a la dinastia. Darios III va ser assassinat el 330 aC per Bessos de Bactriana.Briant, 2006: pàg. 21 Alexandre va conquerir Bactriana sense massa dificultat. Només a Sogdiana, al nord de Bactriana, va trobar una resistència forta. Bactriana es va tornar una província del Regne de Macedònia.
Situació geogràfica
miniatura|esquerra|Situació geogràfica L'Imperi aquemènida ocupava un gran part de l'Àsia central a l'est de la mar Càspia. El tresor de l'Oxus sembla originari de l'antiga Bactriana.Curtis, 2003: p. 153-157
Encara que es desconeix el lloc exacte on van ser descoberts, es creu que es va trobar a la riba nord del riu Oxus, al costat d'una estació d'un ferri, i s'ha relacionat amb el jaciment de Tkaht-i-Kuwad (Tadjikistan). De fet, entre els anys 1976 i 1991, al jaciment Takh-i-Sangin, molt a prop de l'anterior, unes excavacions russes van descobrir un temple del zoroastrisme amb gran quantitat de peces del període final aquemènida.Litvinsky, 2000: p. 131-141 Es creu que, en aquest temple, les ofrenes van acumular-se al llarg dels segles, des de la construcció a la fi del període aquemènida o principi del grecomacedònic () fins al . El descobriment d'aquest temple ha sigut el que ha portat a pensar que el tresor de l'Oxus podria ser de Tkah-i-Sangin. Això no obstant, aquesta hipòtesi encara no s'ha demostrat.Curtis, 2006: pàg. 52 Mentre que les peces del tresor de l'Oxus són fonamentalment d'or, les majoria de les peces excavades a Takht-i Sangin són de bronze i ivori. Encara que, a Takht-i Sangin, s'han trobat algunes peces d'or aquemènida, la major part dels objectes són del període hel·lenístic. Una hipòtesi és que, durant el , va poder haver-hi una invasió de tribus nòmades kushanes que va forçar els sacerdots del temple a enterrar-ne els tresors fins que hagués passat el perill. Tanmateix, per alguna raó, el tresor no va ser recuperat mai i va romandre enterrat fins al .Holt, 2003: pàg. 36
L'Amudarià (del rus Амударья Amudarià; en tadjik Омударё o дарёи Ому, Omudarió o darioi Omu; en persa آمودریا Amudarià; en uzbek Amudaryo; en turcman Amyderýa) és un riu de l'Àsia central conegut antigament com a Oxus.
Darià, en persa, vol dir 'mar' o 'riu llarg'. Sota els sassànides, el riu es deia Weh-rodh o Beh-rodh; els àrabs el van anomenar Djayhun (جيحون, de Gihon, un dels rius del Paradís); els xinesos l'anomenaven Kui-shui, Wu-hu o Po-tsu. El nom actual ens ha arribat a través del rus, llengua de la potència colonial de la regió. lang=ca|miniatura|Antigues ciutats de la Bactriana hel·lenística La regió al nord del riu és anomenada Transoxiana, o en àrab Mawara al-Nahr.
Una de les fonts que l'alimenta és el riu Pamir, a les muntanyes del Pamir (antic mont Imeon). Una altra suposada font del riu és una cova de glaç a la vall de Waghjir, al corredor de Wakhan, també a les muntanyes del Pamir, ja prop de la frontera amb el Pakistan. El riu Oxus corre cap a l'est i, a Ishtragh, gira al nord i després al nord-oest per l'Hindu Kush i el riu Panj: forma la frontera de l'Afganistan amb el Tadjikistan i després la de l'Afganistan amb l'Uzbekistan (uns 200 km). Durant 100 km més, marca la frontera entre l'Afganistan i el Turkmenistan, i després entra en aquest país, on corre cap al nord, formant la frontera amb l'Uzbekistan, i acaba en un delta que, en part, desaigua al mar d'Aral o es perd al desert.
Art aquemènida miniatura|esquerra|Guerrers guarnits amb el vestit mede (esquerra) i persa (dreta) a l'Apadana de Persèpolis Els aquemènides es van veure influïts per moltes tradicions religioses i culturals dels antics pobles del Pròxim Orient, una influència que els va portar a adoptar algunes de les seves formes artístiques, i conduí a la creació d'un art aquemènida únic i característic. A més, en tota la gran extensió de l'Imperi Aquemènida, es pot dir que el seu art oficial -anomenat «estil cortesà» (se suposa que per imposició més o menys oficial)- s'observa unificat, encara que amb certes variants. La seva arquitectura és la que manifesta més aquesta unificació. La característica més important del seu art es pot apreciar en els palaus construïts al seu territori, on la construcció d'unes columnates en les anomenades apadanes era un fet comú.