va ser un cèlebre fotògraf francès que molts consideren el pare del fotoreportatge, la fotografia de carrer i la fotografia natural, una activitat que li va fer adoptar el format de 35 mm de bell antuvi. Va defensar sempre la idea d'atrapar «l'instant decisiu», versió traduïda de les seves «images a la sauvette». Es tractava, per tant, de posar el cap, l'ull i el cor en el mateix moment en el qual es desenvolupava el clímax d'una acció. Després de fer petites incursions al moviment surrealista va fundar l'agència fotogràfica Magnum amb Robert Capa, David Seymour i George Rodger.
Durant la seva carrera va tenir l'oportunitat de fotografiar personalitats com Pablo Picasso, Henri Matisse, Marie Curie, Edith Piaf, Fidel Castro i Ernesto Guevara. A més, va cobrir importants esdeveniments com la mort de Mohandas Gandhi, la Guerra Civil espanyola o l'entrada triomfal de Mao Zedong a Pequín. Cartier-Bresson va ser el primer periodista occidental que va poder visitar l'URSS després de la mort de Stalin.
Biografia Va néixer a Chanteloup-en-Brie, als afores de París, el 22 d'agost de 1908. Era el més gran de cinc germans, fill d'un ric industrial del sector tèxtil i d'una nissaga normanda de comerciants del cotó per part de la seva mare. Va compartir la infantesa entre Normandia i un barri burgès de París prop de Le Pont d'Europe. En aquest context familiar no va tenir problemes econòmics per desenvolupar projectes fotogràfics de forma més còmode que molts dels seus contemporanis. En aquest període va aprofitar el seu temps lliure per practicar el dibuix.
De jove va tenir una Kodak Brownie, que utilitzava per fer fotos de les vacances; més tard va experimentar amb una càmera de format 3 × 4. Es va criar en un estil tradicional de la burgesia francesa, on la forma d'adreçar-se als seus pares era amb un formal vous en lloc del familiar tu. El pare va assumir que el seu fill continuaria l'empresa familiar, però el jove va ser de caràcter fort i amb una posició que va incomodar la família sobre aquest tema. Va assistir a lÉcole Fénelon, una escola catòlica que preparava estudiants per assistir al Lycée Condorcet. El seu caràcter independent li va suposar algun incident amb els responsables del col·legi per haver-lo enxampat llegint Rimbaud o Mallarmé.
Estudis de pintura Després d'un fallit intent per aprendre música, el jove Cartier-Bresson va ser introduït a la pintura a l'oli pel seu oncle Louis, un pintor talentós. Les lliçons de pintura de l'oncle Louis es van acabar de cop quan aquest va morir a la Primera Guerra Mundial.
L'any 1927, amb vint anys, va entrar a una escola d'art privada i a l'acadèmia Lhote, l'estudi parisenc del pintor i escultor cubista André Lhote. L'ambició de Lhote era integrar l'aproximació cubista a la realitat amb formes artístiques clàssiques; va voler enllaçar la tradició clàssica francesa de Nicolas Poussin i Jacques-Louis David amb l'art modern. També va estudiar amb el retratista social Jacques Émile Blanche. Durant aquest període, llegeixi Dostoievski, Schopenhauer, Rimbaud, Nietzsche, Mallarmé, Freud, Proust, Joyce, Hegel, Engels i Marx. Lhote portava els seus alumnes al Louvre per estudiar els artistes clàssics i a les galeries parisenques per estudiar art contemporani. El seu interès per l'art modern es combinava amb una admiració per les obres del Renaixement, d'artistes com Van Eyck, Paolo Uccello, Masaccio i Piero della Francesca. Per a Cartier-Bresson Lhote va ser el seu mestre de «fotografia sense una càmera».
Afer amb Caresse Crosby El 1929, el comandant de l'esquadró aeri de Cartier-Bresson el va posar sota arrest domiciliari per caçar sense llicència. Va conèixer l'americà expatriat Harry Crosby a Le Bourget, qui va persuadir l'oficial per alliberar-lo sota la seva custòdia per uns quants dies. Amb ell compartia l'interès per la fotografia, i van dedicar llur temps junts en captar imatges i revelar-les a casa de Crosby, Le Moulin du Soleil (El Molí de Sol), a Ermenonville proper a París. Crosby més tard comentaria a Cartier-Bresson «Semblava un principiant, tímid i fràgil i lleu com un xerigot». Acceptant la sexualitat oberta oferta per Crosby amb la seva dona Caresse, el jove Cartier-Bresson va caure en una relació sexual intensa amb ella.
Matrimoni El 1937 es va casar amb Ratna Mohini, una ballarina originària de Java. Van viure en unes golfes a París al carrer Danielle Casanova 19, un estudi gran amb un dormitori petit, cuina i bany on Cartier-Bresson revelava les seves fotografies. Entre 1937 i 1939 va treballar com a fotògraf pel diari de la tarda dels Comunistes francesos, Ce Soir. Amb Chim i Robert Capa, era d'ideals d'esquerres, si bé mai es va unir el partit Comunista francès.
El 1967, es va divorciar de la seva primera esposa amb qui havia estat 30 anys, Ratna " Elie", i es va casar amb la fotògrafa de l'Agència Magnum, Martine Franck, trenta anys més jove que ell, el 1970, i l'any 1972 varen tenir una filla anomenada Mélanie.
Activitat professional Experiments amb la fotografia Tot i que gradualment va començar a alliberar-se de l'excessiva aproximació a l'art que imposava Lhote, va ser aquesta formació teòrica rigorosa que més tard li ajudaria a afrontar i resoldre problemes de composició i forma artística dins la fotografia. Els anys 1920, les escoles de realisme fotogràfic esclataven pertot arreu a Europa, però cadascú va tenir una visió diferent sobre la direcció que la fotografia havia d'agafar. La revolució de fotografia hi havia començat: «Aixafa la tradició! Les coses en fotografia, com són!» El moviment surrealista (fundat el 1924) va ser un catalitzador per aquest canvi de paradigma. Cartier-Bresson va començar la socialització amb el surrealistes a la Cafeteria Cyrano de la plaça Blanche. Va conèixer un bon nombre dels protagonistes davanters del moviment. Es va sentir particularment atret per la relació del subconscient i de l'immediat entre la visió surrealista i la seva activitat. L'historiador Peter Galassi explica:
Va madurar artísticament en aquest entorn cultural i polític tempestuós. Fou conscient dels conceptes i les teories esmentats, però no va trobar una forma d'expressar-ho imaginativament a les seves pintures. Va sentir-se molt frustrat amb els seus experiments i posteriorment va destruir la majoria de les obres primerenques.
De 1928 a 1929 va assistir a la Universitat de Cambridge, on va estudiar anglès, art i literatura, i va esdevenir bilingüe. El 1930, s'instal·là a Le Bourget, prop de París, va complir el seu servei militar obligatori a l'exèrcit francès. Va recordar, «Va ser un temps bastant dur, també, perquè portava Joyce sota el meu braç i un rifle Lebel model 1886 en la meva espatlla».
Escapades a Àfrica Dos anys després que Harry Crosby se suïcidés, el seu afer amb Caresse Crosby es va acabar el 1931, deixant-li el cor trencat. Durant el seu allistament havia llegit El cor de les tenebres de Conrad, i amb 22 anys va decidir fer escapada i aventurar-se a Costa d'Ivori a l'Àfrica colonial francesa on va realitzar les seves primeres fotografies. Respecte a abandonar la pintura, va escriure, "vaig deixar l'estudi de Lhote perquè no vaig voler entrar en aquell esperit sistemàtic. Volia ser jo mateix. Pintar i canviar el món era el que més comptava a la meva vida".} Va sobreviure caçant i venent-lo als pobladors locals. Amb la caça, va aprendre mètodes que ell més tard utilitzaria a la fotografia. A Costa d'Ivori va contreure la febre d'aigües negres que gairebé el va matar. Mentre estava afectat per la febre, va enviar instruccions al seu avi pel seu propi funeral, demanant de ser enterrat a Normandia, a la vora del bosc Eawy bosc mentre sonés el Quartet de Corda de Debussy. Un oncle seu li va respondre, "El teu avi troba tot això massa car. Seria preferible que retornis abans". Tot i que Cartier-Bresson havia portat al viatge una càmera portàtil (més petita que una Kodak Brownie), només set fotografies van sobreviure als tròpics.
Gir de la pintura a la fotografia miniatura|La primera Leica de Cartier-Bresson
De tornada a França es va recuperar a Marsella a final de 1931 i va aprofundir la seva relació amb els surrealistes. Es va inspirar en una fotografia de 1930 del fotoreporter hongarès Martin Munkacsi mostrant tres nois africans joves despullats, captats com una pseudo-silueta, corrent en les ones del llac Tanganyika, titulada Tres Nois al llac Tanganyika, capturava la llibertat, la gràcia i l'espontaneïtat del seu moviment i la seva alegria de ser vius. Cartier-Bresson va comentar:
Aquella fotografia li va inspirar deixar la pintura i passar a la fotografia seriosament. Va explicar, "De sobte vaig entendre que la fotografia podia fixar l'eternitat en un instant". Va adquirir a Marsella una càmera Leica amb una lent de 50 mm que l'acompanyaria durant molts anys. Va descriure la Leica com una extensió del seu ull. L'anonimat que la petita càmera li va donar dins la multitud o durant un moment íntim va ser essencial per superar el comportament formal i antinatural dels qui eren conscients que els anava a fotografiar. Va realçar el seu anonimat pintant totes les parts lluentes de la càmera amb pintura negra. La Leica li va obrir noves possibilitats dins la fotografia: l'habilitat de capturar el món en el seu estat real de moviment i transformació. Comentava, «rondava pels carrers tot el dia, sentint-me molt nerviós i a punt per saltar, a punt per 'atrapar' la vida». Inquiet, va fotografiar a Berlín, Brussel·les, Varsòvia, Praga, Budapest i Madrid. Les seves fotografies es van exhibir per primer cop a la galeria Julien Levy Gallery a Nova York el 1932, i posteriorment a l'Ateneo de Madrid. El 1934 a Mèxic, va compartir una exposició amb Manuel Alvarez Bravo. Al començament, no va fotografiar gaire a la seva França natal, i van passar uns anys abans no ho fes extensament.
El 1934 va conèixer un intel·lectual polonès jove, un fotògraf anomenat David Szymin conegut com a «Chim» perquè el seu nom era difícil de pronunciar. Szymin va canviar posteriorment el seu nom per David Seymour. El dos tenien molt en comú, culturalment. A través de Chim, va conèixer un fotògraf hongarès anomenat Endré Friedmann, qui més tard canviaria el seu nom per Robert Capa. El tres varen compartir estudi la primavera de 1930 i Capa va aconsellar Cartier-Bresson, «No mantinguis l'etiqueta de fotògraf surrealista. Sigues un reporter gràfic. Si no, cauràs en el manierisme. Manté el surrealisme al teu petit cor, estimat. No et quedis quiet, mou-te!»
Exposicions als Estats Units El 1935 va viatjar als Estats Units amb una invitació per exhibir la seva obra a la Julien Levy Gallery de Nova York. Va compartir espai a la mostra amb els fotògrafs amics Walker Evans i Manuel Alvarez Bravo. Carmel Snow de Harper's Bazaar li va oferir una oportunitat al món de la moda, però va tenir un pobre entrada, ja que no tenia idea de com dirigir o interaccionar amb els models. No obstant això, Snow va ser el primer editor americà a publicar les seves fotografies en una revista. Quan era a Nova York, va conèixer el fotògraf Paul Strand, qui estava fent de càmera en un documental de l'era de la Depressió anomentatThe Plow That Broke the Plains.
Cinema Quan va retornar a França, Cartier-Bresson va sol·licitar una feina amb el famós director de pel·lícula francès Jean Renoir. Va actuar amb Renoir a la pel·lícula de 1936 Partie de campagne i a la de 1939 La Règle du jeu, on actuava de majordom i també feia de segon ajudant. Renoir va fer que Cartier-Bresson actués perquè pogués entendre que se sentia a l'altra banda de la càmera. Cartier-Bresson també va ajudar Renoir a realitzar La vie est nous, el primer film de propaganda per al partit Comunista, amb una crítica sobre les dues-centes famílies, incloent-hi la seva pròpia, qui manaven a França. Durant la Guerra Civil espanyola, Cartier-Bresson va codirigir una pel·lícula antifeixista amb Herbert Kline, per promoure els serveis mèdics republicans.