Eus (IPA: , igual, oficialment, en francès) és una comuna nord-catalana de la comarca del Conflent. Es va formar per la unió de l'antic terme d'Eus amb el de Coma; per això se'l va anomenar inicialment Eus i Coma. Recentment, el nucli de Coma s'ha despoblat del tot. Els seus habitants també en són anomenats lluerters.
Etimologia Tal com explica Joan CorominesCoromines, 1995. en el Onomasticon Cataloniae, el nom d'Eus prové de la contracció del llatí ilex (alzina), en la seva variant elice, del llatí vulgar, d'on va passar a Eliz, després a Elz i posteriorment a Eus.
Geografia Localització i característiques generals del terme miniatura|esquerra|Situació de la comuna d'Eus en el Conflent El terme comunal d'Eus, de 200.800 hectàrees d'extensió, està situat a la vall de la Tet, sobretot a l'esquerra del riu, però amb una part significativa a la dreta, a pocs quilòmetres al nord-est de Prada. Situat a la dreta de la N-116 (en direcció a Prada), són nombrosos els automobilistes que s'aturen al voral de la carretera per fotografiar el caràcter pintoresc d'aquest poble penjat a la roca; geològicament, pertany al massís granític de Queragut i Millars. Està situatEus en els ortofotomapes de l'IGNEus a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a l'extrem nord-est de la zona central de la comarca, limítrof amb la comarca occitana de la Fenolleda.
El terme està format bàsicament per cinc petites valls paral·leles que davallen de nord-oest a sud-est fins a la Tet, des de la carena que separa Eus de Sornià i Campossí; i, per tant, el Conflent de la Fenolleda; i, en conseqüència, els Països Catalans d'Occitània. En aquesta carena destaquen, de ponent a llevant, el Coll del Trivi (a 1.097,2 m alt), l'Estanyol (de 1.157,6), la Roca Gelera (de 1.101,3); i, ja cap al sud-est, el turó on hi ha les antenes de radiotelefonia i televisió; el Coll de Roca Gelera (a 989,7) i el Pic de Bau (a 1.014,4). Davallant per aquest coster, les restes del poble de Coma són a 758,5 m alt, Eus a 380,5, i la Tet, a l'extrem sud-oriental del terme, a 244, en el lloc que representa el punt més baix del terme comunal.
miniatura|Al fons, zona del Lliscó, des del poble d'Eus miniatura|Roca Gelera i Eus. La major part del municipi és visible en aquesta imatge.
Encara, el terme comunal d'Eus té un fragment important de la riba dreta de la Tet —encaixada entre els termes de Marqueixanes, els Masos, Prada i Catllà—, que constitueix la zona més important del terme pel que fa a la producció agrícola; i, per tant, l'activitat humana i econòmica dels eusenencs. El travessen, pel bell mig, la via del ferrocarril i la carretera N - 116 (Perpinyà - la Guingueta d'Ix), una de les més importants de la Catalunya del Nord, ja que uneix Perpinyà i la plana del Rosselló, amb el Conflent, que travessa de cap a cap, i amb la Cerdanya. En aquesta zona hi havia hagut el vilatge anomenat Lliscó o Cavallera, segons un altre document. És el lloc on el Lliscó (curs d'aigua amb el mateix nom del poblat que hi havia hagut) s'atansa a la seva confluència en la Tet.
Termes municipals limítrofs:
Antic terme d'Eus El poble d'Eus miniatura|esquerra|Eus en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals). miniatura|Eus Eus està situat a la zona central de l'antic terme, separat del de Coma, que era aproximadament la meitat meridional del terme actual. És en el vessant sud-oest del turó dominat per l'església parroquial de Sant Vicenç, construïda damunt de part de les ruïnes, encara visibles i parcialment conservades, del Castell d'Eus.
El poble s'estén, esglaonat, als peus del castell i de l'església parroquial, a través d'uns carrers costeruts que uneixen el pla, on es troba el cementiri amb la vella església parroquial de Sant Vicenç i algunes dependències comunals amb el cim del turó granític coronat per l'església parroquial actual, situat un quilòmetre al nord de la Tet. La Casa del Comú és al sector nord-occidental del poble, a prop del castell i de l'església parroquial actual, al carrer de l'Ajuntament.
El nucli d'Eus és un poble molt bonic que ha conservat l'aspecte més tradicional i pintoresc del Conflent. Aquesta comuna pertany a l'associació Els pobles més bonics de França.Els pobles més bonics de França: Eus
Lliscó o Cavallera Lliscó, antigament Lluscó (villa Lusco, 863), també anomenat Cavallera en un document que delimita els termes d'Eus i de Prada (ipsa pariete qui est super Cavaleram, 1053), havia estat un lloc pertanyent a Eus. EraIndret on era el lloc de Lliscó, o Cavallera en els ortofotomapes de l'IGN a la dreta de la Tet, a l'extrem sud-occidental del terme. El lloc està documentat des del 843. Se'n conserva el topònim, a través del Còrrec de Lliscó.
Antic terme de Coma El poble de Coma miniatura|Coma en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) D'una manera semblant a la situació geogràfica d'Eus, Coma és al centreComa en els ortofotomapes de l'IGN del que havia estat la seva comuna quan era independent, que significa la meitat septentrional de la comuna conjunta actual. El poble està actualment molt desfet, i pràcticament només se’n conserva dempeus l'església, que havia estat parroquial, de Sant Esteve de Coma. El 1311 està documentat com a lloc fortificat (castrum de Coma).
Estanyils L'antic lloc d'Estanyils, del qual amb prou feines es conserva actualment cap més vestigi que el topònim, eraIndret on era el lloc d'Estanyils, en els ortofotomapes de l'IGN a la zona nord-est del terme, a l'est-nord-est de Coma, a l'entorn d'on ara es troba el Mas dels Estanyils, en un replà al sud-oest de la Jaça Cremada. Està documentat des del 1011 (Stagnilios), i havia tingut església parroquial, dedicada a Sant Martí, de la qual no es conserva tampoc cap element recognoscible.
Altres llocs documentats del terme Totes desaparegudes i sense localitzar amb precisió, en el terme actual d'Eus consten documentades d'altres localitats: Torrent (villa Torrente, 950), que fou alou de Sant Miquel de Cuixà; Costeirague, al nord del poble d'Eus (Quoddarium, 958), Entre-rius (Interrivos, 950) i Terrades (958), tots els quals també possessions de Cuixà.
Els dòlmens d'Eus En el terme d'Eus hi ha quatre dòlmens (dos dels quals, però, damunt del termenal amb els veïns Catllà i Molig: Dolmen de la Font de l'Orri, Dolmen del Coll del Trivi, Dolmen del Pla de les Mosqueres i Dolmen de Serra Mitjana. Llevat del darrer, que és cap a mig terme, són a la zona nord, a la serra que separa el Conflent de la Fenolleda, en una zona rica en monuments megalítics.
Els masos El d'Eus és un terme bastant ric en construccions aïllades, tant de cortals com de masos i altres construccions rurals. D'una banda, s'hi poden trobar la Casa del Cantonyer, dos casots sense nom, el Casot de l'Argelers, el del Botet, el del Cairol (o Mas d'en Cairol), el d'en Léon (o Mas Cassolí), el d'en Vidal i el d'en Xarlet. Pel que fa a cortals, hi ha el de l'Argelers, el de l'Estevet —abans de les Cotives—, el d'en Badia —en realitat un mas—, el d'en Blasi, el d'en Cliquetó —abans de la Costaraga—, el d'en Martí, el d'en Mas (els dos darrers, en realitat també masos), el d'en Rocafort, el d'en Sabater —abans d'en Derojà—, el d'en Selva (també mas, en realitat) i el Cortal Marí, que també és un mas; molts dels cortals estan abandonats i en ruïnes: Cortal de la Pedra, de l'Argelers (diferent de l'anterior), de les Basses, del Porcell, d'en Dellac, d'en Forcó, d'en Jacobí, d'en Lacosta, d'en Pipó, d'en Raurell, d'en Valleta i d'en Viernis. Els masos són, també, abundants, a part dels ja esmentats: la Fontanella, la Lluera (abans Mas Acesat), Mas Bellver (o Forquet), Mas Blasi, Mas Bonavent, Mas Cadell, Mas Calmon (o d'en Benet), Mas Delmer, Mas Danis (abans Navarra), Mas de l'Argelers, Mas de l'Estampat, Mas d'en Badia, Mas d'en Benet, Mas d'en Foena (o Fabra), Mas d'en Gaser, Mas d'en Ginit, Mas d'en Mas (abans d'en Calvairac), Mas d'en Pagès, Mas d'en Quel, Mas d'en Romeu (o Delcassó), Mas d'en Sabater, Mas d'en Sircans, Mas d'en Vial, Mas Dorandeu (abans Solera), Mas Forquet (o d'en Barthélémy), un altre Mas Forquet, un tercer Mas Forquet (abans Vilanova), Mas Jacobí, Mas Marí, un altre Mas Marí (o Forquet), Mas Mir, Mas Nabona, Mas Oliver, Mas Ponci, Mas Puig, Mas Redondi (o Argelers), Mas Saurina, Mas Solera, Mas Tarrena, el Molí de la Pasquera, el Molí del Ferrer, el Molí d'en Silvestre i el Molí Vell. Alguns, ja desapareguts, es conserven com a noms antics: Mas de l'Isern i Mas d'en Mir. D'altres estan en ruïnes: Mas Valleta (o dels Estanyils). Cal esmentar, també, entre les construccions aïllades: el Pont de Fusta, l'Auberge d'Eus i la Torre de DFCI.
Hidrologia Cursos d'aigua La Tet és el riu que vertebra el terme d'Eus. Travessa el sector sud del terme, a prop del límit meridional, situat a la dreta d'aquest riu. La major part és a la seva esquerra, i es tracta de cinc petites valls que davallen al biaix, paral·leles de nord-oest a sud-est, fins a abocar-se en la Tet: d'oest a est, Còrrec de les Teixoneres (o de la Teuleria), una part del qual és termenal amb Catllà i una altra entra plenament dins d'aquest terme; Còrrec de la Tomasa (o de Sant Vicenç); Còrrec de Ribelles (que passa pel costat de llevant del poble d'Eus); Còrrec de Ricard; i Còrrec dels Baixos, el darrer tram termenal amb Marqueixanes.
El Còrrec de les Teixoneres (o de la Teuleria) es forma en el vessant meridional de la serreta que tanca el terme d'Eus pel seu extrem nord-oest, al sud-oest del Coll del Trivi i sota del Pla de les Mosqueres i del Prat d'en Sanç. En el seu primer tram rep el nom de Còrrec del Clot de la Batllia; quan entra en el terme de Catllà, passa a ser anomenat Còrrec de les Teixoneres; i quan torna a entrar en el d'Eus ho és com a Còrrec de la Teuleria. Poc abans d'abocar-se en la Tet, rep per la dreta el Còrrec del Figueral, el més important dels que rep.
Més a llevant es troba el Còrrec de Sant Vicenç, o de la Tomasa, que es forma a prop al sud-oest de Coma, per la unió del Còrrec dels Morts amb el Còrrec dels Tallats, que provenen del nord del terme, dels vessants sud-occidentals de l'Estanyol. En un primer tram s'anomena Còrrec del Garrigàs, nom de la zona que travessa, i quan rep per l'esquerra el Còrrec de la Font Clotada rep ja el nom de Còrrec de la Tomasa. Una mica més a llevant, de curt recorregut, hi ha el Torrent de Gató, que discorre entre el poble vell d'Eus i els seus eixamplaments moderns del costat sud-oest.
El Còrrec més rellevant de tots, però, és el de Ribelles. Ocupa una posició central, dins del terme, i passa ran dels dos nuclis de població: Coma, ja desertitzat, i Eus. Es forma al sud-est de l'Estanyol i al sud-oest de la Roca Gelera, de primer amb el Còrrec de la Font de l'Orri, que recull el del Carbasser, i el de la Font d'en Teula, que recull el de la Font del Cirer i el de la Canaleta. Quan s'uneixen aquests dos còrrecs, es forma el del Rossinyol, que rep per l'esquerra el de Mataneres i tot seguit el de la Coma d'Amunt, a partir d'on és anomenat Còrrec de Ribelles. Passa, aleshores, per l'est d'Eus i, tot seguit, s'aboca en la Tet.
Ja en el sector de llevant del terme, discorre el Còrrec de Ricard, que és format pels còrrecs del Teixonat i de Llempis (o de la Coma d'Amunt); i, ja a l'extrem oriental del tot, el Còrrec dels Baixos (o dels Bais) marca el termenal amb Marqueixanes. Abans d'aquest darrer, però, hi ha tres petits còrrecs que s'aboquen directament en la Tet: el de la Creguda, el de la Lluera i el del Vinyer. Cap d'aquests còrrecs no en rep d'altres de rellevants, ja que quasi tots els afluents són de curt recorregut.
Per la dreta, la Tet rep alguns afluents, procedents dels termes veïns, els Masos i Marqueixanes. De ponent a llevant es troben la Bassa (o Còrrec de la Bassa), amb el torrent anomenat el Lliscó, el Còrrec de les Trilles, i la Coma dels Masos.
Canals d'irrigació