Hygrophorus és un gènere de bolets agaricals de la família de les higroforàcies (Hygrophoraceae).Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. Totes les espècies són terrestres i ectomicorrítiques (formen una associació amb arbres vius) i es troben habitualment en boscos. Es reconeixen a tot el món unes 260 espècies,Hyde, K.D. 2024. The 2024 Outline of Fungi and fungus-like taxa. Mycosphere, 15(1): 5146-6239, Doi 10.5943/mycosphere/15/1/25, ISSN 2077 7019. Versió web. de les quals algunes són comestibles i es posen a la venda als mercats locals.
Als Països Catalans, les espècies viscoses comestibles d'aquest gènere es coneixen popularment amb el nom de llenega, mucosa o pegalosa, i els secs o poc viscosos com a carlets o escarlets.
Taxonomia Història Hygrophorus va ser publicat per primera vegada el 1836 pel micòleg suec Elias Magnus Fries. El nom genèric deriva del grec ῦγρὁς (= humit) + φόρος (= portador), en referència als taps prims que es troben en moltes espècies.Rea C. (1922). British Basidiomycetaceae: A Handbook of the Larger British Fungi. Cambridge (Regne Unit): Cambridge University Press. p. 799. Fries (1849) va dividir posteriorment el gènere en tres subgèneres: Limacium, Camarophyllus i Hygrocybe. L'últim d'aquests ara es reconeix com a gènere per dret propi, però fou freqüentment inclòs a Hygrophorus fins als anys 70. Camarophyllus (espècie tipus Hygrophorus camarophyllus) i Limacium també es van elevar al rang de gènere, però es consideren sinònims de Hygrophorus."Camarophyllus (Fr.) P. Kumm". Index Fungorum. CAB International. Retrieved 2011-09-25."Camarophyllus (Fr.) P. Kumm". MycoBank. International Mycological Association. Retrieved 2011-09-25."Limacium (Fr. ex Rabenh.) P. Kumm". MycoBank. International Mycological Association. Retrieved 2011-09-25. Camarophyllus sensu Singer (basat en Hygrocybe pratensis) és, però, un sinònim de Hygrocybe (o Cuphophyllus).
Estat actual Recents investigacions moleculars, basades en l'anàlisi cladística de seqüències d'ADN, suggereixen que Hygrophorus (menys Hygrocybe) és un gènere monofilètic (i per tant, natural). Però fins ara només se n'han seqüenciat algunes poques espècies.Matheny PB, Curtis JM, Hofstetter V, Aime MC, Moncalvo JM, Ge ZW, Slot JC, Ammirati JF, Baroni TJ, Bougher NL, Hughes KW, Lodge DJ, Kerrigan RW, Seidl MT, Aanen DK, DeNitis M, Daniele GM, Desjardin DE, Kropp BR, Norvell LL, Parker A, Vellinga EC, Vilgalys R, Hibbett DS (2006). "Major clades of Agaricales: a multilocus phylogenetic overview" (PDF). Mycologia. 98 (6): 982–95. doi:10.3852/mycologia.98.6.982. PMID 17486974. Archived from the original (PDF) on 2016-03-03.
Taxonomia miniatura|Il·lustració de H. marzuolus La majoria de les espècies inicialment adscrites al gènere Hygrophorus han estat transferides al nou gènere Hygrocybe. Això inclou Hygrocybe conica, H. punicea i H. psittacina.
L'espècie tipus per al gènere és Hygrophorus eburneus (Bull.) Fr. (1838)
Altres espècies són: Hygrophorus atramentosus (Alb. & Schwein.) Haas & Haller (1978) Hygrophorus carcharias E. Horak (1973) Hygrophorus chrysaspis Métrod (1938) Hygrophorus chrysodon llenega blanca de vora groga Hygrophorus cossus (Sowerby) Fr. llenega blanca pudent Hygrophorus fuligineus Frost ex Peck (1884) Hygrophorus eburneus, Mocosa blanca, (Bull.) Fr. Hygrophorus gloriae G. Stev. (1963) Hygrophorus hypothejus Llenega, mocosa Hygrophorus karstenii Saccardo & Cuboni (1887) Hygrophorus involutus G. Stev. (1963) Hygrophorus latitabundus (Llenega negra) Hygrophorus marzuolus (Fr.) Bresadola Hygrophorus monticola A.H. Sm. & Hesler Hygrophorus nemoreus (Pers.) Fr. 1838 Hygrophorus nitidus Berk. & M.A.Curtis (1853) Hygrophorus olivaceoalbus Llenega de muntanya Hygrophorus penarius Hygrophorus persoonii (Llenega d'alzinar) Hygrophorus roseodiscoideus Bon & Chevassut 1985 Hygrophorus russula (Fr.) Quél. (1918), Carlet (bolet) Hygrophorus salmonipes G. Stev. (1963) Hygrophorus segregatus E. Horak (1990) Hygrophorus speciosus Peck (1878) Hygrophorus turundus Fr. Hygrophorus waikanaensis G. Stev. (1963)
Hàbitat i distribució Les espècies dHygrophorus són ectomicorrítiques, la majoria formant associacions amb arbres (sobretot amb planifòlies i coníferes) i, per tant, es troben típicament als boscos. Molts semblen ser hostes específics, Hygrophorus cossus, per exemple, que es produeixen amb roure, i H. speciosus amb làrix.Hesler LR, Smith AH (1963). North American species of Hygrophorus. University of Tennessee Press. p. 416.Candusso M. (1997). Fungi Europaei 6: Hygrophorus s.l.. Alassio, Italy: Libreria Basso. p. 784.
Com a menjar Els bolets d'algunes espècies es consideren comestibles, i es consumeixen localment (de vegades es venen als mercats) a Espanya i l'est d'Europa, la Xina i el Bhutan i Amèrica Central.Boa ER. (2004). Wild Edible Fungi: A Global Overview of Their Use and Importance to People. Food and Agriculture Organization of the United Nations. p. 147. . És el cas per exemple de la llenega negra a Catalunya, coneguda simplement per llenega.
Bibliografia Encara no s'ha publicat cap monografia completa del gènere. Tanmateix, a Europa, les espècies d'''Hygrophorus han estat il·lustrades i descrites en una guia italiana per Candusso (1997). Les espècies europees també han estat cobertes, més breument, per claus descriptives franceses per Bon (1990).Bon M. (1990). Flore mycologique d'Europe 1: Les Hygrophores (in French). Amiens Cedex: CRDP de Picardie. p. 99. Arnolds (1990) va il·lustrar i descriure espècies holandeses.Arnolds E. (1990). Genus Hygrophorus in Flora Agaricina Neerlandica 2. Lisse, Netherlands: AA Balkema. p. 115–133. . No s'han publicat guies modernes equivalents per a' Amèrica del Nord, la més recent va ser per part de Hesler & Smith (1963). Hi ha, però, una guia d'espècies californianes de Largent (1985).Largent DL. (1985). The Agaricales (Gilled Fungi) of California 5: Hygrophoraceae. Eureka, California: Mad River Press. p. 220. . A Austràlia, les espècies Hygrophorus'' han estat il·lustrades i descrites per Young (2005)Young AM. (2005). Fungi of Australia: Hygrophoraceae. Collingwood, Victoria: CSIRO Publishing. p. 188. . i a Nova Zelanda per Horak (1990).Horak E. (1990). "Monograph of the New Zealand Hygrophoraceae (Agaricales)" (PDF). New Zealand Journal of Botany. 28: 255–309. doi:10.1080/0028825x.1990.10412313.[permanent dead link]
Referències
Enllaços externs
North American species of Hygrophorus per L.R. Hesler i Alexander H. Smith, 1963. (Monografia)