Lalbita és un mineral del grup dels silicats. El seu nom és del llatí albus, que significa “blanc” pel seu color més usual. Hi ha dipòsits d'albita a la Península del Labrador i la península Escandinava. A Espanya es troba a Astúries, Província de Cadis i Málaga. A Catalunya es troba a Llançà. S'usa en la fabricació de vidre i ceràmica i en la indústria de materials refractaris.
Característiques Terme extrem de la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, solucions sòlides de composició variable, entre lalbita, sòdica i l'anortita, càlcica, a través de tota una sèrie de termes intermedis: oligoclasa, andesina, labradorita i bytownita. És dura, lleugera, transparent o translúcida; pols de color blanc. Insoluble en àcids, a excepció de l'àcid fluorhídric en què es descompon deixant un residu gelatinós de sílice; es fon amb força dificultat acolorint la flama de groc (sodi).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'albita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
miniatura|Pertites d'albita (blanc) segregades d'un feldespat potàssic (gris) vistes a través d'un microscopi petrogràfic
Ambient de formació Constitueix un component essencial de les roques eruptives plutòniques àcides (granits, sienites, pegmatites), en la varietat denominada de baixa temperatura amb estructura desordenada respecte a la d'elevada temperatura. Present en micaesquists, gneis i en venes de segregació que travessen aquestes roques, també en roques lítiques alpines. Pot formar-se a partir de plagiòclasis riques en calci a través del fenomen d'albitització, que consisteix en descomposició del mineral càlcic en albita secundària i calcita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a Riudarenes, a la comarca de la Selva, i a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).
Referències
Categoria:Feldespats Categoria:Minerals d'alumini Categoria:Minerals de sodi Categoria:Minerals trobats a Catalunya Categoria:Minerals descoberts a Dalarna