és una advocada iraniana defensora dels drets humans, en especial dels drets dels infants i de les dones. Després de ser guardonada amb el Premi Nobel de la Pau de 2003, el 2009 va exiliar-se a Londres per por de ser empresonada.Jérôme Citron. Shirin Ebadi : "Je porte la voix de mon peuple". CFDT Magazine 2016, No. 427, . Va ser la primera dona musulmana i la primera iraniana a rebre el premi. S'ha posicionat en contra de l'ús obligatori del hijab.
Biografia Va néixer el 21 de juny de 1947 a la població iraniana de Hamadan. El seu pare, Mohammad Ali Ebadi, era el notari públic en cap de la ciutat i professor de dret mercantil. La seva mare, Minu Yamini. L'any següent la seva família es va traslladar a Teheran. El 1965 va aconseguir una plaça a la Facultat de Dret de la Universitat de Teheran. Ebadi va assistir a les escoles Anoshiravn Dadgar i Reza Shah Kabir. Va enfocar la seva carrera cap al càrrec de jutgessa, càrrec que va ocupar oficialment el març de 1970. L'any següent es va doctorar en dret privat a la mateixa universitat. El 1975 li fou encarregada la presidència d'una branca legislativa de la Cort de Teheran, la qual cosa la convertia en la primera dona de l'Iran a aconseguir-ho.
Va ser admesa al departament de dret de la Universitat de Teheran el 1965 i el 1969; en graduar-se, va aprovar els exàmens de qualificació per convertir-se en jutgessa. Després d'un període de pràctiques de sis mesos , va esdevenir oficialment jutgessa el març de 1969. Va continuar els seus estudis a la Universitat de Teheran per obtenir un doctorat en dret; el 1971, un dels seus professors va ser Mahmoud Shehabi Khorassani. El 1975, es va convertir en la primera presidenta del tribunal de la ciutat de Teheran i va exercir el càrrec fins a la Revolució Iraniana. Va ser una de les primeres jutgesses a l'Iran.
Activisme social Després de la Revolució de 1979, les dones ja no podien exercir de jutgessa i va ser acomiadada i li van donar una nova feina com a secretària al tribunal que havia presidit.
Tot i així, li va ser assignada una posició menor a partir de la revolució iraniana de 1979, quan els religiosos conservadors insistiren en la prohibició islàmica de tal càrrec de jutgessa per a les dones.
Després de moltes protestes d'ella i d'altres jutgesses, va poder ocupar un càrrec lleugerament superior, el d'"experta en Dret". Finalment, sense voler continuar suportant la situació de discriminació, es va retirar. Per aquesta negativa li fou vetat el treball judicial fins a l'any 1992, any en què va poder obrir un gabinet jurídic.
Més tard, tot i tenir ja un permís de bufet d'advocats, les seves sol·licituds van ser rebutjades repetidament i Ebadi no va poder exercir l'advocacia fins al 1993. Va aprofitar aquest temps lliure per escriure llibres i molts articles en publicacions periòdiques iranianes.
En els darrers anys, Shirin Ebadi ha actuat com a advocada en casos d'assassinat i d'abusos a infants. A més a més, acostuma a donar classes a la Universitat de Teheran, alhora que promou l'estatus legal dels infants i de les dones, tal com ho posen de manifest els diversos projectes en els quals col·labora des de les diferents organitzacions que lidera (com per exemple, l'oficina de l'UNICEF a Teheran).
Pels seus esforços per la democràcia i els drets humans, especialment els de les dones i els nens, va rebre l'any 2003 el Premi Nobel de la Pau. En la seva lectura Nobel, a més d'atorgar als drets humans la importància que justament es mereixen, i de fer esment a la seva condició de dona, de ciutadana de l'Iran i de musulmana, fa una crida al sentit comú per evitar guerres sota el pretext de la lluita contra el terrorisme, en molt clara relació amb la política exterior dels Estats Units.
El 2004, Ebadi ja donava classes de dret a la Universitat de Teheran mentre exercia l'advocacia a l'Iran. És una activista per enfortir l'estatus legal dels infants i les dones, i el seu treball sobre els drets de les dones va tenir un paper clau en les aclaparadores eleccions presidencials del maig de 1997 del reformista Mohammad Khatami.
El 2018 ha estat investida doctora honoris causa per la Universitat de Lleida.
El 2011 publicà una novel·la, La gàbia d'or, en què, amb la història de tres germans de diferents ideologies i la seva pròpia autobiografia, explica la història recent de l'Iran.
El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.
Referències
Vegeu també Llista de feministes musulmanes
Enllaços externs Plana oficial de Shirin Ebadi (en persa) .
Categoria:Comandants de la Legió d'Honor Categoria:Premis Nobel de la Pau Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lleida Categoria:Alumnes de la Universitat de Teheran Categoria:Persones d'Hamadan Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de la Colúmbia Britànica Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat Concordia Categoria:Activistes contra l'ús obligatori del hijab Categoria:Exiliats de l'Iran Categoria:Feministes iranians Categoria:Feministes del segle XX Categoria:Feministes del segle XXI Categoria:Nascuts el 1947