Els bronzes de Benín són una col·lecció formada per més de 1.000 pecesEl nombre de peces és incert (Dohlvik, 2006: pàg. 7.). La majoria de fonts parlen de 1.000 peces, o alguns milers. Nevadomsky afirma que es van treure de 3.000 a 5.000 peces (Nevadomsky, 2005: pàg. 66.). commemoratives que provenen del palau reial del Regne de Benín. Van ser creades pels pobles edo des del , i els britànics se'n van apoderar de la majoria el 1897. 200 d'aquestes es van dur al Museu Britànic, mentre que la resta es van repartir entre altres museus.Greenfield, 2007: pàg. 124. Actualment una part encara es troba al Museu Britànic, a la sala 25 (secció d'Àfrica). Altres parts se'n troben als Estats Units i Alemanya,USA International Business Publications, 2005: pàg. 23. entre d'altres.
Els bronzes de Benín van fer augmentar l'apreciació d'Europa per la cultura africana i l'art tribal. Inicialment, als europeus del , els semblava impossible i increïble que gent que consideraven tan primitiva i salvatge fos responsable de la creació d'objectes tan desenvolupats. Fins i tot, es va arribar a la conclusió que havien après el coneixement dels portuguesos. Tanmateix, ara se sap que els bronzes es feien a Benín des del , i que bona part de les col·leccions daten dels segles i . Es creu que els dos períodes daurats en la creació de bronzes són el regnat d'Esigie (~1550) i el d'Eresonye (1735-50).Greenfield, 2007: pàg. 122. Estan fetes utilitzant la tècnica de cera perduda,The Trustees of the British Museum, 1977: pàg. 272. i es considera que són de les millors escultures fetes d'aquesta forma.
Encara que comunament s'anomenen els bronzes de Benín, no totes les peces ho són, d'aquest material. També n'hi ha que estan fetes de llautó, o amb una barreja de bronze i llautó; fins i tot n'hi ha de fusta, ceràmica, ivori, etc. (vegeu secció Tècnica).Dohlvik, 2006: pàg. 21.
Antecedents miniatura|Extensió dels pobles edo miniatura|La ciutat de Benín l'any 1686, amb l'oba El Regne de Benín, que entre els segles XIV i XIX va ocupar el territori de l'actual Nigèria, va ser molt ric en escultures realitzades amb materials diversos, com ara ferro, bronze, fusta, ivori o terracota. S'han conservat força obres petites de copes o calzes tallats en ivori realitzats pels bini (una ètnia ioruba) de la costa de Nigèria. Durant el , es van recollir poques peces i només va ser a començaments del , quan es va iniciar la colonització, i per mitjà principalment dels missioners, que van anar arribant obres a Europa, que eren vistes com a simples curiositats dels cultes «pagans».
Així, les primeres peces que realment van cridar l'atenció van ser les trameses per l'exèrcit britànic a Londres, el 1897, després de la seva expedició punitiva contra el Regne de Benín. Es tractava d'un tresor format per escultures de bronze i ivori, entre les quals destacaven caps de reis, figures de lleopard, campanes i un gran nombre de plaques amb alt relleu, totes realitzades amb sorprenent mestratge, amb la tècnica de la cera perduda. Més tard, l'any 1910, l'investigador alemany Leo Frobenius va realitzar una expedició a l'Àfrica amb el propòsit de recollir peces d'art africà per als museus del seu país.Huera, 1988: pàg. 20 L'espoli va ser tan gran que actualment a Nigèria només queden unes cinquanta peces, mentre que entre les col·leccions europees i els Estats Units sumen unes 2.400 en total.Huera, 1988: pàg. 35
A l'Àfrica tropical, al centre del continent, es va desenvolupar aviat la tècnica de la cera perduda per a les petites escultures de bronze, com atesten les troballes de Benín. Quan un rei moria, el seu successor manava fer un cap en bronze. N'hi ha prop de cent seixanta, i els més antics provenen segurament del .Historia Universal del Arte, 1984: pàg. 578 L'oba monopolitzava els materials més difícils d'obtenir, com ara l'or, els ullals d'elefant o el bronze. Aquests reis van fer possibles els esplèndids bronzes de Benín; d'aquesta manera les corts reials van contribuir de manera definitiva a l'art negre.Leuzinger, 1976: pàg. 24 L'any 1939, es van descobrir caps molt similars als de Benín a la ciutat santa dels iorubes, Ife, i es van datar dels segles i . Això va confirmar la tradició de Benín, que havien estat artistes d'Ife els qui els havien ensenyat les tècniques del bronze.Huera, 1988: pàg. 36 La sorpresa va sorgir quan aquestes es van datar de forma inequívoca en aquells segles: això volia dir que eren anteriors al Perseu de Benvenuto Cellini de mitjan , obra mestre del bronze renaixentista feta amb la tècnica de la cera perduda.
La més antiga evidència de la tècnica de la cera perduda prové de la Cultura de Varna (Bulgària) fa uns 6.500 anys. A l'antic Egipte es van fer escultures amb aquesta mateixa tècnica, i es transmeteren a la civilització greconubiana.Huera, 1988: pàg. 37
Història Esdeveniments del 1897 miniatura|Dibuix de la ciutat de Benín el 1897, fet per un oficial britànic El vicecònsol general James Philips, juntament amb sis altres oficials anglesos, dos comerciants, intèrprets, i dos-cents quinze carriers van posar-se en marxa cap a Benín. Els havien informats que tenien previst de fer una visita, però havien contestat que s'havien d'esperar, ja que estaven fent uns rituals, i que cap estranger podia entrar a la ciutat de Benín.USA International Business Publications, 2005: pàg. 21.Dohlvik, 2006: pàg. 21-22 Tanmateix, ho van ignorar i van continuar l'expedició.Greenfield, 2007: pàg. 123. Mentre estaven de camí, van ser emboscats per guerrers al sud de la ciutat. Només van sobreviure dos europeus.
miniatura|Dos bronzes de Benín, al Victoria and Albert Museum de Londres Vuit dies després, les notícies van arribar a Londres. De seguida es va organitzar una expedició naval punitiva, dirigida per l'almirall Rawson. Aquesta expedició va saquejar la ciutat de Benín i la va destruir completament. Després de la victòria anglesa, es van endur les obres d'art que decoraven el palau reial i les cases nobles, acumulades durant molts segles. Tanmateix, la versió oficial va dir que aquesta represàlia fou duta a terme perquè les tribus havien emboscat una missió humanitària i pacífica.Soni, 1997. The Events of 1897. També afirmava que es va alliberar la població d'un regnat de terror.
Repartiment per museus i particulars Els bronzes de Benín que formaren part del botí de l'expedició punitiva de 1897 tingueren diferents destins: una part van convertir-se en peces de la col·lecció privada de diferents oficials britànics; el Foreign Office en vengué una quantitat remarcable, que posteriorment acabaria en diferents museus d'Europa, principalment d'Alemanya i Amèrica. La notable qualitat dels treballs es va reflectir ràpidament en els alts preus que assoliren al mercat. Així mateix, el Foreign Office va donar al Museu Britànic una gran quantitat de plaques de paret de bronze, que representen la història del Regne de Benín als segles i . Molts se'n mostren a la secció etnogràfica del museu, i és el Museu de la Humanitat el qui recull la principal col·lecció d'aquestes obres d'art.Soni, Darshana (1997). The British and the Benin Bronzes . ARM Information Sheet 4, Campanya per al retorn dels bronzes de Benín. Consultat 08 juliol 2010.
L'any 1984, Sotheby's subhastà una placa de Benín, on és representat un músic. El preu de venda es va fixar entre 25.000 £ i 35.000 £ al catàleg de la subhasta.
Col·leccions museístiques de bronzes de Benín CiutatMuseunombre pecesLondres Museu Britànic 700Berlín Ethnologisches Museum 580Oxford Museu Pitt-Rivers 327Hamburg Museum für Völkerkunde, Museum für Kunst und Gewerbe 196Dresden Staatliches Museum für Völkerkunde 182Nova York Metropolitan Museum of Art 163Filadèlfia Museum of Archaeology and Anthropology de la Universitat de Pennsilvània 100Leiden Rijksmuseum voor Volkenkunde 98Leipzig Museum für Völkerkunde 87Colònia Rautenstrauch-Joest-Museum 73
Actualitat Les dues col·leccions d'artefactes de Benín més extenses es troben al Museu Etnològic de Berlín i el Museu Britànic de Londres, mentre que la tercera es troba en diferents museus de Nigèria, sobretot al Museu Nacional de Lagos.Dohlvik, 2006: pàg. 08.
L'estat nigerià, independent des de 1960, ha sol·licitat diverses vegades la devolució dels artefactes d'aquesta col·lecció. El debat sobre la ubicació dels bronzes en relació amb el seu lloc d'origen ha estat un tema envoltat de controvèrsia. S'ha considerat sovint com la icona de la repatriació total del continent africà. El conjunt dels artefactes de l'Imperi de Benín, en el debat internacional sobre la restitució, ha esdevingut un cas força important, equiparable amb altres casos com el de les escultures del Partenó.Dohlvik, 2006: pàg. 24.
Les peces L'escultura de Benín és més naturalista que la majoria dels tòtems d'Àfrica. Les superfícies de bronze estan dissenyades per a cercar contrastos amb la ferida de la llum sobre el metall, perceptibles en les polseres de coure, armadures de bronze, i les decoracions del fons, que fan destacar els torsos de les figures rabassudes. Els trets dels caps s'accentuen apartant-se de les proporcions naturals i l'artista les fa molt més grans, exagerant el modelatge dels ulls, nas i llavis, que els dibuixa amb gran cura.Leuzinger, 1976: pàg. 16 El més notable de les peces és l'alt nivell de destresa que assoliren els ferrers de Benín en el complex procés de fosa de la cera perduda. Els descendents d'aquests grans artesans de Benín encara veneren Igue-igha, que va introduir l'art de la fosa a la seva terra, possiblement après dels àrabs a finals del .
Un altre aspecte important d'aquestes obres d'art és la seva exclusivitat: La propietat estava reservada per a certes classes socials, cosa que reflecteix l'estricta estructura jeràrquica de la societat de Benín. En general, només el rei podia tenir objectes de bronze i marfil. No obstant això, podria donar permís als caps d'alt rang d'utilitzar, per exemple, màscares penjoll o punys de braç de bronze i marfil. El coral també va ser un material reial i els anells de coll d'aquest material van ser un símbol de noblesa, i eren concedits específicament per loba.
miniatura|esquerra|100px|Penjoll, fet d'un aliatge de coure. Es duien als malucs. Es troba al Museu Nacional d'Art Africà miniatura|Placa de llautó que representa l'entrada al palau de l'Oba de Benín. Data del , i es troba al Museu Britànic de Londres miniatura|Peu d'altar edo, que data dels segles XVIII i . Es troba al Museu Nacional d'Art Africà Temàtica El bronze (i les talles d'ivori) tenien una varietat de funcions en la vida ritual i cortesana de Benín. Com a art cortesà, el seu objectiu principal era glorificar a l'''oba, rei diví, i la història del seu poderós imperi.
L'art de Benín conté una varietat d'objectes, dels quals els relleus de bronze, o llautó, i els caps dels reis són, sens dubte, els més coneguts. Cal no oblidar les impressionants qualitats estètiques, l'originalitat i mestratge artesanal dels recipients de bronze de Benín, campanes, ornaments, joies, i objectes rituals, malgrat que aquests són sovint eclipsats per les obres figuratives en bronze i talles d'ivori.
Els relleus de bronze decoraven els pilars dels patis espaiosos del palau reial. Alguns dels relleus representen importants batalles de les guerres d'expansió del . La majoria, però, presenten dignataris de la cort amb esplèndids vestits cerimonials. Gran part de les figures representades en les plaques només es poden identificar per mitjà de les seves vestimentes i atributs, que indiquen la seva funció dins la cort, i no com personatges històrics concrets. Encara que hi ha hagut intents de vincular alguns retrats d'alguns personatges històrics, aquestes identificacions són especulatives i no poden ser verificades. En alguns casos, això també s'aplica a la identificació de la funció del personatge segons la seva vestimenta, que podria no ser concloent.