Lagapornis cara-roig o inseparable cara-roigComissió dels Noms dels Ocells en Català. Diccionari dels ocells del món: Ocells no passeriformes. Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d'Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia (Agapornis pullarius) és un dels ocells del gènere Agapornis, a la família dels Psitàcids (Psittacidae). Con tots els agapornis són originaris d'Àfrica.
Morfologia Fan uns 15 cm de llargària Els mascles són de color general verd, amb una zona en la cara de color vermell, des de la part superior del bec, sobre el front fins a mitjans del capell, i pels costats fins a l'ull. La part inferior de l'ala és d'un verd més clar que la resta del cos. El bec és vermell. Le Breton, Kenny. Lovebirds...getting started. T.F.H. Publications (USA). Pàgines 85–88. Les femelles són molt semblants, amb la màscara facial taronja i el bec més clar. Les potes d'ambdós gèneres són de color gris.
Distribució i hàbitat Viuen en zones de bosc obert, sabanes i terres de conreu d'una ampla àrea d'Àfrica, que inclou tots els estats del golf de Guinea, des de Guinea fins al nord d'Angola (incloent-hi les Illes), i cap a l'est fins al sud d'Etiòpia, l'oest de Kenya i el nord de Tanzània.L'agapornis cara-roig a UICN Red List Rev-8-07-2010
Llistat de subespècies Se n'han descrit dues subespècies d'Agapornis pullarius:Classificació dels Psitàcids a ZOONOMEN, amb subespècies Rev. 8-07-2010 Agapornis pullarius pullarius () 1758. Agapornis pullarius ugandae Neumann 1908. Habita Kenya i Tanzània.
Reproducció Fa el niu normalment en un termiter, en un arbre o, de vegades a terra. Per fer el niu la femella excava un túnel de fins a 30 cm de llargària, dins el termiter, criant amb altres congèneres.
Avicultura La cria en captiveri és difícil, per la necessitat d'excavar el niu i que la càmera estiga a uns 27º, però, se'ls pot induir a excavar en un suro per a construir el niu. És una espècie més nerviosa que altres del mateix gènere.
Referències
Categoria:Agapornis