miniatura|Pobresa miniatura|Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna. En aquest sentit, és el contrari que riquesa i al·ludeix a un estat de carència. A Espanya, un de cada tres habitants es troba en risc d'exclusió.En España, una de cada tres personas es vulnerable a convertirse en pobreza
Segons l'Acadèmia Valenciana de la Llengua també és correcte emprar pobrea.
Etimològicament el terme prové del terme llatí paupertas, que originalment es refereix a la condició de «pauperos» que significa, literalment, «parir o generar poc» i aplicat al bestiar i, per derivació, al terreny pobre, és a dir, estèrils o de poc rendiment. D'aquesta accepció de la pobresa, com manca de potencial o capacitat per produir, deriva en un concepte diferent que assenyala a la mateixa com manca d'una sèrie de bens i serveis bàsics.
És un paràmetre sempre comparatiu, per això es pot parlar de pobresa absoluta (manca de menjar, casa i aigua potable), pobresa extrema (definida pel Banc Mundial com tenir ingressos inferiors a un dòlar diari) o pobresa (viure amb menys de 3 dòlars al dia). Aquests nivells varien en funció del país que es tracti (per exemple a Espanya és pobre el que no arriba al 50 per cent dels ingressos mitjans de l'Estat). Al món hi ha 1.200 milions de persones en situació de pobresa extrema.
Els països pobres són anomenats subdesenvolupats o del Tercer món. Es concentren en els continents d'Àsia i sobretot Àfrica, tot i que la pobresa està estesa arreu del món, incloent les riques ciutats industrialitzades (quart món).
Causes de la pobresa Segons la reunió a Davos en 2015 del Fòrum econòmic mundial de dirigents d'empreses, la primera causa és la desigualtat econòmica. Altres entitats, com l'organització Oxfam, precisen que, a Espanya, hi ha vint persones que tenen tants diners com la suma del 20% (nou milions d'habitants) més pobres, que té dificultat per a arribar a fi de mes.El riesgo de pobreza siguió subiendo en 2014 y alcanza ya a casi el 30% de la población eldiario.es
Altres causes eventuals circumstancials poden ser viure una guerra o un desastre natural; repartiment injust dels recursos; poc accés a l'ensenyament; govern corrupte; discriminació per raó de sexe o raça; poc accés als mercats globalitzats; manca de drets humans o sanitat deficient.
Reduir la pobresa extrema combatent aquestes causes és un dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni.
Estructura social L'estructura social és l'organització i el desenvolupament de les societats, aquesta organització estableix un ordre social que estableix regularitats en l'ordenació de la societat, a través de l'estratificació social i es basa en les pautes de les relacions socials (relacions entre persones), que ordenen els comportaments i les relacions entre individus i grups, i que estableixen un accés desigual als recursos, serveis i posicions. Actualment, en les societats modernes, podem trobar tres tipus d'estructura social: La institucional, la relacional i la incorporada.
Estratificació social La jerarquització de la societat a través de l'estructura social, ens porta a una estratificació de la societat, que és, la divisió de la societat en capes, classes o estrats, per tant, l'estratificació social és el conjunt de desigualtats que es donen entre els diferents individus que conformen una societat.
Causes de la pobresa en les societats avançades El redescobriment de la pobresa i l'existència de diverses formes d'exclusió o marginalitat social van donar origen a un ampli debat sobre les causes d'aquests fenòmens. Els diversos enfocaments plantejats prenen el seu punt de partida en una sèrie molt àmplia de factors explicatius, entre els quals destaquen, combinant-se de diverses maneres: el canvi tecnològic, els aspectes institucionals, els conflictes corporatius i els aspectes culturals. El mercat de treball ha estat en el centre del debat, però també l'Estat del benestar, els fluxos migratoris, les relacions ètniques i racials, l'evolució o millor dit la dissolució de la família tradicional i el procés de formació de subcultures. Fins i tot els arguments de tipus biològic han tingut un paper important en un debat que sempre ha tingut fortes connotacions político-ideològiques. El tema més controvertit del debat ha estat el concepte de underclass, que al·ludeix a sectors degradats i exclosos socialment que ja no pertanyen a cap de les classes establertes de la societat. Pensadors socials radicals com William Julius Wilson i Anthony Giddens l'han fet servir, però també crítics conservadors de l'Estat del benestar com Charles Murray. En un intent de capturar les idees centrals del que ha estat un debat molt complex, en les seccions següents s'agrupen les diferents formes d'explicar les causes de la pobresa en les societats avançades en tres grans categories: enfocaments que emfatitzen la dislocació estructural, enfocaments que emfatitzen el dualisme estructural, i enfocaments que emfatitzen l'exclusió institucional.
Enfocaments que accentuen la dislocació estructural Aquests enfocaments destaquen, en general, la naturalesa disruptiva del desenvolupament capitalista i, en particular, la intensitat del canvi estructural, amb el seu conseqüent impacte social, durant la transició de la societat industrial a la postindustrial. Aquest tipus d'enfocaments podria ser anomenat schumpeterià —la principal metàfora explicativa en aquesta perspectiva no és altra que la famosa «ventada de la destrucció creativa» de Joseph Schumpeter— i planteja que la presència de tendències a generar situacions de pobresa, exclusió i vulnerabilitat és una expressió natural i recurrent de la dinàmica essencial del canvi en una economia capitalista. La base d'aquesta explicació està en el caràcter cíclic del desenvolupament de l'economia de mercat, que reflecteix grans cicles de transformació tecnològica que comporten una reestructuració significativa de les economies i, conseqüentment, de les societats modernes. Per això, l'element recurrent o cíclic és central en aquest enfocament, i aquest pot veure's aguditzat per un element de transició de més magnitud associat al pas a una societat postindustrial cada vegada més globalitzada i basada en la revolució de les tecnologies de la informació.
Es tracta, fonamentalment, d'un enfocament optimista sobre el desenvolupament contemporani, però que no deixa de veure els costos i les tensions provocades pels períodes d'intensa destrucció creativa i canvi estructural. És a partir d'aquesta constatació que els defensors d'aquest enfocament sovint proposen un seguit d'intervencions correctives o pal·liatives per tal d'alleujar aquests costos i tensions que, si no són suavitzats, podrien arribar a amenaçar la supervivència mateixa del conjunt de l'estructura social. En aquesta perspectiva, la pobresa i l'exclusió social són fenòmens recurrents i connaturals del desenvolupament econòmic però no han d'arribar necessàriament a plasmar-se en una classe o grup social format per persones permanentment empobrides o excloses en la mesura que es creïn mecanismes adequats per facilitar la seva sortida d'aquestes situacions. En altres paraules, es tracta de facilitar una gran mobilitat social que faci de la caiguda en la pobresa o l'exclusió una situació merament passatgera. Aquesta és, de fet, la situació de la immensa majoria de les persones que cauen en la pobresa o l'atur en economies dinàmiques i flexibles. Així per exemple, gairebé dues terceres parts dels nord-americans adults cauen en la pobresa per almenys un any en la seva vida però sol una ínfima part d'ells cau en la pobresa crònica. Com veurem més endavant, aquesta ha estat la línia d'argumentació predominant, però no l'única, dins de la UE i les seves antecessores sobre aquests temes.
Enfocaments que emfatitzen el dualisme estructural Aquests enfocaments poden ser de naturalesa molt diversa, però el seu diagnòstic sobre allò que són la pobresa i l'exclusió social així com sobre les seves conseqüències són molt més pessimistes que en el cas de l'enfocament anterior. Aquesta perspectiva ha tingut molts dels seus principals exponents en una tendència altament crítica, sovint d'inspiració marxista, al capitalisme o a l'economia de mercat en si mateixa. El que aquí es postula és l'existència d'una dinàmica permanent d'exclusió i polarització que porta a la memòria el diagnòstic de Marx sobre el futur del capitalisme. Aquesta dinàmica excloent i polaritzant es donaria tant en les economies nacionals com del sistema econòmic internacional. L'anomenada Teoria de la Dependència va ser l'exponent més contundent d'aquest punt de vista pel que fa a l'economia internacional. En el marc de les economies nacionals avançades aquest enfocament ha estat representat per diverses teories sobre el mercat de treball fragmentat, segmentat o dual. Aquest tipus d'enfocaments segueix, fonamentalment, la idea de Marx sobre la necessitat d'una reserva permanent de treball barat i flexible la funció seria tant pressionar els salaris a la baixa com estar disponible en els moments àlgids del cicle econòmic. Molts dels defensors d'aquest enfocament postulen que els treballadors en el "Tercer Món" així com els immigrants provinents de països pobres formen la columna vertebral d'aquest "exèrcit de reserva" estratègic que li ofereix al capitalisme global un benvingut suplement de treball barat, utilitzable a voluntat i sota condicions infrahumanes. D'acord amb aquest enfocament, l'exclusió social en els "països rics" forma part d'una dinàmica global de polarització que, usant les paraules d'Anthony Giddens, pot ser descrita de la següent manera: "Les classes marginals (underclasses) no només són bosses de misèria dins de les economies nacionals, sinó també les línies de contacte i de xoc entre el Tercer Món i el primer. L'aïllament social que separa els grups subprivilegiats de la resta de l'ordre social dins dels països reflecteix la separació entre rics i pobres a escala global i està causalment unida amb aquesta separació. La pobresa del Primer Món no pot ser abordada com si no tingués connexió amb les desigualtats a una escala molt més gran."Giddens, Anthony (1994). Beyond Left and Right. Cambridge: Polity Press, p. 148.
En tot cas, la idea central d'aquests enfocaments radicals és que la pobresa, la desigualtat i l'exclusió social són components funcionals del desenvolupament capitalista, generant categories socials permanents i ben definides, grups o regions excloses i oprimides que es troben en una situació diametralment oposada a la resta de la societat o del món. Es tracta de grups exclosos del benestar i el poder però al seu torn inclosos en el sistema social com a treballadors explotats o explotables. Alhora, aquests enfocaments postulen que només un canvi radical que afecta la dinàmica mateixa del sistema capitalista podria resoldre el problema dels oprimits i exclosos.