Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia.
Orígens Al segle V existien nombrosos petits regnes francs, i entre ells els francs salis van ser la primera tribu franca coneguda que es va establir amb permís oficial romà dins de l'imperi, primer a Batavia, al delta del Rin-Maas, i després l'any 375 a Toxandria, que en l'actualitat formada per la província de Brabant Septentrional als Països Baixos i parts de les províncies veïnes d'Anvers i Limburg a Bèlgica. Això els va situar a la part nord de la civitas Tungrorum, mentre la població romanitzada encara dominava al sud de la línia Boulogne-Colònia. Més tard, Clodió sembla haver atacat cap a l'oest des d'aquesta zona per prendre el control de les poblacions romanes a Tournai, després cap al sud fins a Artois i Cambrai, controlant finalment una zona que s'estén fins al riu Somme.
Clodoveu és fill del merovingi Quilderic I, rei dels francs salis de Tournai, i de la reina Bisina dels turingis, i es creu que és originari de la Turíngia renana o de la Gran Bretanya. Va néixer en una data desconeguda a mitjans del , alguns autors suggereixen cap a l'any 466. Els francs salis eren un poble germànic que ocupava l'àrea a l'oest del baix Rin a la zona de les actuals Tournai i Cambrai, al llarg de l'actual frontera entre França i Bèlgica.
La Llegenda dels orígens troians dels francs situa a Clodoveu com a descendent del rei troià Príam a través de Faramund, un líder més o menys mític. Una altra llegenda, difosa per l'arquebisbe Hincmar de Reims a la seva Vita Remigii, que barreja la història de Gregori de Tours i una antiga hagiografia de Remi, avui desapareguda, assegura que durant el seu bateig, és l'Esperit Sant qui, havent pres forma de colom, porta el sant crisma, un oli miraculós contingut en una ampolla.
Gàl·lia la caiguda de l'imperi romà miniatura|El mapa mostra la distribució dels francs salis i els francs ripuaris. Els primers són en verd i els segons en taronja miniatura|Toxandria, els territoris adquirits a l'Imperi Romà pels francs salis (marcat en lila). miniatura|El Regne Franc a l'inici del regnat de Clodoveu miniatura|El creixement del Regne Franc durant el regnat de Clodoveu La mort d'Aeci l'any 454 va provocar la decadència del poder imperial a la Gàl·lia, provocant que els visigots i els borgonyons competissin pel domini del territori, mentre que el duc gal·loromà Siagri, fill d'Egidi, mestre dels soldats de la Gàl·lia, que governava des de 471 quan l'emperador Procopi Antemi li va atorgar el títol de patrici, des de la Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident en 476 controlava de manera independent el Regne de Soissons, un enclavament gal·loromà situat entre el Mosa i el Loira, l'últim representant del poder gal·loromà al nord de la Gàl·lia. La victòria a Soissons permet a Clodoveu controlar tot el nord de la Gàl·lia,
Malgrat els intents d'harmonització teològica i dogmàtica per definir una ortodòxia, l'Imperi es trobava en aquesta època travessat per debats cristològics que oposaven el cristianisme de Nicea al cristianisme arrià i van persistir al llarg del segle V. Els francs, tot i haver-se establert com federats amb l'Imperi Romà, es van mantenir pagans a diferència de pobles més romanitzats com els borgonyons, els ostrogots, els vàndals o els visigots que van adoptar en gran part el cristianisme arrià acacià del bisbe Úlfila.
Govern El 481, amb setze anys, Clodoveu va succeir al seu pare, Quilderic I, com a rei de Tournai, que comptava amb mig miler de guerrers. El 486 va començar els seus esforços per expandir el regne aliant-se amb Ragnacari, rei de Cambrai i Khararic, rei sali de Tongres. Fins al 486, Clodoveu per assegurar la pau entre els francs renans i salis va casar-se amb una princesa de la monarquia dels francs renans, de la qual va néixer Teodoric. El regne dels francs renans s'estenia perillosament per la Belgica Secunda, però l'aliança amb Clodoveu els assegurava la possessió de Metz, Toul, Trèveris i Verdun que els alamans es van desplaçar en direcció als francs amenaçaven les fronteres des que els turingis renans van expandir el seu regne basat en l'Elba i la Saale desbordant a la riba dreta del Baix Rin, absorbint Ratisbona.
Expansió cap al centre Conquesta del Regne de Soissons En 486 Clodoveu lidera l'ofensiva cap al sud prenent Senlis, Beauvais, Soissons i París i saqueja els voltants. Va lliurar la batalla de Soissons contra Siagri, en la que fugí a la cort visigòtica de Tolosa de Llenguadoc, però la feble minoria d'Alaric II no podia assistit o protegir l'infortunat fugitiu i els gots, intimidats per les amenaces de Clodoveu, després d'un breu confinament van lliurar Siagri al rei franc, que l'executaria. Tanmateix, en el moment de la batalla, Khararic es va mantenir a distància del grup amb la intenció de no pronunciar-se més que a favor de l'exèrcit victoriós. L'exèrcit de Siagri es va disgregar ràpidament i els homes de Khararic van participar en els pillatges amb els homes de Clodoveu. Durant el saqueig de Soissons, els soldats robaren els vasos litúrgics d'una església de la diòcesi de Reims, entre els quals un vas d'argent de gran bellesa i valor. Clodoveu va integrar moltes de les tropes de Siagri al seu propi exèrcit.
Aliança amb Teodoric Per assegurar l'expansió del seu domini, Clodoveu no va dubtar a eliminar tots els obstacles: va assassinar així tots els caps veïns salis i renans i, per tal d'assegurar també que només els seus fills heretessin el seu regne, també alguns dels membres de la seva família, inclosos els llunyans. L'any 490, pocs anys després d'una aliança amb els francs renans, va iniciar una sèrie d'ofensives contra Renània i l'Alemanya Transrenana. A principis de la dècada del 490, Clodoveu es va aliar amb Teodoric el Gran, el rei dels ostrogots, que s'havia convertit en senyor d'Itàlia i tenia la imatge de representant legítim dels emperadors instal·lats a Constantinoble, Zenó primer i després Anastasi I. L'any 492 Teodoric es va casar amb Audofleda, la germana de Clodoveu, i cap al 493, adonant-se que no seria capaç de governar la Gàl·lia sense l'ajuda del clergat, Clodoveu va abandonar la seva primera dona renana per casar-se amb Clotilde de Borgonya, la filla cristiana de Nicea del rei burgundi Khilperic II.
Conquesta dels turingis L'any 491, Clodoveu va declarar la guerra als turingis, que havien desplaçat els francs salis de Khararic, la capital del qual hauria estat Tongres estenent-se per la regió de Trier o a les desembocadures del Rin. Cararic aliat amb Clodoveu en la guerra contra Siagri, però hauria esperat que es desenvolupés la batalla abans d'intervenir amb el vencedor, cosa que va molestar Clodoveu, que va fer capturar i després executar a Cararic i al seu fill i es va apoderar llavors del seu regne.
Final de l'amenaça dels alamans Els alamans, establerts a banda i banda del curs superior del Rin amenaçaven Trèveris i Colònia del rei dels francs renans Sigebert el Coix. En 493 Clodoveu i Teodori es van posar d'acord en no perseguir els alamans més enllà del Danubi. Teodoric protegí els supervivents instal·lant-los a Rècia, que va repoblar, adquirint vassalls. Sigebert el Coix va cridar a Clodoveu al seu socors i el 496, amb la victòria franca a la gran batalla de Tolbiac, va posar fi a l'amenaça alamana durant uns anys, i l'eliminada definitivament cap al 505.
Conversió al cristianisme Gundebald de Burgúndia va matar al seu germà Khilperic II de Burgúndia, ofegar la seva cunyada i forçar la seva neboda, Chroma, a entrar en un convent, mentre que l'altra filla Clotilde de Borgonya, va fugir a la cort del tercer germà, Godegisil, que trobant-se en una posició precària va decidir aliar-se amb Clodoveu casant la seva neboda exiliada amb el rei franc. Clotilde era cristiana de Nicea malgrat l'arianisme que l'envoltava a la cort del Regne de Borgonya, i havia volgut que el seu fill fos batejat, però davant la negativa de Clodoveu va fer batejar el nen sense que Clodoveu ho sabés, i com poc després del bateig va morir, Clodoveu va reforçar encara més la seva resistència a la conversió al cristianisme. Després de la victòria a la batalla de Tolbiac, la persistència de Clotilde finalment va persuadir Clodoveu, que en 496 va convertir-se al cristianisme del Credo de Nicea sent ser batejat per sant Remigi de Reims. Aquest fet va fer oficial la religió cristiana als territoris francs i posant al seu favor la població romana. Ajudat pel clergat catòlic i les poblacions gal·les, va dur a terme campanyes per expulsar els visigots i burgundis de la Gàl·lia pel seu arrianisme. Clodoveu va confinar als seus presoners Khararic i el seu fill, a un monestir, i el 507 en saber del seu pla per escapar de la presó monàstica els va fer assassinar.
Per governar amb més eficàcia, tenir un codi escrit era desitjable per als monarques i les seves administracions, i encara que la Llei Sàlica és una pràctica molt antiga, la primera compilació va ser encarregada per Clodoveu I i publicada entre l'any 507 i el 511. Clodoveu Va nomenar quatre comissaris per investigar el dret consuetudinari que, fins a la publicació de la llei sàlica, només transmetia oralment per ancians escollits, que es reunien en consell quan se'ls requeria. La llei sàlica, per tant, reflecteix els usos i pràctiques antigues. Entre les disposicions es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis.Fosberry, John trans, Criminal Justice through the Ages, English trans. John Fosberry. Mittalalterliches Kriminalmuseum, Rothenburg ob der Tauber, (1990 Eng. trans. 1993) p.7
Clodoveu va convocar el primer concili d'Orleans l'any 511, quatre anys després de la seva victòria sobre els visigots a la batalla de Vouillé, en què es van aprovar trenta-un decrets per reformar l'església i construir una forta relació entre la corona i l'episcopat catòlic, la majoria dels cànons reflectint el compromís entre aquestes dues institucions, i gairebé tots es van conservar en compilacions canòniques merovíngies i carolíngies. El concili va establir una tradició conciliar merovíngia i va actuar com a model per als futurs consells francs.
Expansió al sud Submissió del Regne de Burgúndia Induït per la seva dona, que volia venjar el seu pare Khilperic II de Burgúndia, va decidir-se a atacar el Regne de Burgúndia en 500. Clodoveu va rebre una sol·licitud de Godegisil, que tenia la seva capital a Ginebra i germà de Gundebald, que tenia la seva capital a Lió i que li va prometre un tribut anual i cessions territorials si el rei franc l'ajudava a derrotar el seu germà per apoderar-se de tot el regne de Borgonya. Els exèrcits de Gundebald, Godegisil i Clodoveu, es trobaren prop de Dijon, on Godegisil revelà la seva traïció i uní les seves tropes a les de Clodoveu. Gundebald abandonà Dijon i fugí al sud, perseguit per Clodoveu i Godegisil i finalment el va esperar a Avinyó, on va ser encalçat i va signar la pau a canvi de fer-se tributari i cedir Viena del Delfinat al seu germà.
El rei visigot Alaric II va acudir en ajuda de Gundebald, que va deixar de pagar el tribut anual a Clodoveu, i va persuadir Clodoveu d'abandonar Godegisil. Clodoveu i Gundebald es reconciliaren i signaren un pacte d'aliança per lluitar contra els visigots, i Godegisil fou finalment derrotat i executat per Gundebald quan aquest va assetjar Viena en 502. A canvi del seu suport, Gundobad va enviar els captius francs a Alaric i va cedir-li Avinyó, i va reunir-se amb Clodoveu a prop d'Amboise, on Alaric va acceptar alliberar els captius i Clodoveu a retornar tot el territori visigot que encara tenia. Per demostrar l'equilibri de les seves aliances, l'any 502, el seu fill Teodoric es va casar en segones núpcies amb Suavegota, filla de Segimon de Borgonya (del qual va tenir una filla, Teodechilda.
Aliats d'Armòrica