James Tiberius Kirk, sovint conegut com a Capità Kirk, és un personatge fictici de la franquícia mediàtica Star Trek. Originalment interpretat per l'actor canadenc William Shatner, Kirk va aparèixer per primera vegada a Star Trek servint a bord de la nau estel·lar USS Enterprise com a capità. Kirk lidera la seva tripulació mentre exploren nous mons i «van amb valentia on cap home ha anat mai». Sovint, els personatges de Spock i Leonard «Bones» McCoy actuen com les seves caixes de ressonància lògiques i emocionals, respectivament. Kirk també va ser retratat en nombroses pel·lícules, llibres, còmics, webepisodis i videojocs.
Kirk apareix per primera vegada a l'episodi de Star Trek «El parany home», emès el 8 de setembre de 1966, tot i que el primer episodi gravat amb Shatner va ser «On no ha anat mai cap home». Shatner va continuar en el paper durant les tres temporades de la sèrie, i més tard va posar la veu a la versió animada de Kirk a Star Trek: La sèrie animada (1973–1974). Shatner va tornar al paper per a Star Trek: La pel·lícula (1979) i a sis pel·lícules posteriors.
L'actor estatunidenc Chris Pine interpreta una versió jove del personatge a la pel·lícula Star Trek del 2009, Star Trek Into Darkness (2013), i a Star Trek Beyond (2016). Paul Wesley interpreta Kirk a la sèrie de Paramount+ Star Trek: Strange New Worlds, ambientada abans que Kirk fos capità de l'Enterprise. Altres actors han interpretat el personatge en mitjans creats per fans, i el personatge ha estat objecte de múltiples parodies i sàtires.
Vida James Tiberius Kirk va néixer a Riverside (Iowa), el 22 de març de 2228, on va ser criat pels seus pares, George i Winona Kirk. Tot i que va néixer a la Terra, Kirk va viure durant un temps a Tarsus IV, on va ser un dels nou testimonis supervivents de la massacre de 4.000 colons per Kodos el botxí. El germà de James Kirk, George Samuel Kirk, s'esmenta per primera vegada a «De què són fetes les nenes petites?» i es presenta i és assassinat a «Operació: Aniquilació», deixant enrere tres fills.
Kirk es va convertir en el primer i únic estudiant de l'Acadèmia de la Flota Estel·lar a superar la prova Kobayashi Maru, i va rebre una menció honorífica per la seva originalitat després de reprogramar l'ordinador per fer possible l'«escenari sense victòria». Kirk va rebre una comissió de camp com a alferes i va ser destinat a entrenament avançat a bord de l'USS Republic. Després va ser ascendit a tinent júnior i va tornar a l'Acadèmia de la Flota Estel·lar com a estudiant instructor. Segons un amic, els estudiants podien «pensar o enfonsar-se» a la seva classe, i el mateix Kirk era «una pila de llibres amb cames». Després de graduar-se entre el cinc per cent superior, Kirk va ser ascendit a tinent i va servir a bord de l'USS Farragut. Mentre estava assignat al Farragut, Kirk va comandar el seu primer estudi planetari i va sobreviure a un atac mortal d'una estranya criatura semblant a un núvol que va matar una gran part de la tripulació del Farragut, inclòs el seu oficial al comandament, el capità Garrovick. Tot i que l'oficial executiu supervivent no hi va estar d'acord, Kirk es va culpar a si mateix durant anys per dubtar a disparar les armes que li havien estat assignades en veure l'amenaça fins que una trobada posterior amb la criatura va demostrar que disparar immediatament amb armes convencionals hauria estat inútil de totes maneres. esquerra|miniatura|Foto publicitària de William Shatner com a Kirk, amb Leonard Nimoy com a Mr. Spock Kirk es va convertir en el capità de nau espacial més jove de la Flota Estel·lar després de rebre el comandament de l' per a una missió de cinc anys, tres anys dels quals es representen a la sèrie original de Star Trek. Les relacions més significatives de Kirk a la sèrie de televisió són amb el primer oficial Spock i el cap mèdic Dr. Leonard «Bones» McCoy. McCoy és algú a qui Kirk es descarrega i és un contrapès de Spock. The Myth of the American Superhero de Robert Jewett i John Shelton Lawrence descriu Kirk com «un líder impulsiu que s'esforça a si mateix i a la seva tripulació més enllà dels límits humans». Terry J. Erdman i Paula M. Block, al seu llibre de text Star Trek 101, assenyalen que, tot i ser «astut, valent i segur de si mateix», Kirk també té una «tendència a ignorar les regulacions de la Flota Estel·lar quan sent que la fi justifica els mitjans»; és «l'oficial per excel·lència, un home entre els homes i un heroi per als segles». Tot i que Kirk al llarg de la sèrie té relacions romàntiques amb diverses dones, quan s'enfronta a l'elecció entre una dona i l'«Enterprise», «la seva nau sempre guanyava».
Roddenberry va escriure en una nota de producció que Kirk no té por de ser fal·lible, sinó que té por de les conseqüències per a la seva nau i la tripulació si comet un error de judici. Roddenberry va escriure:
A Star Trek: La pel·lícula, l'almirall Kirk és el cap d'operacions de la Flota Estel·lar i pren el comandament de lEnterprise del capità Willard Decker. La novel·lització de La pel·lícula del creador de Star Trek Gene Roddenberry representa Kirk casat amb una oficial de la Flota Estel·lar morta durant un accident de transportador. Al principi de Star Trek 2: La còlera del Khan, Kirk pren el comandament de lEnterprise del capità Spock per perseguir el seu enemic de «Llavor espacial», Khan Noonien Singh. La pel·lícula presenta l'examant de Kirk, Carol, i el seu fill, David Marcus. Spock, que assenyala que «comandar una nau estel·lar és el primer i millor destí [de Kirk]», mor al final de Star Trek 2. A Star Trek 3: A la recerca de Spock, l'almirall Kirk lidera els seus oficials supervivents en una missió reeixida per rescatar Spock d'un planeta on ha renascut. Tot i que Kirk és degradat a capità a Star Trek 4: Missió salvar la Terra per desobeir les ordres de la Flota Estel·lar, també rep el comandament de la nova Enterprise, l'USS Enterprise-A (NCC 1701-A).
A Star Trek: Generations, el Capità Jean-Luc Picard troba Kirk vivint al Nexus atemporal, tot i que la història va registrar la seva mort durant el viatge inaugural de l'Enterprise-B, ja que Kirk va caure al Nexus en l'incident que va causar la seva «mort». Picard persuadeix Kirk perquè torni al present de Picard per ajudar a evitar que el dolent Soran destrueixi el sol de Veridian III. Tot i que Kirk inicialment rebutja l'oferta, hi accedeix després d'adonar-se que el Nexus no li pot donar l'única cosa que sempre ha buscat: la capacitat de marcar la diferència. Els dos abandonen el Nexus i aturen Soran. Tanmateix, Kirk resulta ferit de mort; mentre mor, Picard li assegura que ell va ajudar a «marcar la diferència». Picard enterra Kirk al planeta, però a la tercera temporada de Star Trek: Picard (2023), es revela que el cos de Kirk està emmagatzemat en estasi a l'Institut Daystrom per la Secció 31.
Shatnervers Des de llavors Shatner ha escrit una sèrie de novel·les en què Kirk torna a la vida gràcies a una aliança borg-romulana per servir com a assassí contra Picard, però torna a la normalitat i torna al servei actiu provisional a la Flota Estel·lar, inclòs oposant-se al seu homòleg de l'Univers Mirall.
Cronologia Kelvin
En aquesta sèrie de pel·lícules, Chris Pine interpreta Kirk.
Les pel·lícules tenen lloc en un curs alternatiu d'esdeveniments conegut com la «Línia temporal Kelvin" que revelen diferents orígens de Kirk, la formació de la seva associació amb Spock, i com van arribar a servir junts a l' Enterprise. Mentre que La sèrie original retratava Kirk com si hagués nascut a Iowa, la pel·lícula Star Trek el retrata naixent en una llançadora que escapa de la nau estel·lar USS Kelvin en una línia de temps alternativa en què el seu pare mor quan la Kelvin és atacada per una nau romulana del futur. A la pel·lícula, George i Winona Kirk posen al seu fill el nom de James Tiberius en honor al seu avi matern i patern, respectivament.
Tot i que la pel·lícula tracta detalls específics de Star Trek com a mutables, les caracteritzacions estan pensades per «quedar les mateixes» encara que Kirk va ser retratat inicialment com «un rebel imprudent i buscaraons" però que finalment madura. Segons Pine, el personatge és «un noi de 25 anys [que actua com un] noi de 15 anys» i que està «enfadat amb el món», ins que s'inscriu a l'Acadèmia de la Flota Estel·lar bàsicament després de ser «desafiat» pel capità Christopher Pike.
Kirk i Spock s'enfronten a l'Acadèmia de la Flota Estel·lar, però, al llarg de la pel·lícula, Kirk centra la seva «passió i obstinació i l'espectre d'emocions» i es converteix en capità de l'«Enterprise». També l'ajuda una trobada amb Spock, el desplaçat en el temps de la línia temporal original, que inspira Kirk a viure al màxim del seu potencial després d'aprendre sobre la versió paral·lela de si mateix i els seus èxits com a capità a la línia temporal de Spock el vell.
Desenvolupament Concepció i televisió miniatura|Shatner va interpretar Kirk a Star Trek (sèrie original) i a les primeres set pel·lícules. Jeffrey Hunter va interpretar l'oficial al comandament de l'USS Enterprise, el capità Christopher Pike, al pilot de televisió rebutjat de Star Trek «La gàbia». En el desenvolupament d'un nou episodi pilot, anomenat «On no ha anat mai cap home», el creador de la sèrie Gene Roddenberry va canviar el nom del capità a «James Kirk» després de rebutjar altres opcions com Hannibal, Timber, Flagg i Raintree. El títol de l'episodi pot haver estat inspirat pel capità James Cook, l'entrada del diari del qual «l'ambició em porta... més lluny del que qualsevol altre home ha estat abans de mi» va inspirar el títol de l'episodi, i es va convertir en la frase recurrent de la sèrie a la veu en off inicial. El personatge està basat en part en l'heroi Horatio Hornblower de C. S. Forester, i a NBC volien que la sèrie emfatitzés l'«individualisme robust» del capità. Roddenberry havia utilitzat anteriorment el segon nom de Tiberius per al personatge principal de la seva sèrie de televisió anterior, The Lieutenant, que havia de comptar amb diversos actors que més tard formarien part de la producció de Star Trek.
Jack Lord va ser l'elecció original de Desilu Productions per interpretar Kirk, però la seva exigència del cinquanta per cent de la propietat de la sèrie va fer que no fos contractat. El segon episodi pilot va tenir èxit, i «On no ha anat mai cap home» es va emetre com el tercer episodi de Star Trek el 22 de setembre de 1966.
William Shatner va intentar imbuir el personatge amb qualitats de «sorpresa i meravella» absents a «La gàbia». També es va inspirar en les seves experiències com a actor shakespearià per revigoritzar el personatge, els diàlegs del qual de vegades estan carregats de jerga. Shatner no sols es va inspirar en el suggeriment de Roddenberry de Hornblower, sinó també en Alexandre el Gran – «l'atleta i l'intel·lectual del seu temps» – a qui Shatner havia interpretat per a un pilot de televisió no venut dos anys abans. A més, l'actor va basar Kirk en part en ell mateix perquè «el factor fatiga [després de setmanes de rodatge diari] és tal que intentes ser el més honest possible amb tu mateix». Veterà de la comèdia, Shatner va suggerir fer que els personatges de la sèrie se sentissin tan còmodes treballant a l'espai com ho serien al mar, fent així que Kirk fos un humorístic «bon amic el capità, que en moments de necessitat es recuperaria i es convertiria en el guerrer». Canviar el personatge per ser «un home amb emocions molt humanes» també va permetre el desenvolupament del personatge de Spock. Shatner va escriure que «Kirk era un home que es meravellava i apreciava molt les infinites sorpreses que li presentava l'univers... No donava les coses per fetes i, més que res, respectava la vida en cadascuna de les seves estranyes formes d'aventura setmanal».
Pel·lícules