El Partit Socialdemòcrata de Croàcia (croat: Socijaldemokratska Partija Hrvatske) és el principal partit polític de Croàcia.
Història El partit evoluí de la Lliga de Comunistes de Croàcia (Savez Komunista Hrvatske, SKH). La seva delegació abandonà el 17è congrés dels Partits Comunistes de Iugoslàvia juntament amb els eslovens a causa de la inhabilitat per cooperar amb el Partit Comunista Serbi encapçalat per Slobodan Milošević. El comunisme fou abolit a Iugoslàvia poc després, i per això el partit afegí Partit dels Canvis Democràtics (Stranka demokratskih promjena, SDP) al seu nom. El 1990 participà en les eleccions parlamentàries croates d'abril. El SKH-SDP va perdre les eleccions però continuà amb l'oposició parlamentària.
El 30 d'abril del 1994 es fusionaren amb els Socialdemòcrates de Croàcia (SDH), encapçalats per Antun Vujić, per tal de formar el Partit Socialdemòcrata de Croàcia (abreviat com a "SDP"). Ivica Račan romangué president del partit.
Govern d'Ivica Račan (2000–2003) A les eleccions legislatives croates de 2000, el partit formà una coalició preelectoral amb el Partit Liberal Social Croat (HSLS). Ivica Račan com a líder del partit més fort, esdevingué primer ministre de Croàcia. El govern de coalició incloïa ministres del SDP i el HSLS, a més de la coalició del Partit Agrari Croat, el Partit Liberal de Croàcia, el Partit del Poble Croat, i l'Assemblea Democràtica d'Ístria (IDS).
El govern encapçalat pel SDP, a través de diversos canvis, romangué al poder fins a les següents eleccions parlamentàries del novembre del 2003 capgirant l'aïllament internacional de l'època de Franjo Tuđman i va iniciar decididament l'acostament a la Unió Europea i les reformes prooccidentals.
A l'oposició A les eleccions legislatives croates de 2003 formaren una coalició preelectoral amb el Partit Liberaldemòcrata (una cara crítica del HSLS) i el Partit Liberal, però fracassaren en el seu intent d'aconseguir la majoria parlamentària, estenent la coalició de les eleccions legislatives croates de 2000. Aconseguiren 34 dels 151 parlamentaris.
Ivo Josipović va guanyar les eleccions presidencials croates de 2009-2010 avalat per l'SDP, centrant el seu mandat en la lluita contra la corrupció.
Govern de Zoran Milanović (2011–2016) Les eleccions legislatives croates de 2011 van suposar un canvi de poder a Croàcia. Van ser guanyades per la coalició de centre-esquerra Kukuriku, liderada pel SDP. Després de les eleccions, Zoran Milanović (SDP) fou escollit primer ministre amb un govern de SDP, Partit Popular Croat - Demòcrates Liberals (HNS) i IDS amb el suport de HSU i SDSS. Durant el seu govern, Croàcia també va acabar les seves negociacions amb la Unió Europea i va signar el seu Tractat d'adhesió el desembre de 2012. El govern va coincidir amb els efectes de la crisi financera global del 2008 immers en una llarga recessió econòmica per a la que va aplicar polítiques de consolidació fiscal per frenar el dèficit, reformes estructurals basades en la codificació de l'esquema impositiu, la digitalització fiscal i el desenvolupament d'infraestructures. Malgrat els seus esforços, el deute públic va augmentar i l'economia es va recuperar a un ritme molt lent generant desgast polític.
A l'oposició El SDP va quedar segon a les eleccions legislatives croates de 2015 i el gener de 2016, l'independent Tihomir Orešković el va succeir al capdavant d'un govern de coalició de Unió Democràtica Croata (HDZ) i Pont de Llistes Independents (Most), però una moció de censura va fer caure el govern el 16 de juny. Després de perdre les eleccions legislatives de 2016, Milanović va decidir no postular-se de nou per a la presidència del partit. Tot i retirar-se breument de la primera línia, posteriorment va ser escollit President de la República de Croàcia el 2020 i reelegit el gener de 2025 amb el suport del partit. Davor Bernardić va guanyar les eleccions internes a finals de 2016 i el seu mandat va estar marcat per disputes internes i per una davallada electoral, que va culminar amb la derrota del partit a les eleccions legislatives croates de 2020, dimitint immediatament després dels resultats.
Zoran Milanović va tornar a la primera línia política guanyant les eleccions presidencials croates de 2019-2020 generant expectatives que el partit pogués recuperar-se després d'anys de retrocés, però només sis mesos després, a les eleccions legislatives croates de 2020 del 5 de juliol, la coalició encapçalada pel SDP va obtenir uns mals resultats, aproximadament el 25% dels vots i 41 escons, dels quals 34 corresponien al SDP, i el líder del partit, Davor Bernardić, va assumir la responsabilitat política i va abandonar la direcció i obrint una batalla per la successió.
Peđa Grbin es va imposar a Željko Kolar però les tensions pel funcionament del grup parlamentari i en l'autoritat de Grbin van créixer fins que el 7 d'octubre de 2021 diversos diputats van ser expulsats o sancionats i l'endemà van constituir al Sabor un nou grup parlamentari anomenat Klub Socijaldemokrata, que posteriorment fundaria el partit Socialdemòcrates.
Peđa Grbin va assumir el lideratge amb l'objectiu de reunificar el partit encapçalant la coalició d'esquerres Rius de Justícia a les eleccions legislatives croates de 2024, que va quedar en segona posició i en no aconseguir sumar suports suficients per formar govern va fer un pas al costat, i Siniša Hajdaš Dončić va guanyar les eleccions primàries del partit a finals de 2024. Milanović va ser reelegit a eleccions presidencials croates de 2024-2025 per a un nou mandat de cinc anys.
Resultats electorals Sabor croat Any Coalició Candidat Vots % vots posició Diputats +/- Govern 19927,9711 19957,8710 200028,4843 200322,5234 200736,656 2011 2015 Croàcia està creixent (SDP - HNS - HSU - Laboristes - A-HSS - ZS) Zoran Milanović 744.507 32,87 #2 18 2016 Coalició Popular (SDP - HNS - HSU - HSS) Zoran Milanović 636.602 33,82 #2 2 2020 SDP, HSS, GLAS, IDS, HSU, SNAGA i PGS Davor Bernardić 414.645 24,87 #2 4 2024 CENTAR, HSS, GLAS, DO i SIP-NS-R Peđa Grbin 538.748 25,40 #2 3
Referències
Enllaços externs Oficial del Partit
Categoria:Partits polítics de Croàcia Categoria:Socialdemocràcia