El Secretari d'Estat i del Despatx Universal va ser un càrrec institucional que va funcionar durant la monarquia absolutista borbònica, però que tenia els seus origen en el secretari del Despatx Universal creat el 1621 com a càrrec de confiança del monarca o el valido per controlar la documentació que havia de passar per la taula del rei. Exercia funcions directives del poder executiu per delegació directa i sota la confiança del monarca, que no per això deixava de concentrar tots els poders com a monarca absolut. Instaurats amb l'adveniment de la Casa de Borbó personificada en Felip V, el sistema de Consells de la Monarquia d'Espanya -règim polisinodial- fou minoritzat (a excepció del Consell de Castella) i la Secretaria d'Estat i del Despatx esdevingué la institució que assumí la major preeminència en la nova estructura governativa. Instaurada com a Secretaria del Despatx Universal primer, llavors des del 1705 desdoblada en dos, i des de 1714 en quatre (Estat, Hisenda, Justícia i una en conjunt per a Guerra, Marina i Índies).

En la monarquia absoluta la seva figura era en certa manera comparable al que posteriorment representaria el President del Consell de Ministres, càrrec que equival al de Primers Ministres i que també s'anomena President del Govern. En alguna ocasió, els secretaris d'Estat han estat denominats Primers Ministres, Ministres d'Estat, o Ministres Plenipotenciaris; històricament ocuparen una posició equivalent a les dels Privats durant el govern de la Casa d'Àustria, per bé que aquests no eren càrrecs institucionalitzats.

Antecedents El treball dels secretaris que portaven a terme la gestió diària dels assumptes havia estat sempre imprescindible, i va produir la formació d'una classe de lletrats que va permetre l'ascens social des de posicions no privilegiades o des de la baixa noblesa. Existien des de la baixa edat mitjana i alguns secretaris reials van aconseguir una elevada confiança dels reis que no van delegar en vàlids. Francisco de los Cobos va ser secretari fidel i Mayordomo Major del Reino durant el regnat de l'emperador Carles V. Martí de Gaztelu va tenir també posicions de poder durant el regnat de Felip II, que també recorreria a homes com Joan de Idiáquez, Mateu Vázquez o Antonio Pérez del Hierro, aquest darrer protagonista de l'enfrontament amb Felip II de Castella que desembocaria en les Alteracions d'Aragó (1590).

Història

L'origen de la Secretaria d'Estat que va funcionar durant la monarquia absoluta dels Borbons a Espanya va ser la Secretaria del Despatx Universal. Aquesta oficina va ser creada per Felip IV a causa dels problemes que va causar que l'antic valido de Felip III, el duc de Lerma, signés ell mateix les reials ordres, sense que el document fos revisat o validat. Per això, des de 1618 es va aplicar la normativa de no respectar-se cap ordre que no fos referendada per un secretari. Entre 1621 i 1623 es va nomenar un secretari únic, que va centralitzar i donar sortida a qualsevol document que tingués com a origen o destí la taula del rei. Era un càrrec de confiança, no hi havia un nomenament oficial, però sí es tractava d'una persona qualificada i que no generava recels dintre de l'administració central de l'estat, per aquesta raó habitualment el càrrec l'ocupava un secretari d'estat. Les seves funcions inicials estaven vinculades a la documentació, correu o els pagaments dels monarca. Tanmateix, mica en mica va anar acumulant altres competències de caràcter executiu, que es van anar allunyant del model tradicional dels Habsburg i que, de fet, van augmentar també el poder dels validos.

Arran de l'arribada de la dinastia borbònica, l'administració va ser reformada profundament. Es van reduir les atribucions dels antics consells, que es van mantenir sense unes competències concretes, i aquestes van ser assignades a la Secretari del Despatx. Amb tot, a causa del volum d'atribucions es va decidir dividir la secretaria mitjançant el decret d'11 de juliol de 1705, pel qual Felip V va dividir l'antiga secretaria en una d'Estat i de Despatx de Guerra i Hisenda i una altra de «tota la resta». Finalment, el 30 de novembre de 1714, un nou decret va donar forma a la secretaria, a imitació del model administratiu centralista francès i es creen quatre secretaries del Despatx, dividides per matèries, una de les quals va ser la d'Estat. Des de la seva creació, malgrat les reformes executades pels diferents monarques, la Secretaria d'Estat es va mantenir incòlume i va gaudir sempre d'autonomia pel que fa a les seves competències i funcions fins que, durant el regnat d'Isabel II, va passar a ser un ministeri del mateix nom.

Competències La secretaria tenia competències en matèria de relacions internacionals. Per una banda, controlava i administrava l'aparell diplomàtic, és a dir, el nomenament, manteniment o control dels ambaixadors, cònsols o d'altres càrrecs; de l'altra, estava encarregat del despatx i la correspondència de l'escenari polític internacional en sentit ple, amb caràcter universal. Entre les quals hi havia les declaracions de guerra, tractats de pau, regulació de l'economia o comerç internacional, els contractes i asientos, entre d'altres que afectaven les relacions bilaterals amb un altre país, o al debat internacional sobre un afer en particular.

Llista de secretaris Període Secretari d'Estat Inici Final NotaFelip IV (1621-1665)Antonio de Aróstegui16211623Pedro de Contreras16231626Juan de Insausti16261627Jerónimo de Villanueva16271643Andrés de Rozas16431648Fernando Ruiz de Contreras16481660Pedro Coloma16601660Antonio Carnero16601661Luis de Oyanguren16611665Carles II (1665-1700)Blasco de Loyola16651669Pedro Fernández del Campo16691676Jerónimo de Eguía16761682José de Veitia16821685Manuel Francisco de Lira16851691Juan de Angulo16911694Alonso Gaspar Carnero16941695Juan de Larrea16951697Juan Antonio López de Zárate16971698Antonio de Ubilla16981705 Felip V (1700-1724)Jean Orry1705 1714José de Grimaldo30 de novembre de 171414 de gener de 1724Lluís I (1724)Juan Bautista de Orendain14 de gener de 17244 de novembre de 1724Felip V (1724-1746)José de Grimaldo4 de novembre de 172412 de desembre de 1725Juan Guillermo Ripperdá 12 de desembre de 1725 14 d'abril de 1726 José de Grimaldo 14 d'abril de 1726 1 d'octubre de 1726 Juan Bautista de Orendain1 d'octubre de 1726 21 de novembre de 1734 José Patiño21 de novembre de 1734 26 de novembre de 1736 Secretari interí.Sebastián de la Cuadra26 de novembre de 1736 4 de desembre de 1746 Ferran VI (1746-1759)José de Carvajal 4 de desembre de 1746 9 d'abril de 1754 Fernando de Silva 9 d'abril de 1754 15 de maig de 1754 Secretari interí. Ricardo Wall 15 de maig de 1754 9 d'octubre de 1763 Carles III (1759-1788)Jerónimo de Grimaldi 9 d'octubre de 1763 19 de febrer de 1777 José Moñino, comte de Floridablanca 19 de febrer de 1777 28 de febrer de 1792 Carles IV (1788-1808)Pedro Pablo Abarca de Bolea, comte d'Aranda 28 de febrer de 1792 15 de novembre de 1792 Manuel Godoy 15 de novembre de 1792 30 de març de 1798 Francisco de Saavedra 30 de març de 1798 22 d'octubre de 1798 En propietat des del 6 de setembre de 1798.Mariano Luis de Urquijo 22 de febrer de 1799 13 de desembre de 1800 Oficial habilitat.Pedro Cevallos 13 de desembre de 1800 19 d'abril de 1808 Període de la Guerra del Francès

Junta Central Suprema i Governativa (1808-1810) José Moñino (25 de setembre - 30 de desembre de 1808) Vicente Osorio de Moscoso (30 de desembre de 1808 - 1 de novembre de 1909)President en funcions Juan Acisclo de Vera (1 de novembre de 1908 - 30 de gener de 1810) Consell de Regència (1810-1814) - Primera regència (30 de gener - 28 d'octubre de 1810)

Pedro QuevedoS'incorpora el 29 de maig Francisco Saavedra Francisco Javier Castaños

Antonio Escaño Esteban Fernández de LeónRenuncia Miguel LardizábalEn substitució de l'anterior - Segona regència (28 d'octubre de 1810 - 22 de gener de 1812)

Pedro Agar Joaquín BlakeEl 1811 se l'autoritza a prendre el comandament de les tropes i abandonar interinament la regència José María Puig SamperInterí fins a l'arribada de Císcar

Gabril Císcar Ramón PatiñoInterí fins a l'arribada de Blake

- Tercera regència (22 de gener de 1812 - 8 de març de 1813)

Juan María de VillavencioS'incorpora el 15 de juny de 1815 Pedro de Alcántara de Toledo Joaquín Mosquera

Enrique José O'DonnellFins al 29 d'agost de 1812 Ignacio Rodríguez de RivasS'incorpora el 29 de setembre de 1812 Juan Pérez Villamil - Quarta regència (8 de març de 1813 - 10 de maig de 1814) Luis María de Borbón y Vallabriga

Josep I (1808-1813) Mariano Luis de Urquijo (7 de juliol de 1808 - 27 de juny de 1813)Ferran VII

a l'exili (1808-1813)Pedro Cevallos19 d'abril de 18087 de juliol de 1808Pedro Cevallos15 d'octubre de 18085 de gener de 1809Martín Garay5 de gener de 180913 d'octubre de 1809Secretari interíEusebio de Bardaxí13 d'octubre de 1809Pedro de Rivero13 d'octubre de 180930 d'octubre de 1809Secretari interíFrancisco de Saavedra30 d'octubre de 1809Nicolás Ambrosio Garro31 de gener de 18106 de febrer de 1812Secretari interíEusebio de Bardaxí20 de febrer i 27 de maig de 1810Secretari interíJosé García de León6 de febrer de 181212 de maig de 1812Secretari interíIgnacio de la Pezuela12 de maig de 181223 de juny de 1812Secretari interíCarlos Martínez de Irujo23 de juny de 181227 de setembre de 1812Ignacio de la Pezuela23 de juny de 181227 de setembre de 1812Secretari interíPedro Gómez Labrador27 de setembre de 181211 de juliol de 1813Antonio Cano Ramírez de Arellano11 de juliol de 181310 d'octubre de 1813Secretari interíJuan O'Donojú10 d'octubre de 18136 de desembre de 1813Secretari interíJosé Luyando6 de desembre de 1813Secretari interíFerran VII (1814-1820) Període absolutistaJosé Miguel de Carvajal, duc de San Carlos4 de maig de 181415 de novembre de 1814Pedro Cevallos15 de novembre de 181430 d'octubre de 1816José García de León30 d'octubre de 181614 de setembre de 1818Carlos Martínez de Irujo14 de setembre de 181812 de juny de 1819Secretari interíManuel González Salmón12 de juny de 181912 de setembre de 1819Oficial habilitatJoaquín José de Melgarejo12 de setembre de 181918 de març de 1820Ferran VII (1820-1823) Trienni LiberalEvaristo Pérez de Castro18 de març de 18202 de març de 1821Joaquín Anduaga2 de març de 182123 d'abril de 1821Secretari interí per absènciaEusebio de Bardaxí4 de març de 18218 de gener de 1822Ramón López Pelegrín8 de gener de 182224 de gener de 1822José Gabriel de Silva24 de gener de 182230 de gener de 1822Ramón López Pelegrín30 de gener de 182228 de febrer de 1822Secretari interíFrancisco Martínez de la Rosa28 de gener de 18225 d'agost de 1822Evaristo Fernández de San Miguel5 d'agost de 182225 d'abril de 1823José Manuel Vadillo25 d'abril de 18237 de maig de 1823Secretari interíSantiago Usoz7 de maig de 182313 de maig de 1823Oficial habilitatÁlvaro Flórez28 de febrer de 182320 d'abril de 1823No pren possessióJosé María Pando13 de maig de 182329 d'agost de 1823Juan Antonio Yandiola29 d'agost de 18234 de setembre de 1823Secretari interíJosé Luyando4 de setembre de 182330 d'octubre de 1823Ferran VII (1823-1833) Dècada OminosaFrancisco de Eguía9 d'abril de 182325 de maig de 1823President de la Junta Provisional de Govern d'Espanya i ÍndiesPedro de Alcántara Álvarez de Toledo25 de maig de 18231 d'octubre de 1823President de la RegènciaAntonio Vargas Laguna27 de maig de 18237 d'agost de 1823Habilitat per la reina Maria CristinaVíctor Damián Sáez7 d'agost de 18232 de desembre de 1823Carlos Martínez de Irujo2 de desembre de 182318 de gener de 1824Narciso Heredia18 de gener de 182411 de juliol de 1824Francisco Cea Bermúdez11 de juliol de 182424 d'octubre de 1825Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo24 d'octubre de 182519 d'agost de 1826Manuel González Salmón19 d'agost de 182620 de gener de 1832Secretari interí fins a octubre de 1830Antonio de Saavedra20 de gener de 18321 d'octubre de 1832Secretari interíFrancisco Cea Bermúdez1 d'octubre de 183229 de setembre de 1833

Notes