Gustav Mahler (pronunciació en alemany: /ˌg̊ʊstaf o ˌg̊ʊstɑf ˈmɑːlɐ/En els noms propis alemanys, el cognom porta l'accent primari, mentre que el nom de pila porta només un accent secundari. És millor no indicar la separació sil·làbica perquè no hi ha acord sobre si, en alemany, la frontera sil·làbica s'ha de fixar darrere la [g̊ʊ-] o darrere la [g̊ʊs-]. La consonant <g> inicial és fortament desonoritzada. El nom <Gustav> admet les dues pronunciacions: [ˈg̊ʊstaf] i [ˈg̊ʊstɑf].) (Kaliště, 7 de juliol de 1860 – Viena, 18 de maig de 1911) fou un compositor, director d'orquestra i pianista austro-bohemi, considerat un dels compositors més importants del postromanticisme i un dels principals directors de la seva generació.
Com a compositor va actuar com a pont entre la tradició austro-alemanya del i el modernisme de principis del . Mentre que en vida el seu estatus de director era establert fora de dubte, la seva pròpia música va guanyar gran popularitat només després de períodes de relativa negligència que incloïa la prohibició de la seva representació a gran part d'Europa durant l'època nazi. Després de 1945, les seves composicions van ser redescobertes per una nova generació d'oients; Mahler es va convertir en un dels més freqüentats i enregistrats de tots els compositors, posició que ha mantingut fins al . El 2016, una enquesta de la BBC Music Magazine a 151 directors va classificar tres de les seves simfonies en les deu primeres simfonies de tots els temps.
Nascut a Bohèmia (llavors part de l'Imperi austríac) de pares jueus de circumstàncies humils, Mahler de parla alemanya va mostrar els seus dots musicals a una edat primerenca. Després de graduar-se al Conservatori de Viena el 1878, va aconseguir un seguit de càrrecs de gran importància en els teatres d'òpera d'Europa, culminant en el seu nomenament el 1897 com a director de l'Òpera de l'Estat de Viena (Hofoper). Durant aquests deu anys a Viena, Mahler, que s'havia convertit al catolicisme per aconseguir el càrrec, va experimentar una oposició i hostilitat regulars de la premsa antisemita. No obstant això, les seves innovadores produccions i la seva insistència en els estàndards de rendiment més elevats van assegurar la reputació de ser un dels més grans directors d'òpera, especialment de Wagner, Mozart i Txaikovski. A la fi de la seva vida va ser breument director de la Metropolitan Opera de Nova York i de la Filharmònica de Nova York.
L'obra de Mahler és relativament limitada. Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder, entre els quals cal destacar Das Lied von der Erde (El cant de la terra). Durant la major part de la seva vida la composició era necessàriament una activitat a temps parcial mentre es guanyava la vida com a director d'orquestra. A part dels primers treballs, com ara un moviment d'un quartet de piano compost quan era estudiant a Viena, les obres de Mahler són generalment dissenyades per a grans forces orquestrals, cors simfònics i solistes operístics. Aquestes obres eren freqüentment controvertides quan es van presentar per primera vegada, i diverses van tardar a rebre l'aprovació crítica i popular; les excepcions van incloure la segona i tercera simfonia, i l'estrena triomfal de la seva vuitena simfonia el 1910. Dmitri Xostakóvitx, Benjamin Britten, Leonard Bernstein i Peter Maxwell Davies són entre els compositors del més influenciats per Mahler. L'Institut Internacional Gustav Mahler es va establir el 1955 per honrar la vida i l'obra del compositor.
Biografia Antecedents familiars La família Mahler venia de l'oest de Bohèmia oriental i era humil.Blaukopf, p. 15–16 Bohèmia era llavors part de l'Imperi austríac; la família Mahler pertanyia a una minoria de parla alemanya entre els bohemis i eren també jueus asquenazites. Des d'aquest context, el futur compositor es va desenvolupar molt d'hora en un sentit permanent de l'exili, «sempre un intrús, mai acollit».Cooke, p. 7
La família Mahler vivia a Kalischt (actualment Kaliště), a mig camí entre Praga a Bohèmia i Brno a Moràvia, al centre geogràfic de la República Txeca actual. vivia del petit comerç, com molts jueus de la regió, que tenien limitat l’accés a les ciutats. Simon Mahler, l'avi, fou destil·lador i taverner, continuant el negoci del seu sogre Abraham Bondy; la taverna era una propietat important dins el poble. Aquesta activitat no responia tant a una vocació com a les poques oportunitats econòmiques permeses als jueus, entre les quals hi havia la venda de licor. Cap al 1860, Simon i Maria Mahler deixaren Kalischt i es traslladaren a Deutsch-Brod, on compraren una merceria i una casa amb jardí. Simon hi morí el 1865. Mahler recordava la seva àvia Maria com una dona forta i activa, fins al punt d’explicar que havia estat venedora ambulant fins a una edat molt avançada, tot i que aquesta anècdota probablement exagera una realitat anterior: la seva contribució al manteniment familiar mitjançant el petit comerç.
Maria Mahler és presentada com una dona decidida i combativa: segons una anècdota familiar, quan fou multada ja de gran, viatjà fins a Viena per demanar audiència a l’emperador, que li anul·là la sanció. Aquesta història ha servit sovint per explicar l’origen familiar del caràcter enèrgic de Gustav Mahler. El seu fill Bernhard Mahler, pare del compositor, també destacà per l’ambició i la voluntat de superació. Començà com a carreter i comerciant d’aiguardent, però llegia constantment, fins i tot mentre treballava, cosa que li valgué el sobrenom d’«erudit del seient del carro». Amb el temps passà per diversos oficis, estalvià i acabà arrendant una petita taverna a Kalischt. Així, abans dels trenta anys ja havia aconseguit una certa independència econòmica i social, i buscà un matrimoni que l’ajudés a consolidar el seu ascens.
Abraham Hermann, futur avi matern de Gustav Mahler, provenia d’una família jueva de Bohèmia i es casà amb Theresia Hermann, una jove vídua probablement emparentada amb ell. Com passava sovint per les restriccions legals de l’època, la parella no pogué regularitzar el matrimoni fins al 1837, després del naixement de la seva segona filla, que seria la mare de Mahler. Tingueren almenys set fills. Maria —o Marie, com se l’anomenaria més endavant— era una jove coixa i, probablement, de presència poc cridanera. Els seus pares la van empènyer a casar-se amb Bernhard, malgrat que tots dos gairebé no es coneixien.
Marie va donar a llum el primer dels 14 fills de la parella, un fill Isidor, que va morir a la infància. Dos anys més tard, el 7 de juliol de 1860, va néixer el seu segon fill, Gustav.Blaukopf, p. 18–19
Infantesa esquerra|miniatura|Gustav Mahler als 5-6 anys amb una partitura a la mà Marie i Bernhard Mahler formaven una parella molt desigual: ell era dur, ambiciós i autoritari; ella, fràgil, dolça i reservada. Marie visqué una existència solitària i difícil al costat d’un marit que la maltractava, tot i que Bernhard volia donar als fills una educació millor que la seva. Kalischt era un poble molt petit, amb poques possibilitats per a les aspiracions de Bernhard. Després de la mort del primer fill i del naixement de Gustav el 1860, el seu desig de prosperar augmentà. Aquell mateix any obtingué un permís que li permetia canviar de residència i l'octubre de 1860 traslladà la família a Iglau (Jihlava), una ciutat comercial més gran 40 km al sud-est (Moràvia), on podria ampliar el negoci i millorar la seva posició social.Franklin, (1. Background, childhood education 1860–80). I així ho va fer fins al punt d'ocupr un lloc entre la burgesia acomodada de la ciutat. Participà en jurats i fou membre de diverses societats benèfiques.
miniatura|Jihlava, on Mahler va créixer La infantesa de Gustav va ser infeliç, amb els pares mal avinguts, i sobretot enfosquida per les morts successives de vuit dels seus germans. Dels 12 fills (tres filles) nascuts de la família a Iglau només sis van sobreviure a la infància. Iglau era llavors una pròspera ciutat comercial de 20.000 habitants on Gustav es va introduir a la música a través de cançons de carrer, cançons de dansa, melodies populars i trucades de trompeta i marxes de la banda militar local.Carr, p. 8–9 Tots aquests elements contribuirien més tard al seu vocabulari musical madur.Sadie, p. 505
Quan tenia quatre anys, Gustav va descobrir el piano dels seus avis i el va començar a tocar immediatament.Blaukopf, p. 20–22 Gustav Mahler mostrà des de molt petit una capacitat extraordinària per recordar i reproduir melodies. A Iglau va créixer envoltat de cançons populars txeques, música militar, cants de festa i relats tradicionals, materials que més endavant deixarien una empremta clara en la seva obra. La música militar el fascinava especialment: imitava marxes i crides de corneta amb un petit acordió, i algunes anècdotes mostren fins a quin punt quedava absorbit per aquell món sonor. També conegué aviat repertori clàssic gràcies a Theodor Fischer i a la vida coral d’Iglau, amb obres de Beethoven, Haydn, Rossini i Mozart. De nen ja tenia un caràcter viu, sensible i irritable, amb moments de tirania envers germans i amics, però també un fort sentit de la justícia, compassió davant el sofriment i una tendència constant a somiar despert.
Va desenvolupar les seves habilitats tècniques de tal manera que va ser considerat un nen prodigi local i va fer la seva primera actuació pública al teatre de la ciutat quan tenia deu anys. Encara que a Gustav li agradava molt fer música, els seus informes del gymnasium d'Iglau el van qualificar d'absent i poc fiable en el treball acadèmic. A Iglau, el seu primer mestre fou un contrabaixista anomenat Jakob Sladky. Un violinista anomenat Hans Brest li donà lliçons de piano, així com el mestre de capella Viktorin. Més tard, Mahler probablement estudià teoria i harmonia amb Wenzel Pressburg, deixeble de Sechter i d'Anton Bruckner. Finalment, de jove, Mahler estudià amb Heinrich Fischer, director del cor parroquial i del Männergesangverein, pare del seu amic Theodor i professor de cant a l’escola d’Iglau.
El progrés de Mahler al piano fou tan ràpid que, ja el 1870, es decidí presentar-lo públicament a Iglau. El primer testimoni conegut d’aquest debut és una ressenya del diari local Der Vermittler:«El 13 d’octubre de 1870 tingué lloc un concert excepcional fora de subscripció, durant el qual un infant de nou anys —en realitat en tenia més de deu—, fill d’un comerciant jueu d’aquesta ciutat, de nom Mahler, fou escoltat al piano per primera vegada davant un públic nombrós. L’èxit del futur virtuós davant l’auditori fou gran, i hauria estat encara més gran si se li hagués proporcionat un instrument de la mateixa qualitat que la seva bella interpretació. Quan l’antic mestre d’aquest artista, el senyor mestre de capella Viktorin, tingui notícia de l’èxit d’ahir, podrà alegrar-se amb tota raó del seu alumne.»
El 1871, veient que els resultats del noi eren francament mediocres, el seu pare el va enviar al Neustädter Gymnasium de Praga. Havia d’allotjar-se amb una família de la capital, i Bernhard trià la d’un adinerat comerciant de cuir anomenat Moritz Grünfeld, melòman i pare d’onze fills, dos dels quals —Alfred i Heinrich— esdevindrien més tard virtuosos coneguts, l’un com a pianista i l’altre com a violoncel·lista. Va ser una de les experiències més desagradables de la seva infantesa. Hi va passar gana i fred. Segons Ernestine Grünfeldová, filla del més jove dels germans Grünfeld, definí així l’actitud del seu pare i del seu oncle envers ell: «Els fills dels Grünfeld eren uns autèntics trapelles, plens de bona salut; no sabien què fer amb Gustav, la timidesa terrible del qual només els exasperava.» Per tot plegat, les qualificacions dels sis mesos que va passar a l'escola encara empitjoraren i foren la majoria insuficients.