Walter Adolph Gropius (Berlín, 18 de maig del 1883 - Boston, Massachusetts, 5 de juliol del 1969), fou un arquitecte, urbanista i dissenyador alemany.Bauhaus , The Tate Collection, Consulta 18 Maig de 2008 i que, juntament amb Alvar Aalto, Ludwig Mies van der Rohe, Le Corbusier i Frank Lloyd Wright, és àmpliament considerat com un dels mestres pioners de l'arquitectura moderna. Va ser fundador de la Bauhaus a Weimar (1919). Gropius també va ser un dels principals arquitectes de l'Estil Internacional.
Biografia Primers anys i família Nascut a Berlín, Walter Gropius va ser el tercer fill de Walter Adolph Gropius i Manon Auguste Pauline Scharnweber (1855–1933), filla del polític prussià Georg Scharnweber (1816–1894). El besoncle de Walter, Martin Gropius (1824–1880) va ser l'arquitecte del Kunstgewerbemuseum de Berlín i un seguidor de Karl Friedrich Schinkel, amb qui el besavi de Walter, Carl Gropius, que va lluitar sota el comandament del mariscal de camp Gebhard Leberecht von Blücher a la batalla de Waterloo., havia compartit pis com a solter.Wolf Burchard,'"Onkel Walter": Family Memories of Walter Gropius', The Decorative Arts Society Newsletter 104 (Summer 2015): 5
miniatura|Gropius el 1918, amb la seva dona Alma Mahler i la seva filla, Manon. miniatura|El Monument de Gropius als morts de la marxa (1921) va ser dedicat a la memòria de nou treballadors que van morir a Weimar resistint el Kapp Putsch. miniatura|Edifici de la Bauhaus, Dessau
Estudià arquitectura a Múnic i a Berlín. Després dels seus estudis va treballar durant tres anys al despatx de Peter Behrens i a més tard es va independitzar. Entre 1910 i 1915 es va dedicar principalment a la reforma i ampliació de la fàbrica de Fagus a Alfeld. Amb les seves fines estructures metàl·liques, les grans superfícies envidrades, les seves cobertes planes, i les formes octogonals, aquesta obra es convertí en pionera de l'arquitectura moderna. miniatura|Gropius amb Harry Seidler a Sydney, Austràlia, el 1954
El 1915, Gropius es va casar amb Alma Mahler (1879–1964), vídua de Gustav Mahler. La filla de Walter i Alma, anomenada Manon en honor a la mare de Walter, va néixer el 1916. Quan Manon va morir de poliomielitis als 18 anys, el 1935, el compositor Alban Berg va escriure el seu Concert per a violí en memòria d'ella (està inscrit "a la memòria d'un àngel"). Gropius i Mahler es van divorciar el 1920. (En aquell moment havia establert una relació amb Franz Werfel, amb qui es va casar més tard.)
Gropius es va casar amb Ilse Frank, coneguda com Ise, el 16 d'octubre de 1923; van romandre junts fins a la seva mort el 1969. La parella va adoptar Beate Frank coneguda com Ati, la filla òrfena de la germana d'Ise, Hertha.MacCarthy, Fiona. Walter Gropius, Visionary founder of the Bauhous (2019). London, Faber & Faber."Recollections by Ati Gropius Johansen, daughter of Walter and Ise Gropius" , ArchitectureBoston, Summer 2013 issue: American Gropius (Volume 16 n2) Ise Gropius va morir el 9 de juny de 1983 a Lexington, Massachusetts."Ise Gropius (-Frank)" . bauhaus-online.de.
La germana de Walter, Manon Burchard (1880–1975) és la besàvia de les actrius de cinema i teatre alemanyes Marie Burchard i Bettina Burchard i del comissari i historiador de l'art Wolf Burchard.Deutsches Geschlechterbuch, volume 3, 1972
Carrera Inicis de la carrera (1908-1914) El 1908, després d'estudiar arquitectura a Múnic i Berlín durant quatre semestres, Gropius es va incorporar al despatx del reconegut arquitecte i dissenyador industrial Peter Behrens, un dels primers membres de l'escola utilitarista. Entre els seus companys d'empleat en aquest moment hi havia Ludwig Mies van der Rohe, Le Corbusier i Dietrich Marcks.
El 1910, Gropius va deixar l'empresa Behrens i juntament amb el seu company d'empleat Adolf Meyer va establir una pràctica a Berlín. Junts comparteixen el crèdit d'un dels edificis modernistes pioners creats durant aquest període: el Faguswerk d'Alfeld-an-der-Leine, Alemanya, una fàbrica d'últimes sabates. Tot i que Gropius i Meyer només van dissenyar la façana, els murs cortina de vidre d'aquest edifici van demostrar tant el principi modernista que la forma reflecteix la funció com la preocupació de Gropius per proporcionar condicions saludables per a la classe treballadora.
La fàbrica es considera ara com un dels monuments fundadors crucials del modernisme europeu. Gropius va rebre l'encàrrec l'any 1913 de dissenyar un cotxe per a les obres de locomotores del ferrocarril prussià a Königsberg. Aquesta locomotora era única i la primera d'aquest tipus a Alemanya i potser a Europa.Isaacs, pàgines 25 and 29
Altres obres d'aquest primer període són l'edifici d'oficines i fàbrica per a l'exposició Werkbund (1914) a Colònia.
El 1913, Gropius va publicar un article sobre El desenvolupament dels edificis industrials, que incloïa una dotzena de fotografies de fàbriques i elevadores de gra a Amèrica del Nord. Un text molt influent, aquest article va tenir una forta influència en altres modernistes europeus, inclosos Le Corbusier i Erich Mendelsohn, tots dos van reimprimir les imatges dels elevadors de gra de Gropius entre 1920 i 1930.
La carrera de Gropius es va veure interrompuda per l'esclat de la Primera Guerra Mundial el 1914. Va ser reclutat l'agost de 1914 i va servir com a sergent major al front occidental durant els anys de guerra (ferit i gairebé mort) i després com a tinent al cos de senyals.Isaacs, pàgines 38–41 Gropius va rebre dues vegades la Creu de Ferro («quan encara significava alguna cosa», va confiar al seu amic Chester Nagel) després de lluitar durant quatre anys. Gropius llavors, com el seu pare i el seu besoncle Martin Gropius abans que ell, es va convertir en arquitecte.
Període Bauhaus (1919-1932) La carrera de Gropius va avançar en la postguerra. Henry van de Velde, el mestre de l'Escola Gran Ducal Saxona d'Arts i Oficis de Weimar va ser demanat el 1915 a causa de la seva nacionalitat belga. La seva recomanació perquè Gropius el succeís el va portar finalment al nomenament de Gropius com a mestre de l'escola el 1919. Va ser aquesta acadèmia la que Gropius va transformar en la mundialment famosa Bauhaus (també coneguda com a Gropius School of Arts), atraient una facultat que incloïa Paul Klee, Johannes Itten, Josef Albers, Herbert Bayer, László Moholy-Nagy, Otto Bartning i Vassili Kandinski.
En principi, la Bauhaus va representar una oportunitat per estendre la bellesa i la qualitat a totes les llars mitjançant objectes ben dissenyats produïts industrialment. El programa Bauhaus era experimental i l'èmfasi era teòric.Isaacs, pàgines 66–72 Un exemple de producte de la Bauhaus va ser la butaca F 51, dissenyada per a la sala de directors de la Bauhaus l'any 1920, avui en dia una reedició al mercat, fabricada per l'empresa alemanya TECTA/Lauenfoerde.
Ocupà el càrrec de l'escola, primer a Weimar i més tard a Dessau, on va ser traslladada, des de 1919 fins al 1928. Un dels principis de l'escola fou el del lema la forma segueix la funció, que caracteritzà la seva filosofia, cercant la unió entre l'ús i l'estètica. S'ha considerat que la Bauhaus posà les bases del que avui es coneix com a disseny industrial i disseny gràfic.
El 1919, Gropius va participar en la correspondència expressionista utòpica de la Cadena de Vidre sota el pseudònim de Missa. Generalment més destacat pel seu enfocament funcionalista, el Monument als morts de març, dissenyat el 1919 i executat el 1920, indica que l'expressionisme va influir en ell en aquella època.
El 1923, Gropius va dissenyar les seves famoses manetes de les portes, ara considerades una icona del disseny del segle XX i sovint catalogada com un dels dissenys més influents de la Bauhaus. Gropius va dissenyar el nou edifici de l'escola Bauhaus Dessau el 1925–26 per encàrrec de la ciutat de Dessau. Va col·laborar amb Carl Fieger, Ernst Neufert i d'altres dins la seva pràctica privada d'arquitectura.Bauhaus Dessau Foundation. The Bauhaus Building by Walter Gropius . Consulta 3 gener 2019 També va dissenyar projectes d'habitatges a gran escala a Berlín, Karlsruhe i Dessau entre 1926 i 1932 que van ser importants contribucions al moviment de la Nova Objectivitat, inclosa una contribució al projecte de Siemensstadt a Berlín.
A partir de 1926 Gropius es dedicà intensament als grans blocs d'habitatges, en els quals veia la solució als problemes urbanístics i socials. També fou partidari de la racionalització de la indústria de la construcció, per tal que permetés construir de forma més ràpida i econòmica. Va dissenyar nombrosos complexos d'habitatges en els quals aplicà les seves idees.
Gropius va deixar la Bauhaus el 1928 i es va traslladar a Berlín. Hannes Meyer va assumir el paper de director de la Bauhaus.Bauhaus100. Walter Gropius Consulta 6 febrer 2017 La seva obra també va formar part de l'esdeveniment d'arquitectura al concurs d'art dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1932.
Anglaterra (1934-1937) L'ascens de Hitler a la Dècada del 1930 aviat expulsaria Gropius d'Alemanya. Abans, però, va acceptar una invitació a principis de 1933 per competir pel disseny del nou edifici del Reichsbank i va presentar un pla detallat. També va dissenyar mobles, cotxes, urbanitzacions de gran alçada Siedlung i un palau dels soviètics no realitzat a Moscou.
L'any 1934 Gropius va abandonar Alemanya després de patir agressions tant a la seva feina com a l'escola Bauhaus per part dels Nazis, que l'acusaven de procomunista. Ho va fer amb l'ajuda de Maxwell Fry amb el pretext de fer una visita temporal a Itàlia per a un festival de propaganda cinematogràfica; després va fugir a Gran Bretanya per evitar les potències feixistes d'Europa. Va viure i va treballar a la comunitat d'artistes associada a Herbert Read a Hampstead, Londres, com a part del grup Isokon. Visqué i treballà tres anys a Anglaterra i després es traslladà als Estats Units, on fou professor d'arquitectura a l'escola de disseny de Harvard. L'any 1946 fundà un grup de joves arquitectes anomenat The Architects Collaborative, Inc., més conegut com a TAC. Durant anys s'ocupà personalment de dirigir i formar el grup.
Els edificis de Gropius reflecteixen el més pur estil de la Bauhaus, ja que estan construïts amb materials nous, que els confereixen un aspecte modern, desconegut en aquella època. Les seves façanes són llises i de línies clares, i manquen d'elements ornamentals innecessaris. Amb això, Gropius ha estat un dels creadors de l'anomenat estil internacional en l'arquitectura.
Estats Units (des de 1937) Gropius va arribar als Estats Units el febrer de 1937, mentre que la seva filla de dotze anys, Ati, acabava el curs escolar a Anglaterra.Gropius House History. Historic New England La casa que els Gropius es van construir el 1938 a Lincoln, Massachusetts (ara coneguda com a Gropius House) va influir a l'hora de portar el modernisme internacional als EUA, però a Gropius no li va agradar el terme: "Vaig fer un punt per absorbir aquestes característiques en la meva pròpia concepció. de la tradició arquitectònica de Nova Anglaterra que vaig trobar encara viva i adequada".Gropius House by Walter Gropius. galinsky.com En dissenyar la seva casa, Gropius va utilitzar l'enfocament desenvolupat a la Bauhaus. Els Gropius creien que la seva casa podia encarnar qualitats arquitectòniques semblants a les que es practiquen avui, com ara la senzillesa, l'economia i la bellesa estètica.