Les muntanyes del Caucas són una serralada d'intersecció situada a Euràsia, entre la mar Negra i la mar Càspia a la regió del Caucas. El Gran Caucas s'estén d'oest-nord-oest a est-sud-est, des de la Reserva Natural del Caucas als voltants de Sotxi, Rússia, a la riba nord-est del mar Negra, fins a Bakú, Azerbaidjan, a la mar Càspia. Acullen el mont Elbrus, el cim més alt d'Europa amb 5.642 metres sobre el nivell del mar.
Les muntanyes del Caucas es divideixen tradicionalment en la serralada del Gran Caucas al nord i les muntanyes del Petit Caucas al sud.
Les dues serralades, gran i petita, estan connectades per la serralada de Likhi. Entre l'oest i l'est d'aquestes muntanyes es troba la plana de la Còlquida i la plana de Kur-Araz. La serralada de Meskheti forma part del sistema del petit caucas. Al sud-est, el riu Aras separa el Caucas Menor de les muntanyes Talix que es troben a cavall de la frontera del sud-est de l'Azerbaidjan i l'Iran. El petit Caucas i les terres altes armènies constitueixen les terres altes transcaucàsicasiques, que al seu extrem occidental convergeixen amb l'altiplà de les terres altes d'Anatòlia oriental a l'extrem nord-est de Turquia. Geològicament, les muntanyes del Caucas pertanyen al sistema de cinturons d'Alpide que s'estén des del sud-est d'Europa fins a Àsia i es considera una frontera entre els dos continents. Les muntanyes del Gran Caucas estan compostes principalment per roques del Cretaci i del Juràssic amb les roques del Paleozoic i el Precambrià a les regions més altes. Algunes formacions volcàniques es troben a tota la serralada. D'altra banda, les muntanyes del Caucas Menor estan formades predominantment per les roques del Paleogen amb una part molt més petita de les roques del Juràssic i del Cretaci. L'evolució del Caucas va començar des del Triàsic tardà fins al Juràssic final durant l'orogènesi cimmeriana al marge actiu de l'oceà de Tetis mentre que l'elevació del Gran Caucas es data al Miocè durant l'orogènesi alpina.
El cim més alt d'Europa és l'Elbrús (5.642 m), que es troba a les muntanyes del Caucas. L'Elbrús és 832 metres més alt que el mont Blanc, el cim més alt dels Alps, amb 4.810 m. La serralada del Caucas és la divisòria continental entre Europa i Àsia o, cosa que és el mateix, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Cim Altura (m) Prominència(m) País Elbrús 5.642 4.741 Rússia Dikh-Tau 5.205 2.002 Rússia Xkhara 5,201 1.365 Geòrgia/Rússia Kóixtan-Tau 5.152 822 Rússia Djanga (Djangui-Tau) 5.059 300 Geòrgia/Rússia Kazbek 5.047 2.353 Geòrgia/Rússia Puixkin 5.033 110 Geòrgia/Rússia Katin-Tau 4.979 240 Geòrgia/Rússia Guéstola 4.860 Geòrgia Xota Rustaveli 4.860 c.50 Geòrgia/Rússia Tetnuldi 4.858 672 Geòrgia Djimara 4.780 Geòrgia/Rússia Uixba 4.710 1,.143 Geòrgia Ailama 4.547 1.067 Geòrgia Tebulosmta 4.499 2.145 Geòrgia/Rússia Bazardüzü 4.466 2.454 Azerbaidjan Tepli 4.431 Rússia Diklo 4.285 843 Geòrgia Şahdağ 4.243 Azerbaidjan Addalà-Xukhguelmeer 4.152 1.792 Rússia Diultidag 4.127 1.834 Rússia Aragats 4.090 2.143 Armènia
Geologia Les muntanyes del Caucas es van formar en gran part com a resultat d'una col·lisió de plaques tectòniques entre la placa aràbiga movent-se cap al nord respecte a la placa eurasiàtica. Quan el mar de Tetis es va tancar i la placa aràbiga va xocar amb la placa iraniana i es va empènyer contra ella, provocant el seu xoc final. Quan això va passar, totes les roques que s'havien dipositat en aquesta conca des del Juràssic fins al Miocè es van plegar per formar les muntanyes del Gran Caucas. Aquesta col·lisió també va provocar l'elevació i l'activitat volcànica del Cenozoic a les muntanyes del Caucas Menor.
Tota la regió està sotmesa regularment a forts terratrèmols per aquesta activitat. Mentre que les muntanyes del Gran Caucas tenen una estructura sedimentària principalment plegada, les muntanyes del petit Caucas són en gran part d'origen volcànic.
L'altiplà volcànic de Javakheti a Geòrgia i les serralades volcàniques circumdants que s'estenen fins al centre d'Armènia són algunes de les característiques més joves de la regió. Només recentment el Caucas va ser un escenari d'una intensa activitat volcànica: les terres altes armènies van ser inundades per basalts calc-alcalins i andesites al Pliocè i els cims més alts del Caucas, l'Elbrús i el Kazbek, formats com a volcans del Plistocè - Pliocè. El Kazbek ja no està actiu, però l'Elbrus va entrar en erupció en temps postglacials i es registra activitat de fumaroles prop del seu cim. L'activitat sísmica contemporània és una característica destacada de la regió, que reflecteix falles actives i escurçament de l'escorça. Els cúmuls de sismicitat es produeixen al Daguestan i al nord d'Armènia. S'han documentat molts terratrèmols devastadors en temps històrics, inclòs el terratrèmol de Spitak el desembre de 1988 que va destruir la regió de Gyumri - Vanadzor d'Armènia.
Clima miniatura|Aishkho Pass, reserva natural del Caucas El clima del Caucas varia tant verticalment (segons l'elevació) com horitzontalment (per latitud i ubicació). La temperatura generalment disminueix a mesura que augmenta l'elevació. La temperatura mitjana anual a Sukhumi, Abkhàzia al nivell del mar és de 15 °C mentre als vessants del mont Kazbek a una altitud de 3700 m, la temperatura mitjana anual cau a -6,1 °C. Els vessants nord de la serralada del Gran Caucas són 3 °C més fred que els vessants sud. Les terres altes de les muntanyes del Petit Caucas a Armènia, Azerbaidjan i Geòrgia estan marcades per forts contrastos de temperatura entre els mesos d'estiu i d'hivern a causa d'un clima més continental.
Les precipitacions augmenten d'est a oest a la majoria de zones. L'elevació té un paper important al Caucas i les muntanyes generalment reben majors quantitats de precipitació que les zones baixes. Les regions del nord-est (Daguestan) i les parts del sud de les muntanyes del Caucas Petit són les més seques. La precipitació mínima absoluta anual és de 25 mm a la depressió del Caspi. Les parts occidentals de les muntanyes del Caucas estan marcades per grans quantitats de precipitació. Els vessants sud de la serralada del Gran Caucas reben majors quantitats de precipitació que els vessants nord. Les precipitacions anuals al Caucas occidental oscil·len entre 1000-400 mm mentre que al Caucas oriental i septentrional (Txetxènia, Ingúixia, Kabardino-Balkaria, Ossètia, Kakhètia, Kartli, etc.) les precipitacions oscil·len entre 600-180 mm. La precipitació màxima absoluta anual és de 410 mm al voltant de la zona del mont Mtirala que es troba a la serralada de Meskheti a Adjària. La precipitació de la Serralada del Caucas Menor (Geòrgia del Sud, Armènia, Azerbaidjan occidental), sense incloure la Serralada de Meskheti, varia entre 300 i 80 mm anuals.
Les muntanyes del Caucas són conegudes per la gran quantitat de neu, encara que moltes regions que no es troben al llarg dels vessants de barlovento no reben gairebé tanta neu. Això és especialment cert per a les muntanyes del Petit Caucas, que estan una mica aïllades de les influències humides procedents de la mar Negra i reben considerablement menys precipitació (en forma de neu) que les muntanyes del Gran Caucas. La cobertura de neu mitjana hivernal de les muntanyes del Caucas Menor oscil·la entre 10-30 cm. Les muntanyes del Gran Caucas (especialment els vessants sud-oest) estan marcades per fortes nevades. Les allaus són freqüents de novembre a abril.
La coberta de neu a diverses regions (Svanètia i el nord d'Abkhàzia) pot arribar 5 m. La regió del mont Achishkho, que és el lloc més nevat del Caucas, registra sovint uns gruixos de neu de 7 m.
Història Travessar la serralada del Caucas era un tram important de l'eix nord de la Ruta de la Seda. Hi havia un pas a l'extrem sud-est a Derbent (conegut com les Portes del Caspi o Portes d'Alexandre), i diversos passos per tota la serra: el pas de Jvari a 2379 m i per sobre del congost de Darial a la carretera militar de Geòrgia, el coll de Mamison al camí militar d'Ossètia, a 2911 m, i túnel de Roki a 2310 m.
Les muntanyes properes a Sotxi van acollir part dels Jocs Olímpics d'Hivern de 2014.
Galeria
Referències
Bibliografiа
Parts d'aquest article són de NASA Earth Observatory:
Asmus, Ronald. A Little War that Shook the World: Georgia, Russia, and the Future of the West. NYU (2010). de Waal, Thomas. Black Garden. NYU (2003). Gasimov, Zaur: "The Caucasus", European History Online, Mainz: Institute of European History, 2011, retrieved: novembre 18, 2011. Goltz, Thomas. Azerbaijan Diary: A Rogue Reporter's Adventures in an Oil-Rich, War-Torn, Post-Soviet Republic. M E Sharpe (1998). Goltz, Thomas. Chechnya Diary: A War Correspondent's Story of Surviving the War in Chechnya. M E Sharpe (2003). Goltz, Thomas. Georgia Diary: A Chronicle of War and Political Chaos in the Post-Soviet Caucasus. Thomas Dunne Books (2003). Shapi, Kaziev. Caucasian highlanders (Повседневная жизнь горцев Северного Кавказа в XIX в.). Everyday life of the Caucasian highlanders. 19th century (In the co-authorship with I.Karpeev). "Molodaya Gvardiy" publishers. Moscow, 2003. Kovalevskaia, V. B. "Central Ciscaucasia in Antiquity and Early Middle Ages: Caucasian Substratum and Migrations of the Iranic-Speaking Tribes." (1988).
Gammer, Moshe. Muslim Resistance to the Tsar: Shamil and the Conquest of Chechnia and Daghestan. Frank Cass & Co. Ltd., 1994. 247 p. —
Assyrian and Babylonian Chronicles, Albert Kirk Grayson
Hrach Martirosyan (2014). "Origins and Historical Development of the Armenian Language". Leiden University: 9. Retrieved 9 octubre 2019. A.V. Dumikyan (2016). "Taik in The Assyrian and Biainian Cuneiform Inscriptions, Ancient Greek and Early Medieval Armenian Sources (the Interpretations of the 19th Century French Armenologists)" Fundamental Armenology No. 2 4.
Categoria:Serralades de Rússia Categoria:Serralades d'Armènia Categoria:Serralades de l'Azerbaidjan Categoria:Serralades de Geòrgia Categoria:Serralades de l'Iran Categoria:Serralades de Turquia