El castell d'Arcas és un castell de planura datat dels segles  i . Situat a 50 km al sud de Carcassona, i a 24 km al nord-est de Quillan, l'indret d'Arcas és harmonia i pau banyat pel seu llac rivetejat de boscos.

La primera menció manuscrita seria del 1011. http://www.payscathare.org/4-6553-Historia.php El poble té la particularitat de posseir els elements de dues fases successives en la història de l'edat mitjana.

Es compon d'un recinte quadrangular que envolta una torrassa quadrada central d'11 m de costat, dotada de garites a cadascun dels seus angles. La torrassa, de 24 m d'alçària i 4 nivells, constitueix una obra mestra de l'art gòtic. Ajunta elegància, luxe i aspecte militar. Restaurat des de fa poc, queda com a testimoni del coneixement tècnic i artístic dels constructors de l'època medieval. Les voltes esculpides, les boniques xemeneies i les finestres trilobulades deixen aparèixer el gust i la riquesa dels mestres del lloc, els senyors de Veins.

Arques és la pàtria de Déodat Ruché (1877-1978), historiador del catarisme. La seva casa natal, situada en el centre del poble, presenta una exposició permanent.

Ubicació La torre mestra està situada a 600 metres a l'oest del municipi d'Arques (Arcas, en occità), al sud-est de Carcassona, al departament francès de l'Aude. Està integrada dins del conjunt de fortaleses conegudes com els castells del "País Càtar".

Història Al segle XII, un conflicte enfrontà el vescomte de Carcassona amb diversos senyors, entre els quals els d’Arcas i els de La Grassa. Com a conseqüència d’aquest conflicte, les terres d’Arcas passaren a ser propietat dels senyors de Tèrme.

L’any 1217, Berenguer d’Arcas figura entre els familiars de Guillem de Perapertusa. L’any 1231, després de la presa del castell de Tèrme durant la Croada Albigesa, Simó IV de Montfort atacà Arcas. Després d’incendiar el poble, (anomenat Villa de Arquis), situat a la vora del riu Rialsès, cedí aquesta part del Rasès a un dels seus lloctinents, Pere de Voisins. L’any 1265, un altre Pere de Voisins, senyor del lloc, condemnà diversos bruixots i bruixes sota la seva jurisdicció.

L’any 1284, Gil de Voisins inicià les obres de construcció del castell. L’objectiu era defensar la vall del Rialsès i controlar les vies de transhumància que menaven cap a les Corberes.

L’any 1316, Gil II de Voisins, dit « Gilet », reformà i completà la construcció del castell. L’any 1495, els habitants de Valmigièira tenien l’obligació d’assegurar-hi la guàrdia diürna.

L’any 1518, Françoise de Voisins, darrera hereva dels Voisins, es casà amb Jean de Joyeuse, al qual passà la baronia d’Arcas. D’aquesta unió nasqué, entre altres fills, Guillaume de Joyeuse. El castell fou aleshores abandonat en benefici de Coisan. L’any 1575, el castell fou assetjat pels hugonots i nomes la torre mestra resistí l’assalt.

A partir de la Revolució Francesa, el castell esdevé una ruïna. Fou venut com a bé nacional i patí diversos danys. Després de la seva classificació l’any 1887, fou restaurat i parcialment reconstruït, abans d’obrir-se al public.

Referències

Arcas Categoria:Monuments històrics de l'Aude Categoria:Castells gòtics