Edward Benjamin, baró Britten d'Aldeburgh, OM, CH, conegut com a Benjamin Britten (Lowestoft, 22 de novembre de 1913 - Aldeburgh, 4 de desembre de 1976), va ser un compositor i pianista britànic.
Va començar a compondre des de molt jove, i va iniciar els estudis amb mestres com Frank Bridge, John Ireland i Arthur Benjamin, al Royal College of Music de Londres. Des de 1935 fins a 1939 va col·laborar amb el poeta Wystan H. Auden amb el qual va escriure música per a drames de ràdio. La seva primera obra important, Variations on a Theme of Frank Bridge (el seu mestre), el 1937, el consagra ja com un gran músic. La seva fama es confirma el 1939, amb Les Illuminations, per a tenor i corda, sobre un tema de Rimbaud.
En les seves composicions hi ha una clara declinació per la veu, i quan el 1937 va conèixer el tenor Peter Pears, la seva veu va aparèixer en molts dels seus treballs. El 1939 va marxar amb Pears als Estats Units amb motiu de la guerra que havia esclatat a Europa. Allà van viure fins al 1942. En tornar a Anglaterra va compondre l'òpera Peter Grimes, basada en un poema de George Crabbe. El seu èxit el 1945 va establir Britten com la màxima figura de la música anglesa i compositor internacional d'òperes.
En els seus últims anys es va traslladar amb Pears a Horman, on va escriure Phaedra, Death in Venice i el Tercer Quartet de corda, entre d'altres. La seva salut —especialment el seu cor— es va anar deteriorant fins que va morir el 4 de desembre de 1976 a Aldeburgh, d'on havia estat nomenat Baró Britten.
Com a director d'orquestra, va treballar amb la seva pròpia música, però també va dirigir música d'altres compositors, especialment de Mozart, Elgar i Percy Grainger.
Vida i carrera Anys primerencs miniatura|esquerra|El lloc de naixement de Britten a Lowestoft, que va ser la casa familiar de Britten durant més de vint anys Britten va néixer al port pesquer de Lowestoft, al comtat de Suffolk –la localitat més oriental d'Anglaterra–, el 22 de novembre de 1913,Matthews, p. 1 el dia de la festa de Santa Cecília.Kennedy, p. 2 Va ser el més jove de quatre fills de Robert Victor Britten (1878-1934, dentista cirurgià) i la seva esposa Edith Rotha Hockey (1874-1937, cantant amateur, secretària de la Lowetoft Choral society). L'ambició juvenil de Robert Britten per ser agricultor es va veure frustrada per la manca de capital, i, en canvi, es va formar com a dentista, una professió que practicava amb èxit però sense plaer. Mentre estudiava a l'Hospital Charing Cross de Londres va conèixer Edith Hoquei, la filla d'un oficial del Ministeri de l'Interior. Es van casar el setembre de 1901 a St John, Smith Square, Londres.Powell, p. 3
Entre els biògrafs de Britten hi ha consens en el fet que el seu pare era afectuós, però una mica seriós i distant.Carpenter, p. 4 i 7; Kildea, p. 4; Matthews, p. 2; i Powell p. 10–11 Britten, d'acord amb la seva germana Beth, «s'ho passava bé amb ell i hi compartia el seu sentit d'humor cruel, la dedicació al treball i la capacitat de fer-se mal».Blyth, p. 36 La seva mare va ser una talentosa música aficionada i secretària de la Lowestoft Musical Society.Kildea, p. 4; i Matthews, p. 3 A les províncies angleses de principis del , es prenien molt seriosament les distincions de classe social. Britten va descriure la seva família com de «classe mitjana molt ordinària», però hi havia aspectes dels Britten que no eren normals: el pare d'Edith era fill il·legítim i la seva mare era alcohòlica; Robert Britten era agnòstic i es va negar a assistir a l'església els diumenges.Carpenter, p. 4–5 La música era el mitjà principal amb el qual la mare de Britten es va esforçar per mantenir la posició social de la família, i convidava els pilars de la comunitat local a les sales musicals de la casa.Powell, p. 7
Quan Britten tenia tres mesos, va contraure una pneumònia i gairebé va morir.Matthews, p. 3 La malaltia li va deixar el cor danyatCarpenter, p. 6 i els metges van advertir als seus pares que probablement mai no podria portar una vida normal.Blyth, p. 25 Es va recuperar més del que s'esperava, i de noi va ser un bon jugador de tennis i cricket.Blyth, p. 25; i Powell, p. 16 Amb gran alegria de la seva mare, va ser un nen notablement musical, a diferència de les seves germanes, que van heretar la indiferència del seu pare per la música, mentre que el seu germà, encara que musicalment talentós, estava interessat només en el ragtime.Carpenter, p. 6–7
La mare de Britten va donar al jove Britten les primeres lliçons de piano i solfeig. Aquest va fer els primers intents de composició quan tenia cinc anys.White, p. 2 Va començar classes de piano quan tenia set anys, i tres anys després va començar a tocar la viola.Carpenter p. 8 i 13 Va ser un dels últims compositors criats en música exclusivament en viu: el seu pare es va negar a tenir un gramòfon o, més tard, una ràdio a la casa.
Educació Lowestoft Quan tenia set anys Britten va ser enviat a una dame school, la South Lodge Preparatory School, dirigida per Mistress Astle. La germana menor, Ethel Astle, li va fer lliçons de piano; de gran, Britten va dir que havia quedat agraït per l'excel·lència del seu ensenyament.Powell, p. 5 L'any següent va ser internat a l'escola preparatòria, South Lodge, Lowestoft.Carpenter, p. 8–9 El director, Thomas Sewell, era un disciplinari passat de moda; el jove Britten es va indignar amb els severs càstigs corporals que rebia freqüentment, i més tard va dir que el pacifisme que el va acompanyar tota la vida probablement tenia les seves arrels en la seva reacció al règim de l'escola.Carpenter, p. 10 Però rarament fou agredit per Sewell, que era matemàtic, matèria en la qual Britten era un alumne brillant. L'escola no tenia tradició musical, i Britten va continuar estudiant piano amb Ethel Astle. Des dels deu anys va aprendre a tocar la viola amb una amiga de la seva mare, Audrey Alston, que havia estat música professional abans del seu matrimoni.Carpenter, p. 13 En el seu temps lliure, componia prolíficament.
Audrey Alston havia sigut la fundadora del club de música The Beloved Vagabonds, al Royal College of Music, i va continuar mantenint el contacte amb Frank Bridge quan es va convertir en l'esposa d'un rector de Norfolk. Britten va començar a prendre lliçons de viola amb ella probablement el 1923. Alston va animar Britten a anar a concerts simfònics a Norwich. En un d'aquests, durant el triennal Norfolk and Norwich Festival d'octubre de 1924, va sentir el poema orquestral de Frank Bridge The Sea, dirigit pel compositor. Va ser la primera peça important de la música moderna que va escoltar, i va quedar, dit per ell mateix, gratament sacsejat.Carpenter, p. 13–14Lara Feigel, Alexandra Harris eds, Modernism on Sea: Art and Culture at the British Seaside; accedit el 3 setembre 2013 Audrey Alston era amiga de Bridge; quan va tornar a Norwich per a la propera festa del 1927, va aconseguir que Britten, amb catorze anys, el conegués. Bridge va quedar impressionat amb el noi, i després d'haver repassat algunes composicions de Britten, el va convidar a anar a Londres per fer classes amb ell.Matthews, p. 8 Robert Britten, amb el suport del director Sewell, va dubtar de la conveniència de seguir una carrera compositiva; i van acordar que Britten, tal com estava previst, passaria a l'escola pública l'any següent, però faria viatges regulars a Londres per estudiar composició amb Bridge i piano amb el seu col·lega Harold Samuel.Carpenter, p. 16
Bridge va inculcar a Britten la importància d'una atenció escrupolosa en l'ofici tècnic de compondre i la màxima que «t'has de trobar a tu mateix i ser fidel a què has trobat».Mitchell, Donald. "Britten, (Edward) Benjamin, Baron Britten (1913–1976)", Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004; online edition, gener 2011. Acedit el 12 maig 2103 Les primeres obres destacades que Britten compon mentre estudiava amb Bridge són el Quartet de corda de fa, finalitzat l'abril de 1928, i les Quatre Chansons Françaises, un cicle de cançons per a mezzosoprano i orquestra. Les autoritats difereixen en el grau d'influència de Bridge sobre la tècnica del seu alumne. Humphrey Carpenter i Michael Oliver jutgen que les habilitats de Britten com a orquestrador eren essencialment autodidactes;Carpenter, p. 18 i Oliver, p. 23 Donald Mitchell considera que Bridge va tenir una influència important en el cicle.
Escola pública i Royal College of Music El setembre de 1928, Britten va anar com a intern a la Gresham's School, a Holt, al comtat de Norfolk. En aquella època s'hi va sentir infeliç, fins i tot va escriure en el seu diari que considerava el suïcidi o fugir:Bridcut (2006): p. 16 va odiar ser separat de la seva família, sobretot de la seva mare; va menysprear el mestre de música; i es va sorprendre amb la prevalença de l'assetjament escolar, tot i que no ell no n'era l'objectiu.Matthews, p. 11 Hi va romandre dos anys i el 1930 va guanyar una beca de composició al Royal College of Music (RCM) de Londres; els seus examinadors van ser els compositors John Ireland i Ralph Vaughan Williams i el professor d'harmonia i contrapunt de la universitat, Sydney P. Waddington.Matthews, p. 14
De 1930 a 1933, Britten va romandre al RCM, on va estudiar composició amb Ireland i piano amb Arthur Benjamin. En va sortir com un pianista esplèndid. No obstant això, patia ansietat a l'escenari i va aparèixer rarament com a solista, i preferia actuar com a acompanyant o en música de cambra. Va guanyar el Premi Sullivan de composició, la Medalla Walter Willson Cobbett per a la música de cambra i va ser dues vegades guanyador del Premi Ernest Farrar de composició.Craggs, p. 4 Malgrat aquests honors, no va quedar molt impressionat per la institució: va trobar els seus companys estudiants «aficionats i antiquats» i al personal «inclinat a sospitar de la brillantor tècnica i de ser superficials i poc sincers».Carpenter, p. 35 Britten no va aprendre gaire d'Ireland.Cole, Hugo. "Review – Britten", Tempo, New Series, No 78, Autumn 1966, p. 31–32 Va continuar estudiant en privat amb Bridge, encara que més tard va elogiar Ireland per «curar-me amb molta suavitat a través d'una adolescència musical molt, molt difícil».Carpenter, p. 40
Britten també va aprofitar el seu temps a Londres per assistir a concerts i conèixer millor la música de Stravinski, Xostakóvitx i, sobretot, Mahler. Es va proposar estudiar un postgrau a Viena amb Alban Berg, alumne d'Arnold Schönberg, però finalment el van dissuadir els seus pares, amb l'assessorament del personal del RCM.White, p. 15–16
La primera composició de Britten que va atraure una gran atenció la va compondre mentre era al RCM: la Sinfonietta, op. 1 (1932), i un conjunt de variacions corals A Boy was Born, escrita el 1933 per als cantants de la BBC, que la van interpretar per primera vegada l'any següent.Carpenter, p. 48 i 53 En aquest mateix període va escriure Friday Afternoons, una col·lecció de dotze cançons per als alumnes de la Clive House School, a Prestatyn, on el seu germà era director.Oliver, p. 217
Mentre s'anava desenvolupant com a jove pianista, Britten també va estendre les seves ales com a compositor, i va completar més de 500 peces abans dels catorze anys. Aquestes obres infantils són principalment d'interès històric, encara que els temes de vuit de les seves primeres obres per a piano les va reformar en la Simple Symphony per a orquestra de corda el (1934).
Vida professional: primers anys miniatura|esquerra|W. H. Auden el 1939