Innocenci III (llatí: Innocentius III ; Gavignano, 22 de febrer de 1160 o 1161 - Perusa, 16 de juliol de 1216), nascut Lotario dei Conti di Segni, va ser el cap de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 8 de gener de 1198 fins a la seva mort.
El papa Innocenci va ser un dels més poderosos i influents dels papes medievals. Va exercir una àmplia influència sobre els estats cristians d'Europa, reclamant la supremacia sobre tots els reis europeus. Va ser central a l'hora de donar suport a les reformes de l'església catòlica en matèria eclesiàstica mitjançant les seves decretals i el Quart Concili del Laterà. Això va resultar en un refinament considerable del dret canònic occidental. A més, destaca per utilitzar interdictes i altres censures per obligar els prínceps a obeir les seves decisions, tot i que aquestes mesures no van tenir èxit uniforme.
Innocenci va ampliar considerablement l'abast de les croades, dirigint les croades contra Al-Àndalus i Terra Santa, així com la croada albigesa contra els càtars al sud de França. Va organitzar la Quarta Croada de 1202-1204, que va acabar amb el saqueig de Constantinoble. Tot i que l'atac a Constantinoble anava en contra de les seves ordres explícites, i els croats van ser posteriorment excomunicats, Innocenci va acceptar a contracor aquest resultat, veient-lo com la voluntat de Déu de reunir les Esglésies llatina i ortodoxa. En el cas, el saqueig de Constantinoble i el període posterior de Francocràcia va augmentar l'hostilitat entre les esglésies llatina i grega. (l'Imperi Romà d'Orient va ser restaurat el 1261 però mai no va recuperar la seva força anterior, caient finalment el 1453.)
Cal anotar que un antipapa portava també el nom d'Innocenci III.
Biografia Primers anys Lotario de 'Conti va néixer a Gavignano, Laci, a prop d'Anagni. El seu pare, el comte Trasimondo de Segni, era membre d'una casa famosa, els comtes de Segni, que va produir nou papes, inclosos Gregori IX, Alexandre IV i Innocenci XIII. Lotari era nebot del papa Climent III; la seva mare, Clarissa Scotti (Romani de Scotti), era de la mateixa família romana noble.Jane Sayers, 'Innocent III: Leader of Europe 1199–1216' London 1994, p. 16
Lotari va rebre la seva primera educació a Roma, probablement a l'abadia benedictina de St Andrea al Celio, sota la direcció de Pere Ismael;Jane Sayers, 'Innocent III: Leader of Europe 1199–1216' London 1994, p. 17 va estudiar teologia a París amb els teòlegs Pere de Poitiers, Melior de Pisa, Pere de Corbeil,Jane Sayers, 'Innocent III: Leader of Europe 1199–1216' London 1994, p. 18 i Robert de Courson (que ell elevara més tard a la dignitat de cardenal); i (possiblement) jurisprudència a Bolonya, on seria alumne del canonista Uguccio de Pise, qui li inspiraria el programa polític de la teocràcia pontifical, segons la Gesta (entre 1187 i 1189).Jane Sayers, 'Innocent III: Leader of Europe 1199–1216' London 1994, p. 21 Com a papa, Lotari hauria de tenir un paper important en la configuració del dret canònic mitjançant cànons conciliars i cartes decretals.
Poc després de la mort d'Alexandre III (30 d'agost de 1181), Lotari va tornar a Roma i va ocupar diversos càrrecs eclesiàstics durant els breus regnats de Luci III, Urbà III, Gregori VIII i Climent III, sent ordenat sotsdiaca per Gregori VIII i assolint el rang del cardenal prevere de mans de Climent III el 1191.
Com a cardenal, Lotari va escriure De miseria humanae conditionis (Sobre la misèria de la condició humana). L'obra va ser molt popular durant segles i va sobreviure en més de 700 manuscrits Tot i que mai no va tornar a l'obra complementària que pretenia escriure, Sobre la dignitat de la naturalesa humana, Bartolomeo Facio (1400-1457) va assumir la tasca d'escriure De excellentia ac praestantia hominis.
Elecció al papat
Celestí III va morir el 8 de gener de 1198. Abans de morir, havia instat el Col·legi de Cardenals a elegir Giovanni di San Paolo com a successor, però Lotari de 'Conti va ser elegit papa a les ruïnes de l'antic Septizodium, a prop del Circ Màxim de Roma. després de només dues eleccions el mateix dia en què va morir Celestí III. Aleshores només tenia trenta-set anys. Va prendre el nom Innocenci III, potser com a referència al seu predecessor Innocenci II (1130–1143), que havia aconseguit afirmar l'autoritat del papat sobre l'emperador (en contrast amb la recent política de Celestí III).See Julien Théry-Astruc, "Introduction", in Innocent III et le Midi (Cahiers de Fanjeaux, 50), Toulouse, Privat, 2015, p. 11–35, at p. 13–14.
Reafirmació del poder papal miniatura| Butlla d'Innocenci III Com a papa, Innocenci III va començar amb un sentit molt ampli de la seva responsabilitat i de la seva autoritat. Durant el regnat d'Innocenci III, el papat estava a l'altura dels seus poders. Va ser considerat la persona més poderosa d'Europa en aquell moment.Civilization in the West, Kishlansky, Geary, O'Brien, Volume A to 1500, Seventh Edition, p. 278 El 1198, Innocenci va escriure al prefecte Acerbi i als nobles de la Toscana expressant el seu suport a la teoria política medieval del sol i la lluna.Medieval Sourcebook: Innocent III: Letters on Papal Polices. Fordham.edu El seu papat afirmava l'autoritat espiritual absoluta del seu càrrec, tot i que respectava l'autoritat temporal dels reis.Muldoon, James. Empire and Order, Springer, 1999, p. 81
Amb prou feines hi havia un país a Europa sobre el qual Innocenci III no afirmés d'una manera o altra la supremacia que reclamava per al papat. Va excomunicar Alfons IX de Lleó per casar-se amb un parent proper, Berenguera, filla d'Alfons VIII, contràriament a les lleis de l'Església, i va efectuar la seva separació el 1204. Per raons similars va anul·lar, el 1208, el matrimoni del príncep Alfons de Portugal, amb Urraca, filla d'Alfons de Castella. De Pere II d'Aragó va rebre aquest regne en vassallatge i el va coronar rei a Roma el 1204.
La reconquesta musulmana de Jerusalem el 1187 va ser per a ell un judici diví sobre les deficiències morals dels prínceps cristians. També estava decidit a protegir el que ell anomenava "la llibertat de l'Església" de les incursions dels prínceps seculars. Aquesta determinació significava, entre altres coses, que els prínceps no haurien d'estar involucrats en la selecció dels bisbes, i es va centrar especialment en el "patrimonium" del papat, la secció del centre d'Itàlia reclamada pels papes i anomenada posteriorment Estats Papals. El patrimonium estava amenaçat rutinàriament pels reis alemanys Hohenstaufen que, com a emperadors romans, ho reclamaven per si mateixos. L'emperador Enric VI esperava el seu fill petit Frederic posaria Alemanya, Itàlia i Sicília sota un únic governant, cosa que deixaria els Estats Pontificis extremadament vulnerables, i va Innocenci va maniobrar per intentar evitar-ho.
La prompta mort d'Enric va deixar el seu fill de 3 anys, Frederic, com a rei de Sicília. La vídua d'Enric VI, Constança de Sicília, va governar Sicília pel seu fill petit abans que complís la majoria d'edat. Tenia tantes ganes de treure el poder alemany del regne de Sicília com Innocenci III. Abans de morir el 1198, va nomenar Innocenci com a guardià del jove Frederic fins que va arribar a la seva maduresa. A canvi, Innocenci també va poder recuperar els drets papals a Sicília que havien estat lliurats dècades abans al rei Guillem I de Sicília pel papa Adrià IV. El papa va investir el jove Frederic II com a rei de Sicília el novembre de 1198. També va induir Frederic II a casar-se amb Constança d'Aragó, la vídua del rei Emeric I d'Hongria, el 1209.
Participació en les eleccions imperials Innocenci estava preocupat pel fet que el matrimoni d'Enric VI i Constança de Sicília donés als Hohenstaufens una reclamació a tota la península Itàlica, a excepció dels Estats Pontificis, que estarien envoltats de territori imperial.
Després de la mort de l'emperador Enric VI, que també havia conquerit recentment el Regne de Sicília, la successió es va disputar: com que el fill d'Enric, Frederic, era encara un nen petit, els partidaris de la dinastia Staufen van escollir rei el germà d'Enric, Felip, duc de Suàbia el març de 1198, mentre que els prínceps contraris a la dinastia Staufen van escollir Otó, duc de Brunswick, de la casa de Welf. El rei Felip II de França va donar suport a la reclamació de Felip, mentre que el rei Ricard I d'Anglaterra va donar suport al seu nebot Otó.Comyn, p. 275
El 1201, el papa va defensar obertament el bàndol d'Otó IV, la família del qual sempre s'havia oposat a la casa de Hohenstaufen.Bryce, p. 206
La confusió a l'Imperi va permetre a Innocenci expulsar els senyors feudals imperials d'Ancona, Spoleto i Perusa, que havien estat instal·lats per l'emperador Enric VI.Comyn, p. 277 El 3 de juliol de 1201, el llegat papal, el cardenal bisbe Guido de Palestrina, va anunciar al poble, a la catedral de Colònia, que Otó IV havia estat aprovat pel papa com a rei romà i amenaçava amb excomunió a tots aquells que es negaven reconèixer-lo. Al mateix temps, Innocenci va animar les ciutats de la Toscana a formar una lliga anomenada Lliga de San Genesio contra els interessos imperials alemanys a Itàlia, i es van posar sota la protecció d'Inocenci.
El maig de 1202, Innocenci va emetre el decret Venerabilem, adreçat al duc de Zähringen, on explicava el seu pensament sobre la relació entre el papat i l'Imperi. Aquest decret es va incorporar posteriorment al Corpus Juris Canonici i contenia els elements següents: Els prínceps alemanys tenen dret a elegir el rei, que després esdevindrà emperador. Aquest dret els va donar la Seu Apostòlica quan va transferir la dignitat imperial dels grecs als alemanys en la persona de Carlemany. El dret a investigar i decidir si un rei així elegit és digne de la dignitat imperial pertany al papa, el càrrec del qual és ungir-lo, consagrar-lo i coronar-lo; en cas contrari, podria passar que el papa estigués obligat a ungir, consagrar i coronar un rei que fos excomunicat, heretge o pagà. Si el papa troba que el rei que ha estat elegit pels prínceps és indigne de la dignitat imperial, els prínceps hauran d'escollir un nou rei o, si es neguen, el papa conferirà la dignitat imperial a un altre rei; perquè l'Església necessita un patró i un defensor. En cas de doble elecció, el papa ha d'exhortar els prínceps a arribar a un acord. Si després d'un període degut no han arribat a un acord, han de demanar al papa que arbitri, en cas contrari, ha de decidir per si mateix i en virtut del seu càrrec a favor d'un dels reclamants. La decisió del papa no ha de basar-se en la major o menor legalitat de cap de les dues eleccions, sinó en les qualificacions dels reclamants.
Otó de Brunswick va ser vençut i ferit en la batalla de Wassenberg contra Felip de Suàbia el 27 de juliol de 1206, i com a conseqüència va perdre el suport del papa, que va tornar a coronar Felip. Otó no va poder expulsar el seu rival Felip fins que aquest va ser assassinat en una disputa privada i va ser coronat emperador per Innocenci III el 1209. El seu govern ara indiscutible, Otó va renegar de les seves promeses anteriors i va intentar restablir el poder imperial a Itàlia i reclamar fins i tot el Regne de Sicília. Atès l'interès papal per mantenir separades Alemanya i Sicília, Innocenci donava suport al seu pupil, el rei Frederic de Sicília, per resistir els avenços d'Otó i restaurar la dinastia Staufen al Sacre Imperi Romanogermànic. Frederic va ser degudament elegit pels partidaris de Staufen.