miniatura|Pinacoteca del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Un museu és, segons el Consell Internacional de Museus (ICOM), «una institució permanent sense ànim de lucre i al servei de la societat que investiga, recull, conserva, interpreta i exposa el patrimoni material i immaterial. Oberts al públic, accessibles i inclusius, els museus fomenten la diversitat i la sostenibilitat. Funcionen i es comuniquen de manera ètica, professional i amb la participació de les comunitats, oferint experiències variades per a l'educació, el gaudi, la reflexió i l'intercanvi de coneixements». Aquesta definició es va consensuar el 24 d'agost de 2022 després de llargs debats per harmonitzar la visió transversal de les funcions dels museus que havia estat definida prèviament l'any 2007. Per a arribar en aquesta concepció, ha calgut superar una llarga etapa de col·leccionisme privat i una etapa de creació de museus públics.

Els museus són objecte de diverses disciplines específiques: La museologia, dedicada a l'estudi de la institució i la seva funció social. La museografia, que estudia aspectes operatius específics per gestionar un museu, com l'arquitectura, les instal·lacions o l'organització interna de la institució. És un dels camps on més s'està evolucionant en el darrers anys, creant exposicions cada cop més interactives que fomentin un major enfocament pràctic, per tal de donar al públic l'oportunitat de prendre decisions i participar en activitats que poden variar la visita convertint-la en una experiència.

A Catalunya, la realitat museística és molt variada i prolífica, amb un fort component de museologia territorial. És regulada per la Llei de Museus de Catalunya 17/1990. Actualment (2010) hi ha prop de 500 museus i col·leccions.Patrimoni.gencat Els museus per dins, Consulta 24/10/2010

Etimologia El nom museu ve del llatí museum i aquest del grec mouséion (μουσεiον) ‘temple de les muses’, que fou el nom donat a una institució d'Alexandria fundada per Ptolemeu II Filadelf vers el 280 aC per la promoció del coneixement i el suport dels erudits, diferenciant-se de les biblioteques.León (1978) p.19 Segons Estrabó el Museu formava part del palau i contenia alguns pòrtics o patis, un teatre públic, una sala de lectura, i una gran sala on els savis menjaven junts. També es coneix l'existència d'altres museus del món antic, com el museu al mont Helicó, on s'agrupaven els manuscrits d'Hesíode i algunes estàtues, el museu de l'Acadèmia de Plató o el museu del Liceu d'Aristòtil. També hi ha teories que defensen que el primer museu és més antic encara, i que es trobava a la ciutat d'Ur.

Funció miniatura|Audioguia d'un museu La recollida, l'estudi, la conservació i l'exhibició de béns culturals mobles i immobles han estat les funcions tradicionals. A aquestes deguem afegir la difusió i l'educació, que avui constitueixen una part fonamental dels museus. Es pot dir llavors que tenen una funció educadora, científica, difusora i social.

Missió educadora: Predisposar la sensibilitat del visitant a entrar en contacte amb altres civilitzacions, línies de pensament, criteris estètics, que portin cap a la reflexió sobre un mateix i sobre el seu entorn. El museu té una funció pedagògica i és responsable de fomentar la curiositat. Missió científica: Crear catàlegs raonats, obrir noves línies d'investigació i publicar-ne els resultats. Realitzar ponts de connexió entre el museu, universitats i d'altres centres científics. Missió difusora i social: Un museu no pot ser només un receptacle de coneixement. És la seva responsabilitat fer arribar aquest coneixement al màxim nombre de persones possible, independentment de la seva condició o nivell educatiu.

Els museus han experimentat una evolució que els ha anat transformant. Han passat de ser llocs on s'acumulava material a llocs on els materials entren en contacte amb el públic que els observa. Per portar endavant aquesta tasca, a més de les vitrines expositives, s'han anat incorporant als projectes museogràfics altres elements que van des de panells informatius, a ordinadors, fins a aplegar a les més avançades tecnologies. Tot amb la finalitat de fer arribar els coneixements que dels materials es desprenen a un públic ample. A més dels recursos materials, també s'han anat incorporant als museus servicis de visites guiades i departaments de programació educativa i cultural. D'aquesta manera, el museu s'ha anat convertint en un instrument d'educació i de difusió de la cultura.

Elements Inicialment, el primer factor que justificava i donava sentit als museus era la pròpia col·lecció, que la institució s'ocupava de conservar i mostrar. Amb el temps, el concepte de museu-contenidor, es va anar ampliant pel de servei cultural públic, i d'altres elements van anar incorporant-se als components essencials del museu. Aquests es poden resumir en: el públic, la planificació, el continent i el contingut.(León, 1978)p.77

El públic Un dels objectius de tot museu és mostrar la seva col·lecció i arribar al màxim de persones possibles, independentment del seu origen o nivell cultural. Durant el i XIX el principal públic dels museus eren gent de l'aristocràcia i de la burgesia. Amb el temps el grup de gent es va ampliar a estudiosos, intel·lectuals i historiadors. No fou fins a la segona meitat del , amb l'arribada de la cultura de masses, que els museus van esdevenir centres totalment oberts a la societat. A principis del , amb l'arribada de les noves tecnologies i les xarxes socials, els museus s'han obert al seu públic, agafant presència a plataformes com Twitter o Facebook.

Segons un estudi Ministerio de Cultura, Resumen ejecutivo: “Conociendo a nuestros visitantes. Estudio de Público en museos del Ministerio de Cultura” publicat pel Ministeri de Cultura d'Espanya, actualment la gran part del públic (un 80%) que assisteix als museus ho fa en parella o en grups de 3-4 persones. La franja d'edat més significativa es troba entre els 12 i els 41 anys. Pel que fa al públic adult, més del 63% posseeix estudis superiors. Segons l'estudi, les expectatives de la visita més compartides són poder apreciar objectes o obres d'art, conèixer la nostra història i descobrir coses noves.

La planificació Com tota organització, el museu ha de tenir uns objectius clars i ben definits. Aquests objectius sovint venen marcats per la política cultural de la seva àrea geogràfica d'influència i per les intencions del mateix equip gestor del museu. La museologia investiga sobre tots els temes relacionats amb la planificació del museu, com són l'adquisició i conservació d'obres d'art, la disposició física de les obres, la difusió educativa de la col·lecció o l'anàlisi de la relació públic-museu, entre molts d'altres aspectes.

El continent miniatura|El Palau Nacional, seu del Mnac vist des de l'Avinguda de Maria Cristina L'activitat del museu es troba lligada a la seva pròpia estructura arquitectònica. Els museus es troben generalment ubicats en dos tipus d'edificis, bé en construccions singulars de vella planta, construïdes per complir una altra utilitat; bé en edificacions de nova planta, construïdes específicament per esdevenir un museu.

Els edificis de vella planta presenten particularitats arquitectòniques que sovint dificulten o influeixen en el discurs expositiu. En els museus de nova planta, en canvi, els edificis estan específicament dissenyats com a museus, facilitant sovint la instal·lació de serveis complementaris, com la cafeteria, el guarda-roba o els accessos. Aquests edificis han de ser sobretot flexibles i extensibles, és a dir, han de permetre futures modificacions i/o ampliacions.(León, 1978) p.84 Alguns dels continents de nova planta més destacats del panorama museístic internacional són els Guggenheim Museum de Nova York i de Bilbao, el Centre Pompidou de París i el Getty Center de Los Angeles, entre d'altres.Frye, 2000. p.69

La mateixa ubicació del continent influeix en el funcionament del museu i sovint sobre la quantitat i el tipus de públic. L'edific pot trobar-se al centre de la ciutat o en un espai a una zona rural. Un exemple d'això és la ubicació del Museu Nacional d'Art de Catalunya, amb Montjuïc com a frontera natural, o els cinc palaus del carrer de Montcada que componen el Museu Picasso de Barcelona.

El contingut Normalment la col·lecció permanent d'un museu és només una petita mostra del seu fons. Aquesta mostra és sovint una selecció de les millors peces de la col·lecció o de les més representatives. Les peces, però, no només han de valdre per si mateixes si no que han de tenir un sentit en el context de l'exposició, han de mantenir certa relació amb la resta del material exposat.

Tipologia Hi ha molts tipus de museus, des de col·leccions molt grans a les principals ciutats als museus molt petits i especialitzats en una temàtica en concret. Generalment, tot i que no sempre, els museus s'agrupen segons el contingut de les seves col·leccions. El Consell Internacional de Museus, al seu programa de 1975-77, distingia els museus entre museus de Ciències i Tècniques, museus d'història natural, museus d'arqueologia i història, museus etnogràfics, museus d'arts aplicades, museus d'art modern, museus regionals i museus especialitzats (instruments, armes…) Els museus es poden classificar segons diversos aspectes:

Segons la disciplina Disciplina Museus Exemple Art Museu d'art: És un espai per a l'exposició d'art, en general en forma d'arts visuals, principalment pintures (pinacoteca), il·lustracions, gravats, fotografies i escultures (gliptoteca), però també música, còmic o cinema.(León, 1978) p.116 A nivell museogràfic, sovint preval el criteri estètic i cronològic en el moment d'organització de les obres. El museu d'art pròpiament dit es considera un invent de l'era moderna. El primer va ser l'Hermitage, establert el 1764. El Museu del Louvre es va crear el 1793, poc després de la Revolució Francesa, quan els tresors reals van ser declarats per al poble. Poc després (1796) es crearia el Museu Czartoryski de Cracòvia per la princesa Izabela Czartoryska. Aquests museus van marcar una tendència, obrint l'art al gran públic, passant del domini privat de l'aristocràcia i els rics a l'esfera pública. Els museus d'art van ser vistos com llocs per educar les masses en el gust i el refinament cultural. 100px|MNAC El MNAC Museu d'arqueologia: Especialitzat en mostrar objectes arqueològics d'antiguitat provada, que representin una valor per a la història de l'art o de la cultura. Cronològicament poden abastar des de la prehistòria fins al .(León, 1978) p.119 Molts estan a l'aire lliure, com ara l'Acròpoli d'Atenes, el Fòrum Romà o la ciutat antiga d'Empúries. D'altres mostren, en edificis tancats, objectes trobats en les diverses excavacions que solen organitzar aquest tipus de museus. 100px|Museu Petrie El Museu PetrieMuseu monogràfic o d'estil: És un tipus de museu on la seva col·lecció se centra en una sola persona, fet o moviment, contextualitzant-lo en el seu entorn. Sovint es poden trobar reconstitucions arquitectòniques on es recrea l'atmosfera de l'època. 100px|Museu Picasso