fou un científic anglès. Va ser un dels científics experimentals més importants de la història de la ciència i un polemista incansable. Els seus interessos van abastar camps tan dispars com la biologia, la medicina, la física, la microscòpia, la nàutica i l'arquitectura i va participar en la creació de la primera societat científica de la història, la Royal Society de Londres.
Biografia Hooke va néixer a Freshwater, a l'illa de Wight, fill de Cecily Gyles i John Hooke, un reverend anglicà. Va ser un nen feble i malaltís que va destacar ràpidament per la seva habilitat per al dibuix i les activitats manuals. A la mort del seu pare quan tenia 13 anys va anar a Londres per treballar d'aprenent, però fou aconsellat per estudiar en el col·legi de Westminster, on va excel·lir en llatí, grec i els Elements d'Euclides. El 1653 va guanyar una plaça de corista i servent al Christ Church College de la Universitat d'Oxford, on va treballar com a assistent per a Thomas Willis i des de 1658 de Robert Boyle, a més d'establir una amistat duradora amb Christopher Wren.
Entre 1658 i 1659, a petició de Robert Boyle, va construir la primera bomba d'aire basada en esbossos d'Otto von Guericke i l'obra de Ralph Greatorex, que va permetre a Boyle definir la primera llei dels gasos l'any 1662. L'historiador anglès de la ciència Robert Gunther ha suggerit que Hooke, col·laborant i fent observacions amb Boyle, podria haver desenvolupat els aspectes matemàtics de la llei de Boyle.
El 1660 va formular l'ara anomenada llei de Hooke, que descriu com un cos elàstic s'estira de forma proporcional a la força que s'exerceix sobre ell, fet que va donar lloc a la invenció del ressort helicoidal o molla. Va descriure per primera vegada aquest descobriment a l'anagrama ceiiinosssttuv, la solució del qual va publicar el 1678 com Ut tensio, sic vis que significa Com l'extensió, així la força. El treball de Hooke sobre l'elasticitat va culminar, a efectes pràctics, en el seu desenvolupament de la molla espiral, que per primera vegada va permetre que un rellotge portàtil mantingués el temps amb una precisió raonable. Una amarga disputa entre Hooke i Christiaan Huygens sobre la paternitat d'aquest invent havia de continuar durant segles després de la mort dels dos, però una nota datada el 23 de juny de 1670, que descriu un rellotge controlat per la tensió, a la Royal Society, va donar per bona la reclamació de Hooke.
El 1664 va ser nomenat professor del Gresham College i a partir d'aquest moment i fins a la seva mort va fer tota la seva vida en la seva residència a Bishopsgate Street, la seu del College, i els seus entorns.
miniatura|esquerra|Il·lustració a The posthumous works of Robert Hooke... (Acta eruditorum, 1707) El 1665 va publicar el llibre Micrographia, descripció de 50 observacions microscòpiques amb dibuixos molt detallats. Aquest llibre conté per primera vegada la paraula cèl·lula i s'hi apunta una explicació plausible sobre els fòssils. Hooke va descobrir les cèl·lules observant al microscopi una petita làmina de suro, adonant-se que estava formada per petites cavitats polièdriques que recordaven les cel·les d'un rusc. Per això va anomenar «cèl·lula» cada una d'aquestes cavitats. No va aconseguir determinar el paper clau que aquestes cel·les tenien com a constituents dels éssers vius. El que estava observant eren cèl·lules vegetals mortes amb la seva característica forma poligonal.
A les observacions publicades al Micrographia, mentre que molts dels seus contemporanis creien en l'èter com a mitjà per transmetre l'atracció o la repulsió entre cossos celestes separats, Hooke va defensar un principi atractiu de la gravitació, i en una conferència de la Royal Society en 1666 sobre la gravetat va afegir dos principis més: que tots els cossos es mouen en línies rectes fins que es desvien per alguna força i que la força d'atracció és més forta per als cossos més propers. Hooke va formular una teoria del moviment planetari i va mantenir contínues disputes amb el seu contemporani Isaac Newton sobre la teoria de la llum i la llei de la gravitació universal. Hooke va formular alguns dels aspectes més importants de la llei de la gravitació, però no va arribar a desenvolupar-los matemàticament, i va comentar aquesta teoria en un dels múltiples escrits que va dirigir a Isaac Newton. Quan Newton va publicar els seus Principia Mathematica (1687), on incloïa una prova de la gravitació, no va realitzar cap referència a Hooke. També va mantenir una duríssima polèmica que duraria decennis referida a la teoria de la llum.
Els invents mecànics i l'instrumental científic de mesura va ser, potser, el camp més prolífic de la seva creació científica. Juntament amb Boyle va dissenyar una bomba de buit. Com a inventor destacà per la invenció de la junta o articulació universal, el primer baròmetre, higròmetre i anemòmetre. Va ser també el responsable de l'establiment del punt de congelació de l'aigua com a referència fixa en el termòmetre. També col·laborà amb Christopher Wren en la reconstrucció de Londres després del gran incendi de 1666.
Entre 1667 i 1700 va donar una sèrie de conferències a la Royal Society a Londres en les que va exposar que els fòssils són les restes d'organismes que havien viscut en el passat, i que el seu trobament en llocs força estranys de l'escorça terrestre s'explica per les reubicacions de terra i mar resultants de terratrèmols.
Ciència El paper de Hooke a la Royal Society era demostrar experiments amb els seus propis mètodes o a proposta dels membres. Entre les seves primeres demostracions hi havia discussions sobre la naturalesa de l'aire i la implosió de bombolles de vidre que havien estat segellades amb aire calent tancat. També va demostrar que un gos es podia mantenir amb vida amb el tòrax obert, sempre que s'injectés aire i fora dels seus pulmons. Hooke estava angoixat per l'experiència de la vivisecció. En una carta a Boyle, va escriure: «Difícilment em veuré induït a fer més judicis d'aquest tipus, a causa de la tortura de la criatura». Va observar la diferència entre la sang venosa i arterial, i així va demostrar que el ('aliment de la vida') i [flames] eren el mateix.
També es van fer experiments sobre la gravetat, la caiguda d'objectes, el pes de cossos, la mesura de la pressió baromètrica a diferents altures i el moviment de pèndols fins a 6000 m. La seva biògrafa el va descriure com el primer meteoròleg d'Anglaterra, en la seva descripció del seu assaig Method for make a history of the weather. (Hooke especifica que s'utilitzaran un termòmetre, un higròmetre, un ventòmetre i un full de registre per als registres meteorològics adequats. Hooke va descriure un indicador de velocitat del vent a Mètode, però no el va inventar.
Astronomia alt=Hooke's drawing of the planet Saturn|miniatura|Hooke va observar les ombres (a i b) projectades pel globus i els anells l'un sobre l'altre en aquest dibuix de Saturn. miniatura|Dibuixos de la Lluna i les Plèiades de Hooke's Micrographia
El maig de 1664, utilitzant un telescopi refractant de 3,7 m, Hooke va observar la Gran Taca Vermella de Júpiter durant dues hores mentre es movia per la cara del planeta. El març de 1665 va publicar les seves troballes i a partir d'elles, l'astrònom italià Giovanni Cassini va calcular que el període de rotació de Júpiter era de nou hores i cinquanta-cinc minuts.
Un dels problemes més difícils que va investigar Hooke va ser la mesura de la distància de la Terra a una estrella diferent del Sol. Hooke va seleccionar l'estrella Gamma Draconis i va triar el mètode de determinació de paral·laxi. El 1669, després de diversos mesos d'observació, Hooke creia que s'havia aconseguit el resultat desitjat. Ara se sap que el seu equip era massa imprecís per obtenir una mesura precisa.
La Micrographia de Hopke conté il·lustracions del cúmul estel·lar de les Plèiades i dels cràters lunars. Va dur a terme experiments per investigar la formació d'aquests cràters i va concloure que la seva existència significava que la Lluna havia de tenir la seva pròpia gravetat, una desviació radical del model celeste aristotèlic contemporani. També va ser un dels primers observadors dels anells de Saturn, i va descobrir un dels primers sistemes d'estrelles dobles , Gamma Arietis, el 1664.
Per aconseguir aquests descobriments, Hooke necessitava instruments millors que els que estaven disponibles en aquell moment. En conseqüència, va inventar tres nous mecanismes: la Junta de Cardan, una articulació universal sofisticada que va permetre als seus instruments seguir sense problemes el moviment aparent del cos observat; la primera unitat de rellotgeria per automatitzar el procés; i un cargol micròmetre que li va permetre aconseguir una precisió de deu segons d'arc. Hooke estava insatisfet amb els telescopis refractors, així que va construir el primer telescopi gregorià pràctic que utilitzava un mirall de vidre platejat. Entre l'esforç inicial de Gregory i la millora de Hooke, Isaac Newton havia construït un telescopi reflectorperò com que el seu mirall estava fet d'acer polit, es va tacar i ràpidament es va tornar no útil.
Mecànica El 1660, Hooke va descobrir la llei de l'elasticitat que porta el seu nom i descriu la variació lineal de la tensió amb extensió en una molla elàstica. Hooke va descriure per primera vegada aquest descobriment en un anagrama ceiiinosssttuv, la solució del qual va publicar el 1678 com a ('Com l'extensió, així la força'). El seu treball sobre l'elasticitat va culminar amb el desenvolupament del ressort regulador o espiral, que va permetre per primera vegada un rellotge portàtil, un rellotgeper mantenir el temps amb una precisió raonable. Una amarga disputa entre Hooke i Christiaan Huygens sobre la prioritat d'aquesta invenció va continuar durant segles després de la mort d'ambdós, però una nota datada el 23 de juny de 1670 a les revistes de la Royal Society, que descriu una demostració d'un equilibri controlat, pot donar suport a la pretensió de prioritat de Hooke. No obstant això, és a Huygens a qui se li atribueix la construcció del primer rellotge que va utilitzar una balança.
L'anunci de Hooke de la seva llei de l'elasticitat mitjançant un anagrama va ser un mètode que els científics, com Hooke, Huygens i Galileu, utilitzaven de vegades per establir la prioritat d'un descobriment sense revelar detalls. Hooke va utilitzar anàlegs mecànics per entendre processos fonamentals com el moviment d'un pèndol esfèric i d'una bola en un con buit, per demostrar la força central deguda a la gravetat, i una xarxa de cadena penjant amb càrregues puntuals per proporcionar la forma òptima per una cúpula amb una creu pesada al damunt.
Tot i que es continuava informant del contrari, Hooke no va influir en la invenció de Thomas Newcomen de la màquina de vapor; aquest mite, que es va originar en un article de la tercera edició de l'Encyclopædia Britannica, és equivocat.
Gravitació Mentre que molts dels contemporanis de Hooke, com Isaac Newton, creien en l'èter com a mitjà per transmetre l'atracció i la repulsió entre cossos celestes separats, Hooke va defensar un principi d'atracció de la gravitació a Micrographia (1665). En una comunicació a la Royal Society el 1666, va escriure:
La conferència de Hooke de 1674 a Gresham, An Attempt to Prove the Motion of the Earth by Observations (publicada el 1679), va dir que la gravitació s'aplica a tots els cossos celestes i va reiterar aquestes tres proposicions.