Els tricoris (en llatí: Tricorii, en grec antic Τρικόριοι) van ser un poble celto-lígur que van viure entre el Roine i els Alps.
Titus Livi els esmenta en narrar la marxa d'Hanníbal quan va creuar els Alps i diu que eren veïns dels voconcis, però en un altre passatge diu que després dels voconcis venien els iconis i després els tricoris,Titus Livi, Ab Urbe Condita, XXI, 31 i a prop d'ells hi havia els medul·les. De tot això cal suposar que els tricoris vivien a la vall del riu Drac, una branca de l'Isere, però això és incompatible amb el fet que Hanníbal passés per aquell lloc en direcció als Alps. També en parla Estrabó.
Etimologia L'etimologia del terme «Tricorii» és semblant a la de diversos grups celtes. El primer element tri- vol dir « tres » (atestat en nombroses inscripcions gal·les, cf. Tarvos Trigaranus, el «Toro de les tres grues»). El segon element corios vol dir «exèrcit» i es retroba a l'etnònim Petrocorii «els dels quatre exèrcits» i els Coriosolites, així com dins diversos topònims i noms de persona. Es tracta del mateix mot present a les llengües cèltiques modernes (cf. irlandès cuire traduït «tropa» o «exèrcit»; bretó antic cor- que vol dir «família», «tropa»), un parent del germànic *hari- (en gòtic harjis transcrit «exèrcit» i en alt alemany antic hari amb idèntic significat) i del grec κοίρανος ('koiranos') «cap d'exèrcit».
El sentit general de Tricorii seria doncs aquells dels «tres exèrcits» o « els tres clans ».
Referències
Bibliografia
.
Categoria:Grups gals de la Gàl·lia Narbonesa Categoria:Grups lígurs de la Gàl·lia Narbonesa