dit el Popular, fou rei de Portugal (1861-1889).

Biografia Fill segon de la reina Maria II de Portugal i el seu marit, i rei consort, Ferran de Saxònia-Coburg Gotha (Ferran II de Portugal). Nasqué a la cort portuguesa de Lisboa el 31 d'octubre de 1838 sent el germà petit del també rei Pere V de Portugal. Tot i que la seva condició de segon fill no suggeria que Luís ascendiria al tron portuguès, la seva educació va ser meticulosa i compartida en gran part amb el seu germà gran, el príncep reial Pedro: va ser tutelat pel conseller Carl Andreas Dietz, que havia estat preceptor del seu pare Fernando fins a l'abril de 1847, quan Dietz es va veure obligat a abandonar Portugal acusat d'intromissió en la política nacional relacionada amb la seva afiliació religiosa protestant, i va ser substituït pel vescomte de Carreira, assistit per Manuel Moreira Coelho.

Pedro i Lluís van repartir el seu temps entre els palaus de Mafra, Sintra i Vila Viçosa, així com estades esporàdiques al Palau de Belém.

Com a segon fill de la parella reial, Luís va iniciar una carrera naval, havent estat nomenat soldat ras a la Companyia de la Guàrdia Marina i reconegut en una cerimònia a l'Arsenal de la Marina el 28 d'octubre de 1846, quan només tenia 8 anys. Seria ascendit successivament a sotstinent (1851), tinent capità (1854), capità de fragata (1858) i capità de vaixell (1859). Va tenir el seu primer comandament naval el setembre de 1857, al bergantí Pedro Nunes, en el qual va fer un creuer davant la costa de Portugal i un viatge a Gibraltar. Va ser nomenat, pel seu germà, el rei Pere V, comandant de la corbeta Bartolomeu Dias, el 21 de juny de 1858. Comandant el Bartolomeu Dias, va completar nou missions de servei entre 1858 i 1860: va dirigir l'expedició als arxipèlags de Madeira i les Açores; Va ser el responsable de transportar el príncep Jordi de Saxònia a Lisboa, on es va casar amb la infanta Maria Anna, la seva germana; va portar la parella a Anglaterra; va viatjar a Tànger; i, el 1860, a Angola; va tornar a Madeira per ordre de l'emperadriu Elisabet d'Àustria; i va portar el príncep Leopold de Hohenzollern-Sigmaringen des de Southampton, per al seu casament amb la infanta Antònia, i després va portar els nuvis a Anvers.

Ascens al tron Lluís fou un home culte, afeccionat a escriure poesia, però les seves qualitats polítiques eren mínimes. Aconseguí ascendir al tron de Portugal per la mort, sense descendents, del seu germà gran Pere V de Portugal el 1861 a causa del còlera.

Després que la Revolució Gloriosa i de casar-se amb Isabel II d'Espanya el setembre de 1868, les noves Corts van començar la tasca de buscar una candidata adequada d'inclinació liberal d'una nova dinastia per substituir-la.

El 1869, Lluís I va fer públic que no volia ser monarca d'Espanya i va insistir a deixar-ho clar tant al Consell de Ministres, presidit pel duc de Loulé, com al poble portuguès. Dos dies després que la seva carta patriòtica aparegués al butlletí del Govern, es va publicar al Diário de Notícias, servint així a la Casa Reial per desmentir el rumor que hi hauria una abdicació: "Vaig néixer portuguès, portuguès vull morir", proclamava Lluís a la portada del diari el 28 de setembre de 1869. Si Lluís acceptava la corona espanyola, hauria d'abdicar a Portugal davant de Carles, el seu fill de només 6 anys, amb Ferran II com a regent, obrint la possibilitat d'una Unió Ibèrica a mitjà termini. Després que Lluís s'hi negués, el tron espanyol va ser lliurat al seu cunyat, Amadeu de Savoia.

El seu regnat es va caracteritzar per una sèrie de canvis de govern, formats per l'alternança entre liberals i conservadors. Duran el seu regnat, Portugal es va endarrerir respecte a altres països europeus en qüestions tan importants com l'educació, la política, l'estabilitat econòmica i el progrés tecnològic. En temes colonials, la badia de Delgoa es va confirmar com a possessió portuguesa el 1875, alhora que les activitats belgues al Congo negaven a Portugal un terreny entre Angola i Moçambic.

Durant el seu regnat, i com a conseqüència de la creació de l'impost general sobre el consum, que va ser mal rebut per l'opinió pública, va esclatar un motí anomenat Janeirinha (a finals de 1867). També hi va haver una revolta militar el 19 de maig de 1870, promoguda pel mariscal duc de Saldanha, que volia que el govern dimitís. El monarca va respondre a la revolta del 19 de maig, el 29 d'agost, destituint el ministeri de Saldanha i cridant al poder Sá da Bandeira.

Lluís I va ser un home de ciència, amb especial passió per l'oceanografia. Va invertir gran part de la seva fortuna personal a finançar vaixells d'investigació dedicats a recollir espècimens als oceans del món. Així fou el responsable de la creació d'un dels primers aquaris del món, lAquari Vasco de Gama a Lisboa.

En Lluís va ser un donjuan'' tota la vida. Va tenir una sèrie d'aventures extramatrimonials, la més notòria de les quals va ser amb l'actriu Rosa Damasceno. La reina Maria Pia al principi no hi estava contenta, però més tard va tolerar les infidelitats del seu marit, acabant tenint les seves pròpies aventures quan ella viatjava a l'estranger.Saraiva (2024), p. 57-60, 147-148.

Núpcies i descendents Es casà el 6 d'octubre de 1862 a Lisboa amb la princesa Maria Pia d'Itàlia, filla del rei Víctor Manuel II d'Itàlia i de l'arxiduquessa Adelaida d'Àustria. Tots dos van tenir un profund amor al principi, però les innombrables amants d'en Luís van portar Maria Pia a la depressió. D'aquest matrimoni nasqueren:

l'infant Carles I de Portugal (1863-1901), rei de Portugal'''

l'infant Alfons Enric de Bragança (1865-1920), duc de Porto En algun moment de la seva vida adulta, Lluís va contraure sífilis. La infecció va romandre latent durant diversos anys, però el 1887 es va manifestar de manera persistent, cosa que va fer estralls. En dos anys va evolucionar a neurosífilis, que el va matar després d'un patiment prolongat i insuportable, el 19 d'octubre de 1889. Lluís I morí a Cascais, prop de Lisboa, sent succeït pel seu fill gran.

Referències

Categoria:Polítics lisboetes Categoria:Reis de Portugal Categoria:Casa de Saxònia-Coburg-Gotha Categoria:Cavallers de la Lligacama Categoria:Cavallers del Toisó d'Or Categoria:Morts a Portugal Categoria:Morts de sífilis Categoria:Cavallers de l'Orde de l'Elefant Categoria:Polítics nascuts al segle XIX Categoria:Polítics morts al segle XIX