El 17 d'abril és el cent setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitè en els anys de traspàs. Queden 258 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments Països Catalans 1711 - Barcelona: Carles III, Comte de Barcelona, en morir el seu germà Josep I, marxa immediatament cap a Àustria on serà nomenat Sacre Emperador Romà, abandonant els catalans a la seva sort. 1931 - Catalunya: per les pressions del govern espanyol, la República Catalana es converteix en la Generalitat de Catalunya, de la qual Francesc Macià n'esdevé el president. 1938 - Viella (la Vall d'Aran): els franquistes ocupen la vila. 1973: S'estrena a RTVE (només per a Catalunya) el programa Giravolt, el primer informatiu setmanal en català de la televisió espanyola, després de Mare Nostrum, que era mensual. 1979 - Barcelona: hi comença a emetre Ona lliure, la primera de les ràdios lliures del país. 2019 - Gironaː per primer cop les dones poden desfilar com a manaies a les processons de Setmana Santa de Girona.
Resta del món 1492 - Santa Fe (Andalusia): els Reis Catòlics signen les Capitulacions de Santa Fe, document que nomena Cristòfol Colom almirall, virrei i governador general de tots els territoris que descobrís o guanyés durant la seva vida. 1867 - Alemanya: Proclamació de la Constitució de la Confederació Alemanya del Nord. 1895 - Japó: Es signa el Tractat de Shimonoseki, que posa fi a la primera guerra entre la Xina i el Japó, significativament favorable als segons. 1942 - Fortalesa de Königstein, prop de Dresde, Tercer Reich: el general Henri Giraud s'escapa del castell on era presoner de guerra. 1946 - Síria s'independitza dels imperis britànic i francès. 1961 - A l'illa de Cuba mercenaris entrenats pels Estats Units comencen la invasió de Playa Girón, també coneguda com a Invasió de Bahía de Cochinos, que acabarà amb la derrota dels Estats Units. 1970 - Pacífic Sud, Samoa Americana: Retornen a la Terra els tripulants de la nau Apollo 13, després d'un viatge accidentat i de moltes hores d'angoixa i incertesa. 1973 - Estats Units: es produeix la primera aparició de Blade, creat per Marv Wolfman i Gene Colan, a les pàgines de The Tomb of Dracula nº 10 de Marvel Comics. 2004 - Madrid (Espanya): José Luis Rodríguez Zapatero jura el càrrec de president del govern espanyol.
Naixements Països Catalans 1873 - Sabadell: Antoni Estruch i Bros, pintor historicista, famós per haver pintat els quadres Corpus de Sang i L'Onze de Setembre (m. 1957). 1884 - Toixa, València: Lluïsa Vela, una de les grans sopranos de la primera part del espanyol (m. 1938). 1926 - Barcelona: Montserrat Torrent i Serra, organista catalana. 1927 Pego: Dolors Sendra Bordes, compositora i musicòloga valenciana, que investigà la música popular (m. 2019). 1946 - Sants: Àngel Casas i Mas, periodista, crític musical i presentador de televisió català (m. 2022). 1956 - Manresa: Montse Estruch i Casagolda, cuinera catalana, amb una estrella Michelin, i participant en el programa televisiu Top Chef. 1986 - Torelló: Clàudia Galicia, esportista catalana que competeix en ciclisme de muntanya i esquí de muntanya.
Resta del món 1589, Ranten, Àustria: Martin Zeiller, teòleg protestant (m. 1832). 1709, La Rochelle: Marie Sallé, ballarina i coreògrafa francesa (m. 1756). 1766, Largo, Fife, Escòcia, Regne Unit): John Leslie, físic i matemàtic (m. 1832). 1774, Eisleben Saxònia: Johann Friedrich Gottlob Koenig, inventor de la premsa de vapor (m. 1833). 1813, Nova York: Susan Fenimore Cooper, escriptora i naturalista nord-americana. 1837, Hartford, Connecticut (EUA): John Pierpont "J.P." Morgan, financer i banquer americà que va dominar les finances corporatives i la consolidació industrial de la seva època (m. 1913). 1867, Madrid: María Guerrero, actriu espanyola. 1876, Oulu, Finlàndia: Otto Karhi, polític 1885, Rungsted, Dinamarca: Karen Blixen, escriptora en danès i anglès (m. 1962). 1894, Kalinovka (Rússia): Nikita Serguéievitx Khrusxov, va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin (m. 1971). 1904, Londres: Irene Manton, botànica britànica, estudiosa de les falgueres (m.1988). 1916, Gampaha, Kandy (Ceilan): Sirimavo Bandaranaike, primera dona en la història moderna que arribà a cap d'estat (Sri Lanka) (m. 2000). 1919, San Joaquín de Flores, Costa Rica: Chavela Vargas, cantant mexicana d'origen costa-riqueny (m. 2012). 1927, Halle an der Saale, República de Weimar: Margot Honecker, política alemanya, ministra d'educació a l'RDA. Torí, Itàlia: Graziella Sciutti, soprano italiana (m. 2001). 1929, Dakar: Mariama Bâː novel·lista, professora i feminista senegalesa (m. 1981). 1936, Malvern, parròquia de Saint Elizabeth: Verma Panton, arquitecta jamaicana, la primera del Carib anglòfon (m. 2015). 1940, Berlín: Anja Silja, soprano alemanya. 1955, Mkoko: Anna Kachikho, política que ha ocupat diversos càrrecs governamentals a Malawi. 1959, Sheffield, Regne Unit: Sean Bean, actor britànic de cinema i de televisió. 1967, Reykjavík: Birgitta Jónsdóttir, política, activista i poeta islandesa, diputada al parlament islandès. 1972, Houston, Texas (EUA): Jennifer Garner, actriu i productora de cinema estatunidenca. 1974, Harlow (Anglaterra): Victoria Beckham, cantant i dissenyadora de moda anglesa. 1977, Dinamarca: Frederik Magle, compositor, organista i pianista danès. 1980, Otawa: Jillian Tamaki, il·lustradora i dibuixant canadenca americana.
Necrològiques Països Catalans 1066, Barbastre, Aragó: Ermengol III, denominat el de Barbastre, comte d'Urgell (1038, 1066).
1723, València: Tomàs Vicent Tosca i Mascó, erudit valencià, matemàtic, cartògraf i teòleg, a banda de creador del moviment Novatores (n. 1651).
1900, Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del (n. 1829). 1946, València: Gustau Pascual Falcó, músic i compositor valencià, autor del pasdoble «Paquito el Chocolatero» (n. 1909). 1954, Perpinyà: Sara Llorens, mestra i escriptora, considerada la primera folklorista catalana (n. 1881). 1955, Palma: Coloma Rosselló Miralles, escriptora mallorquina. 2014, Barcelona: Conxa Pérez Collado, sindicalista, activista, miliciana i lluitadora antifeixista (n. 1915). 2021 - Barcelona: Josep Mussons i Mata, empresari i dirigent esportiu (n. 1925). Manresa: Joan Badia i Pujol, filòleg, professor, activista i polític (n. 1951).
Resta del món 1695, Ciutat de Mèxic: Sor Juana Inés de la Cruz, religiosa jerònima i escriptora mexicana (n. 1651). 1696, Grignan, França: Marquesa de Sévigné, escriptora francesa que elevà les cartes al nivell d' alta literatura (n. 1626). 1711, Viena: Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic (n. 1678). 1783, París: Louise d'Épinay, escriptora. 1790, Filadèlfia (Estats Units): Benjamin Franklin, polític i impressor nord-americà (n. 1706). 1794, Bordeus: Angélique du Coudray, llevadora pionera i molt influent en la França del (n. 1712). 1838, Jena: Johanna Schopenhauer, novel·lista i salonnière alemanya (n. 1766). 1877, Berlín, Imperi Alemany: Julius Springer, editor alemany (n. 1817). 1913, Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar turc otomà. 1942, Nova York, EUA: Jean Baptiste Perrin, físic i químic francès, Premi Nobel de Física de 1926 (n. 1870). 1951, París: Berthe Weill, marxant d'art francesa, primera galerista europea, descobridora de les avantguardes europees (n. 1865). 1962, Beverly Hills, Califòrnia: Louise Fazenda, actriu còmica molt popular en el cinema mut i sonor entre 1910 i 1930 (n. 1895). 1975, Chennai, Índia: Sir Sarvepalli Radhakrishnan, filòsof indi, polític i segon president de l'Índia (n.1888). 1976, Copenhaguen, Dinamarca: Henrik Dam, metge i bioquímic danès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1943 (n. 1895). 1993, Pennsilvània: Mary Louisa Willard, científica forense reconeguda internacionalment (n. 1898). 1996, Madrid, Espanya: José Luis López Aranguren, filòsof,assagista i professor espanyol (n. 1909). 1998, Tucson, Arizona, EUA: Linda McCartney, música, compositora, activista pels drets dels animals i fotògrafa americana, esposa de Paul McCartney (n. 1941). 2004, Gaza, Palestina: Abdel Aziz al-Rantissi, líder polític palestí i cofundador de Hamàs (n. 1947). 2008, Madrid: Rosario Sánchez, La Dinamitera, miliciana espanyola, immortalitzada per Miguel Hernández (n. 1919). 2013, Neauphle-le-Château: Deanna Durbin, actriu i cantant canadenca (n. 1921). 2014, Ciutat de Mèxic: Gabriel García Márquez, escriptor colombià.
Festes i commemoracions Onomàstica: Sants Acaci de Melitene, bisbe; Anicet I, papa; Elies, Pau i Isidor de Còrdova, monjos i màrtirs; Arnoald de Metz, bisbe; Robert de Molesme, abat, fundador dels cistercencs; Kateri Tekakwitha, religiosa iroquesa; beat Baptista Spagnoli, religiós carmelità (a l'Orde del Carme; a la resta de l'Església, el 20 de març); beates Chiara Gambacorti, vídua, i Mariana de Jesús Navarro de Guevara, verge mercedària. A l'Església Ortodoxa Grega: Simeó bar Sabas, màrtir.
Referències
17