El Perigord (en occità Peiregòrd o Perigòrd; en francès Périgord) és una regió històrica d'Occitània, situada a la Guiena. Es correspon amb les terres que abraçava el comtat de Périgord, una antiga jurisdicció feudal d'Aquitània. La capital és Perigús.
Els seus habitants s'anomenen périgourdins en francès, mentre que el gentilici en occità és perigòrd o peiregòrd (o a vegades perigordin); i en català, perigordí o perigordès.
Comarques del Perigord Segons la proposta de divisió territorial d'Occitània del diari Jornalet, basada en l'obra de Frederic Zégierman Le Guide des pays de France, el Perigord seria una de les cinc sub-regions ubicades dins la regió de la Guiena. A la vegada, aquesta sub-regió contindria 8 parçans (comarques occitanes):
Brageiraguès Dobla Landès Montmaurelian Nontronès Perigord Central Rebairaguès Perigord Negre (Sarladès)
Oficialment, les comunes dels parçans del Perigord estan adscrites administrativament als departaments francesos de la Dordonya i d'Olt i Garona. L'excepció és Montmaurelian, situat al departament de la Charanta. Tots aquests departaments es troben a la regió administrativa de Nova Aquitània.
Llengua La llengua pròpia del Perigord és l'occità. Concretament es parlen els següents dialectes de la llengua d'oc a la regió:
Nord i centre→ Llemosí Sud → Llenguadocià (variant nord-occidental).
La divisòria dialectal és la línea imaginària que va de Montpeirós a Nadalhac. Per tant, només als parçans del Bragueiragués i del Perigord Negre trobariem el llenguadocià.
Només dues comunes de la Dobla (Parcol i La Ròcha Chalés són de llengua d'oïl (Peitoví-saintongès). Montaigne anomenava perigordià la seva llengua famililar.
Geografia / Geografia política A part dels departaments francesos i els parçans, hi ha altres possibles diferents subdivisions geogràfiques. Per exemple, la regióes divideix en:
l'Alt Perigord, amb capital a Perigús (Periguers o Peireguers en occità, Périgueux en francès); i el Baix Perigord, amb capital a Sarlat e la Canedat.
Una altra manera de dividir-la, potser de forma més turística, és en quatre subcomarques:
Al nord, el Perigord verd (al voltant de Nontronh). El nom li ve dels boscos de roures clars que s'hi troben i les terres humides de prats verds.
Al centre, el Perigord blanc (al voltant de Perigús i cap al Carcí). El nom prové del sòl calcari d'aquesta regió.
Al sud-est, el Perigord negre (al voltant de Sarlat). Històricament la més antiga apel·lació de totes quatre, i prové dels boscos de roures anomenats verds però en realitat molt obacs, així com del color de les tòfones.
Al sud-oest, el Perigord porpra (al voltant de Brageirac). Aquesta apel·lació és la més recent (1970) i és deguda a l'expansió del turisme. El color porpre recorda les fulles de la vinya a la tardor. És el país de l'AOC vins de Bergerac amb denominacions prestigioses com els Costers de Bergerac (Côtes de Bergerac), Montravel, Monbazillac, etc. La regió s'anomena Brageiragués, i abans del 1970 formava part del Perigord Blanc.
Economia Els recursos principals són l'agricultura, amb conreus de cereals, fruiters i vinya. Les tòfones són una producció tradicional del Perigord. També hi ha ramaderia i avicultura, en la qual es destaca la cria d'oques i ànecs que ha donat origen a l'elaboració del foie gras i a una cuina basada en aquestes aus, com ara el magret i el confit.
Història Gràcies al seu clima particularment temperat i al seu relleu caracteritzat per altiplans calcaris cavats pels rius, oferint així boniques valls vorejades d'alts penya-segats que des de la prehistòria són habitats. Els vestigis de vida quotidiana dels avantpassats hi són tan nombrosos que las Eisiás de Taiac, petita ciutat a la vora de la Vesera ha estat sobrenomenada capital mundial de la prehistòria. Entre altres hi podem trobar els següents jaciments: gruta Font-de-Gaume, Las Combarèlas, Cova de la Mouthe, La Micoque, Cròs Manhon, Laugerie-Basse, Abric del Peix, totes patrimoni mundial de la UNESCO a les valls de la Vesera.
Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca. El terme comtat per al Périgord va aparèixer sota Carlemany. El comtat era la base de les divisions territorials fetes per delimitar un "pagus", l'administració civil del qual estava encomanada a un comte nomenat per l'emperador. El primer d'ells nomenat per Carlemany, per al Périgord, va ser Wildbade l'any 778.
Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins al 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI de França (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.
Llista de castells amb el seu municipi miniatura|El castell de Bainac. Castell d'Ajat - Ajat Castell de Baneuil - Baneuil Castell de Barrière - Villamblard Castell de Beauvais - Lussas-et-Nontronneau Castell de Beynac - Beynac-et-Cazenac Castell de Biron - Biron Castell de Bourdeilles - Bourdeilles Castell de Bruzac - Saint-Pierre-de-Côle Castell de Castelnaud - Castelnaud-La-Chapelle Castell de Chabans - Saint-Léon-sur-Vézère Castell de Cipières (o Lacypierre) - Saint-Crépin-et-Carlucet Castell de Clauzuroux - Champagne-et-Fontaine Castell de Commarque - Eyzies-de-Tayac-Sireuil (Les) Castell de Fénelon - Sainte-Mondane Castell de Hautefort - Hautefort Castell de Jumilhac - Jumilhac-le-Grand Castell de la Hierce - Brantôme Castell de la Marthonye (o La Marthonie) - Saint-Jean-de-Côle Castell de Lanquais - Lanquais Castell de l'Herm - Rouffignac-St-Cernin-de-Reilha Castell de Losse - Thonac Castell de Mareuil - Mareuil Castell de Mellet - Neuvic Castell de Mellet - Beauregard-de-Terrasson Castell de Monbazillac - Monbazillac Castell de Montaigne - Saint-Michel-de-Montaigne Castell de Montardy - Grand-Brassac Castell de Montclard (o Monclar) - Saint-Georges-de-Montclard Castell de Puyferrat - Saint-Astier Castell de Puyguilhem - Vilars Castell de Puymartin - Marquay Castell de Richemont - Saint-Crépin-de-Richemont Castell de Saint-Germain - Monpazier Castell de Sauvebœuf - Aubas Castell de Temniac - Sarlat-la-Canéda Castell de Tiregand - Creysse Castell de Varaignes - Varaignes Castell de les Bories - Antonne-et-Trigonant Castell de les Milandes - Castelnaud-La-Chapelle Castell Les Bernardières - Champeau-et-la-Chapelle-Pommie Castell Montréal - Issac Castell-L'Evêque - Issigeac
Referències