El Real Club Deportivo da Coruña, popularment conegut com a Deportivo o Dépor, és un club de futbol de la ciutat de la Corunya, a Galícia. Es va fundar el 1906.
És un dels nou equips que s'ha proclamat campió de Lliga, la temporada 1999-00. També ha estat subcampió en cinc ocasions i, després de 46 temporades a Primera, 20 d'elles consecutives (1991-2011), el club ocupa l'11è lloc a la classificació històrica de la categoria. També ha estat campió de la Copa del Rei en dues ocasions, els anys 1995 i 2002, i campió de la Supercopa en les tres ocasions que l'ha disputat (1995, 2000 i 2002). A nivell europeu, l'equip ha disputat cinc edicions de la Copa de la UEFA, una de la Recopa i cinc de la Lliga de Campions de manera consecutiva entre els anys 2000 i 2005, assolint les semifinals el 2004 i essent el sisè equip espanyol amb més participacions en la competició.
Històricament, el club va tenir dues èpoques de gran èxit: una entre 1992 i 1996, l'etapa en la qual es va conéixer com a Superdépor, i una altra entre 1999 i 2004, conegut com a Eurodépor. En l'àmbit social, és el vuitè equip amb més percentatge d'aficionats a Espanya, segons una enquesta del CIS de 2014.Enquesta CIS cis.es El seu màxim rival és el Celta de Vigo, amb el qual disputa el derbi gallec, conegut com a O Noso Derbi.
Història Primers anys miniatura|El Dépor l'any 1927 El Club Deportivo de la Sala Calvet es va fundar el 2 de març de 1906 per un grup d'alumnes d'aquest prestigiós gimnàs corunyès propietat de Federico Fernández-Amor Calvet, i el seu primer president va ser Luis Cornide Quiroga. Des de la seva fundació, el Deportivo va mantenir una gran rivalitat amb el Real Club Coruña. El 1909, el club va obtenir el títol de Reial, passant a anomenar-se Real Club Deportivo de la Sala Calvet. El 1910 va jugar la final de la Copa del Rei, disputada a Madrid en format triangular entre el Deportivo, el Barça i l'Español de Madrid. El 1911, el club canvia el seu nom pel de Real Club Deportivo de La Coruña. La rivalitat entre el Deportivo i el Coruña no para d'augmentar i la directiva deportivista decideix no jugar més partits contra el Coruña.
No obstant, el juliol de 1914, els jugadors del Deportivo decideixen unilateralment jugar dos partits contra el Coruña. La directiva no recolza la decisió, fet que provocà que els jugadors abandonin el club i fundin el Deportivo Fútbol Club Auténtico. El 1918, es produeix un acord i els jugadors dissolen el club escindit i tornen a l'estructura del Real Club Deportivo. Durant les següents temporades, el Deportivo participa en el Campionat de Galícia, torneig en el qual es va proclamar campió en sis ocasions fins que va ser suprimit el 1940.
Inicis a la Lliga i ascens a Primera El 1929 es va crear el campionat de Lliga i el Deportivo va quedar enquadrat al grup 1 de la Segona divisió, formada per deu equips. En la primera temporada que es va disputar el Dépor va acabar en vuitena posició. Va romandre a la categoria durant deu temporades fins que va aconseguir l'ascens a Primera divisió a la temporada 1940/41. L'any anterior ja havia estat campió del seu grup a Segona però no havia superat el partit de promoció d'ascens contra el Celta de Vigo (1-0). En el seu debut a Primera l'equip va acabar quart, destacant les victòries contra el Reial Madrid (1-0), el Celta de Vigo (4-0) i el FC Barcelona (1-0). El seu porter, Juan Acuña, va ser el menys golejat de la competició, fet que es va produir també la temporada següent.
La inauguració del nou Estadi de Riazor, el 1944 contra el València CF, va ser el preludi del descens del club a Segona. Després de diversos ascensos i descensos, el Deportivo va assolir el seu primer subcampionat de lliga a Primera divisió la temporada 1949-50, en la qual l'Atlètic de Madrid es va proclamar campió amb només un punt més que l'equip corunyès. En els anys següents, el Deportivo va mantenir la categoria amb tranquil·litat. El 1951 l'equip va fitxar els argentins Corcuera i Oswaldo, que juntament amb Franco, Moll i Tino, van formar la davantera coneguda com a "Orquestra Canaro", que marcaria 64 gols en 30 partits a la temporada 1950-51. El club va romandre a Primera fins a la temporada 1956-57. A la temporada 1961-62 va recuperar la categoria i tot i el bon inici de campanya, guanyant el Trofeu Teresa Herrera a un Benfica que era el vigent campió d'Europa, l'equip va baixar de categoria. Des d'aquell moment, l'equip va agafar la fama d'equip "ascensor" pels seus continus ascensos i descensos. Només a la temporada 1968-69 va aconseguir mantenir-se durant dos anys consecutius a la màxima categoria.
Els pitjors anys miniatura|Escultura d'Arsenio Iglesias al costat de l'estadi de Riazor. El 30 de desembre de 1970, amb l'equip a Segona, va arribar a la banqueta Arsenio Iglesias. Sota la seva direcció l'equip va pujar de nou a Primera, després d'acabar en tercera posició. Arsenio va aconseguir mantenir l'equip a Primera dues temporades. Després del descens, Arsenio va marxar a l'Hèrcules CF i el Deportivo no va tornar a jugar a Primera fins 18 anys més tard.
La temporada següent l'equip va tocar fons baixant a Tercera divisió després de perdre 2-0 al camp del Barakaldo CF el 26 de maig de 1974. El descens va provocar la dimissió del president, Manuel Sánchez Candamio, que havia estat molt criticat per la seva gestió. El pas per Tercera només va durar una temporada i amb José Antonio Irulegui l'equip es va proclamar campió i va tornar a Segona. A la temporada de retorn a la categoria de plata, el Deportivo va acabar cinquè. Des de llavors va començar una davallada que el va portar a la temporada 1979-80, després de cinc campanyes a Segona, a baixar a la Segona B, categoria creada recentment. Només hi va jugar una temporada i després d'acabar en segona posició va pujar de nou a Segona juntament amb el Celta de Vigo. Després de l'ascens van venir deu temporades consecutives a la divisió de plata.
No obstant, la situació econòmica del club, amb un deute que no parava de créixer des de feia anys i que assolia els 600 milions de pesetes, era complicada. D'altra banda, els resultats esportius no acompanyaven i la temporada 1987-88 l'equip va estar a punt de baixar de nou a Segona B, aconseguint la permanència a l'última jornada. En aquell moment es va produir un punt d'inflexió a la història del Deportivo, amb l'elecció d'Augusto César Lendoiro com a president en una assemblea celebrada el 13 de juny de 1988 al Col·legi dels Salesians. Lendoiro va donar els primers passos per portar l'equip a l'èxit, modernitzant la institució i fitxant jugadors de pes que van fer augmentar el nivell de l'equip. La tornada d'Arsenio Iglesias i la recuperació econòmica van portar l'equip a la segona posició l'any 1991, tornant a Primera divisió després de gairebé dues dècades. L'equip passaria llavors de ser un equip ascensor i proper a la desaparició, a un equip que anys més tard estaria al nivell dels millors d'Europa.
El Superdépor miniatura|El brasiler Bebeto va ser un símbol del Superdépor. Després d'una temporada de transició dirigida per Marco Antonio Boronat, que va ser substituït per Arsenio Iglesias per salvar l'equip del descens, a la temporada 1992-92 el club es va veure obligat a convertir-se en societat anònima esportiva. El club va dissenyar un model d'accions econòmicament assolibles i va primar els petits accionistes respecte els grans. Amb l'objectiu de no patir per salvar la categoria el club va fitxar els brasilers Bebeto i Mauro Silva i la seva tercera posició a la Lliga aquella temporada amb un bon joc va suposar el naixement de l'anomenat "Superdépor". Aquell tercer lloc va permetre a l'equip corunyès la seva primera classificació per a la Copa de la UEFA. Aquella temporada Bebeto va ser el màxim golejador amb 29 gols, convertint-se en el primer deportivista en conquerir el Trofeu Pitxitxi.
La temporada 1993-94 es va iniciar amb el debut del Dépor a la Copa de la UEFA a Dinamarca contra l'Aalborg BK, al que va superar per un 5-1 global. A la segona ronda va eliminar a l'Aston Villa, subcampió de la Premier League, per un global de 2-1. Finalment va caure a vuitens de final contra l'Eintracht Frankfurt alemany després de perdre els dos partits per 1-0. A la Lliga, el Deportivo va estar a punt de proclamar-se campió, després de mantenir-se al capdavant de la classificació durant la major part de la temporada. No obstant, l'última jornada el serbi Djukic va fallar un penal a l'últim minut del partit contra el València CF, que li va donar el títol al FC Barcelona, empatat a punts amb els herculins. A més, aquella temporada el Dépor va aconseguir el Trofeu Zamora amb Francisco Liaño, i és encara el millor equip defensiu de la història de la Lliga encaixant només 18 gols en 38 jornades, amb una mitjana de 0,474 gols per partit.
La temporada 1994-95 l'equip va acabar novament en segona posició a la Lliga i va arribar als vuitens de final de la Copa de la UEFA, on va caure eliminat pel Borussia Dortmund alemany. No obstant, el principal èxit de la temporada va ser la consecució del primer títol de la història del Deportivo a nivell estatal, la Copa del Rei. L'equip va superar a Madrid al València CF per 2-1, en un partit que es va haver de suspendre a causa de la intensa pluja que va inundar l'estadi Santiago Bernabéu en els últims minuts i que es va reprendre uns dies després. Els autors dels gols de la final van ser Manjarín i Alfredo, en un equip on també jugaven Donato, Fran, Bebeto, Julio Salinas, Mauro Silva o Paco Jémez.
Abans de començar la temporada 1995-96 Arsenio va decidir retirar-se i va ser substituït pel gal·lès John Benjamin Toshack. La temporada va començar amb un nou títol, la Supercopa d'Espanya després de superar el Reial Madrid a doble partit. A més, el Dépor va arribar a les semifinals de la Recopa d'Europa, on va ser eliminat pel Paris Saint Germain, que aconseguiria el títol, per un doble 0-1. A la Lliga l'equip va acabar novè i Bebeto va decidir fitxar pel Flamengo brasiler. La temporada 1996-97 van arribar nous fitxatges estrangers com Rivaldo, Naybet o Songo'o amb els quals el Deportivo va acabar en tercera posició a la Lliga. A l'inici del campionat va batre tots els seus rècords, amb 17 jornades imbatut. No obstant, una mala ratxa de resultats va provocar la sortida de Toshack, que va ser substituït pel brasiler Carlos Alberto Silva.
La 1997-98, malgrat l'arribada de reforços com Djalminha o Luizão, va ser una mala temporada per l'equip, que va veure com el Barça comprava Rivaldo a pocs dies de l'inici de la Lliga, després de pagar la clàusula de 4.000 milions. L'equip va acabar 12è a la lliga i va ser eliminat de la Copa de la UEFA a la primera ronda per l'AJ Auxerre francès (2-1 i 0-0).
L'Eurodépor La temporada 1998-99 va arribar a la banqueta l'entrenador irundarra Javier Irureta, procedent del Celta de Vigo. També arriben en aquell moment jugadors com Manuel Pablo, Scaloni, Pauleta o Turu Flores entre d'altres. L'equip va acabar la temporada en sisena posició, classificant-se per la Copa de la UEFA i assolint les semifinals de la Copa del Rei, on va ser eliminat per l'Atlètic de Madrid (0-0, 1-0).