Leon Còrdas (Siran, Llenguadoc, 30 de març de 1913 - Montpeller 19 d'octubre de 1987) fou un escriptor occità i militant occitanista.
Era un viticultor autodidacte, fou influït per Carles Camprós, Ismaèl Girard, Renat Nelli o Max Roqueta. El 1945 participà en l'alliberament de París, i amb altres joves escriptors occitans participà en la fundació de l'Institut d'Estudis Occitans. Els seus poemes són realistes denoten influències de Federico García Lorca i Josep Sebastià Pons. Ha escrit més de vint obres teatrals, amb les quals propugna les reivindicacions pageses des del 1907 fins als 70.
Obres Aquarela (1946) poesia Branca tòrta (1964) poesia La font de Bonas-Gràcias (1955) teatre Los macarèls (1974) narració Dire son si (1975) poesia Sèt pans (1977) narració La batalha dels teules (1979) narració Se conti que conte (1980), poesia
Referències
Categoria:Poetes en occità Categoria:Persones de l'Erau Categoria:Viticultors Categoria:Morts a Montpeller Categoria:Escriptors occitans Categoria:Escriptors de la regió d'Occitània en occità Categoria:Dramaturgs francesos del segle XX Categoria:Poetes francesos del segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX