La rata, rata de marTERMCAT (Uranoscopus scaber), rata de fons o saltabardissaClub d'Immersió Biologia és un peix de la família dels uranoscòpids.The Taxonomicon present a l'Atlàntic oriental, la mar Negra i la mar Mediterrània, incloent-hi Albània, Algèria, Bulgària, França, Irlanda, Itàlia, el Líban, Malta, Mauritània, el Marroc, Portugal (incloent-hi Madeira), Eslovènia, Espanya, Tunísia, Turquia i la Gran Bretanya.PescaBase
Morfologia miniatura|esquerra|Vista frontal Fa entre 20 i 40 centímetres de llargada màxima, encara que, el més normal, és que en faci 22. Pot assolir 940 grams de pes. Té el cos no comprimit i el cap més voluminós que el de les aranyes. El dors i els costats són de color marró grisenc amb línies longitudinals més o menys marcades. Ventre blanc groguenc i aletes ventrals i pectorals rosades. La primera aleta dorsal és negra com la de les aranyes —tot i que inofensiva— i sense espines. El cap és gros, cuboide i proveït d'espines. Té plaques dèrmiques grosses i fortes, els ulls situats a la cara superior del cap i quasi dorsals, la boca ampla, oberta cap a dalt i més obliqua que la de les aranyes. Presenta un fort fibló, sense glàndules verinoses, a la part superior de cada opercle. Té les aletes pectorals grosses. Té un aparell acústic que genera tant impulsos acústics com elèctrics de fins a 50 volts. Té un tentacle que mou per atreure les preses de la mateixa manera que ho fan els raps.Marine Species Identification Portal
Les espines de la part superior poden infligir picades doloroses.
Ecologia El seu estat de conservació es considera de risc mínim. És un peix marí, bentònic i de clima subtropical, el qual viu entre 15 i 400 metres de fondària a la plataforma continental i el talús continental enterrat als fons de sorra i fang.Hureau, J.-C., 1986. En treu només els ulls i la boca, d'on surt un apèndix cutani que servei per atreure les possibles preses, les quals són engolides en dècimes de segon. És d'hàbits bentònics i viu normalment colgat a la sorra o el fang (emergint-ne només els seus ulls mòbils) a l'espera de les seues preses.Escala Hanníbalis Es nodreix de petits crustacis i peixos.Boundka, B. i M.H. Ktari, 1996. Contribution a l'etude du regime alimentaire de l'uranoscope (Uranoscopus scaber, Linnaeus, 1758) poisson teleosteen des cotes tunisiennes. Bull. INSTM 23(2):150-160 A Itàlia és depredat per la círvia (Seriola dumerili).Pipitone, C. i F. Andaloro, 1995. Food and feeding habits of juvenile greater amberjack, Seriola dumerili (Osteichthyes, Carangidae) in inshore waters of the central Mediterranean Sea. Cybium 19(3):305-310.FishBase És ovípar i la fresa s'esdevé entre l'abril i l'agost. Els ous (d'uns 2 mil·límetres de diàmetre), larves i juvenils són pelàgics.Boundka, B., M.H. Katari i J.-P. Quignard, 1998. Sexuality, sexual cycle and reproduction of uranoscope (Uranoscopus scaber) of Tunisia. Vie et Milieu 48(1):63-69.Hureau, J.-C., 1986. Uranoscopidae. p. 955-956. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París. Vol. 2.
Pesca, ús comercial i valor nutricional És capturat amb bous d'arrossegament, soltes, tresmalls, palangres de fons, nanses i canya.Mercader i Bravo, Lluís, 2008. Del mar a la llotja. Peixos del litoral català. Pàg. 105. Pòrtic Editorial. Col. Pòrtic Natura, núm. 21. Barcelona. i es comercialitza fresc. Té la carn blanca, comestible i, en general, per cada 100 g de porció comestible, presenta 1,5% de greixos, 21,9% de proteïnes, 101 quilocalories i 0,3 mil·ligrams d'àcids grassos omega 3. A l'octubre, el seu valor nutricional és lleugerament diferent: 1,2% de greixos, 17,5% de proteïnes, 1,7% de minerals i 81 quilocalories per cada 100 grams de porció comestible.Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
Referències
Enllaços externs
BioLib AQUATAB
scaber