miniatura|Conjunt d'orientacions sexuals possibles per a una dona. Lorientació sexual o afinitat sexual és el gènere pel qual una persona se sent atreta sexualment. Les categories de l'orientació sexual típicament inclouen l'atracció cap a persones del mateix sexe (persones gais o lesbianes), atracció cap a persones d'un altre sexe (heterosexuals), i atracció cap a ambdós sexes (bisexuals). Tot i que aquestes categories continuen sent usades extensament, la investigació suggereix que l'orientació sexual no sempre es presenta en aquestes categories definides, sinó que succeeix en un continu. A més, algunes investigacions indiquen que l'orientació sexual és fluïda en algunes persones.
Orientació i identitat sexuals General miniatura|Persones demanant el dret a la llibertat sexual
La identitat sexual no és el mateix que l'afinitat sexoafectiva: el primer terme es refereix a la concepció que un individu té de si mateix, mentre que el segon es refereix al desig sexual. El comportament sexual, malgrat estar-hi molt relacionat, realment tampoc no hi té una relació directa.
En la majoria de societats, al llarg del temps, la sexualitat no comportava un component d'identitat; és a dir, no es concebia, per exemple, el concepte etiqueta dhomosexual per se, sinó d'un home que tenia relacions amb altres homes de manera ja sigui exclusiva, temporal o ocasional.
L'orientació sexual es defineix tradicionalment com l'heterosexualitat, la bisexualitat i l'homosexualitat, mentre que l'asexualitat es considera la quarta categoria d'orientació sexual per alguns investigadors i s'ha definit com l'absència d'una orientació sexual tradicional. Una persona asexual té poca o cap atracció sexual per les persones. Es pot considerar una manca d'orientació sexual, i hi ha un debat important sobre si és o no una orientació sexual.
La majoria de definicions d'orientació sexual inclouen un component psicològic, com ara la direcció dels desitjos eròtics d'un individu, o un component conductual, que se centra en el sexe de les parelles sexuals de l'individu. Algunes persones prefereixen simplement seguir l'autodefinició o la identitat d'un individu. La comprensió científica i professional és que les atraccions principals que formen la base de l'orientació sexual adulta solen sorgir entre la infància mitjana i l'adolescència primerenca. L'orientació sexual difereix de la identitat sexual en què engloba les relacions amb els altres, mentre que la identitat sexual és un concepte de si mateix.
L'Associació Estatunidenca de Psicologia afirma que «l'orientació sexual es refereix a un patró persistent d'atracció emocional, romàntica i/o sexual cap a homes, dones o ambdós sexes» i que «aquesta gamma de comportaments i atraccions s'ha descrit en diverses cultures i nacions d'arreu del món. Moltes cultures utilitzen etiquetes d'identitat per descriure les persones que expressen aquestes atraccions. Als Estats Units, les etiquetes més freqüents són lesbianes (dones atretes per altres dones), homes gais (homes atrets per altres homes) i bisexuals (persones atretes per ambdós sexes). Tanmateix, algunes persones poden utilitzar etiquetes diferents o cap». A més, afirmen que l'orientació sexual «és diferent d'altres components del sexe i el gènere, incloent-hi el sexe biològic (les característiques anatòmiques, fisiològiques i genètiques associades a ser home o dona), la identitat de gènere (el sentit psicològic de ser home o dona) i el rol social de gènere (les normes culturals que defineixen el comportament femení i masculí)».
La identitat sexual i el comportament sexual estan estretament relacionats amb l'orientació sexual, però es distingeixen entre si: la identitat sexual es refereix a la concepció que un individu té de si mateix, el comportament es refereix als actes sexuals reals realitzats per l'individu i l'orientació es refereix a "fantasies, afeccions i anhels". Les persones poden o no expressar la seva orientació sexual en els seus comportaments. Les persones que tenen una orientació sexual no heterosexual que no s'alinea amb la seva identitat sexual de vegades es coneixen com a armari. El terme, però, pot reflectir un cert context cultural i una etapa particular de transició en societats que s'estan enfrontant gradualment a la integració de minories sexuals. En estudis relacionats amb l'orientació sexual, quan tracten el grau de coincidència entre les atraccions sexuals, els comportaments i la identitat d'una persona, els científics solen utilitzar els termes concordança o discordància. Així doncs, es pot dir que una dona que se sent atreta per altres dones, però que es considera heterosexual i només té relacions sexuals amb homes, experimenta una discordància entre la seva orientació sexual (homosexual o lesbiana) i la seva identitat i comportaments sexuals (heterosexual). Un altre terme per a la discordància entre l'orientació sexual i l'atracció romàntica i/o el comportament sexual és l'orientació creuada (no s'ha de confondre amb la sexualitat creuada, que es relaciona amb una identitat sexual, no amb l'orientació sexual).
La identitat sexual també es pot utilitzar per descriure la percepció que una persona té del seu propi sexe, en lloc de l'orientació sexual. El terme preferència sexual té un significat similar a orientació sexual, i els dos termes sovint s'utilitzen indistintament, però l'Associació Americana de Psicologia afirma que la preferència sexual suggereix un grau d'elecció voluntària. El terme ha estat catalogat pel Comitè sobre Preocupacions Gais i Lesbianes de l'Associació Americana de Psicologia com una redacció que promou un "biaix heterosexual". El terme orientació sexual va ser introduït pel sexòleg John Money en lloc de preferència sexual, argumentant que l'atracció no és necessàriament una qüestió de lliure elecció.
Androfília, ginefília i altres termes Androfília i ginefília (o ginecofília) són termes utilitzats en ciències del comportament per descriure l'atracció sexual, com a alternativa a una conceptualització homosexual i heterosexual. S'utilitzen per identificar l'objecte d'atracció d'un subjecte sense atribuir-li una assignació de sexe o identitat de gènere. Termes relacionats com ara pansexual i polisexual no fan cap d'aquestes assignacions al subjecte. La gent també pot fer servir termes com ara queer, pansesual, polifidel, ambisexual o identitats personalitzades com ara bisexual o bífil.
L'ús d’androfília i ginefília pot evitar confusions i ofenses a l'hora de descriure persones de cultures no occidentals, així com a l'hora de descriure persones intersexuals i transgènere. El psiquiatre Anil Aggrawal explica que l'androfília, juntament amb la ginefília,Aggrawal, Anil (2008). Forensic and medico-legal aspects of sexual crimes and unusual sexual practices. CRC Press,
El sexòleg Milton Diamond escriu: «Els termes heterosexual, homosexual i bisexual s'utilitzen millor com a adjectius, no com a substantius, i s'apliquen millor a comportaments, no a persones. Aquest ús és particularment avantatjós quan es parla de les parelles d'individus transsexuals o intersexuals. Aquests termes més nous tampoc tenen el pes social dels anteriors».Diamond M (2010). Sexual orientation and gender identity. In Weiner IB, Craighead EW eds. The Corsini Encyclopedia of Psychology, Volume 4. p. 1578. John Wiley and Sons,
Alguns investigadors defensen l'ús de la terminologia per evitar biaixos inherents a les conceptualitzacions occidentals de la sexualitat humana. Escrivint sobre la demografia dels fa'afafine samoans, la sociòloga Johanna Schmidt escriu que en cultures on es reconeix un tercer gènere, un terme com homosexual transsexual no s'alinea amb les categories culturals.Schmidt J (2001). Redefining fa'afafine: Western discourses and the construction of transgenderism in Samoa. Intersections: Gender, history and culture in the Asian context
Alguns investigadors, com Bruce Bagemihl, han criticat certes maneres en què s'han utilitzat les etiquetes heterosexual i homosexual per a les persones transgènere, escrivint: «...el punt de referència per a l'orientació 'heterosexual’o 'homosexual’en aquesta nomenclatura és únicament el sexe genètic de l'individu abans de la reassignació (vegeu, per exemple, Blanchard et al. 1987, Coleman i Bockting, 1988, Blanchard, 1989). Aquestes etiquetes ignoren així que el sentit personal de la identitat de gènere de l'individu té prioritat sobre el sexe biològic, en lloc del contrari». Bagemihl continua criticant la manera com aquesta terminologia facilita afirmar que els transsexuals són en realitat homes homosexuals que busquen escapar de l'estigma.Bagemihl B. Surrogate phonology and transsexual faggotry: A linguistic analogy for uncoupling sexual orientation from gender identity. In Queerly Phrased: Language, Gender, and Sexuality. Anna Livia, Kira Hall (eds.) pàgines 380 ff. Oxford University Press
S'han proposat termes per a l'atracció sexual per una persona nascuda home amb una expressió de gènere femení, com ara ginandromorfofília (adjectiu: ginandromorfofílic) i ginemimetofília (adj: ginemimetofílic).
Gènere, transgènere, cisgènere i conformitat miniatura|240x240px| Katheoys a Tailàndia Els primers escriptors sobre l'orientació sexual normalment entenien que estava intrínsecament lligada al sexe del propi subjecte. Per exemple, es pensava que una persona típica amb cos femení que se sent atreta per persones amb cos femení tindria atributs masculins, i viceversa.Terry, J. (1999). An American obsession: Science, medicine, and homosexuality in modern society. Chicago: University of Chicago Press Aquesta comprensió va ser compartida per la majoria dels teòrics importants de l'orientació sexual des de mitjans del fins a principis del , com ara Karl Heinrich Ulrichs, Richard von Krafft-Ebing, Magnus Hirschfeld, Havelock Ellis, Carl Jung i Sigmund Freud, així com per moltes persones homosexuals amb variants de gènere. Tanmateix, aquesta comprensió de l'homosexualitat com a inversió sexual va ser controvertida en aquell moment i, durant la segona meitat del segle XX, la identitat de gènere va començar a ser vista cada cop més com un fenomen diferent de l'orientació sexual. Les persones transgènere i cisgènere poden sentir-se atretes pels homes, les dones o ambdós, tot i que la prevalença de diferents orientacions sexuals és força diferent en aquestes dues poblacions. Una persona homosexual, heterosexual o bisexual pot ser masculina, femenina o andrògina. No obstant això, una anàlisi de J. Michael Bailey i Kenneth Zucker va trobar que la majoria dels homes gais i lesbianes mostrejats en múltiples estudis van reportar substancialment més comportament de tipus creuat durant la infància que els subjectes heterosexuals.
L'orientació sexual presenta una major complexitat quan es consideren les interpretacions no binàries tant del sexe com del gènere. La sociòloga Paula Rodriguez Rust (2000) defensa una definició més polifacètica de l'orientació sexual:
Relacions fora de l'orientació Les persones gais i lesbianes poden tenir relacions sexuals amb algú del sexe oposat per diverses raons, com ara el desig d'una família percebuda com a tradicional i la preocupació per la discriminació i l'ostracisme religiós. Mentre que algunes persones LGBTQ amaguen les seves respectives orientacions als seus cònjuges, d'altres desenvolupen identitats gais i lesbianes positives mentre mantenen matrimonis heterosexuals reeixits. Sortir de l'armari amb un mateix, amb un cònjuge del sexe oposat i amb els fills pot presentar reptes que no afronten les persones gais i lesbianes que no estan casades amb persones del sexe oposat o no tenen fills.
Fluïdesa