Antananarivo, coneguda durant l'època de l'annexió del país a França amb el nom francès de Tananarive, és la capital de l'estat de Madagascar i de la província homònima. Està situada a la part central de l'illa de Madagascar, a 18° 55′ S i 47° 31′ E, a les faldes d'una aresta rocosa que s'eleva fins als 1.468 metres d'altitud. Segons el cens del 2001, tenia 1.689.000 habitants.
És el centre econòmic, cultural i administratiu del país. És el principal centre comercial d'una regió en creixement, on les indústries locals es dediquen a la transformació de productes agroalimentaris, el tabac, el tèxtil i la pell.
La ciutat disposa d'un aeroport internacional (Ivato) i està comunicada per ferrocarril amb Toamasina (durant l'annexió francesa, Tamatave), port marítim de l'oceà Índic. És la seu de la universitat d'Antananarivo des del 1961), posseeix un museu d'art i d'arqueologia i, també, un observatori astronòmic.
Antananarivo és la seu de la Universitat de Madagascar i del Collège Rural d'Ambatobe.
Va ser històricament la capital del poble Merina, que segueix formant la majoria dels 1.275.207 habitants de la ciutat (cens de 2018).Institut National de la Statistique, Madagascar. Les àrees urbanes circumdants tenen una població metropolitana total que s'aproxima als tres milions. Tots els divuit grups ètnics malgaixos, així com els residents d'origen xinesa, indi, europeu i altres, estan representats a la ciutat. Va ser fundada cap al 1610, quan el rei merina Andrianjaka (1612–1630) va expulsar els habitants Vazimba del poble d'Analamanga. Declarant-lo lloc de la seva capital, Andrianjaka va construir una rova (habitatge reial fortificat) que es va expandir per fer-se els palaus reials del Regne d'Imerina. La ciutat va conservar el nom d'Analamanga fins al regnat del rei Andriamasinavalona (1675–1710), que la va rebatejar Antananarivo ("Ciutat dels mil") en honor dels soldats d'Andrianjaka.
Pronunciació i etimologia La pronunciació anglesa d'Antananarivo és o .Dictionary.com: Antananarivo La pronunciació malgaix és [ antananaˈrivʷ ] , i la pronunciació de l'antic nom francès Tananarive és Dictionary.com: Tananarive o Oxford Dictionary: Tananarive (American English) en anglès i en francès.
Antananarivo va ser originalment el lloc d'una ciutat anomenada Analamanga, que significa "bosc blau" en el dialecte de les terres altes centrals de la llengua malgaix. Analamanga va ser establert per una comunitat Vazimba, els primers ocupants de l'illa. El rei Imerina Andrianjaka, que va emigrar a la regió des de la costa sud-est, es va apoderar del lloc com a lloc de la seva capital. Segons la història oral, va desplegar una guarnició de 1.000 soldats per capturar i custodiar amb èxit el lloc. El turó i la seva ciutat van mantenir el nom d'Analamanga fins al regnat del rei Andriamasinavalona, que la va rebatejar Antananarivo ("Ciutat dels mil") en honor dels soldats d'Andrianjaka.
Història Regne d'Imerina esquerra|miniatura|Porta de la ciutat antiga Antananarivo ja era una ciutat important abans de l'època colonial. Després d'expulsar els Vazimba que habitaven la ciutat al cim del turó d'Analamanga, Andrianjaka va triar el lloc per la seva rova (compost reial fortificat), que es va expandir amb el temps per tancar els palaus reials i les tombes de la reialesa Merina. La ciutat es va establir al voltant de 1610 o 1625<ref>Roman Adrian Cybriwsky,’‘Capital Cities around the World: An Encyclopedia of Geography, History, and Culture, ABC-CLIO, USA, 2013, p. 15</ref> segons diferents relats. La fortalesa era defensada per un miler d'homes, i d'aquí deriva el nom de la ciutat, Antananarivo, que en malgaix significa "la ciutat dels mil". La localitat va experimentar un ràpid desenvolupament, sobretot ajudat pel fet que els reis merines, especialment Radama I, controlaven la major part de l'illa al . França va ocupar la ciutat el 1895, que un any més tard esdevindria la capital de la colònia francesa de Madagascar. Va continuar sent la capital de l'illa quan el país va obtenir la independència el 1960. Els primers reis Merina van utilitzar fanampoana (treball legal) per construir un sistema massiu de camps d'arròs irrigats i dics al voltant de la ciutat per proporcionar arròs adequat a la població en creixement. Aquests arrossars, dels quals el més gran s'anomena Betsimitatatra, continuen produint arròs.
miniatura|Els sobirans es van dirigir al públic a la plaça històrica d'Andohalo. Successius sobirans Merina van governar el Regne d'Imerina des d'Analamanga fins al regnat del rei Andriamasinavalona. Aquest sobirà va donar el nom actual a la creixent ciutat; va establir la plaça de la ciutat d'Andohalo fora de la porta de la ciutat, on tots els successius sobirans van pronunciar els seus discursos i anuncis reials al públic, i va assignar els noms de nombrosos llocs dins de la ciutat basant-se en els noms de llocs similars al poble proper d'Antananarivokely. Andriamasinavalona va designar territoris específics per als hova (plebeus) i cada subcasta andriana (noble), tant dins dels barris d'Antananarivo com al camp que envoltava la capital. Aquestes divisions territorials s'aplicaven estrictament; Els membres de les subcastes estaven obligats a viure dins dels seus territoris designats i no estaven autoritzats a romandre durant períodes prolongats als territoris reservats per a altres. Es van imposar nombrosos fady (tabús), incloses les ordres judicials contra la construcció de cases de fusta per part de nobles i la presència de porcs dins dels límits de la ciutat.
A la mort d'Andriamasinavalona el 1710, Imerina es va dividir en quatre quadrants en guerra i Antananarivo es va convertir en la capital del districte sud. Durant la guerra civil de 77 anys que va seguir, la capital del districte oriental, Ambohimanga, va augmentar en protagonisme. L'últim rei d'Ambohimanga, Andrianampoinimerina, va conquerir Antananarivo amb èxit el 1793; va reunir les províncies d'Imerina, posant fi a la guerra civil. Va traslladar la capital política del regne de nou a Antananarivo el 1794, i va declarar Ambohimanga capital espiritual del regne, un paper que encara manté. Andrianampoinimerina va crear un gran mercat a Analakely, establint el centre econòmic de la ciutat.
Regne de Madagascar esquerra|miniatura|El llac Anosy es va crear al per proporcionar energia hidràulica a les fàbriques industrials.
Quan el fill d'Andrianampoinimerina, Radama I, va pujar al tron després de la mort del seu pare el 1810, Antananarivo era la ciutat més gran i més important econòmicament de l'illa, amb una població de més de 80.000 habitants. Radama va obrir la ciutat als primers colons europeus, missioners artesans de la Societat Missionera de Londres (LMS) que van arribar el 1820 i van obrir les primeres escoles públiques de la ciutat. James Cameron va introduir la fabricació de maons a l'illa i va crear el llac Anosy per generar energia hidràulica per a la fabricació industrial. Radama va establir un camp d'entrenament militar en una plana plana anomenada Mahamasina a la base d'Analamanga prop del llac. La submissió de Radama a altres grups ètnics malgaixos va portar gairebé dos terços de l'illa sota el seu control. Els diplomàtics britànics que van concloure tractats comercials amb Radama el van reconèixer com el governant de Madagascar, una posició que ell i els seus successors van reivindicar tot i que mai no van aconseguir imposar la seva autoritat sobre la major part del sud de l'illa. Després, els sobirans Merina van declarar Antananarivo la capital de tota l'illa.
miniatura|Ranavalona I va construir les escales que connectaven el mercat d'Analakely amb Antaninarenina (a la foto) i Ambondrona el 1832. El successor de Radama, Ranavalona I, va convidar un artesà nàufrag anomenat Jean Laborde a construir la tomba del primer ministre Rainiharo, i Manjakamiadana (construït entre 1839 i 1841), el palau més gran de la Rova. Laborde també va produir una àmplia gamma de productes industrials a les fàbriques del poble de les terres altes Mantasoa i una foneria al barri d'Antananarivo d'Isoraka. Ranavalona va supervisar millores a la infraestructura de la ciutat, inclosa la construcció de les dues escales més grans de la ciutat a Antaninarenina i Ambondrona, que connecten la ville moyenne ('la ciutat del mig') amb el mercat central d'Analakely. L'any 1867, després d'una sèrie d'incendis a la capital, la reina Ranavalona II va emetre un reial decret que permetia l'ús de la construcció de pedra i maó en edificis diferents de les tombes. La primera casa de maó dels missioners de LMS va ser construïda el 1869; va combinar el disseny anglès, crioll i malgaix i va servir de model per a un nou estil de casa que es va estendre ràpidament per la capital i per les terres altes. Anomenat trano gasy ('casa malgaix'), és típicament un edifici de maó de dos pisos amb quatre columnes a la part davantera que suporten un porxo de fusta. A l'últim terç del , aquestes cases van substituir ràpidament la majoria de les tradicionals cases de fusta de la classe aristocràtica de la ciutat. El nombre creixent de cristians a Imerina va impulsar la construcció d'esglésies de pedra a les terres altes, així com quatre esglésies commemoratives en llocs clau del martiri entre els primers cristians malgaches sota el regnat de Ranavalona I.
esquerra|miniatura|El palau d'Andafiavaratra va ser la llar del primer ministre Rainilaiarivony.
Fins a mitjans del , la ciutat va romandre concentrada en gran part al voltant de la Rova d'Antananarivo al cim més alt, una zona que avui es coneix com la haute ville o la haute ('ciutat alta'). A mesura que la població creixia, la ciutat es va expandir cap a l'oest; a finals del es va estendre fins al barri del turó nord d'Andohalo, una zona de baix prestigi fins que els missioners britànics el van convertir en el seu districte residencial preferit i hi van construir una de les esglésies commemoratives de la ciutat entre 1863 i 1872. De 1864 a 1894., el primer ministre Rainilaiarivony va governar Madagascar al costat de la tres reines successives, Rasoherina, Ranavalona II i Ranavalona III, aplicant polítiques que van transformar encara més la ciutat. El 1881, va restablir l'educació universal obligatòria introduïda per primera vegada el 1820 sota Radama I, que va requerir la construcció de nombroses escoles i col·legis, incloses les escoles de formació de professors amb personal de missioners i la primera farmàcia, la facultat de medicina i l'hospital modern del país. Rainilaiarivony va construir el Palau Andafiavaratra el 1873 com a residència i oficina en un lloc proper al palau reial.
Madagascar francès miniatura|La residència colonial francesa serveix avui d'oficina presidencial i ha estat rebatejada amb el nom de Palau d'Ambohitsorohitra. L'exèrcit francès va envair Antananarivo el setembre de 1894, fet que va provocar la rendició de la reina després que un obús de canó va fer un forat a un edifici a la Rova, causant grans baixes. El dany no es va reparar mai. La plaça d'Andohalo es va remodelar per incloure un mirador, passarel·les i un paisatge plantat. Reivindicant l'illa com a colònia, l'administració francesa va conservar Antananarivo com a capital i va transcriure el seu nom com a Tananarive. Van escollir Antaninarenina com a lloc per a la residència del governador general francès; després de la independència, va passar a anomenar-se Palau d'Ambohitsorohitra i es va convertir en oficines presidencials. Sota els francesos, es van construir túnels a través de dos dels turons més grans de la ciutat, connectant districtes dispars i facilitant l'expansió de la ciutat. Els carrers es van traçar amb llambordes i posteriorment es van pavimentar; es va introduir el clavegueram i la infraestructura elèctrica. L'aigua, prèviament obtinguda de fonts al peu del turó, es portava del riu Ikopa.