miniatura|Bandera dels Amerindis de Colòmbia Els Amerindis de Colòmbia són les ètnies nadiues d'Amerindis sud-americans que viuen al territori de Colòmbia. Comprenen el 4,4% de la població del país i pertanyen a 87 tribus diferents. https://www.dane.gov.co/files/investigaciones/boletines/grupos-etnicos/presentacion-grupos-etnicos-2019.pdf
Aproximadament el 50% dels pobles indígenes de Colòmbia viuen als departaments de La Guajira, Cauca i Departament de Nariño. Tot i que la regió de la conca amazònica de Colòmbia és poc poblada, acull més de 70 grups ètnics indígenes diferents."Indigenous peoples in Colombia." International Work Group for Indigenous Affairs. Retrieved 11 Dec 2013.
Demografia i situació miniatura|Màscara usada en el ritual popular Kamentsa sobre indígenes Chaquiras de Colòmbia. La població ameríndia de Colòmbia al Cens de 2018 va comptabilitzar 1.905.617 persones, que representen el 4,4% de la població nacional.
El DANE reconeix l'existència de 87 grups indígenes (achagua, amorúa, andoke, arhuacs, wiwa, awá, bará, barasanes, barís, betoye, bora, cañamomo, carapana, chimila, chiricoa, cocama, coreguaje, coconuco, coyaima, desano, dujo, emberá, emberà xamí, emberá katío, eperara siadipara, guambians, guanaca, guane, guayabero, hitnü, inga, kawiyarí, kamëntsá, kankuamo, karijona, kichwa, kofán, kogui, kubeo, kuiba, kurripako, letuama, macaguajes, makuna, masiguare, matapí, miraña, mokaná, muisca, nasa, nonuya, nukak, ocaina, pasto, piaroa, pira-tapuya, pisamira, puinave, sáliba, senú, sikuani, siona, siriano, taiwano, tanimuka, tariana, tatuyo, teribe, totoró, tsiripu, tucano, tule, tuyuka, tzase, witotos, u'wa, wanano, waunan, wayuu, yagua, yanacona, yaruro, yauna, yuko, yukuna, yuri i yurutí), a més d'aquelles persones que s'autoidentifiquen amb pobles considerats extints (calima, chitarero, panche i tairona), d'origen estranger (otavaleño, maies altres) o que no s'identifiquen amb cap poble en particular.
Per bé que hom els troba a tot el país, els departaments amb més presència d'aquests grups són Vaupés (66%), Guainía (65%), Guajira (45%), Vichada (44%), Amazones (43%), Valle del Cauca (22%) i Putumayo (18%).
Territoris Els pobles indígenes tenen el títol de parts substancials de Colòmbia, principalment en forma de reserves indígenes (resguardos), que engloben un terç de la terra del país. La divisió d'Afers Indígenes del Ministeri de l'Interior compta amb 567 reserves registrades, que cobreixen aproximadament 365.004 km² que acullen 800.272 persones en 67.503 famílies.
La Constitució Nacional de Colòmbia de 1991 va definir les entitats territorials (Entidades Territoriales) com a departaments, districtes, municipis i territoris indígenes. Dins d'un Entitat Territorial Indígena (ETI) el poble té autonomia en la gestió dels seus interessos, i dins dels límits de la constitució té dret a gestionar els recursos i definir els impostos necessaris per a l'exercici de les seves funcions. Les ETI han de ser definides pel govern d'acord amb la Llei orgànica d'ordenació del territori. No obstant això, aquesta llei encara no ha estat sancionada per la qual cosa a la pràctica els territoris no estan regulats.
Estatut polític La Constitució de 1991, en la que els amerindis tingueren un paper destacat, reconeix i protegeix la diversitat ètnica i cultural colombiana. Consagra per a aquestes comunitats drets ètnics, culturals, territorials, d'autonomia i participació: Igualtat i dignitat de totes les cultures com a fonament de la identitat nacional. Les diferents llengües indígenes són oficials als seus territoris Educació bilingüe i intercultural per als grups ètnics Doble nacionalitat per als pobles indígenes que viuen en zones de frontera.
Mitjançant el vot popular, han aconseguit ser escollits al Congrés de la República, assemblees departamentals, alcaldies i regidors municipals arreu de Colòmbia.
Llista de pobles indígenes La següent una llista dels 87 pobles indígenes reconeguts oficialment en el cens de 2005, amb la seva respectiva població segons el Cens de 2018DANE (2019). "Información de los Grupos Étnicos " Censo 2018. Bogotá: Departamento Nacional de Estadística, 16 de septiembre de 2019. (els pobles no reconeguts estan en cursives).
Poble/ètnia Nom alternatiu (sinònim) Llengua Família lingüística Població (2005) Ubicació (%)Wayuu Goajiro, GuajiroWayuunaikiArawak 380.460 la Guajira (98,03%)Senú Sinú, Zenú CastellàIndoeuropea 307.091 Córdoba (61,6%) Sucre (34,7%)Nasa PáezNasa yuweNo classificada 243.176 Cauca (88,6%) Valle del Cauca PutumayoPasto - Castellà, Pasto(†)Indoeuropea, Barbacoana(†) 163.863 Nariño (95,1%)Emberá Chamí ChamíChamíChocó 77.714 Risaralda (55,1%) Caldas (24,8%) Antioquia QuindíoEmberá Chocó, Dóbida, ÊbêraEmberáChocó 62.737 Chocó (63,2%) Risaralda (13,02%) Caldas (12,45%)Coyaima Natagaima, Pijao Castellà, Pijao(†)Indoeuropea, Aïllada(†) 51.635 Tolima (90,1%)Emberá Katío CatíoKatíoChocó 48.117 Antioquia (33,5%) Chocó (26,5%) Córdoba (13,4%)Awá Cuaiquer, KwaikerAwá pitBarbacoana 44.516 Nariño (86,6%) Putumayo (11,3%)Mokaná - Castellà, Mokaná(†)Indoeuropea, No classificada(†) 37.069 AtlànticArhuac Aruaco, Bintucua, IcaArhuacTxibtxa 34.711 Cesar (78,43%) Magdalena (18,36%) Coconuco - Coconuco Barbacoana 18.135 Cauca (98,3%)Arzario Sanjá, WiwaDumunaTxibtxa 18.202 la Guajira (49,18%) Cesar (45,72%)Achagua Achawa, AxaguaAchawaArawak 980 Meta (76,63%) Casanare (18,97%)Amorúa Mariposa, Siripu, WipiweAmorúaGuahiba 2.211 CasanareAndoke Andoque, PaasiajaAndokeAïllada 820 Caquetá (53,68%) Amazones (13,97%)Bara Barasano del norte, WaimajaBaraTucana 1.004 VaupésBarasanes Barasano del sur, ParenoaBarasanaTucana 905 Amazones VaupésBarís Dobocubi, MotilónBarí araTxibtxa 5.923 Norte de SantanderBetoye Betoi, Jirarre, Jirarru Castellà, Betoi(†)Indoeuropea, Aïllada(†) 394 Arauca (83,5%)Bora MeamuynaBoraBora-Uitoto 1.024 Amazones (90,25%)Chitarero - CastellàIndoeuropea 10 Norte de Santander SantanderCalima - CastellàIndoeuropea 76 Valle del CaucaCañamomo - CastellàIndoeuropea 2.225 CaldasCarapana Karapanã, UcomajaCarapanaTucana 1.040 VaupésChimilaEtte ennakaEtte taaraTxibtxa1.701Chiricoa -ChiricoaGuahiba 19 AraucaCocama KokamaCocamaTupí 3.221 AmazonesKoreguajes Koré pâín, KorébahüKoreguajeTucana 3.257 Caquetá (93,6%) Desano Desana, Mimí porá, Wirá Desano Tucana 3.641 Guaviare Vaupés Dujo Tama Castellà Indoeuropea 611 Huila Eperara Siadipara Epená saija, Saija Epérã pedée Chocó 7.947 Cauca (49,2%) Nariño (44,8%) Guambià Michimbo, Misak Guambià Barbacoana 21.213 Cauca (91,3%) Guanaca - Guanaca Barbacoana 12 Cauca Guane - Castellà, Guane(†) indoeuropees, Txibtxa(†) 812 Santander Guayaberos Cunimía, Jiw, Mítiwa, Mitúa Guayabero Guahiba 2.960 Guaviare (36,6%) Meta (28,7%) Hitnü Jitnu, Macahuán, Macaguane Hitnü Guahiba 2.277 Arauca Inga Ingano, Inka Inga Kichwa Quítxua 19.561 Putumayo (62,4%) Nariño (16,6%) Hupda Hupde, Yojup Hup Macú 38 Vaupés Kawiyarí Kabiyarí, Kawiarí Cabiyarí Arawak 809 Amazones Vaupés Kãkwã Cacua Kakwa Macú 147 Vaupés Kamëntsá Kamsá, Sibundoy Kamëntsa Aïllada 7.521 Putumayo (85,8%) Kankuamo Kankuaka, Kankuané, Kankui Castellà, Kankui(†) Indoeuropea, Txibtxa(†) 16.986 Cesar (96,29%) Karijona Huaque, Koto Karijona Carib 525 Guaviare Amazones Kichwa Quechua, Quichua Kichwa Quítxua 481 Putumayo (64,4%) Valle del Cauca (14,3%) Kofán A'i, Cofán Kofán Aïllada 1.816 Putumayo (88,7%) Koguis Kággabba Kogui Txibtxa 15.820 la Guajira (44,14%) Cesar (37,15%) Magdalena (17,06%) Kubeo Cobewa, Hipnwa, Kaniwa, Paniwa Kubeo Tucana 14.074 Vaupés (66,63%) Guaviare (13,17%) Kuiba Wamonae Kuiba Guahiba 895 Arauca Casanare Kurripakos Baniwá, Wakuenaí Kurripako Arawak 11.946 Guainía (92,35%) Letuama Ohañara, Opaima, Taniboka, Ufania Letuama Tucana 285 Amazones Macaguajes Airubain, Macaguaxe Macaguaje Tucana 24 Caquetá Makuna Buhágana Makuna Tucana 1.962 Amazones Vaupés Masiguare Maibén Masiguare Guahiba 522 Casanare Matapí Jupichiya, Upichia Matapí Tucana 618 Amazones Miraña Améjimínaa Miraña Bora-Uitoto 759 Amazones Maies (indígenes de Guatemala) - Maia Maia 65 Arreu del país Muisca Txibtxa, Muysca Castellà, Muysccubun(†) Indoeuropea, Txibtxa(†) 11.265 Cundinamarca Boyacá Nonuya Nunuya Nonuya Bora-Uitoto 258 Amazones Nukak Nükâk Nukak Macú 744 Guaviare Ocaina Diokaya, Orebe Ocaina Bora-Uitoto 412 Amazones Otavaleño (indígenas de Ecuador) - Kichwa Quítxua 210 Arreu del país Panche Tolima Castellà, Panche(†) Indoeuropea, No classificada(†) 55 Cundinamarca Tolima Piaroes De'arua, Wothuha Piaroa Sáliba 1.127 Guainía Vichada Pira-tapuya Wa'íkâná dahseyé Tucana 1.106 Guaviare Vaupés Pisamira Papiwa, Pasatapuyo, Wasina, Wasona Pisamira Tucana 196 Vaupés Puinaves Wãnsüjüt Puinave Macú 8.984 Guainía Guaviare Quimbaya - Castellà Indoeuropea 94 Caldas Risaralda Sàlibes Sáliva Sáliba Sáliba 4.783 Casanare Vichada Sikuani Guahibo, Hiwi, Jive Sikuani Guahiba 52.361 Vichada (61,2%) Meta (25,1%) Siona Katucha-Pai Siona Tucana 2.599 Putumayo (89,1%) Siriano Selea, Sürá, Tubú Siriano Tucana 1.658 Vaupés Tairona Tayrona Castellà, Tairona(†) Indoeuropea, Txibtxa(†) ? Cesar la Guajira Magdalena Taiwano Eduria, Erulia Taiwano Tucana 123 Vaupés Tanimuka - Tanimuka Tucana 991 Amazones Tarianes Retauarâ Tariana Arawak 210 Amazones Vaupés Tatuyos Juna, Pamoa, Tatutapuyo, Sina, Sura Tatuyo Tucano 1.091 Vaupés Tikuna Ticuna, Tukuna Tikuna Aïllada 13.842 Amazones (95,43%) Totoró - Totoró Barbacoana 8.916 Cauca (98,6%) Tsiripu - Tsiripu Guahiba 75 Casanare Tucano Dasea, Tukano, Yepa masa dahseyé Tucano 4.075 Guaviare Vaupés Tule Dule, Gunadule, Kuna Dulegaya Txibtxa 2.610 Antioquia Chocó Tuyuka Dojkapuara Tuyuka Tucana 1.467 Vaupés Tzase Enaguas, Piapoco, Wenaiwika Tzase Arawak 14.461 Guainía Meta Vichada Witotos Murui-Muinane, Witoto, Huitoto Uitoto Bora-Uitoto 14.142 Amazones (57,8%) Putumayo (21,2%) Caquetá (10,8%) Umbrá Dachiíru Unga No classificada 45 Caldas Risaralda U'wa Tunebo Uw cuwa Txibtxa 10.649 Boyacá (61,9%) Arauca (13,2%) Norte de Santander (11,5%) Wanano Decosirumara, Guanano, Kotíriâ Wanano Tucana 3.312 Vaupés Guaviare Wounaans Chanco, Noanamá Wounaan Chocó 14.825 Chocó (84,1%) Valle del Cauca (15,3%) Yagua Mishara, Nihamwo, Ñihamwo, Yahuna, Yihamwo, Yagua Peba-yagua 984 Amazones Yanacona Yanakuna Castellà Indoeuropea 34.897 Cauca (85,6%) Yaruros Pumé Yaruro Aïllada 136 Casanare Yauna Kamejeya, Yahuna, Yayuna Yauna Tucana 105 Amazones Yuhupdeh Yuhup, Macú-Yujup Yuhup Macú Nadahup 250 Vaupés Amazones Yuko Motilón, Yukpa, Yupa Yukpa ywonkʉ Caribe 4.761 Cesar (98,9%) Yukuna Kamejeya, Yucuna Yukuna Arawak 1.582 Amazones Yuri Aroje, Caraballo, Yacumo Yuri No classificada 50 Amazones Yurutí Totsoca, Wadyana, Wadzana, Waikana Yuruti Tucana 969 VaupésIndígenes sense informació 50.995 -Indígenes de l'Equador 407 -Indígenes del Brasil 36 -Indígenes del Perú 44 -Indígenes de Mèxic 12 -Indígenes de Veneçuela 157 -Indígenes de Bolívia 22 .Indígenes de Colòmbia 1.905.617
Població indígena per departament miniatura|Població indígena de Colòmbia per municipi el 2005. Els departaments amb major proporció de indígenes són Vaupés, Guainía, La Guajira, Vichada, Amazones, Cauca i Putumayo. Els departaments de la Guajira, Cauca, Nariño, Córdoba i Sucre concentren aproximadament dos terços dels indígenes del país. La següents és una llista de la població indígena per departament segons el cens de 2018.