Antoine Marie Jean-Baptiste Roger de Saint-ExupéryMalgrat les regles de tipografia utilitzades habitualment en francès, l'ortografia del nom de l'autor sembla haver estat fixades sense guionet a la documentació d'estat civil relativa a ell. En tot cas, la forma amb guionet té, si més no,valor de pseudònim d'un ús general. Es troben les dues grafies en el Géopatronyme (de Saint-Exupéry i de Saint Exupéry ) enregistrades al Departament del Roine en el període 1891- 1915 dues partides de naixement amb guionet i una sola sense: no es pot per tant resoldre el cas personal de l'escriptor. (Lió, França, 29 de juny de 1900 - Desaparegut en accident d'aviació al sud de França durant la guerra, 31 de juliol de 1944), va ser un escriptor, poeta i aviador francès.
Nascut en una família procedent de la noblesa francesa,Blasó dels Saint-Exupéri (sense certesa absoluta que sigui la de l'escriptor): blau, amb espasa d'argent, guarnida d'or, posada en pal la punta en alt; segons l'Armorial de Dubuisson, tom 2, de 1757 (edició de 1977 en fac-simile). El nom és en majúscules i amb un guionet. L'escriptor signava sense guionet, però és una pràctica trobada en les firmes. Antoine de Saint-Exupéry va tenir una infantesa feliç malgrat la mort prematura del seu pare. Alumne poc brillant, va acabar tanmateix el seu batxillerat el 1917 i, després del seu fracàs a l'Escola naval, es va orientar cap a les belles arts i l'arquitectura. Durant el seu servei militar el 1921 es fa pilot, i va ser contractat el 1926 per la companyia Latécoère (futura Aeropostal) per transportar el correu de Tolosa de Llenguadoc al Senegal, abans d'arribar fins a Amèrica del Sud el 1929. Paral·lelament va publicar, inspirant-se en les seves experiències d'aviador, les seves primeres novel·les: Correu del Sud el 1929 i Vol de nit el 1931, amb la qual va obtenir un gran èxit.
A partir del 1932, el seu empresari entra en un període difícil i Saint-Exupéry es va dedicar més a l'escriptura i al periodisme. Va realitzar grans reportatges al Vietnam el 1934, a Moscou el 1935 i a Espanya el 1936, que alimentarien la seva reflexió sobre els valors humanistes que desenvolupa en Terra dels homes, publicat el 1939.
El 1939, és mobilitzat en l'exèrcit de l'aire i enquadrat en una esquadrilla de reconeixement aeri. Amb l'armistici, va deixar França per anar a Nova York amb l'objectiu de fer entrar els nord-americans a la guerra, i esdevingué una de les veus de la resistència francesa. Somiant entrar en acció, s'hi va unir a la primavera del 1944, primer a Sardenya i després a Còrsega, dins d'una unitat encarregada dels reconeixements fotogràfics per preparar el desembarcament de Provença. Va desaparèixer en una missió el 31 de juliol de 1944. El seu avió no va ser trobat fins al 2004.
El petit príncep, escrit a Nova York durant la guerra, va ser publicat amb les seves pròpies aquarel·les el 1943 a Nova York i el 1945 a França. Aquest conte ple d'encant i d'humanitat va convertir-se ràpidament en un èxit mundial.
Biografia Joventut i formació Fill del vescomte Jean de Saint-Exupéry, inspector d'assegurances, i de Marie Boyer de Fonscolombe, Saint-Exupéry va néixer el 1900 a Lió en una família procedent de la noblesa francesa. Va compartir una infantesa feliç entre cinc germans i germanes, però el 1904 el seu pare va morir accidentalment atropellat per un tren, deixant Marie de Saint-Exupéry sola amb l'educació dels seus cinc fills: Marie-Madeleine, anomenada «Biche», Simone, anomenada «Monot», Antoine, conegut com a «Tonio», François i Gabrielle, anomenada «Didi».
Fins a l'edat de deu anys, va passar la seva infantesa entre el castell de la Môle al departament de Var, propietat de la seva àvia materna, i el castell de Saint-Maurice-de-Rémens a l'Ain, propietat d'una de les seves ties. Al final de l'estiu de 1909, la seva família s'instal·là a Le Mans, regió d'origen del seu pare. Antoine va entrar al col·legi Notre-Dame de Sainte-Croix el 7 d'octubre de 1909.
El 1912, va passar les vacances a Saint-Maurice-de-Rémens, on queda fascinat pel nou aeròdrom d'Ambérieu-en-Bugey, situat a alguns quilòmetres a l'est. S'hi acostava amb bicicleta i es quedava hores parlant amb els mecànics sobre el funcionament dels avions. Un dia, es va adreçar al pilot Gabriel Salvez dient-li que la seva mare l'havia autoritzat a efectuar el seu bateig de l'aire, cosa que va aconseguir amb un Bertaud-Wroblewski, avió fabricat a Villeurbanne per l'industrial lionès Berthaud sobre plànols de Pierre i Gabriel Wroblewski. Va ser el jove Gabriel Wroblewski qui va pilotar l'avió. Va escriure un poema testimoniant la seva nova passió pels avions:
Saint-Exupéry va passar gairebé tota la seva infantesa al castell familiar, envoltat dels seus germans i germanes.
Quan la Primera Guerra Mundial va esclatar, Marie de Saint-Exupéry és nomenada infermera en cap de l'hospital militar d'Ambérieu-en-Bugey a l'Ain. Gràcies al seu treball pot portar els seus fills al seu costat. Els seus dos fills, Antoine i François, ingressen com a interns al col·legi jesuïta de Notre-Dame de Mongré, a Villefranche-sur-Saône. El jove Antoine es dedicava a l'escriptura amb intensitat i, tot i que els seus estudis eren mediocres, va guanyar el premi de narració del liceu per una de les seves redaccions.
Al retorn escolar de 1915, Marie de Saint-Exupéry va decidir que els seus fills no es trobaven a gust a l'escola dels germans jesuïtes de Mongré. Preocupada per protegir els seus fills i per donar-los una educació que els permetés desenvolupar els seus dons, va optar per inscriure'ls als germans marianistes del col·legi francès de Vil·la Saint-Jean a Friburg, a Suïssa. En estreta relació amb el col·legi Stanislas de París, aquest col·legi havia desenvolupat un mètode d'educació moderna que els permetia exercir la seva creativitat. Antoine hi trobà Louis de Bonnevie, la família del qual era veïna i amiga de la seva a Lió. Va sintonitzar bé amb ell així com amb Marc Sabran i Charles Sallès, resultant en una amistat profunda i durable.Saint-Exupéry, els primers passos d'un poeta
El 1917, obté el batxillerat malgrat uns resultats escolars poc brillants. L'alumne Saint-Exupéry es trobava més còmode amb les matèries científiques que amb les literàries. En el transcurs de l'estiu, víctima de reumatismes articulars, François, el germà segon d'Antoine, company de jocs i confident, va morir d'una pericarditis. Entristit per la mort del seu germà, sembla que aquest esdeveniment va marcar el pas d'adolescent a adult de Saint-Exupéry.
El 1919, suspèn el concurs de l'Escola naval (els seus resultats en les branques científiques va ser molt bons, però els de les branques literàries insuficients) i es va inscriure com a oient lliure a la secció d'arquitectura a lÉcole Nationale Supérieure des Beaux-Arts. La seva mare l'ajuda com pot, malgrat les seves preocupacions econòmiques. Antoine es va beneficiar de l'hospitalitat de la seva cosina Yvonne de Lestrange i va acceptar diversos petits treballs: amb el seu amic Henry de Ségogne va fer de figurant durant diverses setmanes a Quo Vadis, una òpera de Jean Noguès. El 1918, havia conegut a Louise de Vilmorin, que li va inspirar poemes romàntics.
Tanmateix, durant aquest període, la seva intensa activitat poètica li va inspirar poemes més aviat melancòlics, sonets i successions de quartetes (Veillée, 1921) demostrant que vivia un període difícil, ja que es troba va sense projecte de vida i sense perspectiva de futur. Alguns dels seus poemes varen ser cal·ligrafiats i il·luminats amb dibuixos en tinta xinesa. Va regalar dos dels seus quaderns de poesia al seu amic Jean Doat.
A l'aviació miniatura|Monument commemoratiu a Tarfaya, escala de l'Aeropostal
L'abril de 1921, va fer el seu servei militar com a mecànic al 2n regiment d'aviació d'Estrasburg. Pren cursos de pilotatge pel seu compte,Biografia d'Antoine de St. Exupéry inclosa a la sinopsi de la pel·lícula de Robert Enrico (1994) reeditada el 2009 però a finals de juliol, sol als comandaments del seu avió-escola, aterra amb precisió mentre l'aparell està en flames. Aquest greu incident permet revelar la seva sang freda i la seva perícia. No obstant això, deixa el record d'un aviador de vegades distret, oblidant sovint de recollir el seu tren d'aterratge, així com de connectar els seus instruments de vol, perdent-se en la immensitat del cel.«L'avió trobat a l'altura de Marsella és el de Sant Exupéry». Article de le Figaro del 14/10/2007 El sobrenom de «Pique la Lune » li varen posar, no només pel seu nas com una trompeta sinó també per una certa tendència a replegar-se al seu món interior. L'abril de 1922, en el marc de la seva formació en els EOR, va seguir cursos d'entrenament a Avord, que deixarà per anar a la regió parisenca amb el grau de sotstinent. A començament d'agost, es va incorporar al 37è regiment d'aviació a Casablanca, on va obtenir la seva llicència civil. En el seu temps lliure, va realitzar esbossos dels seus amics de residència al carbó i en tinta turquesa. Els seus dibuixos es varen reagrupats al seu quadern Els amics.
El gener de 1922, va estar a Istre com a alumne oficial de la reserva. Es va incorporar com pilot militar i promocionat a caporal. L'octubre, esdevé sotstinent de la reserva i escull la seva assignació al 34è regiment d'aviació, a Le Bourget. La primavera de 1923, va tenir el seu primer accident d'avió a Le Bourget i es fractura el crani. Després d'aquest greu accident, és desmobilitzat. No obstant això, encara planejava entrar a la força aèria, i hi comptava amb el suport del general Barès. Però la família de Louise de Vilmorin, la seva promesa, s'hi oposava. Començava per a ell un llarg període d'avorriment: es trobava en un despatx com a controlador de fabricació a l'oficina de Tuilerie, una filial de la Societat general d'Empresa. El setembre, es produeix la ruptura de les relacions amb Louise.
El 1924, Saint-Exupéry va treballar a l'Alier i la Creuse com a representant de la fàbrica Saurer que fabricava camions (no en vendrà més que un sol en un any i mig). Es va cansar i presenta la seva dimissió. El 1924, va començar una obra en prosa, Manon, ballarina. El 1925, el seu poema titulat La Lluna mostra una inspiració estrafolària. També escriu l'obra poètica L'adeu.
A finals de 1926, és contractat per Didier Daurat, director d'explotació de les línies de la companyia Latécoère (Lignes Aériennes Latécoère, futura Aéropostale) i va arribar a l'aeroport de Toulouse-Montaudran per a transportar correu via aèria entre Tolosa de Llenguadoc i Casablanca. Va redactar llavors el seu primer llibre, L'Aviador, que publicaria a la revista d'Adrienne Monnier, El Vaixell d'Argent, on treballa el seu amic Jean Prévost. A Tolosa de Llenguadoc, coneix a Jean Mermoz i Henri Guillaumet. Al cap de dos mesos, li encarreguen el seu primer viatge de correu a Alacant.
A finals de 1927, va ser nomenat director de l'aeròdrom de Cap Juby a la costa de Río de Oro, al Marroc amb la missió de millorar les relacions de la companyia amb les hostils tribus berbers d'una part i amb els espanyols d'altra banda. Hi descobrirà l'ardent solitud del desert. Després d'un aterratge forçat, va trobar una comunitat de monjos trapencs; va relatar aquesta experiència en Terra d'Homes: El 1929 va publicar, amb Gallimard, la seva primera novel·la, Correu Sud, on contava la seva vida i les seves emocions de pilot.