Isabel de Villamartín i Thomas (A Guarda, Pontevedra, 1837 - la Garriga, 1 d'octubre de 1877) va ser una poeta i dramaturga catalana de la Renaixença, que escrigué en les llengües catalana i castellana.Isabel de Villamartin Thomas al Diccionari Biogràfic de Dones, Xarxa Vives d'Universitats, GenCat i Consell de Mallorca. [Consulta: 26-10-2019].«Isabel de Villamartin Thomas». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26-10-2019].
Nascuda a Galícia de mare empordanesa, es va traslladar a Catalunya a la infantesa, on va residir a Barcelona i Girona. Va desenvolupar la seua obra literària en català i castellà i va participar plenament en la vida literària de mitjan . Va guanyar la Flor Natural dels primers Jocs Florals de Barcelona el 1859 amb el romanç «Clemència Isaura», i també la Viola el 1861 amb «La Creu de Cristo».Jochs Florals de Barcelona en 1861, índex, reproduït a Wikisource. [Consulta: 26-10-2019]. El romanç que li va portar la Flor Natural cantava Clemència Isaura, la fundadora dels Jocs Florals de Tolosa, els originals, al s. XV.El carrer de Clemència Isaura, nomenclàtor de Sabadell. [Consulta: 26-10-2019]."Clemència Isaura", JOCHS FLORALS DE BARCELONA, EN LO ANY DE 1859, reproduït a Wikisource. [Consulta: 26-10-2019]. Caldria esperar més de vint anys perquè alguna escriptora tornés a guanyar un premi ordinari als Jocs. I cap altra arribaria a assolir el mestratge en gai saber.
El seu primer poema publicat va ser en castellà: «Pembé-haré. Oriental»(1856, Girona). Obres seues en català van ser incloses en dues antologies poètiques de la Renaixença, els volums Los trobadors nous (1858) –el sonet «Als estels» i una evocació de Jaume I, «La veu profètica»–, i Los trobadors moderns (1859) –el poema «A Catalunya», en què recorda el seu país d'origen i canta la història i la indústria catalanes. També va participar en el Calendari Català. Va publicar el poema «La desposada de Déu» (1862) en català, i Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872), en castellà.
Com a dramaturga, estrenà al Circo Barcelonés una peça en tres actes, Un día de lágrimas, el juny de 1859.
Va morir a la Garriga l'1 d'octubre de 1877, als quaranta anys, a causa d'una apoplexia cerebral.
Referències
Enllaços externs "Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda", dins «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes: a l'entorn dels Jocs Florals de Barcelona», Margalida Tomàs (Societat Verdaguer), Anuari Verdaguer 25 - 2017, p. 61-68 (55-90) . Isabel de Villamartin Thomas al Diccionari Biogràfic de Dones, Xarxa Vives d'Universitats, GenCat i Consell de Mallorca. «Isabel de Villamartin Thomas». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. Vegeu un romanç seu aquí: "Clemència Isaura", JOCHS FLORALS DE BARCELONA, EN LO ANY DE 1859, reproduït a Wikisource.
Categoria:Escriptors catalans del sud contemporanis en català Categoria:Escriptors de la Renaixença Categoria:Poetes gallecs en castellà Categoria:Dramaturgs gallecs Categoria:Morts a la Garriga Categoria:Poetes catalans del sud contemporanis en castellà Categoria:Dramaturgs catalans del sud del segle XIX Categoria:Escriptors de la província de Pontevedra Categoria:Poetes catalans del sud morts al segle XIX Categoria:Poetes catalans del sud nascuts al segle XIX