va ser un bisbe medieval de Santiago de Compostel·la. Una de les grans figures medievals de la noblesa eclesiàstica gallega. Va contribuir a la grandesa de la diòcesi i el seu senyoriu territorial durant els segles centrals de l'edat mitjana.
Govern compostel·là Va ser nomenat bisbe al poc temps de ser fet presoner el rei de Galícia Garcia I de Galícia pel seu germà Alfons VI de Lleó. No obstant això, sempre va ser sospitós de fer costat al primer.
Va emprendre la reorganització de la gran terra de Santiago des del riu Iso fins a l'Atlàntic. Va millorar la seva justícia, administració i defensa militar enfront dels atacs normands o enfront de conflictes bèl·lics interiors. Va encunyar moneda i va impulsar el bescanvi comercial. Va aplicar mesures contra la relaxació del clericat, va arribar a acords amb els monestirs de Antealtares i va limitar l'expansió del de San Martín Pinario.
Va iniciar, al voltant de 1075, les obres de la gran catedral romànica de Santiago que catalitzaria encara més, mitjançant l'escola catedralícia. Va posar al capdavant de les mencionades obres al mestre Bernardo. Va impulsar els pelegrinatges fins a fer d'elles un fenomen continental.
És considerat com un dels impulsors de la reforma gregoriana als regnes hispànics.
Acusació i caiguda En aquest clima d'inestabilitat política, Diego Peláez pateix l'acusació de traïció. Sembla que va conspirar per restaurar la independència del regne de Galícia amb l'aliança del cabdill normant Guillem el Conqueridor.
Deposat en el Concili de Clavegueres (1088) va ser empresonat i vexat pel rei Alfons. Després de la destitució en el concili, van designar com a successor a abat de Cardeña, Pedro, home incapaç d'impedir els desitjos d'Alfons VI a fer-se amb el feu de Compostela. El papa Urbà II va prendre cartes en l'assumpte i va reprovar l'actuació del rei Alfons VI, declarant nul·la l'elecció de l'abat de Cardeña, nomenat sense el seu consentiment. No obstant això, després de les comunicacions entre el papa i Alfons VI, Urbà II va confirmar la sentència, deixant a Peláez sense la seva diòcesi, però sense llevar-li la dignitat de bisbe. En 1094 escaparà de la seva presó i es refugiarà a Aragó. Aquest mateix any es nomenaria al cluniacense francès Dalmacio bisbe de Iria i Compostela. Dalmacio havia estat enviat pel poderós abat Hugo de Cluny amb la missió encoberta d'arreglar les desavinences entre els comtes Raimundo i Enric de Borgonya.
Les pressions de la cort castellanolleonesa i de l'arquebisbe Bernado de Toledo van aconseguir que Peláez fos finalment despullat de la seva diòcesi. El papa, malgrat tot, va disposar que podia exercir el ministeri episcopal en el cas que una altra diòcesi l'anomenés. Posat en llibertat, va acabar els seus dies a l'exili. Diego Gelmírez reconeixeria els seus mèrits.
Referències
Categoria:Bisbes gallecs Categoria:Bisbes del segle XI Categoria:Religiosos aragonesos