Patricia Neal (Packard, Kentucky, 20 de gener de 1926 − Edgartown, Massachusetts, 8 d'agost de 2010) va ser una actriu estatunidenca de teatre i cinema. Era coneguda pels seus papers com la vídua Helen Benson a The Day the Earth Stood Still (1951), la matrona rica Emily Eustace Failenson a Esmorzar amb diamants (1961), i la majordona Alma Brown a Hud (1963), pel qual va guanyar l'Oscar a la millor actriu.
Biografia Patsy Louise Neal va néixer el 20 de gener de 1926 a Packard, Comtat de Whitley, Kentucky, filla de William Burdette i Eura Petrey Neal. Va créixer a Knoxville, on va anar a l'Institut de Knoxville,, John Shearer, exalumnes Famosos de l'Institut Knoxville, Knoxville News Sentinel, 28 de maig de 2010] i va estudiar teatre a la Northwestern University.
Carrera Després d'anar a Nova York, va acceptar la seva primera feina com a suplent en la producció de Broadway The Voice of the Turtle. Aviat va aparèixer a Another Part of the Forest (1946), i guanyà un Premi Tony a la millor actriu, en la primera edició d'aquests premis.
miniatura|esquerra|al Festival de Tribeca, 2007 El 1949, Neal feia el seu debut al cinema amb John Loves Mary. La seva aparició el mateix any a The Fountainhead coincidí amb la seva relació amb Gary Cooper. El 1952, Neal havia protagonitzat The Breaking Point, The Day the Earth Stood Still i Operation Pacific. Fatigada per la feina i un cop acabada la relació amb Cooper, deixà Hollywood per anar a Nova York, retornant a Broadway en un revival de The Children's Hour, el 1952. També actuà a A Roomful of Roses el 1955 i com la mare a The Miracle Worker el 1959.
Al cinema, va protagonitzar A Face in the Crowd (1957) i va coprotagonitzar Esmorzar amb diamants (1961).
El 1963, Neal va guanyar l'Oscar a la millor actriu per a la seva actuació a Hud, coprotagonitzada amb Paul Newman. Quan la pel·lícula es va estrenar, inicialment es pronosticava que seria una candidata en la categoria d'actrius secundàries, però quan es van començar a lliurar els premis, eren sempre per a l'actriu principal, ja fos des de la Crítica Cinematogràfica de Nova York, la National Board of Review o l'Acadèmia Britànica. Tres anys més tard el 1965, treballava amb John Wayne a l'obra d'Otto Preminger In Harm's Way guanyant el seu segon Premi BAFTA.
A Neal se li va oferir el paper de Mrs. Robinson a El graduat (1967), però el va rebutjar, després dels seus tres atacs de feridura del 1965. Retornava a la pantalla gran amb The Subject Was Roses (1968), paper pel qual se la va nominar per a un Premi de l'Acadèmia.
Més tard va fer d'Olivia Walton en el telefilm The Homecoming: A Christmas Story (1971), que va ser l'episodi pilot de The Waltons. Encara que va guanyar un Premi Globus d'Or per la seva actuació, no se la va convidar a fer el mateix paper en la sèrie de televisió. (En una entrevista de 1999 de l'Archive of American Television amb Earl Hamner, el creador de Waltons, va declarar que tant ell com els productors estaven insegurs sobre si la salut de Neal li permetria fer una sèrie de televisió setmanal. Neal feia de mare vídua que moria en intentar trobar una casa per als seus tres nens en un episodi del 1975 a Little House on the Prairie.
El 1978, Fort Sanders Regional Medical Center a Knoxville dedicava el Patricia Neal Rehabilitation Center en el seu honor.
El 2007, Neal va treballar en la pel·lícula innovadora de Silvana Vienne Beyond Baklava: The Fairy Tale Story of Sylvia's Baklava, fent d'ella mateixa en les parts del documental que parla de les maneres alternatives d'acabar la violència al món. També el 2007, Neal rebia un dels dos Premis de reconeixement al Festival de Cinema de SunDeis a Waltham (Massachusetts). El candidat a l'Oscar Roy Scheider, obtingué l'altre.
Sortia sovint a la transmissió televisada dels Premis Tony, possiblement perquè era l'última guanyadora que sobrevivia de la primera cerimònia. L'abril de 2009, Neal rebia un premi de reconeixement de WorldFest Houston amb motiu de l'estrena de la seva pel·lícula, Flying By.
Vida personal Durant la gravació de The Fountainhead (1949), Neal i Gary Cooper iniciaren una relació; s'havien conegut el 1947 quan ella tenia 21 anys i ell, 46. El 1950, la muller de Cooper, Veronica, en saber de la relació, li havia enviat un telegrama a Neal demanant-li que ho acabessin. Neal va quedar embarassada de Cooper, però la va persuadir d'avortar malgrat les seves creences catòliques.Patricia Neal: Una vida no silenciosa
Neal va conèixer l'escriptor britànic Roald Dahl en una festa oferta per Lillian Hellman el 1951. Es casaren el 2 de juliol de 1953 a la Trinity Church a Nova York. Del matrimoni en nasqueren cinc fills: Olivia Twenty, Chantal Tessa Sophia, Theo Matthew, Ophelia Magdalena i Lucy Neal. La neta de Neal, Sophie Dahl, és una coneguda actriu i model. A començament dels anys 1960, la parella va patir la lesió dolorosa d'un fill i la mort d'un altre. El 5 de desembre de 1960, el seu fill Theo, de quatre mesos, va sofrir danys al cervell quan el cotxet de criatura era colpejat per un taxi a Nova York. El 17 de novembre de 1962, la seva filla, Olivia, de set anys, va morir de xarampió. Mentre estava embarassada el 1965, Neal patí tres aneurismes cerebrals, i va estar en coma durant tres setmanes. Dahl dirigí la seva rehabilitació i posteriorment va haver de tornar a aprendre a caminar i a parlar. El 4 d'agost de 1965 donava llum una filla sana, Lucy. El matrimoni de 30 anys entre Neal i Dahl acabava en divorci el 1983 després de l'afer de Dahl amb l'amiga de Neal, Felicity Crosland.Celebrity Corner, Knight-Ridder, 24-10-1983
L'autobiografia de Neal, As I Am''', va ser publicada el 1988. El 1981, Glenda Jackson la interpretava en un telefilm, The Patricia Neal Story'', on Dirk Bogarde feia de Roald Dahl.
Mort Neal moria a la seva casa d'Edgartown, Massachusetts, el 8 d'agost de 2010 als 84 anys.Mor als 84 anys l'actriu Patricia Neal, guanyadora d'un Oscar l'any 1964, 3cat24.cat, 9 d'agost de 2010 (consulta: 30-8-10). Va ser enterrada a l'Abadia de Regina Laudis, a Bethlehem (Connecticut). http://www.findagrave.com/cgi-bin/fg.cgi?page=gr&GRid=56827076
Filmografia Cinema Any Pel·lícula Paper Notes1949John Loves MaryMary McKinleyThe FountainheadDominique FranconIt's a Great FeelingElla mateixacameoThe Hasty HeartGermana Parker1950Bright LeafMargaret Jane SingletonThe Breaking PointLeona CharlesThree SecretsPhyllis Horn1951Operation PacificTinent Mary StuartRaton PassAnn ChallonThe Day the Earth Stood StillHelen BensonWeek-End with FatherJean Bowen1952Diplomatic CourierJoan RossWashington StoryAlice KingsleySomething for the BirdsAnne Richards1954Your WomanContessa Germana de TorriStranger from VenusSusan North1957Un rostre en la multitud (A Face in the Crowd)Marcia Jeffries1961Esmorzar amb diamants (Breakfast at Tiffany's)2-E (Mrs. Failenson)1963HudAlma BrownOscar a la millor actriuBAFTA a la millor actriuNominada – Globus d'Or a la millor actriu secundària1964Psyche '59Alison Crawford1965In Harm's WayTinent Maggie HaynesBAFTA a la millor actriu1968Pat Neal Is BackElla mateixapaper curtThe Subject Was RosesNettie ClearyNominada – Oscar a la millor actriu1971The Night DiggerMaura Prince1973Baxter!Dr. Roberta ClemmHappy Mother's Day, Love GeorgeCara1974"Kung-Fu; Blood of the Dragon"SarahTV 1975B Must DieJulia1977Widow's NestLupe1979Pas perillós (The Passage) Mrs. Bergson1979Res de nou al front de l'oest mare de Paul1981Ghost StoryStella Hawthorne1989An Unremarkable LifeFrances McEllany1991Preminger: Anatomy of a FilmmakerElla mateixadocumental1993"Heidi"Àvia1999Cookie's FortuneJewel Mae 'Cookie' OrcuttFrom Russia to Hollywood: The 100-Year Odyssey of Chekhov and ShdanoffElla mateixadocumental2000For the Love of MayGrammy Maypaper curt2003Broadway: The Golden Age, by the Legends Who Were ThereElla mateixadocumentalBright LeavesElla mateixadocumental2007The Fairy Tale Story of Sylvia's BaklavaElla mateixadocumental2008Shattered GloryMrs. Wyatt2009Flying ByMargie
Televisió Any Pel·lícula Notes 1960 Strindberg on Love 1961 Special for Women: Mother and Daughter 1962 The Untouchables: The Maggie Storm Story 1971 The Waltons Globus d'Or a la millor actriu de televisió dramàticaNominació − Primetime Emmy a la millor actriu 1973 Ghost Story: Time of Terror 1974 Things in Their Season 1975 Eric 1977 Tail Gunner Joe Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en especial còmic o dramàtic 1978 A Love Affair: The Eleanor and Lou Gehrig Story 1978 The Bastard Minisèrie 1979 Res de nou al front de l'oest(All Quiet on the Western Front) Nominació − Primetime Emmy a la millor actriu secundària en minisèrie o especial 1981 The Patricia Neal Story Cameo 1984 Love Leads the Way: A True Story 1984 Glitter Pilot per a sèrie 1984 Shattered Vows 1990 Caroline? 1992 A Mother's Right: The Elizabeth Morgan Story 1993 Heidi
Referències
Enllaços externs
Entrevista amb Patricia Neal a TonyAwards
Categoria:Actors de cinema de Kentucky Categoria:Actors de teatre estatunidencs Categoria:Actors de sèries de televisió de Kentucky Categoria:Guanyadores del premi Oscar a la millor actriu Categoria:Guanyadors del Globus d'Or Categoria:Guanyadors del Premi Tony Categoria:Alumnes de la Universitat Northwestern Categoria:Alumnes de la Northwestern University School of Communication Categoria:Morts de càncer de pulmó a Massachusetts Categoria:Guanyadores del premi BAFTA a la millor actriu estrangera Categoria:Actors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Actors estatunidencs morts al segle XXI