La batalla d'Àsculum va ocórrer l'any 89 aC durant la Guerra social entre la República Romana i els seus antics aliats itàlics. Els romans van ser conduïts pel cònsol Gneu Pompeu Estrabó i van obtenir la victòria sobre els rebels.

Antecedents A Roma, la situació política s'havia tornat extremadament turbulenta després de l'ascens del gloriós general Gai Mari. Després de la Guerra címbria, els aliats itàlics van llançar una sèrie d'iniciatives polítiques per aconseguir la ciutadania romana, com araper falsificar el cens realitzat pels magistrats Marc Antoni, l'orador i Gai Valeri Flac o donar suport al tribú de la plebs Marc Livi Drus.

Malgrat les iniciatives de l'intel·ligent tribú, el Senat romà, liderat per la facció conservadora, els optimates, va rebutjar les seves lleis i se'l va oposar amb ferocitat, el que va causar les ires entre els itàlics. Aquests, quan van veure frustrades les seves expectatives van començar a reclutar un exèrcit per enfrontar-se a la República Romana.

Quan el Senat va començar a tenir notícies dels rumors que els itàlics es preparaven per a la guerra, va enviar un parell de pretors perquè investiguessin per la península Itàlica. Un d'aquests era Q. Servili Augur, que va encaminar cap a la regió de Picenum. Quan va arribar a aquests territoris que eren clarament hostils a Roma, Augur va decidir allotjar-se en una de les ciutats més importants, Àsculum Picènum. Durant una representació teatral en la qual va acudir el pretor, un dels actors, que donava suport a la causa itàlica va interpretar una diatriba satírica sobre el pretor i l'ofès Augur va ordenar a la seva escorta que l'executessin, el que es va fer ràpidament.

L'execució de l'actor molt estimat pel públic, va despertar les ires de la població que va ocupar el teatre i assassinar el pretor i la seva escorta.

La marxa d'Estrabó Quan l'any 89 aC, Gneu Pompeu Estrabó i Luci Porci Cató Salonià van ser elegits cònsols, Pompeu va sol·licitar el comandament del front nord, des del qual es va dedicar a reduir sobretot els picentins. Una vegada penetrat al territori, Estrabó, que comptava entre els seus llegats per a aquesta batalla el jove Ciceró i el seu propi fill, Gneu Pompeu, que més tard va ser conegut com a Magne o El Gran, va avançar cap a la icona de la resistència picentina, Àsculum Picènum.

Quan va arribar als afores de la ciutat, una delegació va sortir a rebre'l per a negociar la rendició però, Estrabó sabia el que havien fet els habitants de la ciutat amb un magistrat electe i, per tant, els va despatxar de mala manera.

La batalla La batalla d'Àsculum va ser més aviat una carnisseria. Les legions romanes eren superiors en nombre i equipament, tots avantatges i van guanyar la batalla. Una vegada derrotats, els picentins que es van quedar a la ciutat van ser executats.

Referències

Asculum Asculum Categoria:Història de les Marques