miniatura|Exemplar capturat a les costes espanyoles miniatura|Cap de lluç amb un transportador al costat El lluç europeu, lluç o llucet -quan encara és immadur- (Merluccius merluccius) és una espècie de peix pertanyent a l'ordre dels gadiformes.The Taxonomicon
Descripció Els exemplars de l'Atlàntic són els més grossos d'aquesta espècie i poden arribar a fer 1,80 m de llargària màxima (en canvi, un lluç de la Mediterrània de 8 anys i de 30 cm correspondria a un de 85 cm de l'Atlàntic). Les femelles fan al voltant de 100 cm. Pot assolir els 15 kg de pes. Cos esvelt, allargat, fusiforme i una mica comprimit. Escates petites i cicloides que cauen amb facilitat. El cap és deprimit i presenta unes fosses i carenes òssies entre els ulls que defineixen una àrea triangular. Ulls grossos. Boca gran, fesa i obliqua proveïda de dents fortes i corbades. Mandíbula inferior més prominent i sense barba. Dues aletes dorsals: la primera triangular i curta, i la segona molt llarga. Aleta caudal no escotada. Aleta anal llarga, de la mateixa mida que la segona dorsal. Aletes pectorals normals i ventrals en posició jugular. Totes les aletes són de radis tous. Color gris terrós o blau metàl·lic al dors, argentat als flancs i ventre blanc brillant. L'interior de la boca i de la cavitat branquial és de color negre. Nombre de vèrtebres: 50-52.Llorente, Gustavo i Lope, Sílvia: Guia dels animals que es venen al mercat.Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.FishBase PescaBase AsturNatura
Reproducció Es reprodueix generalment a la primavera. Els alevins, propers a la costa, quan arriben a uns 3-4 cm baixen al fons (100-200 m de fondària), al cap de l'any migren cap a la costa a l'estiu, i a l'hivern neden mar endins, cosa que repetiran durant tota la vida. Així, fan migracions perpendiculars a la plataforma continental.Perez, N. i F.J. Pereiro, 1985. First data on sexual maturation and sex-ratio of hake (Merluccius merluccius L.) from ICES divisions VIIIc and IXa. ICES C.M. 1981/G:37.Russell, F.S., 1976. The eggs and planktonic stages of British marine fishes. Academic Press, Londres. 524 p.Somarakis, S., P. Drakopoulos i V. Filippou, 2002. Distribution and abundance of larval fish in the Northern Aegean Sea - eastern Mediterranean - in relation to early summer oceanographic conditions Journal of Plankton Research 24(4):339-357.
Alimentació Com a adult és un peix molt voraç que es nodreix de preses grosses, generalment d'altres peixos (sobretot, llúceres, aladrocs, arengs, etc.), cefalòpodes (com ara, calamars) i crustacis.Andaloro, F., P. Arena i S.G. Prestipino, 1985. Contribution to the knowledge of the age, growth and feeding of hake Merluccius merluccius (L., 1758) in the Sicilian Channel. FAO Fish. Rep. 336:93-97.Cabral, H.N. i A.G. Murta, 2002. The diet of blue whiting, hake, horse mackerel and mackerel off Portugal. J. Appl. Ichthyol. 18:14-23.Carpentieri, P., F. Colloca, M. Cardinale, A. Belluscio i G.D. Ardizzone, 2005. Feeding habits of European hake (Merluccius merluccius) in the central Mediterranean Sea. Fish. Bull. 103:411-416.Cartes, J.E., J. rey, D. Lloris i L. Gil de Sola, 2004. Influence of environmental variables on the feeding and diet of European hake (Merluccius merluccius) on the Mediterranean Iberian coasts. J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 84(4):831-835.Du Buit, M.H., 1996. Diet of hake (Merluccius merluccius) in the Celtic Sea. Fish. Res. 28:381-394.Guichet, R., 1995. The diet of European hake (Merluccius merluccius) in the northen part of the bay of Biscay. ICES J. Mar. Sci. 52:21-31.Papaconstantinou, C. i E. Caragitsou, 1987. The food of hake (Merluccius merluccius) in Greek Seas. Vie Milieu 37(2): 77-83. En canvi, els individus joves mengen crustacis (sobretot, eufausiacis i amfípodes).
És depredat per la círvia (Seriola dumerili), el sorell blancal (Trachurus mediterraneus), el bacallà (Gadus morhua), el merlà (Merlangius merlangus), el peix carboner (Pollachius virens), Ophichthus rufus, el cap-roig (Scorpaena scrofa), el sarg (Diplodus sargus sargus), la rata de mar (Uranoscopus scaber), el peix espasa (Xiphias gladius), Gnathophis mystax, la rajada vestida (Leucoraja naevus), la clavellada (Raja clavata), la rajada dolça (Raja montagui), l'agullat (Squalus acanthias) i el dofí mular (Tursiops truncatus).Andaloro, F. i S.P. Giarritta, 1985. Contribution to the knowledge of the age, growth and feeding of pandora, Pagellus erythrinus (L., 1758) in the Sicilian channel. FAO Fish. Rep. 336:85-87.Bradai, M.N. i A. Bouain, 1990. Régime alimentaire de Scorpaena porcus et de Scorpaena scrofa (Teleostei, Scorpaenidae) du Golfe de Gabès, Tunisie. Cybium 14, 207-216.Casadevall, M., J. Matallanas i T. Bartolí, 1994. Feeding habits of Ophichthus rufus (Anguilliformes, Ophichthidae) in the western Mediterranean. Cybium 18(4): 431-440.Hernández-Garcia, V., 1995. The diet of swordfish Xiphias gladius Linnaeus, 1758, in the central east Atlantic, with emphasis on the role of cephalopods. Fish. Bull. 93:403-411.Hislop, J.R.G., A.P. Robb, M.A. Bell i D.W. Armstrong, 1991. The diet and food consumption of whiting (Merlangius merlangus) in the North Sea. ICES J. Mar. Sci. 48:139-156.Holden, M.J., 1966. The food of the spurdog, Squalus acanthias (L.). J. Cons. perm. int. Explor. Mer. 30(2):255-66.Holden, M.J. i R.N. Tucker, 1974. The food of Raja clavata Linnaeus 1758, Raja montagui Fowler 1910, Raja naevus Müller and Henle 1841 and Raja brachyura Lafont 1873 in British waters. J. Cons. Int. Explor. Mer. 35(2):189-193.Matallanas, J., M. Casadevall, M. Carrassón, J. Boix i V. Fernández, 1995. The food of Seriola dumerili (Pisces: Carangidae) in the Catalan Sea (western Mediterranean). J. Mar. Biol. Assoc. U.K. 75:257-260.Rosecchi, E., 1987. L'alimentation de Diplodus annularis, Diplodus sargus, Diplodus vulgaris et Sparus aurata (Pisces, Sparidae) dans le Golfe du Lion et les lagunes littorales. Rev. Trav. Inst. Pêches Marit. 49: 125-141.Santic, M., I. Jardas i A. Pallaoro, 2003. Feeding habits of Mediterranean horse mackerel, Trachurus mediterraneus (Carangidae), in the central Adriatic Sea. Cybium 27(4):247-253.Santos, M.B., G.J. Pierce, R.J.I.A.P. Patterson, H.M. Ross i E. Mente, 2001. Stomach contents of bottlenose dolphins (Tursiops truncatus) in Scottish waters. J. Mar. Ass. U.K. 81:873-878.FishBase
Hàbitat És un peix marí, demersal, de clima temperat (76°N-18°N, 30°W-42°E) que viu entre 30-1.075 m de fondària (normalment, entre 70 i 400).Lloris, D., J. Matallanas i P. Oliver, 2005. Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Species Catalogue for Fishery Purposes. Núm. 2. Roma, FAO. 2005. 57p.Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999.
Distribució geogràfica