Alcibíades (; ) fou un destacat general i polític atenès del . Era fill de Clínies d'Atenes i nebot de Pèricles.
Orígens familiars Va néixer a Atenes vers el 450 aC. Clínies era un suposat descendent d'Eurísaces, fill d'Àiax el Gran i a través d'ell de Zeus. La seva mare, Deinòmaca, fou filla de Mègacles, cap de la casa dels Alcmeònides. El seu avi Alcibíades havia participat en l'expulsió dels Pisistràtides i la seva mare descendia de Clístenes, l'amic del poble. El nom Alcibíades era d'origen lacònic i venia d'una família espartana a la qual estava unida la família d'Alcibíades per llaços d'hospitalitat
El seu pare va servir a la guerra amb Pèrsia, es va distingir a la batalla d'Artèmision i va morir en la batalla de Queronea (447 aC), i ell va quedar al càrrec d'un germà petit i va deixar la tutoria que sobre ell exercia Pèricles. Va tenir com instructor el traci Zòfiros.
Es casà amb Hipareta, la filla d'Hipònic III, un atenenc ric. Segons Plutarc, Hipareta estimava el seu marit, però intentà divorciar-se'n perquè freqüentava amb heteres. Visqué amb ell fins a la seva mort i donà a llum probablement dos nens, una filla i un fill, també anomenat Alcibíades.
Carrera política fins al 412 aC Ascens Alcibíades incrementà la seva preeminència política quan començà a advocar per una línia agressiva atenenca després de signar la Pau de Nícies. Aquest tractat havia estat una treva entre Esparta i Atenes signada a meitat de la Guerra del Peloponès i arribà després de set anys d'enfrontaments en què cap bàndol havia obtingut un avantatge decisiu. Els historiadors Arnold Wycombe Gomme i Raphael Sealy opinen, i Tucídides comenta, que Alcibíades s'havia ofès durant la negociació del tractat, ja que els lacedemonis ho havien negociat amb Nícies i Laques, i l'havien deixat de banda a causa de ser jove.A.W. Gomme, A Historical Commentary on Thucydides, p. 339R. Sealey, A History of the Greek City States, p. 353
Una sèrie de disputes sobre la interpretació del tractat conduïren els espartans a despatxar ambaixadors plenipotenciaris a Atenes per concloure tots els afers pendents.Plutarc, Alcibíades, 14 Els atenesos, inicialment, reberen bé aquests ambaixadors, però Alcibíades es reuní amb ells en secret abans que parlessin a l'Ekklesia i els digué que l'assemblea era arrogant i tenia grans ambicions. Els instà que renunciessin a llur autoritat diplomàtica de representar Esparta i permetessin que ell els ajudés amb els polítics atenencs a través de la seva influència. Els representants hi estigueren d'acord i, impressionats amb la previsió d'Alcibíades, se separaren de Nícies, qui sincerament volia arribar a un acord amb els espartans. L'endemà, durant l'assemblea, Alcibíades els preguntà quins poders els havia concedit Esparta i hi respongueren que no hi havien anat amb plens poders. Això estava en directa contradicció amb el que havien dit el dia anterior i Alcibíades s'aprofità d'aquesta oportunitat per denunciar llur caràcter, sembrar la sospita sobre llurs objectius i destruir lluir credibilitat. Aquest tripijoc incrementà el prestigi d'Alcibíades mentre avergonyia Nícies, i Alcibíades fou nomenat general. Aprofità el seu creixent poder per orquestrar la creació d'una aliança entre Argos, Mantinea i Elis i altres estats del Peloponès, amenaçats pel domini d'Esparta a la regió. Segons Gomme, «era un grandiós pla per a un general atenenc al capdavant d'un exèrcit principalment peloponès marxar a través del Peloponès burlant-se d'Esparta quan la seva reputació estava més baixa».A.W. Gomme, A Historical Commentary on Thucydides, p. 70 Aquesta aliança, tanmateix, seria derrotada en última instància a la batalla de Mantinea el 418 aC.Plutarc, Alcibíades, 15
Als anys 410-416 aC tingué lloc un enfrontament complex entre Hipèrbol, per una banda, i Nícies i Alcibíades per una altra. Hipèrbol tractà de provocar l'ostracisme d'un d'ells, però Alcibíades i Nícies combinaren llur influència per induir el poble a expulsar Hipèrbol.Plutarc, Alcibíades, 13 Aquest incident revela que Nícies i Alcibíades disposaven cadascun dels seus propis seguidors, els vots dels quals eren determinants per als desigs dels líders.
Alcibíades no fou un dels generals involucrats en la captura de Melos el 416-415 aC, encara que Plutarc el fa partidari del decret pel qual els homes de Melos foren assassinats i les dones i nens esclavitzats.Plutarc, Alcibíades, XVILa massacre de Melos duta a terme pels atenencs la narra Tucídides, CF. Tucídides, V, 84-116 L'orador Andòcides al·lega que Alcibíades tingué un fill amb una d'aquestes dones esclavitzades.Andócides, Contra Alcibíades, 22
Expedició a Sicília El 415 aC arribaren a Atenes uns delegats de la ciutat siciliana de Segesta (Egesta en grec) per sol·licitar ajuda als atenencs a la seva guerra contra Selinunt. Aquesta sol·licitud fou debatuda a l'assemblea i Nícies s'hi oposà amb vehemència contra la intervenció atenenca. Argumentà que la campanya seria molt costosa, alhora que atacava les motivacions i el caràcter d'Alcibíades, que s'havia erigit en el principal partidari de l'expedició. D'altra banda, Alcibíades argumentà que una campanya en aquest nou territori proporcionaria riqueses a la ciutat i ampliaria l'imperi, així com havia passat anteriorment amb les guerres mèdiques. Alcibíades pronosticà al seu discurs, (amb exagerat optimisme, segons l'opinió de la majoria dels historiadors) que els atenencs podrien reclutar aliats a la regió i imposar el seu govern a Siracusa, la ciutat més poderosa de Sicília.Platias-Koliopoulos, Thucydides on Strategy, 237-246 Malgrat l'entusiasta defensa del pla per part d'Alcibíades, seria Nícies, i no ell, qui transformaria una modesta intervenció en una gran campanya i que faria pensar a tothom que la conquesta no només seria possible sinó àdhuc segura.Kagan, The Peloponnesian War, 322 El seu suggeriment fou que la mida de la flota s'incrementés d'unes 60 embarcacions fins a les 140 galeres, i que les forces arribessin a 5.100 homes d'infanteria pesant i uns 1.300 arquers, foners i tropes lleugeres.Plutarc, Alcibíades, 20 El filòsof Leo Strauss assenyala que l'expedició siciliana superava tot allò emprès per Pèricles.L. Strauss, The City and Man, 104 La vertadera intenció de Nícies era espantar l'assemblea amb la seva alta estimació de les forces requerides però, en comptes de dissuadir els seus conciutadans, la seva anàlisi el feu encara més desitjable. En contra dels seus desitjos, Nícies fou nomenat general, juntament amb Alcibíades i Làmac; tots tres amb plens drets per aconseguir que els interessos d'Atenes a Sicília s'acomplissin.Tucídides, VI, 26
Una nit, durant els preparatius per a l'expedició, els hermes —caps del déu Hermes sobre un plint amb un fal·lus— foren mutilats a tota Atenes. Això suposà tant un escàndol religiós com un mal presagi per a la missió. Plutarc explica que Androcles, un dirigent polític, emprà testimonis deslleials que culparen Alcibíades i els seus amics de mutilar les estàtues i a més de profanar els Misteris d'Eleusis.Plutarc, Alcibíades, 19 Després, els seus adversaris polítics, encapçalats pel mateix Androcles i per Tesal, fill de Cimó II, contractaren oradors per argumentar davant l'assemblea que Alcibíades havia de salpar com estava planejat i sotmetre's a judici a la seva tornada de la campanya. Alcibíades, que recelava de llurs intencions, demanà que se li permetés sotmetre's a judici immediatament, sota l'amenaça de pena de mort, per poder netejar el seu nom. La demanda li fou denegada i la flota salpà poc després, amb els càrrecs sense resoldre.Tucídides, VI, 29 "Als nostres aliats d'allà jurem defensar-los i no perquè hagin d'acudir aquí a defensar-nos, sinó perquè ocasionin dificultats als nostres enemics d'allà i impedeixin que vinguin a atacar-nos. Així és com hem construït el nostre imperi (...) assistint aquells que reclamaven la nostra presència. Perquè no només cal defensar-se quan s'és atacat, sinó que cal anticipar-se per impedir. I no és possible determinar amb precisió l'extensió que volem donar al nostre imperi, sinó que, en vista del que hem aconseguit, és necessari conspirar per perllongar-la, perquè, si deixéssim de governar a altres, estaríem en perill de ser governats. No podeu mirar la inactivitat des del mateix punt de vista que els altres, si no és que us prepareu per canviar el vostre mode de vida i que sigui com el seu." Oració d'Alcibíades abans de l'expedició a Sicília escrita per Tucídides, (VI, 18]); Tucídides en nega l'exactitud verbal.
Tal com Alcibíades havia sospitat, la seva absència feu que els seus enemics s'envalentissin, i aquests començaren a acusar-lo de les altres accions sacrílegues, al·legant-hi àdhuc que aquelles accions estaven relacionades amb un complot contra la democràcia.Tucídides, VI, 61 Segons Tucídides, els atenencs reaccionaven sempre amb por davant d'aquesta mena d'acusacions i la seva reacció feu sospitar de l'acusat.Tucídides, VI, 53 Quan la flota arribà a Catània, s'hi trobava el trirrem estatal Salamínia esperant per portar Alcibíades i els altres acusats de mutilar els hermes i profanar els misteris d'Eleusis de tornada a Atenes per sotmetre'ls a judici. Alcibíades digué als heralds que els seguiria a Atenes a la seva embarcació, però a Turis fugí amb la seva tripulació. A Atenes fou jutjat "en absència" i condemnat a mort segons determinava l'asebeia, o càrrec criminal per impietat. Les seves propietats foren confiscades i es prometé una recompensa d'un talent a qui aconseguís matar algú dels que havien fugit.D. Kagan, The Peloponnesian War, 273 Mentrestant, la força atenenca a Sicília, després d'algunes primeres victòries, es mobilitzà contra Messina, on els generals esperaven que els seus aliats secrets dins de la ciutat la traïssin. Alcibíades, tanmateix, preveient que estaria fora de la llei, donà informació als amics dels siracusans a Messina i aconseguí prevenir l'entrada dels atenencs.Tucídides, VI, 74 Amb la mort de Làmac en batalla poc temps després, l'expedició siciliana recaigué en mans de Nícies, qui els erudits moderns han jutjat ser un cabdill militar inadequat.A. Vlachos, Thucydides' Bias, 59 &c.
Defecció a Esparta Després de la seva desaparició a Turis, Alcibíades contactà amb els espartans, "prometen oferir-los un ajut i un servei més grans encara que tot el mal que abans els havia fet com a enemic" si ells li oferien asil.Plutarc, Alcibíades, 23 Els espartans concediren aquesta petició i el reberen entre ells. Al debat a Esparta sobre si enviar una força per ajudar a Siracusa, Alcibíades parlà i inculcà pors als èfors espartans sobre l'ambició atenenca, informant-los que els atenencs esperaven conquerir Sicília, Itàlia, i fins i tot Cartago.Tucídides, VI, 89-90 L'historiador de Yale Donald Kagan creu que Alcibíades exagerà els plans dels atenencs per convèncer els espartans del benefici que els proporcionava la seva ajuda.D. Kagan, The Peloponnesian War, 282-283 Kagan assevera que Alcibíades no havia adquirit la seva "llegendària" reputació, i que els espartans el veien com "un home derrotat i perseguit" la política del qual "provocà errors estratègics" i no aconseguí "cap resultat decisiu". Si és exacta, aquesta valoració assenyala un dels grans talents d'Alcibíades: la seva oratòria persuasiva. Després de fer que l'amenaça semblés imminent, Alcibíades aconsellà els espartans enviar tropes i —el més important— un comandant espartà per disciplinar i ajudar els siracusans. {| class="toccolours" style="float: left; margin-left: 1em; margin-right: 2em; font-size: 85%; background:#c6dbf7; color:black; width:30em; max-width: 40%;" cellspacing="5"