Deganawida (Dos rius que corren juntsBiographies of Indian Chiefs and Leaders Según Hewitt.) , també conegut com el Gran Pacificador fou un cabdill huró, famós predicador del i considerat un dels fundadors espirituals de la Confederació Iroquesa amb Hiawatha.
No hi ha acord sobre quan va viure Deganawida; el consens de la majoria d’antropòlegs i arqueòlegs és que va viure cap al 1450 o al 1600, data en què hauria fundat la Confederació, encara que sovint es considera que la Lliga es va establir abans dels viatges de Colom.Fenton, Great Law and the Longhouse, 69.Shannon, Iroquois Diplomacy, 25. Entre els defensors de les dates tardanes destaca l’antropòleg Dean Snow, que assenyala que, basant-se en proves antropològiques, la Confederació no es podria haver fundat abans del 1450 i que les dates anteriors són defensades per motius polítics.Snow, The Iroquois, 231. Els primers registres coneguts dels iroquesos daten de prop del 1535, gràcies a les missions d’exploració de Jacques Cartier.
Tanmateix, altres historiadors consideren que Dekanawida va fundar la Haudenosaunee l’any 1142, quan es va produir un eclipsi solar sobre el territori dels senecas; aquest fenomen seria el que millor encaixaria amb el que, segons la tradició oral, va tenir lloc durant la fundació de la Confederació.Bruce E. Johansen. (Fall, 1995). "Dating the Iroquois Confederacy" Akwesasne Notes New Series.Bruce Elliott Johansen i Barbara Alice Mann (2000). "Ganondagan" Encyclopedia of the Haudenosaunee (Iroquois Confederacy), pàg. 105.
Estudis recents de datació per radiocarboni situen cap al 1200 dC l’aparició dels primers grans pobles agraris al territori dels onondaga que correspondrien a aquesta cultura (els estudis tenen un marge d’error de 60 anys).James A. Tuck (1990). Onondaga Iroquois prehistory: a study in settlement archaeology, pàg. 197. Altres investigacions indiquen que els iroquesos van aparèixer com a cultura abans de l’any 1000.Jennings, p. 43.
Domini iroquès El Gran Pacificador va establir un consell de caps de clan i de poblat per governar la confederació. A cada tribu, que tenia sistemes de parentiu matrilineals pel que fa al descens i la propietat, el poder era compartit entre els sexes. Els homes ocupaven les posicions de caps hereditaris a través de la línia materna; les mares de clan decidien sobre la idoneïtat dels caps i podien deposar qualsevol al qual s’oposessin. La majoria de les decisions del consell es prenien per consens, en què cada representant tenia la mateixa veu.
L’antic antropòleg Lewis H. Morgan atribuïa el domini regional assolit pels iroquesos a la seva organització i coordinació superior en comparació amb altres tribus; George Hunt també pensava que hi havia un factor de determinisme econòmic, relacionat amb la seva necessitat de pells per al comerç europeu i amb la seva posició geogràfica avantatjosa, que els permetia controlar la major part del centre i l’oest de Nova York.
Les lleis i els costums orals de la Gran Llei de la Pau es convertiren en la constitució de la Confederació Iroquesa, establerta al segle XVI o abans.
Llegendes Segons la llegenda, vers el 1570 Deganawida, dit pels mohawk Skennenrahawi ("El pacificador"), baixà d'una canoa blanca de pedra i tingué una visió d'un gran arbre que arribava al cel per comunicar-se amb el Mestre de la Vida, i que interpretà com la germandat de les cinc tribus, i s'hi posà una àliga, en estat d'alerta per la pau. Aleshores s'imposà la missió d'establir, reforçar la pau entre les cinc tribus per ser més forts. Convencé al bruixot onondaga Tatodaho perquè deixés les "males arts" i n'esdevingués "primer orador" o sachem president. Així tota l'energia negativa del món esdevé positiva, i tots els oradors diuen el nom de Tatodaho. Va rebre el suport del cap seneca Hiawatha i de la dona cabdill attawendarok Djigosasen, i va fer una constitució curosament elaborada, transmesa oralment de generació en generació Tanmateix, la seva tribu no es va unir a la Confederació i se'n declarà enemiga mortal.
Referències
Categoria:Cabdills hurons Categoria:Reis americans Categoria:Nascuts al segle XV