El mapa o carta de Juan de la Cosa és un mapa pintat en pergamí, de 93 cm d'alt per 183 d'amplada, conservat al Museu Naval de Madrid. Una inscripció diu que va ser realitzat pel mariner càntabre Juan de la Cosa el 1500 al Puerto de Santa María (Cadis). Té una rica decoració que indica que probablement va ser fet per encàrrec d'algun membre poderós de la cort dels Reis Catòlics.
El mapa és la representació inequívoca del continent americà més antiga conservada Alguns historiadors han proposat que les illes atlàntiques dibuixades en altres mapes més antics, com la carta de Pizzigano (1424), podrien ser algunes de les Antilles però no hi ha consens sobre aquesta idea. D'altra banda, el mapa de Vinland representa una part d'Amèrica del Nord però hi ha controvèrsia sobre si data de mitjan o és una falsificació del . i hi apareixen les terres ocupades fins a final del per les expedicions castellanes, portugueses i angleses a Amèrica. També mostra una gran part del Vell Món, segons l'estil típic de les cartes portolanes medievals i notícies de la recent arribada de Vasco da Gama a l'Índia el 1498.
La carta de Juan de la Cosa és l'única obra cartogràfica conservada de les realitzades pels testimonis presencials dels primers viatges de Cristòfor Colom a les Índies. El mapa fa al·lusió al descobridor mitjançant una gran imatge de Sant Cristòfol que cobreix la zona on hauria d'estar Amèrica Central. No obstant això, Cuba es representa com una illa, en contra de l'opinió de Colom, que la considerava una península d'Àsia.
Descripció física miniatura|Els Reis Mags, personatges alhora bíblics i llegendaris, a Àsia. La carta de Juan de la Cosa és una obra manuscrita, de 93 cm d'alt (nord-sud) per 183 d'amplada (est-oest), dibuixada sobre dues fulles enllaçades de pergamí de pell de vedella cosits a un llenç resistent. Els dos trossos estan enganxats pel centre, a l'altura d'Itàlia i Àfrica, i no té una forma simètrica, ja que la part occidental correspon al coll de l'animal.
És il·lustrada amb tinta i aquarel·les. El Nou Món hi apareix representat en verd mentre el Vell Món queda acolorit. Al mapa s'assenyalen els rius, ports i nuclis de població mitjançant símbols convencionals. A més està profusament decorat a la manera de les cartes portolanes de l'escola mallorquina amb roses dels vents, banderes, embarcacions, reis africans i personatges llegendaris, com per exemple el Preste Joan de les Índies a l'Àfrica i els Reis Mags a Àsia. La rosa dels vents situada a l'Atlàntic conté una representació de la Verge i el Nen.
A l'extrem superior del mapa, cobrint la regió centreamericana, hi ha un requadre amb una imatge de Sant Cristòfol, probable al·lusió a Cristòfor Colom. Sota el sant apareix la referència a l'autor i data del mapa: Juan de la cosa la fizo en el puerto de S: mã en año de 1500 . Al marge inferior, a la dreta, apareix una altra cartel·la però en blanc, aparentment reservada per algun text que al final no es va incloure. Conté nombrosos topònims, escrits en castellà, però alguns d'ells són il·legibles, sobretot al Nou Món. El seu estat de conservació és en general bo però amb alguns desperfectes: escrostonats a la part superior, així com diversos deterioraments deguts a un incendi.
Història Autor i data
miniatura|Text del mapa que indica l'autor, lloc i data de realització. Una cartel·la del mapa afirma que «Juan de la cosa la fizo en el puerto de S: mã en año de 1500», és a dir, que «Juan de la Cosa la va fer a El Puerto de Santa María l'any 1500».
Juan de la Cosa va ser un mariner nascut a Cantàbria a mitjan i mort a la costa de l'actual Colòmbia el 1509. Va tenir un paper destacat en el primer viatge de Colom a les Índies (1492 - 1493), ja que va ser com mestre de la nau capitana, la Santa Maria. També va prendre part en el segon viatge de Cristòfor Colom (1493-1496). El 1499 es va associar amb Alonso de Ojeda per fer una expedició pròpia a Amèrica, en què potser també hi va participar Amerigo Vespucci. Van salpar el maig de 1499, per recórrer una part substancial de la costa atlàntica d'Amèrica del Sud i van tornar o bé el novembre de 1499 o bé el juny de 1500La data és controvertida. Tradicionalment s'ha donat la de juny de 1500 però l'historiador Demetrio Ramos ha assenyalat una data molt més primerenca, cap a novembre de 1499.
, citat a Se sap que De la Cosa portava ja un esbós del mapa amb ell en tornar d'aquest viatge. MANZANO MANZANO, tom 1, pàg. 338. "Vist aquest testimoni la carta de Juan de la Cosa que va fer en aquell viatge, i vist en ella la costa que va descobrir." Declaració de Juan de Jerez (pilot) a la probança del fiscal dels Plets colombins de 1513. De la Cosa va tornar a fer-se a la mar en l'expedició de Rodrigo de Bastidas a finals de 1500 Verlinden, pág.145 o mitjans de 1501 segons diferents autors, i va haver de realitzar un mapa durant l'estiu o tardor de 1500. La rica ornamentació indica que probablement va ser realitzada per encàrrec d'algun personatge poderós, potser el bisbe Fonseca.
Controvèrsies i analítiques Alguns historiadors han posat en dubte que la carta dati de 1500 perquè estimen que part de la informació cartogràfica continguda en ella no havia estat descoberta encara aquell any. El primer a formular aquesta teoria va ser George E. Nunn el 1934, que afirmava que Cuba no va ser circumnavegada fins a 1509 i que per això de la Cosa no podia saber que era una illa, que és com correctament la mostra el mapa. Els seus arguments han estat rebatuts des d'aleshores, mostrant-se per exemple que Pietro Màrtir ja va escriure el 1501 que "molts afirmen haver navegat al voltant de Cuba". Altres autors han apuntat que a la carta no figuren molts dels esdeveniments posteriors a 1500, com ara el tercer viatge del mateix De la Cosa al Nou Món (1501-1502), que va descobrir el Golf d'Urabá i la costa del Darién.
Una altra teoria, més àmpliament acceptada, afirma que el mapa que es conserva és una còpia de l'original preparat per De la Cosa. Un indici a favor d'aquesta teoria és el fet que molts topònims són il·legibles, com si el copista no hagués estat capaç de desxifrar la lletra de l'autor original. L'historiador Hugo O'Donnell ha anat més lluny, opinant que el treball de Juan de la Cosa es va limitar a un esbós que després va ser completat i enriquit per algun altre cartògraf.
D'altra banda, el 1987 el Gabinet de Documentació Tècnica del Museu del Prado va mostrar mitjançant diverses anàlisis que els pigments de la carta eren compatibles amb una realització el 1500 i que no es van apreciar signes de repintat posterior.
Desaparició i troballa No hi ha constància documental directa de la carta però se sap que Juan de la Cosa va presentar dues "cartas de marear de las Yndias" als Reis Catòlics a Segòvia el 1503. Una d'elles pot haver estat el seu mapamundi de 1500 o potser una versió posterior d'aquest, actualitzada amb els descobriments de les expedicions més recents. Manzano Manzano, tom 1, pàg. 505 Els dos mapes degueren passar després a poder del bisbe Fonseca, i en aquest despatx els va poder contemplar Pere Màrtir, segons explica en un escrit datat el 1514: Manzano Manzano, volum 1, pàg. 335-336
La pista del mapa es perd totalment fins que, el 1832, el baró de Walckenaer la va comprar a un comerciant de París i la va mostrar a diversos amics, entre els quals hi havia l'erudit alemany Alexander von Humboldt, que va ser el primer que el va donar a conèixer. L'espanyol Ramón de la Sagra va publicar el 1837 la part occidental de la carta i el 1842 el vescomte de Santarém va reproduir la part dedicada a l'Àfrica. En morir el baró de Walckenaer el 1852 la seva biblioteca va sortir a subhasta. De la Sagra va alertar el Ministeri de Marina espanyol, que va licitar per la carta i va aconseguir adquirir-la per 4.321 francs de l'època.
Ubicació actual Des de 1853 la carta s'exposa a la Sala de Descobriments del Museu Naval de Madrid. La Carta ha realitzat molt poques sortides del Museu. La més dramàtica va passar el novembre de 1936, en plena Guerra Civil, quan va ser evacuada a València per salvar-la de les tropes nacionals que avançaven sobre Madrid.
La Carta no ha estat mai restaurada. S'han realitzat diverses edicions facsímils, la primera el 1892 i les més recents el 1992. Una còpia realitzada a mà pel cartògraf del Museu va estar exposada en lloc de l'original des de 1988 fins a 1992.
Historiografia La publicació d'obres sobre el mapa de De la Cosa s'ha concentrat en tres moments històrics: Anys 1830, quan es troba i es dona a conèixer al món científic gràcies a Alexander von Humboldt, Ramon de la Sagra i el vescomte de Santarém, entre d'altres; Fi del , amb motiu del IV Centenari del Descobriment d'Amèrica. Destaca l'estudi realitzat per A. Vascano, que acompanyava la primera edició facsímil de la carta. Fi del , amb motiu del V Centenari del mateix esdeveniment.
Territoris representats El mapa mostra, d'oest a est: el continent americà i les illes adjacents; l'oceà Atlàntic amb els seus arxipèlags principals, Europa, la Mediterrània i Àfrica, el continent asiàtic i l'oceà Índic. Encara que sovint se'l diu mapamundi, no ho és en sentit estricte perquè la representació d'Àsia es talla a la península de l'Índia i omet la Xina i el Japó. Tampoc apareixen l'oceà Pacífic ni les regions antàrtiques.
Amèrica Central i Antilles miniatura|Les Antilles Majors al mapa de Juan de la Cosa. La fletxa vermella (afegida) indica l'illa de Guanahani. El traçat del mapa és clar i detallat a la zona de les Antilles, que apareixen representades cadascuna amb el seu nom. Entre el grup d'illes Bahames, dibuixat per De la Cosa amb gran precisió, es troba l'illa de Guanahani, que curiosament no rep cap tractament gràfic especial ni text particular tot i ser la primera terra "de les Índies "que Colom afirma haver vist en el seu Primer Viatge.
Cuba apareix amb aquest nom, derivat de la paraula indígena Cubanacán, i no amb el nom de Juana que li havia donat Colom. La imatge és bastant exacta: allargada, amb nombroses badies, estrangulada en dos punts i amb un extrem occidental corbat que forma un ampli golf ple d'illetes. L'autor del mapa la representa correctament com a illa, tot i que el juny de 1494 Colom havia fet jurar a tots els que l'acompanyaven en el seu Segon Viatge, entre els quals hi havia De la Cosa, que Cuba no era una illa sinó una península del continent asiàtic. Alguns autors dubten que De la Cosa pogués conèixer el fet de la insularitat de Cuba el 1500, la qual cosa implicaria que el mapa fou elaborat més tard, però d'altres historiadors afirmen que pel 1500 diverses expedicions castellanes ja havien circumnavegat l'illa.
Contràriament a les Antilles, la veïna costa continental està dibuixada de manera imprecisa, faltant les penínsules de Florida i Yucatán, el golf de Mèxic i en general tota Amèrica Central, i en aquest lloc hi figura una gran cartel·la amb la imatge de sant Cristòfol. Es creu que De la Cosa va poder haver tapat a posta amb aquest requadre la zona centreamericana per evitar dibuixar una línia de costa contínua entre Amèrica del Nord i Amèrica del Sud, la qual hauria negat l'existència del pas marítim cap a les illes de les Espècies que Colom i altres afirmaven existia allà. Verlinden, pág.146
Amèrica del Sud miniatura|Detall de l'extrem oriental d'Amèrica del Sud.