Mary Stevenson Cassatt, anomenada Mary Cassatt (Allegheny City, Pennsilvània, 22 de maig de 1844La seva tomba al cementiri Saint-Louis del Mesnil-Théribus indica 1843.- Mesnil-Théribus, França, 14 de juny de 1926) va ser una pintora estatunidenca del període impressionista.
Amiga de Degas, és sovint vinculada amb l'impressionisme, que va tenir una gran influència sobre la seva obra inicial. Les seves pintures i els seus dibuixos de maduresa han de ser comparats més aviat amb els produïts per la generació de pintors postimpressionistes: Toulouse-Lautrec o fins i tot els membres del moviment nabí, amb qui va compartir un gran interès pels pintors de l'Ukiyo-e, període del japonisme.
Biografia Primers anys Mary Cassatt va néixer a Allegheny City, que ara forma part de Pittsburgh, en una família de classe mitjana-alta. El seu pare, Robert Simpson Cassat (després només Cassatt), era corredor de borsa i especulador de terres d'èxit i descendia de l'hugonot francès Jacques Cossart, que havia arribat a Nova Amsterdam l'any 1662. La seva mare, Katherine Kelso Johnston, que provenia d'una família bancària, tenia una bona educació i era molt culta, fet que va tenir una profunda influència en la seva filla. En aquest sentit, Louisine Havemeyer, amiga de tota la vida de Cassatt, va escriure a les seves memòries: "Qualsevol persona que tingués el privilegi de conèixer la mare de Mary Cassatt sabria de seguida que només ella i només ella va heretar la seva habilitat".Havemeyer, Louisine (1961). Sixteen to Sixty: Memoirs of a Collector. New York: Priv. Print. for the family of Mrs. H.O. Havemeyer and the Metropolitan Museum of Art. p. 272. Cosina llunyana de l'artista Robert Henri, Cassatt va tenir sis germans, dels quals dos van morir quan eren petits. Un dels seus germans, Alexander Johnston Cassatt, va esdevenir més tard president de l'empresa Pennsylvania Railroad. La família es va traslladar cap a l'est, primer a Lancaster, Pennsilvània, i després a Filadèlfia, on va començar els seus estudis als sis anys.
Cassatt va créixer en un entorn que considerava els viatges com a part de l'educació, de manera que va passar cinc anys a Europa i va visitar moltes de les seves capitals, incloses Londres, París i Berlín. A l'estranger va aprendre alemany i francès i va rebre les primeres lliçons de dibuix i música. És probable que el seu primer contacte amb els artistes francesos Jean Auguste Dominique Ingres, Eugène Delacroix, Camille Corot i Gustave Courbet fos a l'Exposició Universal de París de 1855. En aquesta exposició també hi van prendre part els pintors Edgar Degas i Camille Pissarro, que més endavant serien els seus mentors i col·legues.
Tot i l'oposició de la seva família a la seva decisió de ser una artista professional, Mary Cassatt va començar a estudiar pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Pennsilvània de Filadèlfia amb només 15 anys. Part de la preocupació dels seus pares podria haver estat la seva exposició a les idees feministes i el comportament bohemi d'alguns estudiants masculins; Cassatt i la seva xarxa d'amics van defensar tota la vida la igualtat de drets per als sexes. La majoria de les estudiants, que en aquell moment eren únicament el 20%, considerava l'art com una habilitat socialment valuosa i només una minoria estava decidida, com Cassatt, a fer de l'art la seva carrera. Va continuar els seus estudis des del 1861 fins al 1865, durant la Guerra Civil americana. Entre els seus companys hi havia Thomas Eakins, que anys més tard es veuria obligat a dimitir com a director de l'Acadèmia.
Impacient amb el lent ritme d'instrucció i l'actitud condescendent dels estudiants i professors masculins, va decidir estudiar els vells mestres pel seu compte. Més tard, afirmava que a l'Acadèmia "no hi havia ensenyament". Les estudiants no van poder utilitzar models en viu fins més endavant i la seva formació es feia a través dels models de guix. Cassatt va decidir acabar els seus estudis abans d'obtenir el títol. Després de superar les objeccions del seu pare, es va traslladar a París el 1866, acompanyada per la seva mare i amics de la família. Atès que les dones encara no podien assistir a l'École des Beaux-Arts, Cassatt va sol·licitar fer classes privades amb mestres de l'escola i Jean-Léon Gérôme, professor molt apreciat conegut per la seva tècnica hiperrealista i la manera de tractar temes exòtics, la va acceptar com a alumna. Uns mesos més tard, Gérôme també va acceptar Eakins com a estudiant. Cassatt va completar la seva formació artística fent còpies diàries al Museu del Louvre, obtenint el permís requerit, que era necessari per controlar les "copistes", normalment dones mal pagades, que diàriament omplien el museu per pintar exemplars per vendre. El museu també va servir d'espai de trobada per a estudiants franceses i nord-americanes que, com Cassatt, no tenien permís per assistir als cafès on les avantguardes socialitzaven. És així com la seva amiga estatunidenca Elizabeth Jane Gardner va conèixer el pintor acadèmic William-Adolphe Bouguereau, amb qui es casaria.
Cap a finals de 1866 es va unir a una classe de pintura impartida per Charles Joshua Chaplin, artista de gènere, i dos anys més tard va estudiar amb el pintor Thomas Couture, conegut pels seus temes romàntics i urbans. Els estudiants sortien al camp per extreure temes de la vida, especialment els camperols en les seves activitats diàries. El 1868 un dels seus quadres, A Mandoline Player (Un sonador de mandolina), va ser acceptat per primera vegada pel jurat de selecció del Saló de París. Amb Elizabeth Jane Gardner, l'obra de la qual també havia estat admesa pel jurat d'aquell any, Cassatt va ser una de les dues dones nord-americanes que va exposar per primera vegada al saló. A Mandoline Player té l'estil romàntic de Corot and Couture i és un dels dos únics quadres de la primera dècada de la seva carrera que s'han documentat. miniatura|The Boating Party (Festa de canotatge), 1893–94, National Gallery of Art, Washington. L'escena artística francesa es trobava en un procés de canvi, ja que mentre artistes radicals com Courbet o Édouard Manet intentaven desvincular-se de la tradició acadèmica acceptada els impressionistes estaven en la seva etapa formativa. L'amiga de Cassatt, Eliza Haldeman, va escriure que els artistes "abandonen l'estil de l'Acadèmia i busquen cadascun una nova manera, per tant, ara mateix tot és Caos". Cassatt, en canvi, va continuar treballant de manera tradicional, enviant treballs al saló parisenc durant més de deu anys, amb una frustració creixent.
Amb motiu de l'inici de la guerra francoprussiana, a finals d'estiu de 1870 Mary Cassatt va tornar als Estats Units, on va viure amb la seva família a Altoona. El seu pare va continuar resistint la vocació de la seva filla i va pagar les seves necessitats bàsiques però no els materials artístics. Cassatt va col·locar dues de les seves pintures en una galeria de Nova York i va aconseguir un cert èxit però cap comprador. També es va consternar davant la manca de quadres per estudiar mentre es quedava a la seva residència d'estiu i, fins i tot, es va plantejar abandonar l'art, ja que estava decidida a guanyar-se la vida de forma independent. En una carta del juliol de 1871 escrivia: "He abandonat el meu estudi i he trencat el retrat del meu pare, i no he tocat un pinzell durant sis setmanes ni ho tornaré a fer fins que vegi alguna perspectiva de tornar a Europa. Desitjo sortir cap a l'oest la propera tardor i aconseguir feina però encara no he decidit on".
En conseqüència, va viatjar a Chicago per provar sort però va perdre algunes de les seves primeres pintures al Gran incendi de Chicago de 1871. Poc després, la seva obra va atreure l'atenció del bisbe catòlic romà Michael Domenec de Pittsburgh, que li va encarregar pintar dues còpies de pintures per a Correggio (Parma), avançant-li prou diners per cobrir les seves despeses de viatge i de part de l'estada.MacPherson, Karen (June 20, 1999). "Lasting impressions: National Gallery exhibition displays different hues of Mary Cassatt ". Post-gazette.com. Consultat juny 23, 2020. Amb gran excitació va escriure: "Oh, que feliç em sento per començar a treballar, em piquen molt els dits i els ulls se'm neguen per tornar a veure una bona imatge". Així, amb Emily Sartain, una companya d'art d'una família artística ben considerada de Filadèlfia, Cassatt va tornar a marxar cap a Europa.
Etapa impressionista esquerra|miniatura|Tea (El te), 1880. Museu de Belles Arts de Boston Pocs mesos després del seu retorn a Europa la tardor de 1871, les perspectives de Cassatt havien augmentat. La seva pintura Two Women Throwing Flowers During Carnival (Dues dones llançant flors durant el carnaval) va tenir una bona rebuda al Saló de 1872 i va ser adquirida. Va atraure l'atenció del públic a Parma i va ser recolzada i animada per la comunitat artística local: "Tot Parma parla de la senyoreta Cassatt i la seva imatge, i tothom està ansiós de conèixer-la".
Després d'acabar el seu encàrrec per al bisbe, Cassatt va viatjar a Madrid i Sevilla, on va pintar un grup de quadres de temes espanyols, inclosa la ballarina espanyola que portava un mantell d'encaix (1873, Museu Nacional d'Art Americà de la Smithsonian Institution). El 1874 va prendre la decisió de residir a França i la va acompanyar la seva germana Lydia, compartint un apartament a París, on Cassatt va obrir també un estudi. La germana de Louisa maig Alcott, Abigail maig Alcott, era llavors estudiant d'art a París i va visitar-la. Cassatt va continuar expressant crítiques a la política del saló i al gust convencional que hi prevalia. Va ser contundent en els seus comentaris, segons va informar Sartain, que va escriure: "és massa tallant, refrega tot l'art modern, menysprea les imatges del saló de Cabanel, Bonnat, tots els noms que solem venerar".
Cassatt va veure que les obres de les dones artistes sovint eren menyspreades, llevat que l'artista tingués un amic o protector al jurat, i ella no estava disposada a flirtejar amb els jurats per obtenir el seu favor. El seu cinisme va créixer quan una de les dues imatges que va presentar el 1875 va ser rebutjada pel jurat que, en canvi, l'any següent la va acceptar després que d'haver-ne enfosquit el fons. Es va discutir amb Sartain, que pensava que Cassatt era massa franca i egocèntrica, i finalment es van separar. Fora de la seva angoixa i autocrítica, Cassatt va decidir que necessitava allunyar-se de les pintures de gènere i pintar temes més de moda, per tal d'aconseguir encàrrecs de retrats per part de l'alta societat nord-americana a l'estranger, però aquest intent en un primer moment va donar pocs fruits. miniatura|Oli, cap a 1871, col·lecció privada. La senyora Currey havia treballat per a la família Cassatt. Quan Mary Cassatt va tornar de París a l'inici de la guerra francoprussiana, va demanar-li que posés per a ella i li va donar el retrat. Superposat (i capgirat) hi ha un esbós del seu pare. El 1877 el Saló va rebutjar les seves obres i, per primera vegada en set anys, no hi va ser present. En aquest punt tan baix de la seva carrera, Edgar Degas la va convidar a mostrar els seus treballs amb els impressionistes, un grup que havia iniciat la seva pròpia sèrie d'exposicions independents el 1874 amb molta notorietat. Els impressionistes (també coneguts com a "Independents" o "Intransigents") no tenien cap manifest formal i variaven considerablement en matèria i tècnica. Tendien a preferir la pintura a l'aire lliure i l'aplicació de colors vius en traços separats amb poca mescla prèvia, cosa que permet a l'ull combinar els resultats d'una manera "impressionista". Havien rebut la ira de la crítica durant diversos anys. Així, per exemple, Henry Bacon, amic dels Cassatt, pensava que els impressionistes eren tan radicals que estaven "afectats per alguna malaltia ocular fins ara desconeguda". L'única membre femenina fins aquell moment, l'artista Berthe Morisot, va esdevenir amiga i companya de Cassatt.