Breiz Atao (Bretanya sempre) és el nom utilitzat per diverses revistes vinculades al nacionalisme bretó publicades entre 1918 i 1939, així com el 1944.
Per extensió, el terme "Breiz Atao" es va utilitzar per designar els autonomistes bretons durant el període d'entreguerres.
Primera època: l'òrgan del Grup Regionalista Bretó (1918-1927)
Estructura i desenvolupaments El primer Breiz Atao prové del Grup Regionalista Bretó. Inicialment, l'associació estava formada principalment per activistes classificats com a dretans. L'abril de 1919, Morvan Marchal pot així escriure al diari que segons ell "en el comunisme o l'anarquia no hi ha el veritable pensament bretó". Si bé es poden publicar articles que rebutgen les teories marxistes, la línia editorial és àmplia, i les columnes del diari també estan obertes als esquerrans.
El diari afirma un augment constant de les seves vendes durant els seus primers anys d'existència. Les vendes van augmentar un 13% el 1920, un 12% el 1921, un 25% el 1922, un 15% el 1923 i un 21% el 1924. Aquesta progressió es veu, però, obstaculitzada pels limitats mitjans econòmics de l'associació i per les ocupacions professionals dels seus membres. El contingut també és un factor que limita l'audiència del diari, amb pocs articles d'interès per a les nombroses classes treballadores de la regió. El 1925, la notorietat del diari encara era molt limitada a la regió.
El format adoptat és 24x32, la seva redacció i administració estan domiciliades a 8, rue Édith Cavell, a Rennes,Marcel Leguen, Deux siècles de presse écrite en Bretagne, . a la casa del seu director François Debeauvais.« L'enquête sur l'attentat de Rennes révèle des constatations troublantes », dans L'ouest-Éclair, le 10 aout 1932, consulté sur gallica.bnf.fr le 15 juillet 2017 La revista es va publicar des de 1919 fins al juliol de 1927, i les còpies estan numerades de l'1 al 103.Breiz Atao : notice de périodique, catalogue de la Bibliothèque nationale de France, consulté sur catalogue.bnf.fr le 10 juillet 2017
miniatura|"Lisez Breiz Atao" (1929) La maquetació inicialment és molt senzills: la manca de finançament del partit, i els problemes d'escassetat de paper, limiten la publicació a 4 pàgines i una edició de 500 exemplars. El títol està simplement adornat amb un escut d'armes format per l'erminis bretons, rematat amb un dosser i una corona. Aquest símbol desapareix a mesura que el grup s'allunya de les idees regionalistes. Un augment del finançament del partit va fer possible que el 1923 es desenvolupés el disseny del diari per intentar atraure un públic més gran. Olier Mordrel dissenya una marquesina inspirada en l'Art déco, el nombre de pàgines es multiplica per quatre, el preu puja a 50 cèntims. Bicolor, el diari mostra al subtítol "revisió mensual del nacionalisme bretó i les relacions intercèltiques", i a l'última pàgina símbols pancèltics com el drac gal·lès, el card escocès i el trèvol irlandès a més de l'ermini bretó. L'elevat cost de publicació va obligar l'equip editorial a tornar a una edició monocroma el 1925, i a reduir a la meitat el nombre de pàgines. Es va llançar un nou format l'1 de juny de 1926. Es va elegir una nova il·lustració, realitzada per Théophile Lemonnier i inspirada en el moviment Seiz Breur.
El lloc de les arts La qüestió artística és tractada de diferents maneres per la revista. Una aproximació teòrica a l'art, i el seu lloc en la “recuperació” de la Bretanya es reflecteix en nombrosos articles de Morvan Marchal. Així, aquest últim afirma des de 1920 que la nació i les seves arts "ja siguin música, pintura, escultura o arquitectura (la més social de totes)" són inseparables. El 1924 Olier Mordrel esdevingué el defensor a les columnes del diari d'"un art decididament modern, al servei de la Bretanya".
Inclou un gran nombre d'il·lustracions, produïdes especialment per Olier Mordrel. Com en altres revistes del nacionalisme bretó de la postguerra, la tècnica del gravat s'utilitza àmpliament, i es posa al servei de la ideologia defensada per la revista. El símbol de l'hevoud és utilitzat per la revista des del 1925, després abandonat el 1930 perquè es considerava massa a prop de l'esvàstica nazi.
Atracció i ruptura amb el regionalisme Els primers membres del Grup Regionalista Bretó es van estructurar fora dels altres partits del moviment bretó existents en aquell moment, com la Unió Regionalista Bretona, o la Federació Regionalista de Bretanya. No van tenir cap activitat durant la Primera Guerra Mundial, i no es coneixen els membres, la majoria dels quals tenen menys de 20 anys, del Grup Regionalista Bretó. La publicació del primer número de Breiz Atao el gener de 1919 va permetre que el grup es donés a conèixer, i entrar en contacte amb membres d'altres grups del moviment bretó. Els autors de Breiz Atao comparteixen amb els altres corrents regionalistes de lEmsav un interès per la preservació del bretó, així com per les tradicions de la regió. Des del primer número de la revista, Morvan Marchal indica que segons ell el regionalisme i l'autonomia administrativa són necessaris per la grandesa de la Bretanya. Durant el tercer número de març de 1919 el mateix autor afirma que el Grup Regionalista Bretó és “regionalista perquè és bon francès, i fins i tot excel·lent francès”. El partit, però, va estructurar la seva organització durant la primera meitat de 1919, i posteriorment es va fer visible l'evolució ideològica respecte al regionalisme.
Els inicis d'una ruptura amb el regionalisme bretó van ser evidents a partir del juliol de 1919 a les columnes del diari. Morvan Marchal escriu al número 6 que vol trencar amb “la pàl·lida figura regionalista” i substituir-la per “més o menys el programa federalista de la Lliga Federalista Francesa”. L'article no va donar lloc a cap seguiment abans de la recomposició del Grup Regionalista Bretó en Unvaniez Yaouankiz Vreiz el maig de 1920. El to dels articles es va tornar hostil cap a França a partir del gener de 1921, sota la ploma de Morvan Marchal i Olier Mordrel. El novembre del mateix any, aquest últim va presentar els efectes de la “dominació estrangera” de França sobre la Bretanya, criticant-los durament, i prenent Pitre-Chevalier i de La Borderie com a referències històriques.
Després d'haver criticat les fonts del regionalisme, atacant els vincles entre França i Bretanya, els autors de Breiz Atao busquen reclutar membres de la Unió Regionalista Bretona o de la Federació Regionalista de Bretanya decebuts pel funcionament d'aquests grups. El to utilitzat per criticar el regionalisme és violent, i té un cert èxit. A poc a poc també s'observa una ruptura amb els regionalistes en la qüestió religiosa, mentre que el lloc del catolicisme és força central entre els regionalistes. Si l'abril de 1919}} Morvan Marchal semblava no voler trencar amb el catolicisme, en un article d'abril de 1924 Marchal, Mordrel i Yves Le Moal van declarar “inadmissible que volguem barrejar religió i la qüestió bretona” i el diari va declarar que volia mantenir-se neutral en la qüestió religiosa.
Panceltisme i federalisme europeu Per rebuig a la “civilització francesa”, el diari busca altres referències. Com els altres components del moviment bretó anteriors, el panceltisme serveix com a marc. Es van intercanviar cartes amb els nacionalistes gal·lesos dels primers anys del diari, i el 1923 dos dels editors, Yann Brickler i Morvan Marchal hi van anar en persona. Això va donar lloc a la publicació d'un suplement a la revista, titulat Paceltia de 1923.
Els editors de Breiz Atao també estan interessats en els "despertars" d'altres moviments minoritaris a Europa i arreu del món. A partir de juliol de 1921 Mordrel tracta a les columnes del diari el "despertar tunisià" i el "despertar flamenc", i els anys següents el diari tracta de la mateixa manera. amb el "despertar letó" (1922), però també el nacionalisme indi i el "xoc de nacionalitats al Canadà" (1925). Es van establir contactes directes amb el nacionalisme flamenc, i el diari va publicar els telegrames rebuts d'activistes d'aquesta tendència. El març de 1925, Marchal va convidar els representants dels moviments celta, però també flamenc, cors i basc a formar un "comitè internacional de minories nacionals", però sense èxit.
Reestructuració al voltant de l'afer d'Alsàcia L'afer alsacià de 1926, durant el qual el Cartel des gauches va intentar revertir el concordat a Alsàcia-Mosel·la, va provocar agitació autonomista en aquesta regió. Aleshores, el diari Breiz Atao va publicar una "carta oberta als autonomistes d'Alsacia-Lorena" el juny de 1926 en què Morvan Marchal indica el suport de la revista als autonomistes locals. Aquesta posició aporta una certa publicitat al diari, ja que es veu atacat per altres títols de la premsa local, però també pel govern durant les intervencions a l'Assemblea Nacional.
Aquesta cobertura mediàtica del diari va provocar un augment dels membres del Grup Regionalista Bretó, i l'aparició de noves ambicions per al diari. Prenent un exemple de l'estructura política dels autonomistes alsacians, es va decidir repensar l'estructura del partit i del diari.
Un suplement : Gwalarn
El diari Breiz Atao es va dotar a principis 1925 amb un suplement literari escrit íntegrament en bretó. La publicació d'aquest suplement pretén assolir un dels objectius declarats del Grup Regionalista Bretó, és a dir, "ajudar al naixement a Bretanya d'un moviment intel·lectual i artístic independent". Roparz Hemon n'agafa el timó i gestiona la direcció de la revista.
Gwalarn pren el format de Breiz Atao, 24x32, i es publica com a suplement des del març de 1925 fins al juliol de 1926. D'edició trimestral, té entre 12 i 16 pàgines. La publicació inclou textos originals en forma de poemes, novel·les, obres de teatre, però també inclou traduccions d'obres estrangeres.
Segona època : l'òrgan del Partit Autonomista Bretó (1927-1931)
Evolucions estructurals La revista es va publicar des de setembre de 1927 fins a juny de 1931, i les còpies estan numerades de l'1 al 145.
La transformació del Grup Regionalista Bretó/Unvaniez Yaouankiz Vreiz en Partit Autonomista Bretó es va decidir després del congrés de Rosporden del setembre de 1927. El “núm. 1” del nou “Breiz Atao” indica que vol deixar el format mensual de l'antiga fórmula per optar per una publicació quinzenal, i apuntar a una periodicitat setmanal i després diària. També assegura voler despullar-se “de la vestimenta aristocràtica de la revista intel·lectual” i apuntar a “l'obrer, el camperol, el mariner bretó”. La distribució i venda d'aquest ha de ser organitzada pels activistes del partit. Aleshores, el diari ha de servir per difondre les idees del partit, que després pretén esdevenir un partit de masses; per fer-ho, també es registra la creació d'una empresa de crèdit, la Kevredad-Kretaat evit adsevel Breiz, per tal de recaptar els fons necessaris per les accions militants, però també la creació d'una impremta per facilitar l'edició del diari.
La forma del diari va evolucionar durant aquest període. De bimensual, va passar a una freqüència d'emissió setmanal el febrer de 1929, en quatre pàgines. La tirada del diari té un màxim de 8.000 exemplars per a 1.200 subscriptors. Els números especials de vegades s'imprimeixen tiratges de , 50.000 còpies i es distribueixen gratuïtament. Les operacions continuen amb pèrdues; si la publicitat permet aportar part del finançament, les pèrdues són compensades pels activistes, i la importància d'aquestes limita el desenvolupament del diari. miniatura miniatura|L'hevoud utilitzat pel Grup Regionalista Bretó/Unvaniez Yaouankiz Vreiz de febrer de 1925 també es va integrar al logotip de Breiz Atao a partir d'abril de 1928, però es va abandonar el 1929, considerada massa propera a l'esvàstica nazi.