Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,Búlgar: Република България, Repúblika Balgària. és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans. Fa frontera amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia del Nord a l'oest, Grècia i Turquia al sud i el mar Negre a l'est. El seu territori de 110.994 km² en fa el setzè estat més extens d'Europa. La capital i ciutat més poblada n'és Sofia, mentre que Plòvdiv, Varna i Burgàs són altres ciutats importants.
miniatura|Catedral d'Alexandre Nevski, Sofia Les cultures prehistòriques organitzades van començar a desenvolupar-se sobre les actuals terres búlgares durant el Neolític. La seva història antiga veié la presència de tracis, grecs, perses, celtes, romans i altres. L'aparició d'un estat búlgar unificat es remunta a l'establiment del Primer Imperi Búlgar el 681 de la nostra era, que va dominar la major part dels Balcans i va funcionar com un nucli cultural per als eslaus durant l'edat mitjana. Va durar fins a l'any 1018, quan va caure sota el domini romà d'Orient. Va renéixer amb el Segon Imperi Búlgar el 1185, que arribà al punt més alt de poder i expansió territorial a la primera meitat del , i va existir entre 1185 i 1396, quan fou vençut per l'expansió de l'Imperi Otomà el 1396. El 1878, després de gairebé un segle de renaixença cultural i econòmica, rebel·lions sense èxit i conflictes diplomàtics, Bulgària va recuperar la seva condició d'estat en forma de monarquia i s'alliberà de cinc segles de domini otomà amb l'ajuda de l'Imperi Rus. Els anys següents foren testimoni de diversos conflictes amb els seus veïns, cosa que va portar Bulgària a alinear-se amb Alemanya en les dues guerres mundials. El 1946 es va convertir en un estat socialista d'un sol partit com a part del Bloc de l'Est liderat per la Unió Soviètica. El desembre de 1989, el dominant Partit Comunista va permetre eleccions multipartidistes, que posteriorment van conduir a la transició de Bulgària a una democràcia i una economia basada en el mercat.
La població de 7 milions de persones de BulgàriaTaules eurostat. és predominantment urbana i es concentra principalment en els centres administratius de les seves 28 províncies. En termes econòmics, Bulgària és un estat industrial l'economia del qual es basa en la producció de metalls i minerals i en el processament de matèries primeres. Un paper menor en l'economia el tenen l'agricultura i el turisme. Els principals problemes per al desenvolupament del país són els nivells molt alts de corrupció i la situació demogràfica crítica.
L'estructura política actual del país data de l'adopció d'una constitució democràtica el 1991. Bulgària és un estat unitari i una república parlamentària amb un alt grau de centralització política, administrativa i econòmica. És membre de la Unió Europea, de l'OTAN, i del Consell d'Europa; és un estat fundador de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i ha estat membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides tres vegades.
Etimologia En les cròniques llatines, l'etnònim «búlgars» s'esmenta per primer cop com a vulgares el 334. Com a primer testimoniatge oficial dels búlgars amb aquest etnònim, la ciència històrica accepta l'esment dels búlgars (Ziezi ex quo Vulgares) en una col·lecció llatina tardana que ens ha arribat en diverses transcripcions escrites als segles i . El text forma part d'una llista dels fills del Sem (bíblic) i dels pobles que en provenen. Ziezi ex quo Vulgares es tradueix com a 'Ziezi, del qual són els búlgars': Ziezi és fill de Sem i net de Noè.
En les fonts àrabs el nom apareix com a "burdjan" mentre que amb "búlgar" s'assenyalen els búlgars del Volga.Guiuzèlev, Vassil, Bojilov, Ivan. Història de la Bulgària medieval. Segles VII-XIV, Tom I, Anubis, Sofia, 2006, pàg. 60-61 . Hi ha diversos supòsits i hipòtesis sobre l'origen dels búlgars ètnics, semblants a la seva llengua parlada i el seu origen ètnic. No és clar si els búlgars són un epònim (és a dir, una autodenominació) o un nom donat per una altra gent. Cal tenir en compte que el nom búlgar s'assembla a diferents paraules d'origen altaic i indoeuropeu que contenen les arrels blug, bulg, etc.
El supòsit més antic, el dona l'autor romà d'Orient Josep Genesi (), segons el qual els "búlgars" provenien d'un senyor Búlgar. S'ha suggerit que "búlgars" té una connexió amb el nom del riu Volga, que en llatí és Bulga, les ribes del qual van habitar els búlgars fins al . El primer supòsit, el defensa Nicèfor Gregoràs (1294-1359) i és vàlid fins al final de l'edat mitjana i fins i tot durant el Renaixement búlgar: Hristofor Jefaròvitx, Païssi Hilendarski, Konstantín Fòtinov, Petko Slavèikov i l'erudit búlgar Ivan Xixmànov.
Durant el Renaixement nacional van aparèixer versions de Spiridon Gabrovo -"búlgars" ve del patriarca Bolg; Gueorgui Rakovski -de "blag"; Tsani Gíntxev -del riu Buh. Dels segles al , també és interessant la qüestió de la ciència històrica i filosòfica europea. M. Katàntxitx creu que "búlgars" prové dels boiars, l'etnògraf txec Wilhelm Tomaschek el 1872 dona una idea: que "búlgar" significa ‘gent mixta’, ‘barreja de pobles’ del turc-mongol "bulga" ("bulgamak"), opinió adoptada per Vassil Zlatarski i Stoian Mladènov. El turcòleg hongarès D. Vamberi el 1882 expressa la tesi que "búlgar" significa ‘rebel’, ‘insurgent’, ‘insurrecte’, ‘nació inquieta’, tesi adoptada per J. Nemeth i en part pel lingüista D. Dètxev. Segons aquesta explicació, "búlgar" derivaria del mot prototurquès bulģha ('barrejar', 'sacsejar') i el seu derivat bulgak ('revolta', 'desordre'). El significat es pot estendre encara més fins a 'rebel·lar', 'incitar' o 'produir un estat de desordre', és a dir, 'disturbis'. 'Mescla' és una interpretació controvertida de la paraula que es refereix a la suposada barreja d'oghurs i huns al nord del mar Negre. Tanmateix, aquesta combinació pot haver tingut lloc abans. L'acadèmic Sanping Chen ha assenyalat grups anàlegs a l'Àsia interior, amb noms fonològicament similars, que sovint es van descriure en termes semblants: durant el , el poble jie, un component de les "cinc tribus bàrbares" (Wu Hu) a l'antiga Xina, van ser retratats com a "ètnia mixta" i "problemàtics". Les etimologies alternatives inclouen la derivació d'un compost prototurquès de "bel" (‘cinc’) i "gur" (‘fletxa’) en el sentit de ‘tribu’, una divisió dins dels utigurs o onogurs (‘deu tribus’).
Segons l'explicació de B. Simeònov, búlgar pot ser interpretat com a 'descendents de Búlgar', en què "Búlgar" té el significat d'un mamífer tipus fagina ( belka), que és probable que hagi estat l'animal totèmic dels protobúlgars. Entre les noves interpretacions que van sorgir després de la publicació de la hipòtesi iraniana sobre l'origen dels protobúlgars és que "búlgar" prové de la paraula osseta "balgueron", és a dir, 'una persona que viu als suburbis' o potser una connexió lingüística afganesa, en què "búlgar" significa ‘persona que habita més enllà de les muntanyes’. Altres suggeriments són que "bgl" expressa la idea de 'vida, persona, comunitat' i ha de ser interpretada com a 'gent', 'humà' o el que en búlgar significa ‘gran persona’, etc.
Història
Prehistòria i antiguitat
miniatura|upright=0.60|Corona de flors daurada tràcia exposada al Museu Nacional d'Història de Bulgària
L'activitat humana a les terres de la moderna Bulgària es remunta al Paleolític. Les societats prehistòriques organitzades a les terres búlgares inclouen la cultura neolítica d'Hamangia, la cultura de Vinča i la cultura de Varna, de l'Eneolític (mil·lenni V aC). D'aquesta última està acreditat que va inventar el treball i l'explotació de l'or. Algunes d'aquestes primeres foses d'or van produir les monedes, armes i joies de la Necròpoli de Varna, que conté les joies d'or més antigues del món amb una antiguitat aproximada de més de 6.000 anys. Aquest jaciment també ofereix informació sobre la comprensió de la jerarquia social de les primeres societats europees.
Els tracis, un dels tres grups ancestrals primaris de búlgars moderns, van començar a aparèixer a la regió durant l'edat del ferro. A finals del , els perses van conquistar la major part de l'actual Bulgària i la van mantenir fins al 479 aC. Amb la influència dels perses, el gruix de les tribus tràcies es va unir al Regne dels odrisis el 470 aC, durant el regnat de Teres I, però posteriorment van ser subjugats per Alexandre el Gran i pels romans l'any 46 de la nostra era.
Després de la divisió de l'Imperi Romà al , l'àrea va caure sota el control romà d'Orient. En aquesta època, el cristianisme ja s'havia estès a la regió. Una petita comunitat gòtica a Nicòpolis del Danubi va produir el primer llibre en llengua germànica al , la Bíblia d'Úlfila. El primer monestir cristià (Sant Atanasi) fou establert al voltant de la mateixa època per sant Atanasi al centre de Bulgària.
A partir del , els eslaus del sud es van assentar gradualment a la regió, i assimilaren els parcialment hel·lenitzats o romanitzats tracis.
Primer Imperi Búlgar (681 - 1018)
miniatura|alt=Krum feasting with his nobles after the battle of Pliska, detail from the Manasses chronicle|Festes del kan Krum amb els seus nobles després de la batalla de Pliska. El servent (a l'extrem dret) porta la copa de crani de Nicèfor I
El 680 les tribus seminòmades turqueses búlgares sota el lideratge d'Asparukh Khan es van traslladar al sud a través del Danubi, es van establir a la zona entre el baix Danubi i els Balcans, i van establir la seva capital a Pliska. Un tractat de pau amb l'Imperi Romà d'Orient el 681 va marcar el començament del Primer Imperi Búlgar. Els búlgars es van barrejar gradualment amb la població local, i adoptaren un llenguatge comú a partir del dialecte eslau local.
Els governants successius van enfortir l'estat búlgar al llarg dels segles i . Krum va doblar el territori del país, va occir l'emperador romà d'Orient Nicèfor I el Logoteta en la batalla de Pliska, i va introduir el primer codi legal escrit. El paganisme fou abolit a favor del cristianisme ortodox sota el regnat de Boris I el 864. Aquesta conversió fou seguida d'un reconeixement romà d'Orient de l'Església Ortodoxa búlgara i l'adopció de l'alfabet ciríl·lic desenvolupat a Preslav, que va enfortir l'autoritat central i va ajudar a fusionar els eslaus i els búlgars en un poble unificat. Va començar una posterior edat d'or cultural durant els 34 anys de regnat de Simeó I el Gran, que també va aconseguir la major expansió territorial de l'estat.The First Golden Age, 1992.
Les guerres amb magiars i petxenegs i la propagació de l'heretgia de Bogomil van debilitar Bulgària després de la mort de Simeó. Les invasions consecutives de la Rus i romanes d'Orient van provocar la caiguda de la capital, Preslav, a mans de l'exèrcit romà d'Orient el 971. Sota el regnat de Samuel, Bulgària es va recuperar breument d'aquests atacs, però aquesta revifalla va acabar quan l'emperador romà d'Orient Basili II va derrotar l'exèrcit búlgar a Kliutx el 1014. Samuel va morir poc després de la batalla, i el 1018 els romans d'Orient havien sotmès el Primer Imperi Búlgar.
Domini romà d'Orient (1018 - 1185)