miniatura|Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un serf, amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud. El noble tenia la potestat de decidir sobre la persona i els seus béns i els drets de servitud es podien traspassar entre els nobles. El terme serf (del llatí servus) designa una forma de vinculació social i jurídica, típica del feudalisme entre una persona, generalment un camperol, i un senyor feudal, i aquell queda subjecte al seu senyoriu.
El serf es diferencia de l'esclau perquè no pot ser venut, en general, separadament de la terra en la qual treballa, i jurídicament és una persona lliure. Tanmateix, els serfs renunciaven a aquesta llibertat per a rebre la protecció del seu senyor. Aquesta renúncia -l'adscripció- que a voltes es formalitzava mitjançant un acte jurídic fet davant de notari, derivà en l'establiment dels mals usos, privilegis dels senyors sobre el serf, que feien, de fet, pràcticament impossible la desvinculació d'aquest i una pèrdua gairebé absoluta de les plusvàlues del seu treball.
També s'ha d'evitar la usual confusió amb vassall, que està sotmès també a un senyor, però mitjançant una relació política i militar entre membres del mateix estament, és a dir: és un noble, o un eclesiàstic i, per tant, un privilegiat, mentre que el serf pertany al tercer estat, comú o populatxo.
Característic de la servitud d'un serf era el conjunt d'obligacions consignades, com ara la incapacitat del serf d'adquirir o vendre béns, sotmetiment a l'autoritat política, judicial i fiscal del senyor feudal, obligació de prestar serveis militars al seu senyor i el lliurament de part del seu treball o producte. La condició de serf era hereditària i no podia abandonar la seva terra sense el permís del seu senyor, usualment associat al pagament d'una quantitat econòmica com a compensació a la pèrdua patrimonial.
Normalment, quan predominava la servitud, la terra per si sola no podia ser venuda, perquè estava associada amb poders polítics, de la mateixa manera que el rei d'un país no podia vendre-la. En canvi, la terra es podia transmetre mitjançant la invasió en temps de guerra o matrimonis, sovint de conveniència. El colon no podia marxar o casar-se fora del latifundi sense el permís del senyor, i qualsevol nen de la colònia també era un colon. No obstant això, el senyor no podia expulsar els seus colons ni incrementar arbitràriament els seus lloguers i deures tradicionals. D'aquesta manera, el colon tenia alguna cosa segura, tot i la seva existència limitada. La gleva era el nom donat a la terra a la qual eren adscrits els serfs (serf de la gleva) i determinats colons.
Etimologia miniatura|Vestits d'esclaus o serfs, dels segles VI al XII, recollits per H. de Vielcastel a partir de documents originals de biblioteques europees
La paraula serf prové del francès mitjà i derivava del llatí (esclau o servent). A l'Antiguitat tardana i a la major part de l'Edat Mitjana, els que ara s'anomenen serfs eren designats en llatí com a . A mesura que l'esclavitud desapareixia gradualment i l'estatus legal dels es va tornar gairebé idèntic al de , el terme va canviar de significat al concepte modern de serf. La paraula serf es registra per primera vegada en anglès a finals del i va arribar a la seva definició actual al . El terme serfdom es va encunyar el 1850.
Orígens dels serfs L'origen de la servitud es remunta als darrers anys de l'Imperi Romà.Roth Clausing, The Roman colonate: the theories of its origin En les guerres de la crisi del , molts llauradors abandonaren o vengueren les seves terres, i la propietat recaigué en propietaris que, ajuntant-ne moltes, les convertiren en latifundis, i començaren a explotar-les mitjançant arrendataris (colons, coloni en llatí). Aquests arrendataris treballaven en aquestes terres una parcel·la per a la seva pròpia subsistència, pagant un lloguer, i a més devien treballar per al terratinent, posteriorment senyor, sense cobrar, en els seus camps privats per a la sembra i per a la collita. Mitjançant aquest acord, no pagaven directament els tributs de la terra, fent-ho, teòricament el senyor feudal. També, en certes zones, es creà com una forma de protecció militar dels camperols lliures, en acceptar aquests sotmetre's a un senyor a canvi del seu treball o productes agrícoles com a forma de tributació. A causa dels térmens del lloguer i el deteriorament de l'economia romana, el colon fou incapaç de pagar les seves rendes i estigué limitat a les propietats pel deute.
Història miniatura|La matança de Galícia de 1846 va ser una revolta contra la servitud, dirigida contra la propietat senyorial i l'opressió. Les institucions socials similars a la servitud ja eren conegudes a l'antiguitat. L'estatus dels ilotes a l'antiga ciutat-estat grega d'Esparta s'assemblava al dels serfs medievals. Al , l'Imperi Romà s'enfrontava a una escassetat de mà d'obra. Els grans terratinents romans depenien cada cop més dels homes lliures romans, que actuaven com a arrendataris, en lloc d'esclaus per proporcionar mà d'obra.
Aquests arrendataris, finalment coneguts com a coloni, van veure com la seva condició s'erosionava constantment. Com que el sistema fiscal implementat per Dioclecià fixava els impostos en funció tant de la terra com dels habitants d'aquesta terra, va resultar administrativament inconvenient que els camperols abandonessin la terra on es comptabilitzaven al cens.
La servitud medieval va començar realment amb la desintegració de l'Imperi Carolingi al voltant del segle X. Durant aquest període, els poderosos senyors feudals van fomentar l'establiment de la servitud com a font de mà d'obra agrícola. La servitud, de fet, era una institució que reflectia una pràctica força comuna mitjançant la qual els grans terratinents tenien l'assegurança que altres treballaven per alimentar-los i eren oprimits, legalment i econòmicament, mentre ho feien.
Aquest acord va proporcionar la major part de la mà d'obra agrícola durant tota l'Edat mitjana. L'esclavitud va persistir durant tota l'Edat Mitjana, però era rara.
A finals de l'Edat Mitjana, la servitud va començar a desaparèixer a l'oest del Rin, fins i tot mentre s'estenia per l'Europa oriental. La servitud va arribar a l'Europa oriental segles més tard que a l'Europa occidental va esdevenir dominant al voltant del . El declivi de la servitud a l'Europa Occidental s'ha atribuït de vegades a l'epidèmia de pesta generalitzada de la Pesta Negra, que va arribar a Europa el 1347 i va causar morts massives, alterant la societat. Per contra, la servitud es va enfortir a l'Europa Central i Oriental, on havia estat menys comú (aquest fenomen es coneixia com a segona servitud).En molts d'aquests països, la servitud va ser abolida durant les invasions napoleòniques de principis del , tot i que en alguns va persistir fins a mitjans o finals del .
Dates d'emancipació per país
Catalunya: 21 d'abril de 1486 Escòcia: els neyfs (serfs) van desaparèixer a finals del segle XIV,Richard Oram, 'Rural society: 1. medieval', a Michael Lynch (ed.), The Oxford Companion to Scottish History (Oxford: University Press, 2005), p. 549. excepte a les indústries mineres de la sal i el carbó, on una forma de servitud va sobreviure fins a la Colliers (Scotland) Act 1799.J. A. Cannon, 'Serfdom', a John Cannon (ed.), The Oxford Companion to British History (Oxford: University Press, 2002), p. 852. Anglaterra i Gal·les: obsolet als segles XV-XVI. Valàquia: 5 d'agost de 1746 (reformes agràries el 1864) Moldavia: 6 d'agost de 1749 (reformes agràries el 1864) Àustria: 1 de novembre de 1781 (primer pas; segon pas: 1848) Bohèmia: 1 de novembre de 1781 (primer pas; segon pas: 1848) Baden: 23 de juliol de 1783 Hongria: 22 d'agost de 1785 (primer pas; segon pas: 1848) Dinamarca: 20 de juny de 1788 (part de Dinamarca-Noruega) França: 4 d'agost de 1789 República Helvètica: 4 de maig de 1798 República Bàtava (Països Baixos): constitució del 12 de juny de 1798 (en teoria; a la pràctica amb la introducció del Code Napoléon francès el 1811) Sèrbia: 1804 (de facto, de jure el 1830) Schleswig-Holstein: 19 de desembre de 1804 (part de Dinamarca-Noruega) Pomerània sueca: 4 de juliol de 1806 Ducat de Varsòvia (Polònia): 22 de juliol de 1807 Prússia: 9 d'octubre de 1807 (efectivament 1811–1823)'Edikt den erleichterten Besitz und den freien Gebrauch des Grundeigentums so wie die persönlichen Verhältnisse der Land-Bewohner betreffend Mecklenburg: octubre de 1807 (efectivament 1820) Baviera: 31 d'agost de 1808 Antiga Finlàndia el 1812 (ja que la zona es va incorporar al Gran Ducat de Finlàndia on la servitud no va existir durant segles, si mai) Nassau: 1 de setembre de 1812 Espanya: 18 de març de 1812 (primer pas; segon pas: 26 d'agost de 1837) Argentina: 1813 Governorat d'Estònia: 23 de març de 1816
miniatura|Mapa de l'abolició de la servitud a Europa Governorat de Curlàndia: 25 d'agost de 1817 Württemberg: 18 de novembre de 1817 Governorat de Livònia: 26 de març de 1819 Hannover: 1831 Saxònia: 17 de març de 1832 Hawaii: 1835 Hongria: 11 d'abril de 1848 Regne de Croàcia: Primers passos el 1780 i el 1785. Enciclopèdia croata, 1780 la reina Maria Teresa va introduir les regulacions a la Croàcia Reial. 1785. El rei Josep II va introduir la Patent de llibertat de moviment dels serfs, que els donava el dret de moviment, educació i propietat, i també posava fi a la seva dependència dels senyors feudals. Pas final el 8 de maig de 1848.miniatura|La proclamació del comte Josip Jelačić que abolia la servitud al Regne de Croàcia Imperi Austríac: 7 de setembre de 1848 Bulgària: 1858 (de jure per Imperi Otomà; de facto el 1878) Imperi Rus: 19 de febrer de 1861 Tonga: 1862 Congrés de Polònia: 1864Emancipació dels serfs Geòrgia: 1864–1871 Kalmúquia: 1892 Islàndia: 1894 (Vistarband) Bòsnia i Hercegovina: 1918 Afganistan: 1923 Bhutan: oficialment abolit el 1959.BhutanStudies.org.bt , T Wangchuk Change in the land use system in Bhutan: Ecology, History, Culture, and Power Nature Conservation Section. DoF, MoA Tibet, República Popular de la Xina: Dia de l'Emancipació dels Serfs, però l'ús de serf per al Tibet és controvertit. Hi ha diferències segons la regió i la secta.Barnett, Robert (2008) "What were the conditions regarding human rights in Tibet before democratic reform?" in: Authenticating Tibet: Answers to China's 100 Questions, pàgines 81–83. Eds. Anne-Marie Blondeau and Katia Buffetrille. University of California Press. (cloth); (paper)
Referències
Bibliografia Freedman, Paul; Bourin, Monique. ed., Forms of Servitude in Northern and Central Europe. Decline, Resistance and Expansion, Brepols, 2005.
Categoria:Dret romà Categoria:Feudalisme Categoria:Esclavitud Categoria:Classes socials