Lanbasar (Lambasar, Lamasar o Lammasar) fou una de les fortaleses dels ismaïlites al nord-oest de Pèrsia, que fou arrabassada el 1102 al comandant local per Buzurg-Ummid, lloctinent i després successor de dai Hasan-i Sabbah. Les seves ruïnes encara es conserven; estava situada en un pendent molt fort (trenta graus) i fàcilment defensable, on la superfície semblava un tronc cònic mesurant 480 metres per 190. Estava al districte de Rudbar a la vora del Shah Rud, afluent del Sefid Rud, a 43 km al nord-oest de Qazvín. Fou assetjada sense èxit pel sultà seljúcida Muhammad I Tapar (1105–1118) el 1117. El 1257 el dai ismaïlita es va sotmetre als mongols amb 40 fortaleses, però Lanbasar va oferir resistència al general mongol Dayir Buka (1257-1258) igual que la fortalesa de Girdkuh (que encara va resistir més temps).
Les ruïnes foren descrites per Freya Stark el 1931 i per Ivanow el 1958.
Bibliografia F. Stark, The valleys of the Assassins, Londres 1936 W. Ivanow, Alamut and Lamasar, two medieval stringholds in Iram, Teheran, 1960. P. J. E. Willey, The castles of the Assassins, Londres 1963.
Categoria:Geografia històrica de l'Iran Categoria:Castells de l'Iran