Borobudur (en javanès barabudhur o barabudur) és una stupa budista amb silueta piramidiforme relacionada amb la tradició Mahayana, que està ubicada a prop de Magelang, a la província de Java central d'Indonèsia, quaranta quilòmetres al nord-oest de Yogyakarta. És el monument budista més gran de món. Va ser construït entre els anys 750 i 850 pels sobirans de la dinastia Sailendra. El nom pot derivar del 'sànscrit Vihara Buddha Ur , que es tradueix com «el temple budista a la muntanya».
El monument està compost per sis plataformes quadrades amb tres plataformes circulars sobre aquestes i decorat amb 2.672 relleus i 504 estàtues de Buda. Al centre de la plataforma superior hi ha la cúpula principal envoltada per 72 estàtues de Buda assegudes dins de stupes.Soekmono (1976), pàgina 35-36.
El monument és un santuari i lloc de pelegrinatge budista. El viatge dels pelegrins comença a la base del monument i continua per un camí que l'envolta, mentre ascendeix fins al cim a través dels tres nivells de la cosmologia budista. Durant el viatge, el monument guia als pelegrins a través d'un sistema d'escales i corredors.
L'evidència suggereix que Borobudur va ser abandonat després del amb l'ocàs dels regnes budistes i hindús a Java, i la conversió dels illencs a l'islam. Soekmono (1976), pàgina 4. Va ser descobert l'any 1814 per Thomas Stamford Raffles, governador britànic de Java. Des de llavors, Borobudur ha estat conservat mitjançant nombroses restauracions. El projecte de restauració més important va ser dut a terme entre 1975 i 1982 pel Govern d'Indonèsia i la UNESCO, després d'això el monument va ser nomenat Patrimoni de la Humanitat. Borobudur és encara utilitzat com a lloc de peregrinació, on una vegada a l'any els budistes d'Indonèsia celebren el Vesak en el monument. A més, Borobudur és l'atracció turística més visitada d'Indonèsia.
Etimologia miniatura|esquerra|Les stupes de Borobodur. Durant segles, aquest lloc estigué desert En indonesi, els temples són coneguts com a candidats, és per això que Borobudur és conegut localment com Candi Borobudur . El terme és utilitzat també per descriure qualsevol estructura antiga. Els orígens del nom Borobudur no són clars, Soekmono (1976), pàgina 13. encara que això no és poc comú, ja que la majoria dels noms d'alguns candidats no són coneguts. El nom de Borobudur va ser escrit per primera vegada en un llibre sobre la història de Java de Thomas Stamford Raffles. Raffles va escriure sobre l'existència d'un monument anomenat Borobudur, però no s'han trobat documents més antics que utilitzin el mateix nom. L'únic escrit antic que dona algun indici sobre aquest temple és Nagarakertagama, escrit per Mpu Prapanca a 1365, el qual esmenta a Budur com un santuari budista. El nom podria ser relacionat amb Borobudur, però al manuscrit no dona major informació.
Es creu que el nom 'Bore-Budur' i, per tant, 'Borobudur', va ser escrit per Raffles en anglès per referir-se a Bore, llogaret proper al temple; molts candi són nomenats basant-se en llogarets propers. Si s'hagués pres en compte el llenguatge utilitzat a la zona, el nom del monument hauria estat BudurBoro. Raffles a més suggereix que Budur podria relacionar-se amb la paraula Buda ('antic') - per exemple, 'antic Bor'. Una altra hipòtesi sosté que 'Bor' va ser pres de l'antic terme bhar ('honorable'), descrivint el monument com "l'honorable Buda". Una altra interpretació prové de la paraula Biara ('monestir'), de manera que s'estaria referint al monument com a 'monestir de Budur'.
Ubicació miniatura|300px | Localització de Borobudur-Pawon-Mendut en una sola línia recta. Un gran nombre de temples budistes i hindús estan situats a aproximadament 40 km (25 milles) al nord-oest de Yogyakarta, en una àrea elevada entre dos volcans bessons, Sundoro - Sumbing i Merbabu - Merapi, i els rius Progo i Elo. Segons un mite local, l'àrea coneguda com plana Kedu és un lloc sagrat i denominat 'el jardí de Java' per la seva alta fertilitat. Soekmono (1976), pàgina 1. Durant la primera restauració, es va descobrir que tres temples budistes de la regió, Borobudur, Pawon i Mendut, estan situats en una posició en línia recta. Podria ser coincidència, però la seva alineació concorda amb una llegenda local, la qual explica que fa molt temps existia un camí emmurallat que anava de Borobodur a Mendut. Els tres temples posseeixen una arquitectura i decoració similars, provinents del mateix període, el que suggereix una relació entre ells.
A diferència d'altres temples, que estan construïts en una superfície plana, Borobudur va ser construït en un turó, a 265 m sobre el nivell de la mar i 15 m sobre el llac sec que l'envolta. l'existència del llac va ser motiu d'intenses discussions entre arqueòlegs durant el segle XX; es pensava que Borobudur va ser construït en les ribes de l'estany o fins i tot que surava en ell. El 1931, l'artista holandès i estudiant d'arquitectura hindú i budista, W.O.J. Nieuwenkamp, va formular una teoria en què la plana Kedu va ser un llac i Borobudur representava una flor de lotus surant en aquest. Les flors de lotus són presents en gairebé totes les obres d'art budistes, gairebé sempre servint com a tron per buda o base de les stupes. L'arquitectura del temple en si suggereix una representació de lotus, a on les postures de Buda a Borobudur simbolitzen el Sutra del Lotus, present en diversos textos Mahayana (escola de budisme que es va expandir per les regions del sud-est asiàtic i est d'Àsia). Tres plataformes circulars al cim del monument representen un full de lotus. La teoria de Nieuwenkamp, però, va ser contra argumentada per diversos arqueòlegs a causa que el temple està envoltat per terreny sec.
Els geòlegs, d'altra banda, donen suport al punt de vista de Nieuwenkamp, basant-se en sediments d'argila trobats a prop del lloc.R.W. van Bemmelen (1949). The geology of Indonèsia, general geology of Indonèsia and adjacent archipelago, vol 1A , La Haia, Government Printing Office, Martinus Nijhoff. Citat en Murwanto (2004). Un estudi d'estratigrafia, sediments i pol·len dut a terme en 2000 dona suport a l'existència d'un antic llac a prop de Borobudur. l'àrea de l'estany, però, va fluctuar amb el temps; un estudi prova que Borobudur va estar prop de la riba de l'estany entre els segles XIII i XIV. El recorregut dels rius i activitats volcàniques van influir en la forma del relleu, incloent-hi el llac. Un dels volcans més actius a Indonèsia, la Muntanya Merapi, està bastant a prop de Borobudur i la seva activitat es remunta al Plistocè.
Història Construcció miniatura|Pelegrins budistes meditant en el cim del temple.
No hi ha evidència escrita de qui va construir Borobudur, o del seu propòsit original. Soekmono (1976), pàgina 9. El període de construcció es va estimar comparant els relleus esculpits a la base del temple i les inscripcions utilitzades comunament entre els segles vuitè i novè. Es creu que Borobudur va ser fundat aproximadament cap l'any 800. Això correspon al període entre els anys 760 i 830 d C., l'apogeu de la dinastia Sailendra a Java Central,Miksic (1990) quan va estar sota la influència de l'imperi Srivijaya. S'estima que la construcció va trigar 75 anys i que va ser finalitzada cap l'any 825, durant el regnat de Samaratunga. Dumarçay (1991).
Hi ha una confusió entre els governadors hindús i budistes de Java durant aquest període. Els Sailendras són coneguts per ser seguidors de Buda, però unes inscripcions en pedra trobades a Sojomerto suggereixen que van ser hindús. Durant aquesta època molts monuments budistes i hindús van ser construïts en les planes i muntanyes al voltant de la plana Kedu. Els monuments budistes, incloent-hi Borobudur, van ser creats al mateix temps que el temple hindú Prambanan. L'any 732, el rei Sanjaya, fundador de la dinastia Sailendra, va encarregar la construcció d'un santuari hindú en honor de Shivá al turó Ukir, situada només a 10 km a l'est de Borobudur. El successor immediat de Sanjaya, Rakai Panangkaran, va ser associat amb el temple budista Kalasan, com apareix a l'inscripció Kalasan escrita l'any 778. Els antropòlegs creuen que la religió mai va ser un conflicte seriós en Java. Soekmono (1976), pàgina 10. Era possible que un rei hindú manés construir un temple budista; o que un budista actués de manera similar.
Abandonament miniatura|Stupes de Borobudur amb vista a les muntanyes de Java. Han estat abandonades durant segles. Durant segles, Borobudur va estar cobert per capes de cendra volcàica i vegetació. Les raons de l'abandó d'aquest temple es mantenen desconegudes. No se sap amb certesa quan va ocórrer el cessament d'activitats d'aquest lloc de peregrinació.
Una suposició sosté que el temple va ser abandonat a causa que gran part de la població va ser convertida a l'islam durant el .Soekmono (1976), pàgina 3. Una altra teoria es basa en la fam provocada per una erupció volcànica (aproximadament en l'any 1006) la qual va obligar els habitants a abandonar les seves terres i el monument. Es diu a més que l'esdeveniment va causar una migració des de la plana Kedu fins a l'est de Java prop de la vall Brantas al voltant de l'any 928.
No obstant això, el monument mai va ser completament oblidat pels habitants de la zona. En comptes de glorificar la història del monument, la imatge d'aquest es va convertir en una de més supersticiosa associant-la amb mala sort i misèria. Dos antics manuscrits (babad) del esmenten la mala sort del monument. Segons el babad Tanah Jawi (o Història de Java ), el monument es va convertir en un factor fatal per al rebel que va causar una revolta en contra del rei de Mataram l'any 1709. El pujol va ser assetjat i els insurgents van ser vençuts i sentenciats a mort per ordre del rei. Al babad Mataram (o Història del Regne Mataram ), el monument va ser associat a la desgràcia soferta per l'hereu al tron del sultanat de Yogyakarta l'any 1757. Soekmono (1976), pàgina 5. Tot i que existia una restricció per visitar el monument, es va apoderar d'una de les estàtues que formaven part d'aquest. Tan aviat com va tornar al seu palau, va morir d'una estranya malaltia que va durar només un dia.
Redescobriment miniatura|La primera fotografia del monument, feta per Isidore van Kinsbergen (1873). Després de la guerra entre el Regne Unit i els Països Baixos haguda a Java, l'illa va estar sota administració britànica entre els anys 1811 i 1816. El governador general assignat va ser Thomas Stamford Raffles, qui estava bastant interessat en la història de Java. Va col·leccionar antiguitats i prenia nota sobre la informació rebuda per part dels nadius durant les seves expedicions. Durant un viatge a Semarang en 1814, se el va informar sobre un gran monument anomenat Chandi Borobudur el qual estava situat a la jungla propera al llogaret de Bumisegoro. Va enviar a l'enginyer holandès HC Cornellius perquè investigués el lloc.
Durant dos mesos, Cornellius i els seus 200 homes van tallar arbres, van cremar vegetació i van excavar per poder aclarir el monument. A causa dels perills d'ensorrament, no van poder explorar les galeries. Va reportar els seus descobriments a Raffles incloent diversos dibuixos. Tot i que el descobriment és esmentat en unes breus paraules, Raffles és acreditat per centrar l'atenció del món cap al monument.
Hartmann, administrador holandès de la regió de Kedu, va continuar el treball de Cornellius i l'any 1835 el monument va ser completament desenterrat. Els seus interessos en Borobudur eren més personals que oficials. No obstant això, Hartmann no va escriure cap informe sobre les seves activitats; en particular, la presumpta història en la qual ell va descobrir la gran estàtua de Buda situada a l'stupa principal. Soekmono (1976), pàgina 6. L'stupa principal del monument es troba buida. L'any 1842, Hartmann va investigar la cúpula principal, però els seus descobriments encara no es coneixen.