Harbin és una ciutat de la Xina. És la capital i ciutat més poblada de la regió de Heilongjiang, i la segona ciutat més poblada de la regió del Nordest de la Xina. Es diu en .
La ciutat actual té origen l'any 1898 amb la construcció del ferrocarril de Vladivostok a Dalian. Durant la Guerra Civil Russa la ciutat va ser ocupada per l'exèrcit blanc, i hi van emigrar molts russos, que en van canviar la fesomia, fins al punt que va ser coneguda com a «Moscou d'Orient». Hi ha molts edificis característicament russos, com la Catedral ortodoxa de Santa Sofia (acabada el 1932). La ciutat va ser ocupada pels japonesos el 1932, pels soviètics el 1945,LTC David M. Glantz, "August Storm: The Soviet 1945 Strategic Offensive in Manchuria" . Leavenworth Papers No. 7, Combat Studies Institute, February 1983, Fort Leavenworth Kansas. pels xinesos del Guomindang, que no arribaren a entrar en la ciutat, i finalment per l'Exèrcit Popular d'Alliberament el 1946. De clima fortament continental, té uns hiverns molt freds dominats per condicions anticiclòniques siberianes, també és coneguda com la Ciutat del Gel (). Durant l'hivern s'hi fa un important festival d'escultures amb gel i esports d'hivern
Ben coneguda pel seu llegat i arquitectura històrica russa, la ciutat és reconeguda per la seua influència europea, i serveix com a important porta d'entrada en el comerç sino-rus. Harbin és un centre polític, econòmic, científic, cultural i de comunicacions al nord-est de la Xina, així com una important base industrial. La ciutat va ser seleccionada com a «Ciutat Turística de la Xina» per l'Administració Nacional de Turisme el 2004.
Harbin és una de les 100 ciutats i àrees metropolitanes més importants del món per producció de recerca científica segons el seguiment del Nature Index. La ciutat acull diverses universitats importants, com ara la Harbin Engineering University, la Harbin Medical University, la Northeast Agricultural University, la Harbin University of Science and Technology, la Northeast Forestry University i la Heilongjiang University. En particular, l'Institut Tecnològic de Harbin es classifica constantment com una de les millors universitats del món en el camp de l'enginyeria.
Història Antiguitat esquerra|miniatura|Monument de Wanyan Aguda al districte d'Acheng. Hi ha constància d'assentaments humans a la zona de Harbin des d'almenys l'any 2200 aC durant la darreria de l'edat de pedra. Wanyan Aguda, fundador i primer emperador (regna de 1115–1123) de la dinastia Jin (1115–1234), va nàixer a les tribus Jurchen Wanyan que hi residien a prop del riu Ashi. El 1115 aC, Aguda va establir la capital Jin, Shangjing, a la prefectura de Huining, a l'actual districte d'Acheng de Harbin. Després de la mort d'Aguda, el nou emperador Wanyan Sheng va ordenar la construcció d'una nova ciutat amb un pla uniforme. La planificació i la construcció van emular les principals ciutats xineses, en particular Bianjing (Kaifeng), encara que la capital de Jin era més menuda que la de la dinastia Song del Nord.Tao (1976). La prefectura de Huining va servir com a primera capital de l'imperi Jin fins que Wanyan Liang (el quart emperador de la dinastia) la va traslladar a Yanjing (actual Beijing) el 1153.Tao, p. 44. Liang fins i tot va arribar a destruir tots els palaus de l'antiga capital el 1157. El successor de Wanyan Liang, Wanyan Yong (emperador Shizong) va restaurar la ciutat i la va establir com a capital secundària el 1173."A-ch'eng". (2006). Les ruïnes de la prefectura de Shangjing Huining van ser descobertes i excavades al voltant de dos quilòmeteres de l'actual centre d'Acheng. El lloc de les antigues ruïnes de la capital de Jin és una reserva històrica nacional i s'hi troba el Museu d'Història de la dinastia Jin. El museu va ser renovat el 2005. Als terrenys del museu hi ha estàtues muntades d'Aguda i del seu comandant en cap Wanyan Zonghan (també Nianhan). Molts dels artefactes que s'hi trobaren s'exhibeixen a Harbin.
Després de la conquesta mongol de l'Imperi Jin (1211–1234), la prefectura de Huining va ser abandonada. Al , els manxús van utilitzar materials de construcció de la prefectura de Huining per construir el seu nou bastió a Alchuka. Pel que fa a l'economia, la regió de Harbin es va mantenir en gran part rural fins al , amb més de deu pobles i unes 30.000 persones habitant els actuals districtes urbans de la ciutat a final del .
Ciutat internacional Un poble menut el 1898 es va convertir en la moderna ciutat de Harbin. L'enginyer polonès Adam Szydłowski va dibuixar els plans de la ciutat després de la construcció del ferrocarril oriental de la Xina, que l'Imperi Rus havia finançat. Els russos van triar Harbin com a base administratiu del ferrocarril i la zona ferroviària oriental xinesa. Els ferrocarrils van ser construïts en gran part per enginyers russos i treballadors contractats. El ferrocarril oriental xinés va ampliar el ferrocarril transiberià: reduint substancialment la distància de Chita a Vladivostok i enllaçant també la nova ciutat portuària de Dalny (Dalian) i la base naval russa de Port Arthur (Lüshun). L'assentament fundat pel ferrocarril oriental, de propietat russa, va créixer raben i va esdevenir ciutat en cinc anys. La majoria dels colons a Harbin provenien del sud d'Ucraïna aleshores a l'Imperi Rus. A més dels ucraïnesos, hi havia molts russos, jueus, polonesos, georgians i tàrtars.
La ciutat estava pensada com un aparador de l'imperialisme rus a Àsia i l'estudiós nord-americà Simon Karlinsky, que va nàixer a Harbin el 1924 en el si d'una família jueva-russa, va escriure que a Harbin «els edificis, els bulevards i els parcs es van planificar, molt abans de la Revolució d'Octubre, per distingits arquitectes russos i també per urbanistes suïssos i italians», que van donar a la ciutat un aspecte molt europeu. Des de la fi del , una afluència massiva de xinesos va arribar a Manxúria, i aprofitant els rics sòls, van fundar granges que van convertir Manxúria en el «graner de la Xina», mentre que altres van anar a treballar a les mines i fàbriques, que feren del Nord-est una de les primeres regions de la Xina a industrialitzar-se. Harbin es va convertir en un dels principals punts a través dels quals s'enviaven aliments i productes industrials fora de la regió. Un signe de la riquesa de Harbin va ser que un teatre s'havia establert durant la primera dècada i el 1907 s'hi va estrenar l'obra K zvezdam de Leonid Andreyev. esquerra|miniatura|Sant Nicolau, una església ortodoxa russa a Harbin, cap al 1940, abans de ser enderrocada durant la Revolució Cultural. Durant la guerra russo-japonesa (1904–05), Rússia va utilitzar Harbin com a base per a les operacions militars a Manxúria. Després de la derrota de Rússia, la seua influència en la zona va disminuir. Diversos milers de nacionals de 33 països, inclosos els Estats Units, Alemanya i França, es van traslladar a Harbin. Setze països van establir consolats per atendre els seus nacionals, que hi van establir diversos centenars d'empreses industrials, comercials i bancàries. Es van reconstruir esglésies per als ortodoxos russos, protestants luterans/alemanys i els catòlics polonesos. Els capitalistes xinesos també hi van establir negocis, especialment en els sectors de l'alimentació, el textil, i la cervesa, va ser la ciutat xinesa amb més consum de cervesa. Una de les principals empreses cerveseres de la Xina, Haerbin Pijiu Jituan, hi va ser creada el 1900.Harbin: w poszukiwaniu nostalgii , Michał Lubina, Moje Opinie, November 22, 2009 A principi del , Harbin era el centre econòmic del nord-est de la Xina i en una metròpoli internacional.
El ràpid creixement de la ciutat va desafiar el sistema sanitari públic. El pitjor brot de pesta pneumònica registrat mai es va estendre a Harbin a través del ferrocarril transmanxurià des del port de comerç fronterer de Manzhouli. La plaga va durar des de la tardor de 1910 fins a la primavera de 1911 i va matar 1.500 habitants (la majoria d'ètnia xinesa), o al voltant del cinc per cent de la població en aquell moment. Va ser l'inici de l'anomenada pandèmia de pesta de Manxúria, que finalment es va cobrar 60.000 víctimes. A l'hivern de 1910, el metge Wu Lien-teh (més tard el fundador de la Universitat Mèdica de Harbin) va rebre instruccions del Ministeri d'Afers Exteriors de Beijing per a viatjar a Harbin a investigar la pesta. Wu va demanar una sanció imperial per incinerar les víctimes de la pesta, ja que la cremació de les víctimes infectades va resultar ser el punt d'inflexió de l'epidèmia. La supressió de la pandèmia de pesta va canviar el progrés mèdic a la Xina. Wu Lien-teh té estàtues de bronze a la Universitat Mèdica de Harbin per recordar la seua contribució en la promoció de la salut pública, la medicina preventiva i l'educació mèdica.
La primera generació de russos de Harbin eren principalment els constructors i empleats del ferrocarril oriental de la Xina. Es van traslladar a Harbin per a treballar al ferrocarril, en un moment en què Harbin no era una ciutat establerta. La ciutat va ser construïda pràcticament des de zero pels constructors i els primers pobladors, que van construir cases, i van portar mobles i objectes personals de Rússia. Després de l'epidèmia de pesta de Manxúria, la població d'Harbin va continuar augmentant fortament, especialment dins de la Zona del Ferrocarril. El 1913 el cens del ferrocarril oriental de la Xina va mostrar la seua composició ètnica com: russos – 34.313, xinesos (és a dir, inclosos Hans, manxús, etc.) – 23.537, jueus – 5.032, polonesos – 2556, japonesos – 696, alemanys – 564, tàrtars – 234, letons – 218, georgians – 183, estonians – 172, lituans – 142, armenis – 124; també hi havia karaims, ucraïnesos, bashkirs i alguns europeus occidentals. En total, 68.549 ciutadans de 53 nacionalitats, parlant 45 llengües. La investigació mostra que només 11,5 per cent de tots els residents havien nascut a Harbin.Bakich, Olga Mikhailovna, "Emigre Identity: The Case of Harbin", The South Atlantic Quarterly, Vol.99, No.1 (2000): 51–73. El 1917, la població de Harbin superava els 100.000, amb més de 40.000 d'origen rus. esquerra|miniatura|El carrer Kitayskaya de Harbin (en rus vol dir "carrer xinés"), ara carrer Zhongyang, abans del 1945. Després de la Gran Revolució Socialista d'Octubre de Rússia el novembre de 1917, més de 100.000 guàrdies blancs russos derrotats i refugiats es van retirar a Harbin, que es va convertir en un important centre d'emigrats russos blancs i l'enclavament rus més gros fora de la Unió Soviètica. Karlinsky va assenyalar que una diferència important amb els emigrats russos que van arribar a Harbin va ser: «A diferència dels emigrats russos que van anar a París o Praga o fins i tot a Shanghai, els nous residents d'Harbin no eren una minoria envoltada per una població estrangera. En canvi, es van trobar en una ciutat pràcticament russa, poblada principalment per persones amb arrels al sud de la Rússia europea». La ciutat tenia un sistema escolar rus, així com diaris i revistes en llengua russa. La comunitat russa Harbintsy tenia uns 120.000 membres a l'apogeu a principi dels anys vint. Molts dels russos de Harbin eren rics, cosa que de vegades va confondre els visitants estrangers que esperaven el contrari, com per exemple l'escriptor nord-americà Harry A. Franck, que al seu llibre de 1923 Wanderings in North China escrivia que les «"dames russes tan ben vestides com a les avingudes de París». [que] «passejaven amb homes vestits impecablement pels estàndards europeus», el que el va portar a preguntar-se com havien aconseguit aquella «aparença enganyosa».